Alaró
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Capital | Alaró | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.909 (2023) (129,24 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Alaroner, alaronera[1][2] | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 45,72 km² | ||||
| Altitud | 252 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau | |||||
| Patrocini | Sant Roc i sant Pere | ||||
| Organització política | |||||
| • Batle | Llorenç Perelló Rosselló | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07340 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07001 | ||||
| Lloc web | ajalaro.net | ||||
Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb Bunyola, Escorca, Lloseta, Mancor, Binissalem, Consell i Santa Maria del Camí. Es troba al peu de la muntanya que al cim acull el Castell d'Alaró. El clot d'Almadrà pertany a la vila d'Alaró.
Etimologia
[modifica]Alaró és un dels pocs topònims mallorquins documentats en època islàmica. És esmentat com a castell sota la forma hisn Alarun ('Castell d'Alaró') pel geògraf àrab al-Zuhri en l'episodi de la conquesta musulmana el 902, cosa que comporta que és anterior al període àrab.[3]
En la documentació catalana tres segles més tard (el Llibre dels Fets, la butla del papa Innocenci IV de 1248, el Llibre del Repartiment i la Crònica de Marsili, a més de documents i capbreus diversos) apareix sota diverses formes, principalment Oloró, Oleron i Alaró.[4]
És evident que es tracta d'un topònim precatalà i la major part d'autors estan d'acord a afirmar que és preromà. Hom ha assenyalat la semblança formal amb les tres poblacions romanes anomenades Ilŭro: Álora, prop de Màlaga; Alarona, un nom medieval de Mataró;[5] i Auloron, al Bearn;[6] hom hi pot afegir també el topònim de l'illa d'Oléron, al Charente Marítim. Es podria tractar de la llatinització d'un topònim probablement ibèric i bascoaquitànic, Ilduro, però també podria procedir d'una altra llengua preromana.
Geografia
[modifica]Possessions
[modifica]Les possessions més importants de la vila són:
Història
[modifica]La conquesta de Mallorca per les tropes musulmanes d'Issam al-Khawlaní als romans d'Orient es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana), al llarg de la qual els rum durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats al Castell d'Alaró.[7]
La vila té l'origen en l'alqueria musulmana d'Alārūn, entorn del seu castell, la qual es remetia a un origen força antic, com el topònim clarament preromà fa evident. Durant la conquesta de Mallorca, els seus habitants musulmans van resistir al Castell d'Alaró, essent, juntament amb Pollença, un dels darrers llocs en caure, el 1231. La vila d'Alaró formà part d la partida de Canarossa, uns dels districtes en què el rei Jaume I va fer delimitar l'illa.[8] Al segle xiii tenien importància a Alaró les cavalleries de Masnou (o Mainou), Sant Joan i Bànyols.[9]
Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere el Gran va ocupar Mallorca el 25 de novembre de 1285, mentre Jaume II de Mallorca era a Perpinyà; llavors, la sola plaça que s'hi resistí fou el castell d'Alaró, però finalment fou assaltat el 30 de desembre i la seva guarnició, formada entre altres per Ramon Ballester, Guillem Capello (Cabrit) i Guillem Bassa, fou condemnada.[10] Cabrit i Bassa, que després de ser capturats, foren condemnats pel rei Alfons a morir rostits damunt brases, tal com indicava el cognom d'un dels defensors del Castell, que durant la resistència no havia reconegut com a rei l'invasor Alfons del Regne de Mallorca.
El ferrocarril d'Alaró, creat per la Sociedad del Ferrocarril de Alaró unia aquest poble amb l'estació de Consell-Alaró de la línia Palma-Inca, amb la qual coordinava els horaris. El trajecte recorria 3,4 km i superava un desnivell de 50 m sobre una via de 914 mm. La línia va estar activa entre el març de 1881 i 1941.[11]
Alaró va ser el primer municipi de Mallorca a comptar amb una xarxa urbana de distribució d'electricitat. La inauguració de la xarxa elèctrica al poble va tenir lloc el 15 d'agost de 1901, coincidint amb les primeres festes patronals del municipi en el segle xx. Segons expliquen les cròniques, el poble es va vestir de gala i va haver una gran afluència de visitants vinguts de tota l'illa.[12]
El 8 de maig de 2000, el Consell Insular de Mallorca, ha declarat bé d'interès cultural, amb categoria de monument, la torre de l'antiga fàbrica d'electricitat d'Alaró,[13] i fou ser restaurada per l'ajuntament en 2001 en el marc de la celebració dels cent anys d'electricitat a l'Alaró i a Mallorca.
Economia
[modifica]Pel que fa a l'agricultura, la major part del municipi és ocupada per bosc, principalment pins i alzines. Pel que fa als cultius, els més importants són, per aquest ordre: oliveres, ametlers, garrovers i figueres. L'agricultura és predominantment de secà.
La ramaderia també és important a Alaró; destaca també per aquest ordre: ramat oví, porcí, i cabrum. També existeix una granja d'aus de corral destinada a la producció d'ous per vendre.
Vinyes i vi
[modifica]Cal destacar la importància històrica de les vinyes i la producció de vi a la vila (cal no oblidar que fins a l'any 1925 Consell i Alaró formaven un mateix municipi); la fil·loxera, però, va fer malbé gairebé tots els conreus de vinya d'Alaró i de tot Mallorca a finals del segle xix. Dels 20 cellers que hi ha documentats a Alaró que feien vi, l'any 1924 només en quedaven 6: S'Olivaret, Son Manyes, Son Bergues, Son Danus, Son Corp i Can Cames Seques. L'any 1931 només n'hi havia 3: S'Olivaret, Can Cames Seques i Ca'n Toni de Sa Bastida al barri del Porrossar.[14] Després d'anys d'abandonament del conreu de la vinya, a finals del segle xx, sembla que hi ha una revifalla i tornà a haver-hi vinya i producció de vi gradualment. Es pot destacar actualment el celler Oloron, de les vinyes de la possessió de la Teulera.
Calçat
[modifica]Pel que fa al sector secundari, una de les activitats econòmiques més importants a Alaró ha estat, i encara ho continua de ser malgrat la crisi, la indústria del calçat, que en els seus moments d'esplendor va arribar a mantenir en actiu més de 30 fàbriques i 2.000 persones.
Sabó
[modifica]Abans de l'activitat del calçat, però, a Alaró va tenir molta importància la indústria del sabó. Al segle xix, aprofitant la producció d'oli de l'entorn rural, juntament amb la vila d'Andratx, la indústria sabonera d'Alaró va tenir un paper destacat en l'àmbit illenc;aquesta indústria mallorquina va sobresortir fins i tot en l'àmbit estatal.[15]
Mines
[modifica]També foren importants les mines de lignit, avui dia tancades, i que en la seva última fase pertanyien a GESA. Foren les més grans de Mallorca. Se situen a mig quilòmetre i mig de la vila, entre Bànyols i Can Cabrit, tocant Consell i Binissalem. Foren descobertes per un català de nom Ramonet fa gairebé 200 anys, però fou Narciso Bofill l'any 1920, un enginyer també català, que les va obrir per fer-ne una explotació. Tanmateix, quan van començar a tenir més importància va ésser quan les mines les comprà Andreu Isern, de Consell, l'any 1943. Amb el temps foren conegudes com a Minas Isern. L'any 1974, després d'un incendi i un ensorrament, Lignitos S.A. comprà les mines. El ritme de producció de carbó a principis de l'any 1977 era de 8 tones mètriques/hora.[14]
Cultura
[modifica]Festes i tradicions
[modifica]les festes patronals se celebren anualment en honor del Patró de la localitat, sant Roc; la seva festivitat és el 16 d'agost. Juntament amb Sant Roc, són copatrons d'Alaró sant Antoni i sant Sebastià. Però també se celebren altres festes com les de Sant Pere (celebrades al barri de los d'Amunts) i de sant Antoni (amb fogueres i beneïdes).
Durant les festes de Nadal i de Setmana Santa, on destaquen especialment les processons del Diumenge del Ram, Dijous i Divendres Sant, i la tradicional Encontrada que es produeix a les 8 del matí del dia de Pasqua, i després del qual és costum menjar frit de Pasqua, amb panades i robiols com a celebració de la Resurrecció de Crist.
També cal destacar les peregrinacions que dues vegades a l'any fan els habitants d'Alaró al Castell per celebrar una missa prop de la Mare de Déu del Refugi; una el diumenge de l'Àngel i l'altra el mes de setembre.
La Fira Gremial d'Alaró és una fira que se celebra al poble.[16] Aquesta fira engloba altres activitats, com per exemple: Mostra de cuina, Mostra de les Arts Tradicionals de caça, ball de dimonis, ballades populars... Aquest acte se celebra el primer cap de setmana d'octubre i omple els carrers principals del poble de llocs de venda i visitants (la plaça, l'avinguda de la Constitució, els carrers cèntrics...). Aquesta fira se celebra de 1999 ençà.
Antroponímia
[modifica]Els llinatges més comuns d'Alaró són Rosselló, Coll, Bibiloni, Borràs, Gelabert, Campins, Amengual, Pisà (Pizá), Guardiola i Simonet.[17]
Alaró a les rondalles mallorquines
[modifica]Hi ha documentades quatre rondalles mallorquines de tema alaroner en relació amb el Castell d'Alaró recollides per Antoni Maria Alcover:[9]
- Es Castell d'Alaró, es Puig de s'Aucadena i ses Bruixes
- Un pont que es moros volien fer
- De com el rei en Jaume va pendre's Castell d'Alaró
- Es salt d'en Fenoi
Política i administració
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Alaroner». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ Barceló, Miquel «Comentaris a un text sobre Mallorca del geògraf Al-zuhri». Mayurqa, 14, 1975, pàg. 156 [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ Alcover, Antoni Maria «La llengua que parlen ara les Illes Balears ¿procedeix dels muzaràbichs de tals illes, o dels pobladors catalans que hi dugué lo rey En Jaume I?». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, XIV, 1926, pàg. 43-44. Arxivat de l'original el 2 de setembre 2011 [Consulta: 3 setembre 2019]. Arxivat 2 de setembre 2011 a Wayback Machine.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Alarona». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Pérez Orozco, Santiago. La lengua de los baleáricos. Valencia: Real Academia de Cultura Valenciana, 2018, p. 444, 651. ISBN 84-96068-50-1 [Consulta: 3 setembre 2019].
- ↑ Palos, J. C. «El puig d'Alaró, estendard de la resistència dels pobladors de Mallorca». Ara Balears, 25-01-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ Ordinas Marí, Antònia. Alaró, aspectes històrics, costums i tradicions. Palma: Edicions Cort, 1979. ISBN 84-85049-75-6.
- ↑ 9,0 9,1 Guasp, Bartolomé. Alaró y su castillo. Llucmajor: Imprenta moderna, 1973. ISBN 84-400-6958-8.
- ↑ «Gegants d'Alaró». Arxivat de l'original el 2011-09-07. [Consulta: 13 febrer 2011].
- ↑ Canyellas Serrano, Nicolau. El Ferrocarril a Mallorca, la via del progrés. Palma: Edicions Documenta Balear, 2001. ISBN 84-95694-17-4.
- ↑ Pizà i Rosselló, Gaspar. L'electricitat a Alaró (1901): història de la primera central elèctrica de Mallorca. Ajuntament d'Alaró, 2001.
- ↑ «RESOLUCIÓN de 19 de mayo de 2000, del Consell Insular de Mallorca (Illes Balears), por la que se declara bien de interés cultural con categoría de monumento a favor de la torre de la antigua fábrica de electricidad de Alaró» (en castellà). BOE, 17-06-2000. [Consulta: 11 febrer 2011].
- ↑ 14,0 14,1 Sastre Rayó, Gabriel. Alaró, aspectes històrics, costums i tradicions. Palma: Edicions Cort, 1979. ISBN 84-85049-75-6.
- ↑ «Canvi técnic, matéries primeres i capacitat exportadora: la indústria sabonera de Màlaga, Mallorca i Barcelona, 1840-1914». Ariel (Recerques), 1999. [Consulta: 9 abril 1999].
- ↑ «Fira Gremial – Alaró 2012 Mallorca» (en castellà). Mallorca Quality. Arxivat de l'original el 18 de març 2012. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ Guillem Balboa pren possessió com a batle d'Alaró
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
