Claudio Magris

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

Claudio Magris
	Claudio Magris en un acte el 2009
Biografia
Naixement	10 abril 1939 (85 anys); Trieste (Itàlia)
Senador del Senat italià
	15 abril 1994 – 8 maig 1996 ; Legislatura: dotzena legislatura del Parlament de la República Italiana
Dades personals
Nacionalitat	Itàlia
Formació	Universitat de Torí
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	escriptor, traductor i acadèmic
Activitat	1963 -
Ocupador	Universitat de Trieste ; Collège de France
Partit	candidat independent
Membre de	Academia Europaea (1989–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1984–); Accademia Nazionale dei Lincei ; Acadèmia Austríaca de Ciències ; Acadèmia de les Arts de Berlín ; Acadèmia de Ciències de Göttingen ; Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia ; Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia ; Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti
Gènere	assaig i novel·la
Moviment	identitat, fronteres, Mitteleuropa
Professors	Leonello Vincenti
Obra
Obres destacables	Obres destacables El Danubi
Família
Cònjuge	Marisa Madieri
Premis
	(24 octubre 2019) doctor honoris causa per la Universitat de Parma../... 30+ ;

Claudio Magris (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1939) és un escriptor italià, traductor i acadèmic de la Universitat de Torí. Entre 1994 i 1996 fou membre del Senat italià, amb el Gruppo Magris. Actualment (2011) és columnista i assagista en destacats diaris europeus, especialment al Corriere della Sera. Durant molts anys s'ha dedicat a analitzar diversos aspectes relacionats amb les fronteres i amb la identitat de les persones.^[1] El nucli essencial de la seva obra ha estat traduït al català per Anna Casassas.

Biografia

Nascut el 10 d'abril de 1939 a la ciutat de Trieste. El seu avi matern, Francesco de Grisogono, va ser un conegut matemàtic i filòsof. Magris és fill d'un empleat d'assegurances i una mestra d'escola primària. Als 18 anys viatjà fins a Torí per estudiar literatura, especialitzant-se en literatura germànica i graduant-se el 1962. Fou professor titular de Llengua i Literatura Germàniques a la Universitat de Torí entre 1970 i 1978, després de passar un període a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, a Alemanya. Ha fet classes de literatura europea al Collège de France, així com conferències i seminaris arreu del món.^[2] Actualment és professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de la seva Trieste natal.

Va estar casat amb l'escriptora Marisa Madieri (Fiume, 1938-Trieste, 1996), morta de càncer. Va publicar el seu primer llibre a vint-i-dos anys, una refacturació de la seva tesi doctoral que li va donar anomenada i va marcar la seva obra: Il mito asburgico nella letteratura austriaca moderna (El mite dels Habsburg en la literatura austríaca moderna). Va ser senador entre 1994 i 1996. La seva obra s'inspira en el mite de la frontera per explicar els problemes més urgents de la identitat contemporània.

És columnista habitual en destacats diaris europeus, i fa dècades que col·labora amb assiduïtat al Corriere della Sera. Ha traduït a l'italià Henrik Ibsen, Heinrich von Kleist i Arthur Schnitzler. La seva obra ha estat traduïda al català principalment per les Edicions de 1984.

Obra

Entrada a l'exposició *La Trieste de Magris*, duta a terme al CCCB durant el 2011.

Els seus estudis han contribuït a difondre al seu país natal el coneixement de la cultura centreeuropea. Dels seus relats, sovint de factura mixta i indefinida entre el to narratiu, l'assagístic i el del llibre de viatges, destaquen: Il·lacions al voltant d'un sabre (1984), El Danubi (1986), considerada la seva obra mestra; Un altre mar (1991), Microcosmos (1997) i A cegues (2005). Diverses de les seves obres han fet conèixer la ciutat de Trieste i el seu entorn. De fet, l'any 2011 es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona una exposició que portava el nom de La Trieste de Magris.^[3] Uns anys abans (2006), Magris havia estat a la Universitat de Girona en una jornada sobre la seva obra; les intervencions van ser recollides en el volum Claudio Magris. Els llocs de l'escriptura (Barcelona, Edicions de 1984, 2008). Com a assagista i gran lector s'ha interessat, entre d'altres, per l'obra de Joseph Roth, Robert Musil, E.T.A. Hoffmann, Henrik Ibsen, Italo Svevo, Hermann Hesse i Jorge Luis Borges.

Publicacions

Assaig

1963 - Il mito absburgico nella letteratura austriaca moderna
1968 - Wilhelm Heinse
1971 - Lontano da dove: Joseph Roth e la tradizione ebraico-orientale
1974 - (amb Cesare Cases) L'anarchico al bivio: Intelletuali e politica nel teatro di Dorst
1978 - L'altra ragione: Tre saggi su Hoffmann
1978 - Dietro le parole
1982 - Itaca e oltre
1983 - (amb Angelo Ara) Trieste: Un'identità di frontiera
1984 - L'anello di Clarisse: Grande stile e nichilismo nella letteratura moderna
1999 - Utopia e disincanto: Saggi 1974-1998
2005 - L'infinito viaggiare / El viatjar infinit, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2008
2006 - La storia non è finita / La història no s'ha acabat, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2008
2008 - Alfabeti / Alfabets, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2010
2010 - Ulisse dopo Omero / Ulisses després d'Homer, conferència al CCCB, Barcelona, 2010^[4]
2011 - Livelli di guardia: Note civili (2006-2011)
2012 - (amb Mario Vargas Llosa) La letteratura è la mia vendetta
2012 - Opere (Volume I: dal 1963 al 1995), ed. a cura d'Ernestina Pellegrini
2014 - (amb Francesca Agostinelli) Zigaina: Il paesaggio come anatomia
2015 - Segreti e no
2016 - Istantanee / Instantànies, traducció de Josep Alemany, Barcelona, Edicions de 1984, 2017

Narrativa

1984 - Illazioni su una sciabola / Il·lacions al voltant d'un sabre, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2014
1986 - Danubio / El Danubi, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2002; butxaca, 2009
1988 - Stadelmann
1991 - Un altro mare
1993 - Il Conde
1995 - Quattro vite bizzarre
1996 - Le voci
1997 - Microcosmi / Microcosmos, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Empúries-Anagrama, 1999
2001 - La mostra
2005 - Alla cieca / A cegues, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2005
2015 - Non luogo a procedere / No és procedent, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2016

Teatre

1998 - Stadelmann
2007 - Lei dunque capirà; Vostè ja ho entendrà, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2007

Premis i reconeixements

Magris rebent el Premi de la Pau a Frankfurt el 2009

A part del Premi Strega (1997), el més important de les lletres italianes, i el Premi Erasmus d'Holanda (2001), va obtenir el premi periodístic Joan Carles I pel seu article "El titellaire de Madrid", publicat al Corriere della Sera. Va ser nomenat Cavaliere di Gran Croce Ordine al mèrit de la República Italiana (2002). Ha obtingut també la medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2003) i va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 2004, per considerar que Claudio Magris l'encarnador en la seva escriptura de la millor tradició humanista i representant de la imatge plural de la literatura europea al començament del segle XXI. Una Europa diversa i sense fronteres, solidària i amatent al diàleg de cultures. En els seus llibres mostra, amb poderosa veu narrativa, espais que componen un territori de llibertat, i en ells es configura un anhel: el de la unitat europea en la seva diversitat històrica. Investit doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid, el 2009 fou guardonat amb el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.

Any	Premi o reconeixement	Obra premiada	Ref.
1987	Premi Bagutta	Danubio
1992	Premi d'Investigació Humboldt de la Fundació Alexander von Humboldt		^[5]
1995	doctor honoris causa per la Universitat de Klagenfurt
1997	Premi Strega	Microcosmi
2000	Premi Würth Europeu de Literatura
2001	Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
2001	Premi Erasmus
2001	Leipziger Buchpreis zur Europäischen Verständigung
2003	Medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid
2004	Premi Príncep d'Astúries de les Lletres		^[6]
2005	Premi austríac de literatura europea
2006	doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid
2007	Premi Viareggio	La storia non è finita
2008	Walter-Hallstein-Preis
2008	Premi Internacionals Terenci Moix	Trajectòria literària	^[7]
2009	Premi Jean Monnet de Literatura Europea		^[8]
2009	Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany		^[9]
2009	Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya		^[10]
2011	doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona		^[11]
2016	Premi de Periodisme Francisco Cerecedo		^[12]

Referències

↑ Martí Font, J.M. «Claudio Magris se asoma a la impureza» (en castellà). El País, 30-04-2009. [Consulta: 30 abril 2011].
↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Biografia de Claudio Magris]». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].
↑ «Claudio Magris evoca su Trieste fronteriza en una exposición» (en castellà). La Vanguardia, 08-03-2011. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2012. [Consulta: 30 abril 2011].
↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Fitxa del llibre]». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].
↑ Humboldt-Preisträger Claudio Magris erhält wichtige deutsche Kulturauszeichnung, Meldung des informationsdienst wissenschaft vom 14. Octubre 2009 (alemany)
↑ «Fundació Príncep d'Astúries, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2004». Arxivat de l'original el 2010-03-23. [Consulta: 12 juny 2010].
↑ «Magris, Oliveira y Lobo Antunes, galardonados en los premios Terenci Moix» (en castellà). El País, 17-04-2008. [Consulta: 30 abril 2011].
↑ «Prix Jean Monnet» (en francès). [Consulta: 29 novembre 2021].
↑ «Friedenspreis des Deutschen Buchhandels 2009 a Claudio Magris» (en alemany). Börsenverein des Deutschen Buchhandels. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 27 setembre 2009].
↑ «Claudio Magris recibe la Orden de las Artes y las Letras» (en castellà). El País, 08-05-2009. [Consulta: 30 abril 2011].
↑ «Doctorat honoris causa per a Claudio Magris». Universitat de Barcelona, 20-04-2011. [Consulta: 30 abril 2011].
↑ «Claudio Magris, Premio de Periodismo 'Francisco Cerecedo' por sus "extraordinarias lecciones de humanidad y concordia"». Europa Press, 20-07-2016. [Consulta: 22 juliol 2017].

Bibliografia

Pla, Xavier (ed.). Claudio Magris, els llocs de l'escriptura. Barcelona: Edicions de 1984, 2008. ISBN 978-84-42440-040-7.
La Trieste de Magris. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011. ISBN 978-84-9803-444-8.
Pedro Luis Ladrón de Guevara Mellado. El universo literario de Claudio Magris: edición realizada con motivo de las Jornadas sobre Claudio Magris, Murcia, 12, 13 y 14 de mayo de 2003. Fundación Cajamurcia, 2005. ISBN 9788495726407 [Consulta: 30 abril 2011].
Yvonne Aversa. Claudio Magris: la escritura en la frontera. Univ de Castilla La Mancha, 2004. ISBN 9788484273578 [Consulta: 30 abril 2011].
Licia Governatori. Claudio Magris: l'opera saggistica e narrativa. LINT, 1999. ISBN 9788881900954 [Consulta: 30 abril 2011].

Enllaços externs

Reportatge audiovisual sobre l'exposició de Claudio Magris al CCCB

Premis i fites
Precedit per: Félix de Azúa	Premi de Periodisme Francisco Cerecedo 2016	Succeït per: Florencio Domínguez Iribarren

[1] Martí Font, J.M. «Claudio Magris se asoma a la impureza» (en castellà). El País, 30-04-2009. [Consulta: 30 abril 2011].

[2] Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Biografia de Claudio Magris]». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].

[3] «Claudio Magris evoca su Trieste fronteriza en una exposición» (en castellà). La Vanguardia, 08-03-2011. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2012. [Consulta: 30 abril 2011].

[4] Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Fitxa del llibre]». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].

[idw091014-5] Humboldt-Preisträger Claudio Magris erhält wichtige deutsche Kulturauszeichnung, Meldung des informationsdienst wissenschaft vom 14. Octubre 2009 (alemany)

[6] «Fundació Príncep d'Astúries, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2004». Arxivat de l'original el 2010-03-23. [Consulta: 12 juny 2010].

[7] «Magris, Oliveira y Lobo Antunes, galardonados en los premios Terenci Moix» (en castellà). El País, 17-04-2008. [Consulta: 30 abril 2011].

[8] «Prix Jean Monnet» (en francès). [Consulta: 29 novembre 2021].

[9] «Friedenspreis des Deutschen Buchhandels 2009 a Claudio Magris» (en alemany). Börsenverein des Deutschen Buchhandels. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 27 setembre 2009].

[10] «Claudio Magris recibe la Orden de las Artes y las Letras» (en castellà). El País, 08-05-2009. [Consulta: 30 abril 2011].

[11] «Doctorat honoris causa per a Claudio Magris». Universitat de Barcelona, 20-04-2011. [Consulta: 30 abril 2011].

[12] «Claudio Magris, Premio de Periodismo 'Francisco Cerecedo' por sus "extraordinarias lecciones de humanidad y concordia"». Europa Press, 20-07-2016. [Consulta: 22 juliol 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1) Europeana (1)