Vés al contingut

Cupalita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCupalita
Fórmula química(Cu,Zn)Al
Epònimcoure, alumini i composició química Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmeteorit Khatyrka, rierol Listvenitovyi, riu Khatyrka, Koriàkia, Rússia
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed.1.AA.20 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.1.15.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 6,94Å; b = 4,12Å; c = 10,14Å;
Colorgroc acer
Duresa (Mohs)4 a 4,5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat5,12 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1983-084
Any d'aprovació1985
SímbolCup Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cupalita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de la aeva composició química: coure i alumini.

Característiques

[modifica]

La cupalita és un aliatge de fórmula química (Cu,Zn)Al. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant grans d'uns 35 micròmetres. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la cupalita pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, or, plom, níquel, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al l'any 1985 al meteorit Khatyrka, que va ser trobat al rierol Listvenitovyi (Koriàkia, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat. En aquest mateix meteorit també es van descobrir altres quatre espècies minerals noves fins a moment: la khatyrkita, la decagonita, la icosaedrita i la steinhardtita. A més a més, al meteorit també eren presents altres minerals com: clinoenstatita, coesita, corindó, diòpsid, forsterita, hedenbergita, magnetita, nefelina, pentlandita, sodalita, espinel·la, stishovita, taenita, trevorita i troilita.[2]

Referències

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy