Camp dels Ninots
| ||||
| Tipus | jaciment paleontològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Caldes de Malavella (Selva) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 100 m | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | zona paleontològica | |||
| Data | 19 novembre 2015 | |||
| Codi BCIN | 4295-ZP | |||
| Id. IPAPC | 13644 | |||
El Camp dels Ninots està situal a l'extrem oest del terme municipal de Caldes de Malavella. El seu nom és degut a les silicificacions d'òpal que, al créixer, generen formes arronyonades diverses anomenades menilites, conegudes popularment com a ninots.
Es tracta d'un volcà extint[1] de forma gairebé circular, on es pot distingir bé el cràter i també el con, format per elevacions baixes de terreny. El cràter és ple actualment de sediments, i conté un important jaciment paleontològic. Juntament amb el Volcà de la Crosa de Sant Dalmai, és un exponent de l'activitat geològica de la comarca de la Selva. Una de les seves xemeneies aflora al Castell de Malavella, amb espectaculars formacions basàltiques hexagonals.
Jaciment
[modifica]El jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella és un volcà d'explosió freatomagmàtic d'edat pliocena en el qual posteriorment s'hi va formar un llac. Aquesta mena d'estructures volcàniques reben el nom de maar. Les particulars condicions geològiques, corresponents a una sedimentació lacustre, el fan ideal per a la preservació de fòssils. L'aparició d'esquelets complets i en connexió anatòmica fan que el jaciment sigui considerat, segons el terme alemany, un Fossol-Lagerstätte.
Els treballs arqueopaleontològics que s'estan duent a terme estan posant al descobert noves dades per a la investigació paleontològica internacional. El projecte de recerca està dirigit per Jordi Agustí, Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler de l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES). Tot i que el projecte d'investigació es va iniciar l'any 2003, els resultats obtinguts són extraordinaris. La gran quantitat de fòssils recuperats fins ara, en una superfície que ocupa aproximadament 250.000 m2, fa d'aquest jaciment un indret indispensable per a conèixer els darrers 3 milions d'anys de la nostra història.
La particular geologia del jaciment ha afavorit la conservació de restes animals i vegetals en un estat excepcional. El conjunt de fòssils recuperats al Camp dels Ninots proporciona dades directes referents a l'entorn biològic i climàtic del nord-est peninsular durant el Pliocè i permet contraposar-les als canvis climàtics produïts a Europa en els darrers 3 milions d'anys.
El llac que es va formar al Camp dels Ninots oferia unes condicions òptimes per a la instauració de tot un seguit de dinàmiques ecològiques. Els animals que morien al voltant quedaven submergits per les aigües i els seus cossos acabaven dipositats al fons del llac. Les característiques d'aquestes aigües, carregades de minerals, van ser les que van crear les condicions òptimes per a l'excel·lent conservació dels esquelets que s'han descobert.
La recerca que es desenvolupa agrupa disciplines molt diverses (geologia, paleontologia, arqueologia i botànica) La interrelació de les dades obtingudes ajuda a entendre les dinàmiques des d'un punt de vista global. D'aquesta manera podem conèixe un moment concret en la història de la vida i de la Terra, en el qual un seguit d'animals i de plantes van desaparèixer fruit d'un canvi climàtic.
Fauna
[modifica]La fauna recuperada està formada per macrovertebrats, quelonis, amfibis, peixos i rosegadors. Els macrovertebrats estan representats per tapirs, de l'espècie Tapirus arvernensis, bòvids de l'espècie Alephis tigneresi i rinoceronts de l'espècie Stephanorhinus jeanvireti. Les tortugues estan representades per les espècies Mauremys leporsa i Chelydropsis cf. pontica . El conjunt fòssil es completa''amb els amfibis formats per ofegabous (cf. Pleurodeles sp.), tritons palmats (Lissotriton aff. helveticus) i granotes verdes''(Pelophylax cf. perezi), els peixos d'aigua dolça del grup dels ciprínids (Leuciscus sp. i Luciobarbus sp.) i restes aïllades del rosegador Apodemus atavus. Tota aquesta fauna permet estudiar i explicar com era aquest entorn i quines eren les relacions que es van establir entre les diverses espècies animals.
Tant la coexistència de l'espècie Stephanorhinus jeanvireti amb l'espècie Alephis tigneresi, com les dades paleomagnètiques obtingues de tota la seqüència estratigràfica del maar, dona una polaritat normal (Gauss) per tota la seqüència amb dos canvis invers (Kaena i Mammoth) que ens situaria el jaciment sobre els 3,1 Ma, prop de la transició entre MN15 i MN16.
Flora
[modifica]La flora és molt abundant i s'ha recuperat a partir de macrorestes vegetals en forma d'empremtes de fulles, fruits i troncs en les argiles lacustres i de les restes pol·líniques capturades en el sediment. Aquestes dades ens informen d'un paisatge i clima de tipus subtropical, amb abundància de les laurisilves (boscos de llores).
Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès reconstruir amb detall el paisatge dominant d'aquest entorn des del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir del tot de sediment. Actualment, es compta ja amb milers d'empremtes vegetals de les espècies que hi havien habitat que ens descriu diverses línies de vegetació de l'entorn immediat del llac. D'aquesta manera, s'han documentat plantes aquàtiques que devien conformar denses praderies subaquàtiques, entre les quals s'han recuperat exemplars del gènere Cabomba, típics de regions tropicals, i del gènere Ranunculus, àmpliament distribuït en la geografia de la península Ibèrica. També s'ha registrat una gran quantitat de plantes amfíbies, que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Aquest és el cas de les bogues, de les canyes i dels esparganis, que tenen les arrels i els rizomes submergits en l'aigua, i les tiges, les fulles i les inflorescències, emergides. A les vores d'aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, si bé s'han documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes, els plataners, etc. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera hi havia les laurisilves. Semblantment al que s'esdevé actualment als boscos de llorers del sud de la Xina i del Japó, a més de lauràcies, aquests boscos pliocens contenien alzines subtropicals, grèvols i alguns arbres caducifolis, com ara els noguers.
Ecosistema
[modifica]En definitiva, els treballs sistemàtics d'excavació en el jaciment del Camp dels Ninots estan posant al descobert un autèntic tresor per a la paleontologia i la paleobotànica internacional. La gran quantitat i variabilitat del registre recuperat amb una excel·lent estat de conservació ben mereix l'adjectiu de Fossil-Lagerstätte. La seva excepcionalitat no només ofereix una oportunitat única per estudiar l'ecosistema del nostre entorn durant el Pliocè, sinó que ens proporciona unes dades paleoambientals que ens ajudaran a entendre les dinàmiques climàtiques que s'han vingut desenvolupant fins als nostres dies.
El novembre de 2015 van ser declarats béns culturals d'interès nacional.[7]
Referències
[modifica]- ↑ VEHÍ, M., PUJADAS, A., ROQUÉ, C. & PALLÍ, L.. Un edifici volcànic inèdit a Caldes de Malavella (la Selva, Girona): el Volcà del Camp dels Ninots.. 11a ed.. Centre d'Estudis Selvatans, 1999, p. 45-72.
- ↑ «Iphes. Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social». [Consulta: 14 gener 2015].
- ↑ MÉNDEZ MORENO, G., BURJACHS, F., EXPÓSITO, I., MONS, O., CARRANCHO, Á., VILLALAÍN, JJ., AGUSTÍ, J., CAMPENY, G., GÓMEZ DE SOLER, B., VAN DER MADE, J.. Late Pliocene vegetation and orbital-scale climate changes from the western Mediterranean area, (en anglès). 108a ed., 12 de maig de 2013, p. 15-28.
- ↑ PRIKRYL, T., GÓMEZ DE SOLER, B., CAMPENY, G., OMS, O., ROUBACH, S., BLAIN, H., AGUSTÍ, L.,. Fish fauna of the Camp dels Ninots Locality (Pliocene; Caldes de Malavella, province of Girona, Spain) - first results with notes on palaeoecology ant taphonomy. (en anglès). 26a ed., 2014, p. 1-11.
- ↑ CAMPENY VALL-LLOSERA, G. & GÓMEZ DE SOLER, B. (Eds). El Camp dels Ninots. Rastres de l'Evolució.. Ajuntament de Caldes de Malavella i IPHES, 2010.
- ↑ CLAUDE, J., GÓMEZ DE SOLER, B., CAMPENY, G., AGUSTÍ, J., OMS, O.. Presence of a chelydrid turtle in the late Pliocene Camp dels Ninots Locality (Spain) (en francès). 185a ed., 2014, p. 145-248.
- ↑ «El Govern declara BCIN el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella». Generalitat de Catalunya, 18-11-2015. Arxivat de l'original el 2015-11-19. [Consulta: 19 novembre 2015].