Il Messaggero
  | |
 | |
| Tipus | diari |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | italià |
| Data d'inici | 1878 |
| Propietat de | Caltagirone Editore (en)  |
| Lloc de publicació | Roma |
| Estat | Itàlia |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | gran format |
| Periodicitat | 1 dia |
| Editorial | Caltagirone Editore (en) |
| Identificadors | |
| ISSN | 1126-8352, 1129-6224 i 2499-3980 |
| Lloc web | ilmessaggero.it |
  
| |
Il Messaggero, fundat el 1878, és un diari històrit italià amb seu a Roma, propietat de Caltagirone Editore. És el vuitè quotidià italià en tiratge.[1] i el més venut a la capital. La seva seu històrica és a la via del Tritone 152, en un edifici de començaments del segle xix.
Història
[modifica]Il Messaggero es va fundar el desembre de 1878.[2][3][4] L'1 de gener de 1879 es va publicar el primer número d' Il Messaggero[2] sota la direcció de Luigi Cesana.[5] El diari pretenia ser el diari dels diaris i proporcionar als seus lectors totes les opinions i tots els esdeveniments.[2] Els primers quatre exemplars del document es van lliurar com a mostres gratuïtes als subscriptors del diari Il Fanfulla.[2]
Des dels seus inicis, Il Messaggero ha estat propietat de diferents empreses.[5] Un dels antics propietaris és Montedison a través del grup Ferruzzi.[6][7] El 1996 el diari fou adquirit per Francesco Gaetano Caltagirone.[5] Va fundar Caltagirone Editore el 1999.[5] L'empresa és l'accionista majoritari del diari[8] del qual en té el 90%.[9] Entre els seus dirigents hi ha Azzurra Caltagirone, parella del líder polític Pierferdinando Casini, al consell d'administració. La companyia també posseeix el Corriere Adriatico[10] i Il Mattino.[8] L'editor del diari és Il Messaggero S.p.A.[11]
Il Messaggero és publica en format paper[12][13] i té la seu a Roma.[6][14] A més de la seva edició nacional, el document té 12 edicions locals, incloses les de les regions del Laci, Úmbria, Marques, Abruços i Toscana.[5] El diari té una orientació política de centre-esquerra.[15]
Circulació
[modifica]El tiratge d' "Il Messaggero" de 1988 va ser de 370.000 exemplars.[6] Va ser el sisè diari italià més venut el 1997 amb una tirada de 256.400 exemplars.[16] El diari va tenir una tirada de 288.000 exemplars el 1999.[17]
El 2000 el tiratge del diari va ser de 292.000 exemplars.[18] La seva difusió va ser de 293.000 exemplars el 2001[19] i de 258,538 còpies el 2002.[9] La circulació del diari va ser de 252.000 exemplars el 2003[11] i de 240,778 còpies el 2004.[20] La seva difusió va ser de 230,697 còpies el 2005.[21] Va baixar a 216,000 còpies el 2007.[22]
El 2012 Il Messaggero va vendre 91,012,767 còpies.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Daily newspapers: national circulation (2012)». Agcom. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2020. [Consulta: 12 juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Thomas Simpson. Murder and Media in the New Rome: The Fadda Affair. Palgrave Macmillan, 15 novembre 2010, p. 31. ISBN 978-0-230-11653-5 [Consulta: 27 febrer 2015].
- ↑ «Il Messaggero». Prime Media. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2014. [Consulta: 4 març 2015].
- ↑ Francesco Fattorello «A Short Historical Survey of the Italian Press». International Communication Gazette, 11, 1, 2-1965 [Consulta: 17 març 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Kodak's reliability serving daily newspapers». Kodak, 27-10-2008. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 24 març 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Peter Humphreys. Mass Media and Media Policy in Western Europe. Manchester University Press, 1996, p. 90 [Consulta: 29 octubre 2014].
- ↑ Clyde Haberman «Newspaper Deal in Italy Stirs Debate over Press Freedom». The New York Times [Roma], 24-04-1989 [Consulta: 7 juny 2015].
- ↑ 8,0 8,1 ; Manuela Caiani«The Transformation of Political Mobilisation and Communication in European Public Spheres» (Report). Europub, 02-06-2004. Arxivat de l'original el 3 de gener 2019. [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ 9,0 9,1 David Ward. «A Mapping Study of Media Concentration and Ownership in Ten European Countries». Dutch Media Authority, 2004. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014. [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ «2006 Annual Results». Caltagirone Editore S.p.A.. Arxivat de l'original el 23 setembre 2015. [Consulta: 4 març 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ 11,0 11,1 «World Press Trends». World Association of Newspapers, 2004. [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ Media, Markets & Public Spheres: European Media at the Crossroads. Intellect Books, 2010, p. 53. ISBN 978-1-84150-305-9 [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ Adam Smith «Europe's Top Papers». campaign, 15-11-2002 [Consulta: 5 febrer 2015].
- ↑ Matthew Hibberd. The Media in Italy: Press, Cinema and Broadcasting from Unification to Digital. McGraw-Hill Education (UK), 1 desembre 2007, p. 96. ISBN 978-0-335-23516-2 [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ Multiculturalism, Muslims and Citizenship: A European Approach. Routledge, 18 abril 2006, p. 139. ISBN 978-1-134-25561-0 [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ ; Carmelo Mazza; Jordi Mur«The management publishing industry in Europe» (Occasional Paper No:99/4). University of Navarra, 01-10-1999. Arxivat de l'original el 30 juny 2010. [Consulta: 27 abril 2015].
- ↑ «Top 100 Dailies 1999». campaign, 24-11-2000 [Consulta: 12 febrer 2015].
- ↑ «Top 100 dailies 2000». campaign, 16-11-2001 [Consulta: 2 març 2015].
- ↑ Adam Smith «Europe's Top Papers». campaign, 15-11-2002 [Consulta: 18 abril 2015].
- ↑ «European Publishing Monitor. Italy». Turku School of Economics and KEA. Arxivat de l'original el 11 abril 2015. [Consulta: 5 abril 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-11. [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ Data for average number of paid-for copies. Survey on 2005 newspapers sales in Italy. Arxivat 10 March 2007 a Wayback Machine. (Excel file). Accertamenti Diffusione Stampa.
- ↑ Anne Austin. «Western Europe Market and Media Fact». ZenithOptimedia, 2008. Arxivat de l'original el 5 febrer 2015. [Consulta: 10 abril 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Biblioteca Nazionale Centrale di Roma
- Il Messaggero (edicions digitals de 1881 a 1944)
- Il Messaggero. Giornale del mattino (edició digital de 1946 a 1989)