Confederació canadenca
La Confederació canadenca o Confederació del Canadà (en anglès Canadian Confederation, en francès Confédération canadienne) és el procés pel qual les tres províncies de l'Amèrica del Nord britànica (la Província Unida del Canadà, Nova Escòcia i Nova Brunswick) es van unir el primer de juliol de 1867 en una federació anomenada Domini del Canadà.[1][2] Després de la Confederació, el Canadà constava de quatre províncies: Ontario i Quebec, que s'havien separat de la província Unida de Canadà, i les províncies de Nova Escòcia i Nova Brunswick.[3] Des de la instauració de la Confederació, el Canadà ha experimentat nombrosos canvis territorials, donant lloc al nombre actual de deu províncies i tres territoris.
Terminologia
[modifica]Confederació
[modifica]El terme "confederació" sol referir-se de manera més concreta al procés polític que va unificar les províncies de l'Amèrica del Nord britànica el 1867, els esdeveniments relacionats amb aquest procés i la posterior incorporació d'altres colònies i territoris;[4]i no a l'estructura política del Canadà. De fet, la ciència política designa una "confederació" com una forma de govern cooperatiu formada per la unió d'estitats sobiranes que busquen l'assoliment d'uns determinats fins comuns.,[5] i la federació es regeix per la unió política de diversos estats que respecta llur autonomia en els afers interns i confia a òrgans compartits les competències d’interès comú.[6]
El Canadà és una federació[7] més que una confederació d'estats sobirans, però, sovint es considera una de les federacions més descentralitzades del món.[8] Per als contemporanis de la Confederació, el prefix con- indicava un enfortiment del principi centrista en comparació amb la federació nord-americana.[9]
A més, el terme "confederació" també s'utilitza per dividir la història del Canadà en dos períodes: el "pre-confederació" (abans del 1867) i el "post-confederació" (des del 1867 fins a l'actualitat).
Pares de la Confederació
[modifica]Els pares originals de la Confederació són aquells delegats que van assistir a qualsevol de les conferències celebrades a Charlottetown i Quebec el 1864 o a Londres, Regne Unit, el 1866, que van conduir a la Confederació.[10] Hi havia 36 pares originals de la Confederació; Hewitt Bernard, que va ser el secretari d'enregistrament a la Conferència de Charlottetown, és considerat per alguns com un d'ells.[11]
Les persones que van portar les altres províncies a la Confederació després de 1867 també es consideren com a Pares de la Confederació.[12] D'aquesta manera, Amor De Cosmos, que va ser fonamental tant per portar la democràcia a la Colúmbia Britànica com per portar la província a la Confederació, és considerat un Pare de la Confederació. A més, Joey Smallwood es va referir a si mateix com "l'últim pare de la Confederació" perquè va ajudar a conduir Terranova a la unió el 1949.[13]
Ordre d'entrada de les províncies
[modifica]A continuació es mostra una llista de les províncies i territoris canadencs en l'ordre en què van entrar a la Confederació.[14] els territoris s'indiquen en cursiva. En els actes formals, els representants de les províncies i territoris tenen prioritat segons aquest ordenament, excepte que les províncies sempre precedeixen els territoris. Per a les províncies que van entrar en la mateixa data, l'ordre de relació es basa en la població de les províncies en el moment en què van entrar a la Confederació.
| Data | Nom | Anteriorment |
|---|---|---|
| 1 de juliol de 1867 | Ontario | Alt Canadà, regió de la província del Canadà[n 1] |
| Quebec | Baix Canadà, regió de la província del Canadà[n 1] | |
| Nova Escòcia | Província de Nova Escòcia | |
| Nova Brunswick | Província de Nova Brunswick | |
| 15 de juliol de 1870 | Manitoba | Part de la Terra de Rupert[n 1][n 2] |
| Territoris del Nord-oest | Tota la Terra de Rupert i el Territori del Nord-oest excepte la part que es va convertir en Manitoba.[n 2] | |
| 20 de juliol de 1871 | Colúmbia Britànica | Colònia de la Colúmbia Britànica |
| 1 de juliol de 1873 | Illa del Príncep Eduard | Colònia de l'Illa del Príncep Eduard |
| 13 de juliol de 1898 | Territori del Yukon[n 3] | Part dels Territoris del Nord-oest.[n 2] |
| 1 de setembre de 1905 | Saskatchewan | Part dels Territoris del Nord-oest |
| Alberta | Part dels Territoris del Nord-oest | |
| 31 de març de 1949 | Terranova[n 4] | Domini de Terranova |
| 1 d'abril de 1999 | Nunavut | Part dels Territoris del Nord-oest. |
Notes
| ||
Referències
[modifica]- ↑ «Constitution Act, 1867, s. 3» (en anglès). Justice Laws Website. Government of Canada. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ Martin, 1995, p. 1.
- ↑ «Constitution Act, 1867, ss. 5 i 6» (en anglès). Justice Laws Website. Government of Canada. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ Steen, Anna Jennings. How Canada came to be (en anglès). Calgary: Queen's Printer, 2017. ISBN 9781988440064 [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ «confederació». DIEC2. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ «federació». DIEC2. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ «A Federal State». Parliament of Canada. Arxivat de l'original el 5 abril 2011. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20120315135026/http://www.pco-bcp.gc.ca/aia/index.asp?lang=eng&Page=archive&Sub=speeches-discours&Doc=19990422-eng.htm COLLABORATIVE FEDERALISM IN AN ERA OF GLOBALIZATION]». Government of Canada. Arxivat de l'original el 15 març 2012. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ Waite, 1962, p. 1.
- ↑ Malcolmson, Patrick; Myers, Richard. The Canadian Regime: An Introduction to Parliamentary Government in Canada (en anglès). University of Toronto Press, 2009, p.7. ISBN 978-1-4426-0047-8 [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ Harrison, Robert Alexander. Conventional man : the diaries of Ontario Chief Justice Robert A. Harrison, 1856-1878 (en anglès). Toronto: University of Toronto Press, 2003, p. 644 [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ Stanford, 2002, p. 4.
- ↑ McCreery, 2005, p. 168.
- ↑ «Confederation» (en anglès). The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ «Yukon Territory name change to Yukon» (en anglès). Library and Archives Canada. [Consulta: 29 maig 2024].
Bibliografia
[modifica]- Martin, Ged. Britain and the Origins of Canadian Confederation, 1837–67. 1995. University of British Columbia Press. Vancouver. ISBN 978-0774804875.
- McCreery, Christopher. The Order of Canada: its origins, history, and development. University of Toronto Press. 2005. ISBN 978-0-8020-3940-8
- Stanford, Frances. Canada's Confederation. S&S Learning Materials. 2002. ISBN 978-1-55035-708-0
- Waite, Peter B. The life and times of Confederation, 1864–1867: politics, newspapers, and the union of British North America. 1962. University of Toronto Press. ISBN 978-1-896941-23-3