Vés al contingut

Djet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDjet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XXX aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XXX aC Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomba Z, Cementiri B, Umm al-Qa'ab (Abidos) 
  Faraó d'Egipte
cap al 2980 aC[1] – 10 anys alies = Africanus: Uenephês Eusebius: Uenephês, Vavenephis
Djer
Den
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
Famíliaprimera dinastia
CònjugeMerneith, Ahaneith Modifica el valor a Wikidata
FillsDen Modifica el valor a Wikidata
ParesDjer Modifica el valor a Wikidata  i Herneith Modifica el valor a Wikidata
Llista
Faraó

← DjerDen → Modifica el valor a Wikidata

Djet (nom d'Horus: Horus-Djet, nom de Nebti: Iterti; nom de Nesut-Biti: Itetiu, Ita; nom grec: Uenefes o Uenephes, Vaveniphis) fou el quart faraó de la primera dinastia de l'antic Egipte. Fill de Djer, va regnar entre 5 i 42 anys segons les fonts (Manethó li atribueix 23 anys i 31 al seu pare). La forma més correcta del seu nom podria ser Wadjet i és anomenat pel seu signe el rei serpent. Casat amb la princesa Merneith, amb qui va tenir el seu fill i successor Den. Fou enterrat a Abidos, però s'ha trobat una mastaba a Saqqara que, per la seva importància, ha fet pensar que hi podia estar enterrat (20 x 50 metres amb 400 caps de brau -i amb cornamenta original- esculpits per les parets). També s'han trobat un parell de mastabes a Tarkhan.

Altres transcripcions del seu nom: Ata, Uadji, Uadye, Uadyib, Djet, Dyet, Edyo, Ita, Itay, Iterty, Itetiou, Itiui, Ittiw, Ouadji, Uadjet, Uadyi, Uazi, Uenephes, Uto, Wadj, Wadji, Wazi, Za, Zet.

Bibliografia

[modifica]
  • Alan H. Gardiner, The Royal Canon of Turin, Griffith Institute (Reedició, 1997) ISBN 978-0900416484 (anglès).
  • Wolfgang Helck, Untersuchungen zur Thinitenzeit (Agyptologische Abhandlungen), O. Harrassowitz (1987), ISBN 3447026774 (alemany).

Referències

[modifica]
  1. Wolfgang Helck, p. 124
  2. Alan H. Gardiner, The royal canon of Turin
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy