Campionat d'escacs de la Gran Bretanya
| |||
| Tipus | torneig d'escacs  | ||
|---|---|---|---|
| Organitzador | Federació Anglesa d'Escacs | ||
| Localització i dates | |||
| Estat | Regne Unit | ||
| Vigència | 1862 – | ||
El Campionat d'escacs de la Gran Bretanya és una competició que es juga oficialment des del 1904 a la Gran Bretanya per a determinar el campió nacional d'escacs.
Actualment no hi ha una única federació d'àmbit britànic, i la competició és organitzada principalment per la Federació Anglesa d'escacs; se n'han celebrat edicions a territori anglès, escocès, gal·lès, i fins i tot un cop a l'Illa de Man, però mai a Irlanda del Nord.[1] Anglaterra, Escòcia, i País de Gal·les participen separadament a les olimpíades d'escacs i a la resta de competicions per equips.
Del 1862 al 1899 la British Chess Federation (BCF) i la British Chess Association (BCA) varen organitzar competicions (anomenades "Congressos"), el vencedor de les quals era considerat, tot i que extraoficialment, campió britànic.
Fins al 2003 el campionat era obert a qualsevol jugador d'algun país integrant de la Commonwealth, i va ser guanyat un cop per Mir Sultan Khan (Índia) i per Abe Yanofsky (Canadà). Quan el 2002 l'indi R. B. Ramesh va ser primer, i diversos altres indis varen ocupar les primeres posicions, alguns destacats jugadors britànics varen decidir no participar en l'edició del 2003, com a protesta davant la federació, argumentant que el campionat britànic no servia als interessos dels jugadors britànics. Això, combinat amb la victòria de l'indi Abhijit Kunte el 2003, va fer anunciar els organitzadors que a partir del 2004 només hi podrien participar jugadors amb nacionalitat britànica o irlandesa.
Congressos de la BCA 1857-1861
[modifica]Entre 1857 i 1861 la British Chess Association va organitzar els primers grans torneigs a Anglaterra. Els torneigs permetien la participació d'estrangers.[2]
Any Lloc Guanyador País 1857 Manchester Johann Loewenthal 
Imperi austríac
1858 Birmingham Johann Loewenthal Imperi austríac
1860 Cambridge Ignatz von Kolisch Imperi austríac
1861 Bristol Louis Paulsen 
Alemanya / 
Principat de Lippe
El novembre de 1866 se celebrà a Londres la I British Chess Association Challenge Cup, citada per algunes fonts com el primer Campionat Britànic oficial.
Edicions de la British Chess Association Challenge Cup
Any Lloc Guanyador País 1866 Londres Cecil Valentine de Vere 
Escòcia
1868-69 Londres Joseph Henry Blackburne 
Anglaterra
1870 Londres John Wisker Anglaterra
1872 Londres John Wisker Anglaterra
Congressos de la BCF 1862 – 1899
[modifica]El juliol de 1862, Adolf Anderssen va guanyar el 1r Congrés de la Federació Britànica (BCF Congress), celebrat a Londres. Hi quedà 2n Louis Paulsen, seguit per John Owen. Aquest fou el primer torneig celebrat per sistema round robin.[2][3] L'agost de 1872, Wilhelm Steinitz guanyà el 2n Congrés de la Federació Britànica, a Londres. Hi quedà 2n Joseph Henry Blackburne.[4] El gran Torneig d'escacs de Londres de 1883 fou guanyat de manera convincent per Johannes Hermann Zukertort (22 punts sobre 26) per davant de Steinitz (19/26).
# Any Lloc Campió País 1* 1862 Londres Adolf Anderssen 
Prússia
2* 1872 Londres Wilhelm Steinitz 
Imperi Austrohongarès
3* 1883 Londres Johannes Zukertort Imperi Alemany
1 1885 Londres Isidor Gunsberg 
Regne Unit
2 1886 Londres Joseph Blackburne Regne Unit
3 1887 Londres Amos Burn
Isidor Gunsberg Regne Unit
Regne Unit
4 1888 Bradford Isidor Gunsberg Regne Unit
5 1889 Londres Henry Bird Regne Unit
6 1890 Manchester Siegbert Tarrasch Imperi Alemany
7 1892 Londres Emanuel Lasker Imperi Alemany
8 1895 Hastings Harry Nelson Pillsbury 
Estats Units
9 1899 Londres Emanuel Lasker Imperi Alemany
Nota: els congressos marcats amb un asterisc (1*, 2*, 3*) foren organitzats per la British Chess Federation, i la resta per la British Chess Association (fundada el 1885 per Isidor Gunsberg).
Campionats britànics des del 1904
[modifica]Notes i referències
[modifica]- ↑ «British Chess Championship Venues at chess.about.com». Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 2 febrer 2010].
- ↑ 2,0 2,1 Wall, Bill. «19th Century Chess» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-26. [Consulta: 15 setembre 2011].
- ↑ «Torneig de Londres 1862». Storiascacchi. Arxivat de l'original el 2008-03-29. [Consulta: 15 setembre 2011].
- ↑ «Torneig de Londres 1872». Storiascacchi. Arxivat de l'original el 2008-03-29. [Consulta: 15 setembre 2011].
- ↑ Nascuda Walker, posteriorment Lalic
- ↑ «Campionat Britànic d'escacs 2008». [Consulta: 19 agost 2010].
- ↑ «Campionat Britànic d'escacs de 2010» (en anglès). chessbase.com, 09-08-2010. [Consulta: 10 setembre 2010].
- ↑ «Jonathan Hawkins is British Champion 2015». chessbase.com. [Consulta: 20 agost 2015].
- ↑ «GM Jonathan Hawkins is 2015 British champion». chessdom.com. [Consulta: 20 agost 2015].
- ↑ «Michael Adams crushes British Ch. with 10.0/11». chessbase.com. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ «Gawain Jones wins the British». [Consulta: 22 novembre 2017]. (anglès)
Enllaços externs
[modifica]- Lloc web de la Federació Anglesa d'escacs (anglès)
- Saunders, John. «Campions britànics 1904-2013» (en anglès). BritBase. [Consulta: 7 gener 2014].
- «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 29 desembre 2014].
- Chess Scotland Arxivat 2010-01-25 a Wayback Machine. (anglès)
