Carles Capdevila i Recasens
|
Aquest article tracta sobre l'actor i escriptor català. Vegeu-ne altres significats a «Carles Capdevila». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1879  Barcelona | ||
| Mort | 29 gener 1937 (57/58 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, escriptor, crític d'art, actor, traductor, pintor | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Emília Baró i Sanz | ||
Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879 - Barcelona, 30 de gener de 1937) fou un escriptor, actor, pintor, traductor, crític d'art i periodista català.[1][2]
Biografia
[modifica]Capdevila va néixer l'any 1879 a Barcelona i es casà anys després amb l'actriu Emília Baró. A nivell periodístic, fou redactor en cap (1922) i director (1929-1937) de La Publicitat i publicà obres teatrals així com s'assajos de figures rellevants de la cultura catalana. També feu nombroses traduccions al català d'obres de teatre d'autors com Sòfocles, Shakespeare o Shaw, i la traducció de la novel·la Guerra i pau, de Lev Tolstoi (1928). Sobre els escenaris actuà al Teatre Romea i feu de director al Teatre Novetats de Barcelona. Anys més tard, el 1936, fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia. Morí l'any 1937 a la seva ciutat natal.[1]
Va ser militant d'Acció Catalana i, en temes teatrals, va col·laborar al Mirador, el setmanari vinculat al partit.[3]
Va morir per una grip derivada en bronco-pneumònia quan tot just havia fet cinquanta-vuit anys.[4][5]
Obres escrites
[modifica]Teatre
[modifica]- La veritat sense contemplacions (1922)
Traduccions teatrals
[modifica]- La festa dels reis o lo que vulgueu, original de William Shakespeare (1907)
- El barber de Sevilla, original de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais (1908)
- L'assumpció d'Hannele Mattern, original de Gerhart Hauptmann (1908)
- Èdip rei, original de Sòfocles. Traducció en col·laboració de J. Pahissa, E. i J. Ors i Xavier Viura.
- L'intrús, original de Tristan Bernard (1911)
- L'amor vetlla, original de Robert de Flers, Emmauel Aréne i Gaston Armand de Caillavet (1911)
- Stevenson, l'hoste milionari, original de Loránd Orbok (1918)
- El cavaller de Seintgal, original de Loránd Orbok (1919)
- El claustre, original d'Émile Verhaeren (1919)
- El germà del mestre, original de Loránd Orbok (1920)
- Els retrucs de l'amor, original de Charles-Maurice Hennequin i Albin Valabrègue (1920)
- Jugada suprema, original d'Ernest Didring (1921)
- El deixeble del diable, original de George Bernard Shaw (1925)
- Santa Joana, original de George Bernard Shaw (1927)
- L'home i les armes, original de George Bernard Shaw (1934)
Assaig
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Carles Capdevila i Recasens». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Carles Capdevila» (en castellà). RamonBrugueras.com. Arxivat de l'original el 2022-02-19. [Consulta: 9 setembre 2012].
- ↑ Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Proa. ISBN 84-8256-855-8.
- ↑ Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, p. 176. ISBN 84-8256-855-8.
- ↑ «Carles Capdevila, ha mort!». La Humanitat, 30-01-1937, pàg. 3.
Enllaços externs
[modifica]- Actors barcelonins contemporanis
- Escriptors barcelonins contemporanis
- Traductors barcelonins
- Assagistes barcelonins contemporanis en català
- Traductors de William Shakespeare al català
- Morts a Barcelona
- Pintors barcelonins contemporanis
- Crítics d'art barcelonins
- Periodistes barcelonins
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Crítics d'art catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1879