Joan Fuguet Sans
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1940  (84 anys)Barberà de la Conca (Conca de Barberà) | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | historiador de l'art | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Carme Plaza i Arqué | ||
Joan Fuguet Sans (Barberà de la Conca, 1940) és un historiador de l'art català, especialitzat en l'art i arquitectura dels ordes del Temple i de l'Hospital.[1] Llicenciat en Belles Arts (1964) i en Història de l'Art (1976) per la Universitat de Barcelona (UB), es doctorà, l'any 1989 a la mateixa UB, amb una tesi sobre «L'arquitectura dels templers a Catalunya» [2] Fou docent a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSAB) (1965-1982), i en diversos Instituts d'Ensenyament Secundari (1968-1992)[3][4] i a l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (1992-2006).[5][6]
Investigació i gestió civicocultural
[modifica]Ha investigat i publicat llibres i articles sobre arquitectura catalana del barroc, del modernisme i, sobretot, dels ordes militars del Temple i de l'Hospital.[7][8]
Ha estat membre fundador i president del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà (1981-1991), des del qual els anys 1984 i 1988 gestionà la VII i VIII Biennal d'Art de Montblanc.[9][10]
Promou l'associació "Amics del Castell de Barberà" que, l'any 1984 aconseguí que la fortalesa templera esdevingués conjunt historicoartístic [11] i en conseqüència s'iniciés la seva restauració.
Premis i reconeixements
[modifica]- 1989 Premi Ciutat de Barcelona d'Història "Duran i Sanpere".[12]
- 2009 Corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[13]
- 2016 Fill Adoptiu de Montblanc.[14]
- 2019, Menció de serveis distingits pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà[15] per «la tasca de recerca i divulgació de la memòria històrica de la comarca i dels seus municipis».[16]
Publicacions principals
[modifica]- Manuel Arranz / Joan Fuguet Sans, (1987), El Palau Marc. Els March de Reus i el seu Palau de la Rambla de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Barcelona, ISBN 84-393-2002-7.
- Joan Fuguet Sans (1995), L'arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1995. ISBN 84-232-0494-4.
- Joan Fuguet / Carme Plaza (2005), Los templarios en la península Ibérica, Ed. el Cobre / Círculo de Lectores, Barcelona. ISBN 84-96095-84-3.
- Joan Fuguet Sans / Carme Plaza Arqué / Vera Hofbrauerová (2010): Els Queralt a Santa Coloma. Arquitectura, art i vida, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Santa Coloma de Queralt. ISBN 978-84-606-5127-7.
- Joan Fuguet / Carme Plaza (1912), Els templers guerrers de Déu. Entre Orient i Occident, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona. ISBN 978-84-232-0769-5.
- Joan Fuguet / Miquel Mirambell / Carme Plaza (2015), El teginat de l'església de Sant Miquel de Montblanc, Cossetània Ed., Valls. ISBN 978-84-9034-343-2.
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari d'historiadors de l'art català-valencià-balear». Institut d'Estudis Catalans, 01-10-2017. [Consulta: 9 maig 2018].
- ↑ Joan., Fuguet i Sans,. L'arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1990. ISBN 847875086X.
- ↑ «RESOLUCIÓN de admitidos al cuerpo de agregados de bachillerato.» (en castellà). Ministerio de Educación y Ciencia, 21-08-1980. [Consulta: 9 maig 2018].
- ↑ «RESOLUCIÓNː Admisión al cuerpo de catedráticos» (en castellà). Ministerio de Educación y Ciencia, 29-07-1981. [Consulta: 9 maig 2018].
- ↑ Sans, Joan Fuguet «Palau de Noguera, un senyoriu dels ordes del Temple i de l'Hospital i el seu desconegut patrimoni artístic». UNICUM, 0, 3, 2004, pàg. 4–11. ISSN: 2462-3326.
- ↑ «Actes del Ir. Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya» (PDF). Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), 2006. [Consulta: 10 maig 2018].
- ↑ «Joan Fuguet Sans - Academia.edu». [Consulta: 28 abril 2018].
- ↑ «CCUC / All Locations». [Consulta: 28 abril 2018].
- ↑ Espitllera, núm. 34 (Montblanc, 01/10/1984), p. 19; núm. 36 (Montblanc, 01/12/1984), p. 11; i núm. 82-84, (Montblanc, 01/10/1988), p. 10.[1]
- ↑ Comunicació, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de. «Arxius i Gestió Documental > Departament de Cultura > XAC_premsa». [Consulta: 28 abril 2018].
- ↑ Castell de Barberà (Barberà de la Conca) i Llista de monuments de la Conca de Barberà
- ↑ «premis Ciutat de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2018].
- ↑ «REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI». Arxivat de l'original el 2018-05-18. [Consulta: 11 maig 2018].
- ↑ laConcaDiari.cat «El Ple Medieval de Montblanc nomena dos fills predilectes i tres fills adoptius de la vila» (en anglès). laConcaDiari.cat. Arxivat de l'original el 2018-05-10 [Consulta: 17 maig 2018]. Arxivat 2018-05-10 a Wayback Machine.
- ↑ «Guanyadors». Consell Comarcal Conca de Barberà. [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ «Ja es coneixen els guardonats amb els Premis d'Honor de la Conca de Barberà». Tarragona Digital, 06-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-05-07. [Consulta: 10 gener 2020].