Aratinga de Carolina
Conuropsis carolinensis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Extint | |
| UICN | 22685776 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Gènere | Conuropsis |
| Espècie | Conuropsis carolinensis (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Conurus carolinensis
|
| Protònim | Psittacus carolinensis |
L'aratinga de Carolina o cotorra de Carolina[1] (Conuropsis carolinensis) és un ocell extint de la família dels psitàcids i única espècie del gènere Conuropsis. Va ser abundant fins al segle xix però es va extingir a la primera meitat del segle següent.
Descripció
[modifica]- Era un ocell que feia una llargària d'uns 30 cm amb un pes de 280 g. Sense dimorfisme sexual.
- Color general verd. Cap i coll groc amb una taca taronja al front. Taca groga a la curvatura de l'ala.
Hàbitat i distribució
[modifica]Habitava boscos de ribera, boscos decidus i terres de conreu de l'est dels Estats Units, des de l'est de Nebraska, Iowa, Wisconsin, sud de Michigan, Ohio, Pennsilvània i Nova York, cap al sud fins al sud d'Oklahoma, Louisiana i costa Atlàntica fins a Florida.
Subespècies
[modifica]S'han descrit dues subespècies:
- C. c. carolinensis (Linnaeus, 1758). Pròpia de la zona sud de l'àrea de distribució.
- C. c. ludoviciana (Gmelin JF, 1788). Zona nord de l'àrea de distribució de l'espècie. Era una mica més clara que la subespècie tipus.
Història de l'extinció
[modifica]L'últim exemplar salvatge conegut va morir al comtat d'Okeechobee, Florida, el 1904, i l'últim captiu va morir al Zoològic de Cincinnati el 21 de febrer de 1918.[2] Altres ocells han estat observats posteriorment, però les autoritats van considerar que havien sigut identificats erròniament. En 1939 es va determinar la seva extinció. La minva i posterior extinció de l'espècie ha estat atribuïda a diferents agressions:
- La desforestació i pèrdua d'hàbitat per a la transformació de grans extensions de bosc en terres de conreu.
- La caça, ja que les seves plomes eren emprades com a decoració per als barrets femenins. Altres eren caçats per a fer-los servir com a ocells de companyia i a més eren morts pels agricultors que els consideraven una plaga.[2]
- L'extinció definitiva però, sembla que la van ocasionar les malalties de l'aviram domèstic.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ [Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo (Zoo de Barcelona); Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia]
- ↑ 2,0 2,1 Cotorra de Carolina a Birdlife International Arxivat 2013-11-11 a Wayback Machine. Rev. 11/11/2013 (anglès)
- ↑ Cotorra de Carolina a Naturalista Rev. 11/11/2013 (castellà)