Vés al contingut

High Data Rate Digital Subscriber Line

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La High bit-rate Digital Subscriber Line abreujat HDSL fou la primera tecnologia xDSL que va aparèixer al mercat a la fi de la dècada del 1980. A Europa permet transmetre fins a 2312 Kilobyte/s seguint les normes de la Unió Internacional de Telecomunicacions i als Estats Units fins a 1544 Kb/s seguint les normes de ANSI. L'amplada de banda usada se situa entre els 80 i 370 kHz i amb cables de 24 parells permet cobrir distàncies de fins a 3,6 km entre usuari i central local d'accés (centraleta).[1]

Referències

[modifica]
  1. Lechleider, J. W. «High bit rate digital subscriber lines: a review of HDSL progress». IEEE Journal on Selected Areas in Communications, 9, 6, 8-1991, pàg. 769–784. DOI: 10.1109/49.93088. ISSN: 0733-8716.

Enllaços externs

[modifica]
  • ITU-T Recomanació G.991.1 de la ITU (anglès)
  • SHDSL FAQ Arxivat 2007-04-07 a Wayback Machine. (anglès)
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy