Cua de jonc bec-roig
Phaethon aethereus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 102,5 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696637 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Phaethontiformes |
| Família | Phaethontidae |
| Gènere | Phaethon |
| Espècie | Phaethon aethereus Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Phaethon |
| Distribució | |
 | |
El cua de jonc bec-roig (Phaethon aethereus) és un ocell marí de la família dels faetòntids (Phaetontidae). La major de les tres espècies del gènere Phaethon.
Morfologia
[modifica]
- Fa una llargària de 90–105 cm, incloent-hi les llargues plomes centrals de la cua, amb uns 35 cm. Envergadura 100 -110 cm.
- Color general blanc amb fines vires negres per sobre. Una banda negra li travessa l'ull. Primàries de la punta de l'ala negres.
- Bec fort, una mica corbat i acabat en punta, de color roig viu. Potes grisenques amb membrana interdigital negra.
- Les dues plomes caudals centrals, allargades, blanques.
- Els joves no tenen plomes caudals llargues i el bec és groc.
Hàbitat i distribució
[modifica]Ocell d'hàbits pelàgics, que viu a les zones tropicals i subtropicals de tots els oceans. Cria en illes petites, en penya-segats costaners o caus a prop de la costa, a la costa americana, des de les illes del golf de Califòrnia cap al sud fins al Perú, incloent-hi les Illes Galápagos, Illes del Carib, Brasil i de la costa africana de l'Atlàntic, i també de l'Índic, al mar Roig, el golf d'Aden i el golf Pèrsic.[1]
Alimentació
[modifica]Com la resta dels faetons, s'alimenta de peixos i calamars.
Reproducció
[modifica]Ponen un únic ou, que coven durant uns 45 dies.
Llista de subespècies
[modifica]- P. a. aethereus Linnaeus 1758. Cria a les illes Fernando de Noronha, Ascensió i St. Helena, a l'Atlàntic Meridional.
- P. a. indicus Hume 1876. Mar Roig, Golf Pèrsic i Golf d'Aden.
- P. a. mesonauta Peters,JL 1930. Zona tropical i subtropical del Pacífic oriental, Carib i Oceà Atlàntic.
Referències
[modifica]- ↑ Redman, Nigel; Stevenson, Terry; Fanshawe, John. Birds of the Horn of Africa: Ethiopia, Eritrea, Djibouti, Somalia, and Socotra - Revised and Expanded Edition (en anglès). Princeton University Press, 2016, p. 42. ISBN 978-0-691-17289-7 [Consulta: 23 novembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cua de jonc bec-roig
- Grimmett, Inskipp i Inskipp Birds of India, ISBN 0-691-04910-6.
- Peter Harrison Seabirds: An Identification Guide, ISBN 0-7470-1410-8.