Vés al contingut

Cançó del timbaler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalCançó del timbaler
Títol originalCarol of the Drum (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretThe Jack Halloran Singers (1957)
David Bowie (1982)
Dolly Parton (1990)
Carola Häggkvist (1999)
Sanna Nielsen (2012)
Susan Boyle (2013) Modifica el valor a Wikidata
CompositorKatherine Kennicott Davis Modifica el valor a Wikidata
Lletra deKatherine Kennicott Davis Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1941 Modifica el valor a Wikidata
Gènerenadala Modifica el valor a Wikidata
Productorcap valor Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 88b1b664-4f38-46b9-a301-7d89495ae448 Allmusic: mc0002377341 Modifica el valor a Wikidata

La Cançó del timbaler, o El petit timbaler, és la versió catalana de la nadala The Little Drummer Boy. La cançó original, en anglès, va ser obra de Katherine K. Davis[1] tant en la lletra com en la música. La seva adaptació catalana, harmonitzada per a coral, va ser feta de Manuel Oltra i Ferrer l'any 1966 -o abans-.

Història

[modifica]

La composició original[2] (lletra i música) de Davis s'anomenava Carol of the Drum (=Nadala del tambor), es basava aparentment en una nadala popular txeca i aparegué el 1941. En l'any 1957, Henry Onorati arranjà la cançó per a gravar-la amb els Jack Halloran Singers (Dot Records), però l'edició no aparegué a temps per a la campanya nadalenca. A l'any següent, Harry Simeone li va canviar el títol i en va fer un nou arranjament per enregistrar-la amb la Harry Simeone Chorale; es publicà en format de disc de 17 cm i posteriorment en el disc de llarga durada Sing We Now of Christmas (20th Fox Records), que va ser un èxit immediat. Més endavant, en el 1963, la companyia editora, ara 20th Century Fox Records, reedità aquest darrer àlbum amb el títol The Little Drummer Boy: A Christmas Festival, a causa que el senzill no havia deixat de vendre's en els anys transcorreguts. La funda de l'LP, possiblement amb voluntat confusionària, indicava Versió Original. Posteriorment (anys 80), l'àlbum del 1963 aparegué en Disc compacte a Casablanca Records, però ja sense la menció de versió original.

La versió catalana

[modifica]

En la seva versió en català[bibliografia 1] la cançó va ser gravada diverses vegades en el trienni 66-68: per la nounada "Coral de Cambra del Gran Teatre del Liceu", per la Coral Infantil "La Trepa" dirigida per Elisard Sala, pel conjunt Els de la Torre[3] cantant en català -majoritàriament ho feien en castellà-, pels cantants pop Eliseu del Toro i Franciska[4] i per l'Orfeó Gracienc dirigit per Antoni Pérez i Simó. En alguna d'aquestes versions s'indica que l'arranjament és del mestre Oltra i l'adaptació és de "M.Clavero", el compositor Manuel López-Quiroga Clavero, fill de Manuel López-Quiroga Miquel (el Quiroga de Quintero, León i Quiroga, famosos coautors de cuplets i coples). Posteriorment s'han fet moltes altres edicions d'aquesta versió, que figura en el repertori de moltes corals, de vegades en harmonització de Lluís Farreny.

Lletra versionada al català per Héctor Saez i Ortuño:

El camí que ens porta cap a Betlem

Va fins la vall que un jorn la neu va cobrir

Els pastorets volen saber del seu rei

En els seus vells sarrons li porten regals

Rampatam pam, Rampatam pam

Ha nascut en el portal de Betlem

Nostre senyor


Jo voldria postrar a tons peus

Algun present que a tu t'agradi senyor

Però bé ja saps que jo soc pobre també

I només posseeixo aquest vell timbal

Rampatam pam, rampatam pam

En el teu honor jo aquí tocaré

Amb el tambor


El camí que porta cap a Betlem

Jo el vaig marcant amb el meu vell tambor

Res hi ha millor que jo et pugui oferir

El seu ronc so_és un cant d'amor i amistat

Rampatam pam, rampatam pam

Quan Jesús somrigué al veure'm tocar

Tocà el meu cor.

Argument

[modifica]

La lletra conta la història apòcrifa d'un nen pobre que, no tenint cap obsequi per a Jesús nadó, li toca el timbal amb l'aprovació de la Mare de Déu. Miraculosament, el nadó -que representa que només té unes hores- el correspon amb un somriure. Aquesta història té un cert paral·lel amb la llegenda del segle dotze que Anatole France explica en Le Jongleur de Notre-Dame (El joglar de la Mare de Déu), i que Jules Massenet convertí en òpera en el 1902. En la llegenda, però, el joglar fa la interpretació per a una estàtua de la Verge, i aquesta li somriu o li llença una rosa (o les dues coses alhora, com en el telefilm del 1974 The Juggler of Notre Dame).

Variacions i interpretacions per altres artistes

[modifica]

En tractar-se d'una cançó molt popular, se n'han fet centenars de versions diverses en molts idiomes. La cançó ha estat interpretada per orquestres clàssiques, corals, rapers, grups de rock i altres.

Enregistraments en català

[modifica]
  • El petit timbaler, El cant dels ocells, Ha nascut Jesús, La Navidad de los niños, EP interpretat per la Coral de Cambra del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Lorenzo Declunia (Barcelona: Discosol, 1966)
  • Franciska: La cançó del timbaler, Cascabells-Cascabells, Navidades blancs, Santa Nit, EP interpretat per Franciska, Francisca del Toro (Barcelona: Polydor, 1966. Ref. 332FEP)
  • Bon Nadal EP: El petit tamborilet i Blanc Nadal (White Christmas), interpretat per Eliseu del Toro. Sana Nit i Cascabels de Noel (Jingle Bells), interpretat per Renata. (Madrid: Marfer, 1966. Ref. M-656)
  • Cançons de Nadal, EP interpretat pel conjunt Els de la Torre (Barcelona: Vergara, 1967. Ref. 14011-C)
  • Un Nadal català. Vol. 2 EP interpretat per la Coral Infantil "La Trepa" dirigida per Elisard Sala (Madrid: Marfer, 1967). La cançó del timbaler, adaptació de M.Clavero (Manuel López-Quiroga Clavero)
  • Sardanes per a Cor i Cobla, cançons noves i tradicionals, LP interpretat per l'Orfeó Gracienc dirigit per Antoni Pérez i Simó (Barcelona: Vergara, 1968. Ref. 7076-SV). La cançó del timbaler, adaptació de Manuel Oltra
  • Nadal blanc, LP interpretat per la Coral Infantil "La Trepa" dirigida per Elisard Sala (Madrid: Gramusic, 1973. Ref. GM-255). La cançó del timbaler, adaptació de M.Clavero
  • Snoopy's Christmas: Classiks on toys, CD (Barcelona: Discmedi, 1977). El petit timbaler, adaptació de Jordi Bastard i Guilera

Bibliografia

[modifica]
  1. Clavero, Manuel, adaptació; Oltra, Manuel, harmonització. La cançó del timbaler = El timbalero [partitura per a 4 veus]. Barcelona: Clivis, 1978. 

Notes

[modifica]
  1. Boughton, Harrison Charles. Katherine K. Davis: life and work. Ann Arbor, Michigan: Thesis, University of Missouri, reimprès per University Microfilms, 1977. 
  2. «Music You (Possibly) Won't Hear Anyplace Else: Carol of the Little Drummer Boy». Arxivat de l'original el 2007-01-03. [Consulta: 3 gener 2007].
  3. Els del Torre, o Los de la Torre, va ser un conjunt de música lleugera del Poble Sec de Barcelona que va cantar en català i en castellà en els anys 60 i primers 70. La seva cançó més coneguda és probablement Vuelo 502.
  4. Franciska és el nom artístic de la cantant Francisca del Toro (Biografia). Nasqué a Barcelona, filla d'un porto-riqueny i d'una valenciana; un germà seu va ser el cantant Eliseo del Toro, i l'actor Benicio del Toro n'és nebot. Guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània amb la cançó Paz (lletra d'Isidre Solà i música de Carlos Laporta), va fer gran nombre d'actuacions en els anys 60 i 70 i gravà discos de música lleugera. La seva filla, la cantant Rebeca, Rebeca Pous del Toro (Barcelona, 1978), és una cantant pop que, amb Tony Sánchez Ohlson i Thomas Gson, compongué la cançó I love u mi vida que va representar Espanya en el festival d'Eurovisió 2007.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy