Estivella
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | Camp de Morvedre  | ||||
| Capital | Estivella | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.598 (2023) (76,46 hab./km²) | ||||
| Gentilici | estivellenca, estivellenc | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 20,9 km² | ||||
| Altitud | 125 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Sagunt | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Josep de Natzaret | ||||
| Festa patronal | Segona quinzena d'agost | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46590 | ||||
| Codi INE | 46120 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46120 | ||||
| Lloc web | estivella.es | ||||
Estivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Limita amb els municipis de Torres Torres, Albalat dels Tarongers, Sagunt, Segart i Serra (este últim, a la comarca del Camp de Túria).
Geografia
[modifica]
Està situada al bell cor de la serra Calderona amb una gran complexitat en el relleu: petites valls i barrancs d'orientacions variades, ràpids vessants que enllacen amb nombrosos cims, un dels quals, el Garbí, de 601 m d'altitud, és un dels més emblemàtics de les comarques de la província de València, ja que s'hi ha bastit un mirador que oferix vistes de tota la comarca del Camp de Morvedre i el golf de València, amb accés des de la font de Barraix; també són notables els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània hi són representades a bastament.
Història
[modifica]Al terme s'han trobat restes d'èpoques prehistòriques: el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers; l'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d'origen musulmà i es creu que estigué primerament al poble o castell de Beselga. Documentat des de 1248, la primera font referida al terme és del 1376 amb el seu primer senyor conegut, mossén Guillem Colom; la primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382, donada per Guillem Moliner; fou comprada el 1501 per Berenguer Martí Torres d'Aguilar després d'haver passat per diverses mans; fins al 1535 pertangué a Morvedre (l'actual Sagunt); l'expulsió dels moriscs, el 1609, deixà el lloc gairebé despoblat; el 1610, Jeroni de Montsoriu li va concedir carta de població; en casar-se Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau amb Onofre Escrivà d'Híjar, II comte de l'Alcúdia, passà a aquesta família. Interrompuda la successió, va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra; a finals del segle xix, el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.
Demografia
[modifica]| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2010 | 2015 | 2020 | 2023 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.104 | 1.092 | 1.122 | 1.097 | 1.076 | 1.114 | 1.125 | 1.164 | 1.199 | 1.364 | 1.380 | 1.441 | 1.598 |
Economia
[modifica]L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de cítrics; s'ha perdut l'artesania de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importància al sector terciari. Disposa del parc d'esbarjo El Pla, dedicat a la multiaventura infantil i d'un petit polígon industrial.
Política i govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 3 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 de Junts per Estivella (Compromís), 1 del Partit Popular (PP) i, per acabar 1 del partit VOX.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Junts per Estivella | 
|
Josep Francesc Mateu Bolos | 359 | 37,82% | 4 ( +1)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Rafael Mateu Mateu | 311 | 32,77% | 3 ( -1)
| |
| Partit Popular | 
|
Ventura Vilarrasa Setuain | 168 | 17,70% | 1 (-1)
| |
| VOX | 
|
José Ramón Mateu | 100 | 10,53% | 1 (+1)
| |
| Vots en blanc | 
|
11 | 1,15% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 927 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 32 | 3,26% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 970 | 75,40%** | ||||
| Abstenció | 320* | 24,59%** | ||||
| Total cens electoral | 1.301* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Francesc Mateu I Bolós (Junts per Estivella) (17/06/2023) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots: 3 de PSPV i 4 de Compromís[1]) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
[modifica]Des de 2023 l'alcalde d'Estivella és Francesc Mateu i Bolós del partit Junts per Estivella
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Rafael Blasco Renau | Independent | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Rafael Blasco Renau | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | María Jesús Ramón Beltrán | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Rafael Mateu Mateu | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Rafael Mateu Mateu | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Francesc Mateu i Bolós | Junts per Estivella | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Monuments
[modifica]- Església dels sants Joans. 1675. Presenta un campanar d'estil barroc (1725- 1730) que va ser restaurat l'any 2001. Presenta complet el joc de campanes dels segles xviii i xix, restaurades l'any 2011.
- Ermita de Sant Roc de Beselga. Fon construïda en el segle XX.
- Ermita de la Santa Creu. Es troba en el cim del Garbí.
- Aqüeducte romà dels Arcs.
- Castell de Beselga. És d'època musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracià de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; va ser restaurat fa uns anys després que s'assolara el seu llenç nord.
Llocs d'interés
[modifica]- Serra Calderona. Parc Natural.
Festes i celebracions
[modifica]Tradicionalment, les Festes Majors de la població se celebraven a la fi del mes d'octubre i estaven dedicades a la santa Creu i a sant Josep. Estan datades en el poble el 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de sant Josep) i de 1787 (quan s'instal·la en el Garbí la santa Creu que actualment està en el temple parroquial).
En l'actualitat la santa Creu del Garbí i sant Josep s'han passat al mes d'agost (després d'un referèndum popular de 1979) i s'han ajuntat amb les celebracions de Nostra Senyora d'Agost i de sant Roc, que també tenen molta tradició en la població.
Com a acte preparatiu de la festa de sant Roc (16 d'agost), una setmana abans es baixa la imatge del sant des de l'ermita de Beselga fins a l'església dels Sants Joans a Estivella, en processó amb torxes. I el dia 16 es torna a pujar el sant a Beselga, on se celebra una romeria.
A l'hivern, destaca la festivitat de sant Blai (3 de febrer), al voltant de la qual apareix una gastronomia típica caracteritzada per les calderes, i per les coquetes de sant Blai, al costat de celebracions religioses (missa i processó).
Personatges destacats
[modifica]- Daniel Arnau i Tortonda, músic, director de banda i baríton; va contribuir a difondre l’ús de l'ukelele a Europa.
- Lluís Maria Mesa i Reig, cronista oficial del municipi des del 28 de gener de 2011.
Referències
[modifica]- ↑ Merí Celma, Carmen (Secretària-Interventora). «Acta del Pleno Constitutivo», 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.486 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 72 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Estivella», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Estivella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- Ajuntament d'Estivella.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
