Vés al contingut

Julian Barnes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJulian Barnes

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Leicester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMagdalen College
City of London School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, crític literari, escriptor de ciència-ficció, assagista, traductor, novel·lista, periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereSàtira i ficció detectivesca Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaDan Kavanagh Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugePat Kavanagh (1979–2008) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjulianbarnes.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0055658 Allocine: 83230 Allmovie: p315662 TMDB.org: 1353910
Musicbrainz: 43ba8080-03da-48c4-9fc6-8b2387665400 Discogs: 1480513 Goodreads author: 1462 Goodreads character: 54390 Modifica el valor a Wikidata

Julian Barnes (Leicester, 19 de gener de 1946) és un escriptor anglès. Va guanyar el premi Man Booker pel seu llibre The Sense of an Ending (2011).[1]

Biografia

[modifica]

Nasqué a la ciutat de Leicester (Anglaterra) però de ben petit la seva família va traslladar-se a viure als afores de Londres. Els seus pares eren tots dos professors de llengua francesa. Va estudiar a la City of London School i al Magdalen College d'Oxford.[2] Va ser editor literari adjunt del Sunday Times (1980-82), crític de televisió a The Observer, i corresponsal a Londres per a la revista New Yorker (1990-95).[2] El 2011 li van concedir el Premi Booker per la novel·la El sentit d'un final, novel·la que explora la memòria, com de difusa pot ser i com modifiquem el passat per adaptar-lo al nostre propi benestar. Anteriorment tres dels seus primers llibres van quedar entre els finalistes d'aquest premi: Flaubert's Parrot (1984), England, England (1998) i Arthur & George (2005).[3] Fa servir el pseudònim Dan Kavanagh per a les obres de novel·la negra.

Obres publicades

[modifica]

Novel·les

[modifica]
  • Metroland (1980)
  • Before She Met Me (1982)
  • Flaubert's Parrot (1984)
  • Staring at the Sun (1986)
  • A History of the World in 10½ Chapters (1989)
  • Talking It Over (1991)
  • The Porcupine] (1992)
  • England, England (1998)
  • Love, etc (2000)
  • Arthur & George (2005)
  • The Sense of an Ending (2011)
  • The Noise of Time (2016)
  • The Only Story (2018)

No ficció

[modifica]
  • Letters from London (1995)
  • Something to Declare (2002)
  • The Pedant in the Kitchen (2003)
  • Nothing to Be Frightened Of (2008)
  • Through the Window (2012)
  • A Life with Books (2012)
  • Levels of Life (2013)
  • Keeping an Eye Open: Essays on Art (2015)
  • The Man in the Red Coat (2019)

Obres traduïdes al català

[modifica]
  • Abans que ens coneguéssim, traducció de David Balagué i Antoni Parera (Laia, 1988).
  • Parlem-ne, traducció d'Elisabet Ràfols (Edicions 62, 1994).
  • El lloro de Flaubert, traducció de Núria Ribera (Edicions 62, 1995 - Col·lecció "Les Millors obres de la literatura universal segle XX")
  • Història del món en deu capítols i mig, traducció de Marta Bes Oliva (Proa, 1997).
  • Anglaterra, Anglaterra, traducció d'Helena Pol (Proa, 1999).
  • Amor, etc, traducció d'Albert Torrescasana (Empúries, 2001).
  • Arthur i George, traducció d'Albert Torrescasana i Joan Puntí (Angle, 2007).
  • El perfeccionista a la cuina, traducció de Maria Rosich (Viena, 2007).
  • Res a témer, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2010).
  • Pulsacions, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2011).
  • El sentit d'un final, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2012).
  • El soroll del temps, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2016).
  • Nivells de vida, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2017).
  • L'home de la bata vermella, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2021).

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 1981 Somerset Maugham Award
  • 1985 Premi Geoffrey Faber Memorial
  • 1986 E. M. Forster Award de l'Acadèmia i l'Insitut americà de les Arts i les Lletres
  • 1992 Prix Femina Étranger per Talking It Over
  • 1993 Premi Shakespeare
  • 2004 Comandant de l'Ordre de les Arts i les LLetres
  • 2008 San Clemente premi literari
  • 2011 Premi Booker, El sentit d'un final
  • 2012 Europese Literatuurprijs

Referències

[modifica]
  1. «Man Booker Prize won by Julian Barnes on fourth attempt» (en anglès). BBC News, 19-10-2011.
  2. 2,0 2,1 «Julian Barnes - Literature» (en anglès). British Council. [Consulta: 9 novembre 2021].
  3. Brown, Mark. «Booker prize 2011: Julian Barnes triumphs at last» (en anglès). The Guardian, 18-10-2011. [Consulta: 9 novembre 2021].

Enllaços externs

[modifica]
  • Pàgina Oficial de Julian Barnes(anglès)
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy