Albert I d'Alemanya
Nom original | (de) Albrecht I von Habsburg |
---|---|
Biografia | |
Naixement | juliol 1255 Rheinfelden (Suïssa) |
Mort | 1r maig 1308 (52 anys) Brugg (Suïssa) |
Causa de mort | homicidi |
Sepultura | catedral d'Espira |
Rei dels Romans | |
27 juliol 1298 – 1r maig 1308 | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Altres | |
Títol | Marcgravi |
Família | Dinastia dels Habsburg |
Cònjuge | Elisabet de Tirol (1276, 1274 (Gregorià)–1308) |
Fills | Anna d'Habsburg, Rodolf III d'Habsburg, Agnès d'Àustria, Elisabet d'Àustria, Frederic I d'Habsburg, Leopold I d'Àustria, Caterina d'Habsburg, Albert II d'Àustria, Enric el Gentil, Otó I d'Habsburg, Judit d'Oettingen |
Pares | Rodolf I d'Alemanya i Gertrudis de Hohenberg |
Germans | Judith de Habsbourg Catherine of Habsburg Clemence of Austria Agnes of Habsburg Hartmann von Habsburg Rodolf II d'Àustria Hedwig d'Asburgo Matilde d'Habsburg |
Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.[1]
Fill del rei Rodolf I d'Habsburg, no va aconseguir succeir el seu pare al tron germànic. El 1298 va aconseguir derrotar en batalla al nou rei, Adolf d'Alemanya, i es proclamà rei d'Alemanya. Va fracassar en el seu intent de convertir la monarquia en hereditària, però va reforçar els territoris patrimonials dels Habsburg.
Biografia
[modifica]Va néixer el juliol de 1255, fill del rei Rodolf I d'Alemanya i la seva esposa Gertrudis de Hohenburg. El 1282, amb 27 anys, el seu pare li va confiar el govern dels ducats d'Àustria i Estíria, conjuntament amb el seu germà petit de set, Rodolf II. A partir de l'any següent se li van donar els ducats en solitari.
Els intents del seu pare de convertir la monarquia germana en hereditària no van fructificar. A la seva mort el 1291, els prínceps del regne van escollir com a rei a Adolf de Nassau-Weilburg, temerosos que Albert acumulés massa poder. Albert es va veure forçat a reconèixer la legitimitat del seu rival, ja que una rebel·lió entre els seus vassalls suaus li va impedir plantar cara a l'elecció.
Albert es va limitar al govern dels extensos territoris dels Habsburg, però no va renunciar a les seves aspiracions al tron. El 1298, un grup de prínceps descontents amb el govern d'Adolf el va nomenar rei. Els exèrcits dels dos reis rivals es van trobar a Göllheim, a prop de Worms, i en la batalla Adolf fou mort. Després d'aconseguir el suport dels principals líders de la part opositora a canvi de promeses, va ser escollit rei a Frankfurt el 27 de juliol de 1298 i coronat a Aquisgrà el 24 d'agost del mateix any.
Albert va intentar que l'Imperi recuperés un paper protagonista a Europa. Va firmar un tractat amb Felip IV de França, i després de llargues negociacions va aconseguir que el 1303 el papa Bonifaci VIII el reconegués com a rei a canvi de reconèixer l'autoritat papal a l'hora de coronar emperadors.
Va fracassar en els seus intents d'incorporar Holanda i Zelanda a l'imperi a la mort del comte Joan I el 1299, però el 1306 va aconseguir assegurar la corona de Bohèmia pel seu fill Rodolf després de la mort de Venceslau III. El 1307 va ser derrotat en una incursió a Turíngia, i la mort del seu fill Rodolf el mateix any van acabar amb les seves pretensions a Bohèmia.
L'1 de maig de 1308, mentre es dirigia a Suàbia per aplacar una revolta, va ser assassinat a la vila de Windisch pel seu nebot Joan de Suàbia, anomenat el parricida des d'aleshores. Albert havia privat a Joan de la seva herència.
Família
[modifica]Avantpassats
[modifica]8. Rodolf II d'Habsburg | ||||||||||||||||
4. Albert IV d'Habsburg | ||||||||||||||||
9. Agnès de Staufen | ||||||||||||||||
2. Rodolf I d'Alemanya | ||||||||||||||||
10. Ulrich de Kiburg | ||||||||||||||||
5. Heilwig de Kiburg | ||||||||||||||||
11. Anna de Zähringen | ||||||||||||||||
1. Albert I d'Alemanya | ||||||||||||||||
12. Burckhard IV de Hohenburg | ||||||||||||||||
6. Burckhard V de Hohenburg | ||||||||||||||||
3. Gertrudis de Hohenburg | ||||||||||||||||
14. Rodolf de Tüblingen | ||||||||||||||||
7. Mechtild de Tübingen | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
[modifica]El 20 de desembre de 1274 Albert es va casar amb Elisabet de Gorízia-Tirol, filla del comte Meinhard II i que afegia sang reial a la nissaga d'Habsburg, ja que descendia d'emperadors com Enric IV o Lotari II, i també era neta dels ducs de Baviera.
La parella tingué dotze fills:
- Anna (v.1280-1327), esposaria en primeres núpcies el marcgravi Herman de Brandenburg-Salzwedel, i en segones núpcies el duc Enric VI de Breslau.
- Agnès (1281-1364), esposaria el rei Andreu III d'Hongria.
- Rodolf (v.1282-1307), es convertiria en rei de Bohèmia com a Rodolf I, però moriria abans que el seu pare sense descendència.
- Frederic (1289-1330), dit el Bell, governaria el ducat d'Àustria com a Frederic I conjuntament amb el seu germà Leopold, i seria pretendent al tron alemany com a Frederic III.
- Leopold (1290-1326), governaria el ducat d'Àustria com a Leopold I juntament amb el seu germà Frederic.
- Elisabet (?-1353), esposaria el duc Frederic IV de Lorena.
- Juta (?-1329), esposaria el comte Lluís V d'Öttingen.
- Caterina (1295-1323), esposaria el duc Carles de Calàbria.
- Albert (1298-1358), fora duc d'Àustria com a Albert II, juntament amb Otó.
- Enric (1299-1327), moriria sense descendència.
- Meinhard (1300-?), morí jove.
- Otó (1301-1339), fora duc d'Àustria com a Otó IV, juntament amb Albert.
Referències
[modifica]- ↑ «Adolf I de Germània». GEC. [Consulta: 13 agost 2010].