Vés al contingut

Bisbat d'Essen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Essen
Dioecesis Essendiensis
Imatge
La catedral d'Essen
Tipusbisbat catòlic Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 51° 27′ 21″ N, 7° 00′ 49″ E / 51.455875°N,7.013525°E / 51.455875; 7.013525
EstatAlemanya
Estat federatRin del Nord - Westfàlia Modifica el valor a Wikidata
Parròquies43
Població humana
Població2.535.215 (2019) Modifica el valor a Wikidata (1.340,67 hab./km²)
Llengua utilitzadaalemany Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.891 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació23 de febrer de 1957
PatrociniMare de Déu del Bon Consell
Sant Ludger
Sant Altfrid
CatedralSantíssima Trinitat
Organització política
• BisbeFranz-Josef Overbeck
Membre de

Lloc webbistum-essen.de

X: bistumessen Modifica el valor a Wikidata
Escut de la diòcesi

El bisbat d'Essen (alemany: Bistum Essen, llatí: Dioecesis Essendiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Colònia. Al 2013 tenia 844.188 batejats sobre una població de 2.525.313 habitants. Actualment està regida pel bisbe Franz-Josef Overbeck.

Territori

[modifica]

La diòcesi està situada a la regió del Ruhr, al land del Rin del Nord - Westfàlia

La seu episcopal és la ciutat d'Essen, on es troba la catedral de la Santíssima Trinitat. A la diòcesi també es troba la basílica menor de San Ludger.

El territori s'estén sobre 1.877 km², i està dividit en 43 parròquies,[1] agrupades en 8 vicariats urbans i 2 de rurals: Bochum-Wattenscheid, Bottrop, Duisburg, Essen, Gelsenkirchen, Gladbeck, Mülheim an der Ruhr, Oberhausen, Altena-Lüdenscheid i Hattingen-Schwelm.

Història

[modifica]

La diòcesi va ser erigida 23 de febrer de 1957 mitjançant la butlla Germanicae gentis del Papa Pius XII, amb territori desmembrat de les arxidiòcesis de Colònia i Paderborn i de la diòcesi de Münster. L'erecció de la diòcesi seguia les convencions estipulades per l'acord entre la Santa Seu i el Land de Renània del Nord-Westfàlia, del 19 de desembre anterior.[2]

El 25 d'octubre de 1959 es va establir el capítol dels canonges de la catedral amb la butlla Solet apostolica del papa Joan XXIII.[3]

La diòcesi va patir alguns canvis territorials menors en 1960 [4] i 2007,[5] amb l'annexió de dues parròquies de les arxidiòcesis de Colònia i Paderborn.

Cronologia episcopal

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 844.188 batejats sobre una població de 2.525.313 persones, equivalent al 33,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1970 1.335.303 3.030.071 44,1 991 818 173 1.347 204 2.203 232
1980 1.244.808 2.813.156 44,2 988 781 207 1.259 29 247 1.489 348
1990 1.154.526 2.750.500 42,0 824 656 168 1.401 64 197 964 347
1999 1.038.809 2.700.666 38,5 688 548 140 1.509 75 164 623 344
2000 1.023.088 2.686.831 38,1 666 533 133 1.536 74 155 578 341
2001 1.006.394 2.672.963 37,7 654 523 131 1.538 74 148 489 333
2002 988.433 2.659.652 37,2 647 515 132 1.527 74 149 548 321
2003 970.438 2.646.480 36,7 637 506 131 1.523 75 150 529 307
2004 955.651 2.633.706 36,3 636 497 139 1.502 80 156 546 293
2006 930.653 2.615.873 35,6 597 473 124 1.558 79 139 453 281
2013 844.188 2.525.313 33,4 506 404 102 1.668 77 118 387 43

Galeria d'imatges

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. L'Annuario pontificio, edizione 2015, p. 235, riporta un numero di 43 parrocchie, e non 143 come trascritto da Catholic Hierarchy.
  2. AAS 49 (1957), pp. 201-205.
  3. AAS 52 (1960), pp. 133-134.
  4. AAS 53 (1961), pp. 45-46.
  5. AAS 99 (2007), pp. 820-821.

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy