Achuar

Achuar
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	3.809 al Perú; 4.000 a Equador (2007)
Parlat a	Perú
Autòcton de	Achuars, Província de Bolívar, Província de Morona-Santiago, Província de Pastaza i Departament de Loreto
Estat	Equador i Perú
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües jívaro-capahuanes; llengües jívaro
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever i 3 en perill
Codis
ISO 639-3	acu
Glottolog	achu1248
Ethnologue	acu
UNESCO	566
IETF	acu
Endangered languages	648

El shiwiar, també conegut com achuar, jivaro, maina, és una llengua jívaro parlada al llarg dels rius Pastaza i Bobonaza a l'Equador. El shiwiar és una de les tretze llengües indígenes de l'Equador pels achuars.^[1] Totes aquestes llengües estan amenaçades.^[1]

Parlants

El shiwiar és una llengua parlada pels achuars de la regió amazònica de l'Equador.^[2] El poble achuar també parla castellà, shuar i quítxua juntament amb la seva llengua materna, el shiwiar.^[2] El shuar també pertany a la família de les llengües jívaro.^[2]

Tot i que els achuar viuen a la conca de l'Amazones, l'extracció de petroli i matèries primeres de l'Equador mitjançant la mineria ha desplaçat les comunitats achuar i ha posat en perill les seves llars.^[3]

Tot i que la llengua oficial de l'Equador és el castellà, el poble achuar i altres grups indígenes tenen el dret d’utilitzar les seves pròpies llengües a l'ensenyament mitjançant les polítiques lingüístiques oficials de l’Equador legalitzades al decret núm. 000529, article 27 i a la Dirección Nacional de Educación. Indígena Intercultural Bilingüe (DINEIIB).^[4]

Fonologia

Fonemes consonàntics^[5]
	Bilabial	Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar	Glotal
Nasal	m	n			ŋ
Oclusiva	p	t			k	ʔ
Africada		ts	tʃ
Fricative		s	ʃ		x
Aproximant				j	w
Bategant		ɾ

Fonemes vocàlics^[5]
	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i ĩ iː		u ũ uː
Semitancada		ɘ ɘ̃ ɘː^[6]
Oberta		a ã aː

/i/ i /u/ han reduït lleugerament els al·lòfons [ɪ] i [ʊ], respectivament.^[7]
/a, ã, aː/ són fonèticament centrals a̠, ã̠, a̠ː.^[7]
- /a, ã/ (però no la llarga /aː/) tenen els al·lòfons següents: central obert sense arrodonir a̠, ã̠, anterior semioberta sense arrodonir ɛ, ɛ̃, anterior semitancada sense arrodonir e, ẽ i posterior semitancada arrodonida o, õ.^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Atlas of the World's Languages in Danger (en anglès). 3rd. París: UNESCO Publishing, 2010. ISBN 978-92-3-104095-5. OCLC 610522460.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Crevels, M. «Language endangerment in South America: The clock is ticking». A: The Indigenous Languages of South America (en anglès). Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 167–234. DOI 10.1515/9783110258035.167. ISBN 978-3-11-025803-5.
↑ «Achuar and the Amazon Basin» (en anglès americà), 17-02-2011. Arxivat de l'original el 2020-12-04.
↑ King, K. A.; Haboud, M. «Language Planning and Policy in Ecuador» (en anglès). Current Issues in Language Planning, 3, 4, 2002, pàg. 359–424. DOI: 10.1080/14664200208668046.
↑ ^5,0 ^5,1 Fast Mowitz, 1975, p. 10.
↑ Lev, Stark & Chang (2012), citant la mateixa font, donant-los com a [ɨ], [ɨ̃] i [ɨː]
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Fast Mowitz, 1975, p. 2.

Bibliografia

Fast Mowitz, G. Sistema fonológico del idioma achual (en castellà). Instituto Lingüístico de Verano, 1975.
Lev, Michael; Stark, Tammy; Chang, Will. The South American Phonological Inventory Database. version 1.1.3. Berkeley: University of California: Survey of California and Other Indian Languages Digital Resource, 2012. «Phonological inventory of Achuar-Shiwiar»
Mowitz, G.; Warkentin de Fast, R.; Fast Warkentin, D. Diccionario achuar-shiwiar–castellano (en castellà). Instituto Lingüístico de Verano, 1996.
Kohlberger, M. A Grammatical Description of Shiwiar (en anglès). Leiden University, 2020.

Enllaços externs

«Achuar». World Atlas of Language Structures Online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, 2013.
New Testament in Achuar
La Declaració Universal dels Drets Humans en Achuar
Achuar–Shiwiar on Native Languages of the Americas
Listen to a sample of Achuar-Shiwiar from Global Recordings Network

[Atlas_2010-1] 1,0 ^1,1 Atlas of the World's Languages in Danger (en anglès). 3rd. París: UNESCO Publishing, 2010. ISBN 978-92-3-104095-5. OCLC 610522460.

[Crevels_2012-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Crevels, M. «Language endangerment in South America: The clock is ticking». A: The Indigenous Languages of South America (en anglès). Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 167–234. DOI 10.1515/9783110258035.167. ISBN 978-3-11-025803-5.

[3] «Achuar and the Amazon Basin» (en anglès americà), 17-02-2011. Arxivat de l'original el 2020-12-04.

[4] King, K. A.; Haboud, M. «Language Planning and Policy in Ecuador» (en anglès). Current Issues in Language Planning, 3, 4, 2002, pàg. 359–424. DOI: 10.1080/14664200208668046.

[FOOTNOTEFast_Mowitz197510-5] 5,0 ^5,1 Fast Mowitz, 1975, p. 10.

[6] Lev, Stark & Chang (2012), citant la mateixa font, donant-los com a [ɨ], [ɨ̃] i [ɨː]

[FOOTNOTEFast_Mowitz19752-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Fast Mowitz, 1975, p. 2.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Llengües de l'Equador
Llengües oficials	Castellà Kichwa Shuar
Llengües indígenes	Awá Pit Cha'palaachi Cofán Media lengua Secoya Shiwiar Siona Tetete Tsáfiki Huao terero Záparo
Varietats castellanes	Amazònic Andí Equatorial
Llengües de signes	Llengua de signes equatoriana

Parlants

Fonologia

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.