Vés al contingut

Coordinadora Obrera Sindical

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCoordinadora Obrera Sindical
Dades
Nom curtCOS Modifica el valor a Wikidata
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1987
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
  • Carrer Olímpia Arozena Torres, 42, baix esquerra
  • València
Part deFederació Sindical Mundial
Esquerra Independentista
Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc websindicatcos.cat Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical
Megàfon corporatiu

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com a «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans». Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[1]

Història

[modifica]

L'any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[2] (COS) com a referent sindical del Front Patriòtic propugnat pel PSAN.[3] Posteriorment s'hi van integrar el Col·lectiu d'Obrers en Lluita.[4]

L'organització va celebrar el primer congrés el 1990 a Cambrils, on es va elegir Toni Delgado com a coordinador general del sindicat[5]. El segon congrés, extraordinari, el va celebrar el 1992 a Vic, per tal de resoldre una crisi que no va superar fins al 1999, amb el tercer congrés també celebrat a Vic. Joan Pujol va encapçalar el sindicat després de tots dos congressos. L'any 2000 va estrenar web i el 2001 celebra el seu quart congrés passant a definir-se com un sindicat eco-socialista.[6] L'any 2003, dues organitzacions de l'EI, Terra i Llibertat i l'MDT van adoptar la COS com a referent sindical. El 2004 celebra el seu cinquè congrés a València, on Gonçal Bravo fou elegit coordinador general.

Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[7] Aquest acord fou subscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[7]

Des de l'any 2012, també té presència a Transports Metropolitans de Barcelona, Universitat de Barcelona, ensenyament secundari i primari, sector del lleure i Bombers de la Generalitat de Catalunya.

És considerada la sectorial laboral de l'Esquerra Independentista.[8] Després d'uns mesos de debat, l'any 2017 plantejà abandonar el Grup d'Acció Parlamentària, espai de participació i representació a nivell orgànic de les entitats que recolzen la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), davant de situacions que l'obligaven a «assumir certes contradiccions, fruït de pactes tàctics», com per exemple l'aprovació d'uns pressupostos generals que «mantenien les retallades i les privatitzacions en sectors estratègics».[9]

La COS va participar a les vagues del 3 d'octubre i del 8 de novembre del 2017. En canvi, no ho va fer a la del 21 de febrer del 2019, al·legant que era una vaga imposada des de dalt, entre altres motius.[10].

La presència més longeva de la COS en una empresa ha estat a Roquet de Tona, amb més de trenta anys de representació sindical nacional ininterrompuda (1978-2024).[11]

Referències

[modifica]
  1. «Jornades de formació per l'organització de Punts d'Informació Laboral». COS, 07-04-2010. [Consulta: 24 desembre 2011].
  2. «Història». Intersindical-CSC. [Consulta: 3∕9∕2011].
  3. Sastre, Carles. Terra Lliure: punto de partida (1979-1995) : una biografía autorizada (en castellà). Txalaparta, 2013. ISBN 978-84-15313-45-8. 
  4. Meronyo, Pere «Nacionalitzar el sindicalisme, sindicalitzar l'independentisme». Lluita, n.204, 12-2008, p.9. Arxivat de l'original el 2009-01-05 [Consulta: 24 desembre 2011]. Arxivat 2009-01-05 a Wayback Machine.
  5. Santasusana, 2021, p. 658.
  6. Coordinació. Portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical, 88, 2001, pàg. 2.
  7. 7,0 7,1 Milers de manifestants a Barcelona per la vaga, Vilaweb.cat, 27 de gener de 2011 (consulta:28-1-11).
  8. «El sindicalisme de classe i nacional al segle XXI». IV Escola Sindical de Tardor de la COS. Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 24 desembre 2011].
  9. «La Coordinadora Obrera Sindical (COS) qüestiona la seva continuïtat a la CUP-CC». [Consulta: 21 juny 2020].
  10. Santasusana, 2021, p. 690.
  11. Santasusana, 2021, p. 674.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy