Cigne cantaire
Cygnus cygnus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 331 g 14 kg 8,75 kg |
| Envergadura | 2,29 m |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 36 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22679856 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Cygnus |
| Espècie | Cygnus cygnus Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
El cigne cantaire [1] o cinyo[2] (Cygnus cygnus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada. A diferència del cigne mut, té el bec groc amb la punta negre.[3]
Hàbitat
[modifica]Cria al nord d'Europa i a l'hivern sol trobar-se al centre d'Europa. Als Països Catalans, hi pot tenir una presència esporàdica a l'hivern.[3]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cigne cantaire
- ↑ Cigne cantaire al Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya https://www.sioc.cat/fitxa/CYGCYG
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 202. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ 3,0 3,1 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 18-19. ISBN 978-84-96553-54-5.