Vés al contingut

Bandera Roja (organització)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBandera Roja
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologiamarxisme-leninisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1968, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1989 Modifica el valor a Wikidata

L'Organització Comunista d'Espanya - Bandera Roja, o simplement Bandera Roja,[1] fou una organització política comunista catalana i espanyola de tendència marxista-leninista fundada a Barcelona el 1968, i ampliada el 1973 a l'àmbit estatal.

Ideologia

[modifica]

El comunisme de Bandera Roja militava dins de l'esfera marxista-leninista.[2] Pel que fa a l'agenda espanyola, es mostrava favorable a acceptar temporalment una república democràtica de tipus federal que respectés els diversos pobles. Però aquest només havia de ser un pas previ al veritable objectiu: l'establiment d'un règim socialista, seguint l'exemple dels estats existents.[2]

Història

[modifica]

Els esdeveniments parisencs del Maig del 68 van suposar un poderós exemple pels estudiants universitaris de tot Europa.[2] Envalentits per aquesta mobilització, un grup d'universitaris catalans que provenien majoritàriament del PSUC van fundar l'Organització Comunista - Bandera Roja, també molt influïda per la visió distorsionada que es tenia llavors de la revolució cultural xinesa.[2]

El 1973 es va refundar com a Organització Comunista d'Espanya - Bandera Roja, integrant militants de la resta de l'estat espanyol. En canvi, l'any següent els més moderats l'abandonaren per incorporar-se al PSUC.[n. 1] Després d'aquesta escissió l'organització s'afermà en l'ideari maoista i en la denúncia de la reforma post-franquista.

El 1977 es va inscriure com a partit legal i els principals dirigents foren Ignasi Faura Ventosa, Ferran Fullá Sala, Santiago Medina Morales, Pep V. Martínez Barceló, Ángel Panyella Amil, José A. González Caraballo, José A. Casasola Guerrero, Paquita Montes Marmolejo, M. Fuencisla García García, Carlos A. Lucio Fernández, José J. Pérez Fernández, F. Xavier Corominas Mainegre, Lola Irún Ruiz, Eduardo Fernández Sánchez, Luis Lamiel Trallero, Eduard Zafra Galán, Emilio Vega Rodríguez, J. Manuel Sáez García i Julio Velasco Benayón. El 1980 l'anomenat Col·lectiu Comunista Català, sector nacionalista que se n'havia separat al juny de 1979, dins el qual hi havia Joan Oms Llohís, es va incorporar a Nacionalistes d'Esquerra.[3] La majoria dels militants restants, aproximadament una quarta part,[3] es van reincorporar al PSUC i al PCE el març de 1989.

Publicacions

[modifica]

Es va imprimir més d'una revista des de diversos punts:

  • Bandera Roja, publicació principal (Catalunya)
  • Estrella Roja (Catalunya)
  • El Comunista (País Valencià)
  • Unidad Roja (Andalusía)
  • Unidad Popular (Asturias)
  • Adelante (Madrid)
  • Ardatzak (Euskadi)
  • Jóvenes Comunistas (JCE (BR))
  • Rebelión (JBR)

Llista de militants coneguts

[modifica]
Ignasi Faura

Alguns polítics i persones amb una activitat pública rellevant en el camp de la cultura, el periodisme, l'economia, la docència, la recerca o l'associacionisme van ser en algun moment militants de l'OCR - BR.[1][4]

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Francesc-Marc Álvaro, 2005: p. 6-7
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mestre, 1998: p. 92, entrada: "Bandera Roja"
  3. 3,0 3,1 3,2 J. Vall (dir.), 2004: p. 12 i 74
  4. Víctor Alba, 2001
  5. F. Marot, Laia «IGNASI FAURA I CRISTINA R. GARU «La filosofia cooperativa no va en contra de la filosofia liberal»». El Periòdic d'Andorra, 02-06-2014 [Consulta: 16 novembre 2016].
  6. Perfiles Telepolis > Pilar del Castillo http://www.telepolis.com/tec/hemeroteca/perfiles/20020211/115053_modulo4421.htm Arxivat 2009-02-21 a Wayback Machine.
  7. 7,0 7,1 UIB, 2007: p. 84-85
  8. Lluís Foix "Mascarell y los saltos en política" Dimarts, 28 de Desembre, 2010. FoixBlog http://www.foixblog.com/2010/12/28/mascarell-y-los-saltos-en-politica

Bibliografia

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy