L.S. Lowry
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r novembre 1887 Stretford (Anglaterra) |
Mort | 23 febrer 1976 (88 anys) Glossop (Anglaterra) (en) |
Sepultura | Cementiri del Sud, Manchester |
Formació | Universitat de Salford (–1925) Manchester School of Art (en) (–1915) Universitat Metropolitana de Manchester |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura, arts visuals i gràfics |
Lloc de treball | Manchester Salford |
Ocupació | pintor, artista visual, gravador, artista gràfic, artista |
Membre de | |
Gènere | Paisatge, pintura de gènere i retrat |
Moviment | Naïf |
Professors | Pierre Adolphe Valette |
Obra | |
Obres destacables
| |
Laurence Stephen Lowry (Stretford, Gran Manchester, 1887 - Glossop, Derbyshire, 1967) fou un pintor modernista anglès, conegut com a L.S. Lowry. Fou especialment reconegut pels seus paisatges industrials, paisatges marins i també per la representació de la vida urbana de Manchester i del Nord-Est d'Anglaterra.
Biografia
[modifica]Lowry va néixer l'1 de novembre de 1887 a Barrett Street de Stretford, Lancashire, Anglaterra.
El seu pare, Robert, era empleat d'una immobiliaria i la seva mare, Elizabeth una pianista amb molt talent. El 1998 la família vivia a Victoria Park, un barri al sud de Manchester, però degut a les dificultats econòmiques el 1909 es van trasl·ladar a Pendlebury, una zona industrial entre Manchester i Bolton.[1]
Va estudiar dibuix i pintura al Municipal College of Art (1905-1915) on va tenir de professor a Pierre Adolphe Valette.[2] que li va fer conèixer l'obra de pintors impressionistes com Claude Monet i Camile Pissarro. Més tard (1921-1925) va estudiar a la Manchester Metropolitan University (Manchester Academy of Fine Arts), on un dels seus tutors, el crític d'art Bernard Taylor li va retreure que els seus quadres eren massa foscos; a partir d'aquell moment Lowry va utilitzar la tècnica dels fons blancs.
Va treballar en una empresa d'auditoria i en una companyia d'assegurances, fins que el 1910 va incorporar-se a la Pall Mall Property de Manchester on hi va estar fins a la seva jubilació el 1952.[2]
Durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, Lowry va fer de voluntari des del terrat d'uns grans magatzems com des d'on podia avisar de possibles incendis.[3]
El 1932 va morir el seu pare deixant molts deutes, i el 1939 va morir la seva mare.
Solter i sense fills va morir el 23 de febrer de 1976 a l'hospital Woods de Glossop, i està enterrat a Manchester.
Característiques de la seva pintura
[modifica]Malgrat la seva formació inicial amb la influència del seu professor Valette, Lowry mai va utilitzar les tècniques ni la gama de colors emprats pels pintor impressionistes, i sovint reafirmava que només utilitzava cinc colors: vermelló, negre marfil, blau de prússia, groc ocre i blanc.[3] De fet el seu pintor favorit era el pre-rafaelita, Dante Gabriel Rossetti.
Els seus treballs manifesten una certa fascinació per la vida metropolitana, pels obrers, les masses de vianants i les fàbriques amb les xemeneies fumejant.[4] En la majoria dels seus dibuixos i pintures destaca la presència de petites i estilitzades figures humanes que s'han definit com a "homes-llumí".[3] La destrucció provocada per l'aviació alemanya va canviar totalment el paisatge urbà, resultat que va reflectir en moltes de les seves obres.
Com a seguidor del Manchester City va pintar diversos quadres on reflectia els partits o els afeccionats anant cap el camp.
Fites més destacades de la carrera com a pintor
[modifica]1919: Primera exposició col·lectiva a la Manchester Academy of Arts
1921: Venda d'una de les seves primeres pintures "The Lodging House"
1926-1930: Diverses exposicions col·lectives a Manchester, París i Japó.
1932: Primera exposició individual a Manchester
1933: Exposa a la Royal Society of British Artist, i el 1933 escollit membre d'aquesta entitat.
1939: Exposa per primer cop a la galeria Reid and Lefevre de Londres, amb qui col·laborara durant molts anys.
1952: Present al MoMA de Nova York.
1955: Membre de la Royal Academy of Arts.
.
Obres destacades
[modifica]ANY | TÍTOL |
---|---|
1930 | Coming from the mill |
1939 | Market scene, Northern town |
1943 | Going to work |
1946 | Level crossing |
1949 | The Cripples
The Football Match |
1950 | The Pond |
1953 | The funeral party |
1956 | Francis Terrace, Salford 3 |
1957 | Portrait of Ann
Man lying on a wall |
1959 | Yachts |
1960 | Station Approach |
Algunes de les seves obres han assolit preus molt alts, com es el cas de "Station Aproach" subhastat el juny de 2014 per 2,3 milions de lliures,[5] o "The Railway Platform" venut el 2015 per 1,6 milions de lliures.[6]
L. S. Lowry en el cinema i la televisió
[modifica]1957: La BBC fa un primer documental sobre Lowry per a la televisió[1]
1965: Granada Televisió produeix un documental de Leslie Woodhead sobre Lowry.[1]
2019: La pel·lícula Mrs Lowry & Son (La Sra. Lowry i el seu fill), dirigida per Adrian Noble i protagonitzada per Timothy Spall i Vanessa Redgrave, mostren la tensa relació entre L.S. Lowry i la seva mare.[7]
The Lowry
[modifica]El 12 d'octubre de 2000, la reina Isabel II va inaugurar el The Lowry, un complex situat a Saldford Quays als afores de Manchester que integra dos teatres, una sala petita i una galeria d'art amb una col·lecció de 400 obres de L.S. Lowry.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «His Life» (en anglès). Lowry Art Exhibitions Greater MAnchester. [Consulta: agost 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Shryhane, Geoffrey. L.S. Lowry. Artist of the people (en anglès). Wigan: Red Rose Reprints, 2007, p. 146-148.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «10 things to know about L.S. Lowry» (en anglès), 01-10-2018. [Consulta: agost 2018].
- ↑ Greene, Ricardo. «L.S. Lowry: El pintor de la Industrialización» (en castellà). [Consulta: agost 2018].
- ↑ Coyle, Simon «Lowry painting sells for 2,3m» (en anglès). Manchester Evening News, 11-06-2014 [Consulta: agost 2018].
- ↑ Keeling, Neal «Lowry painting of Pendebury station sells for 1,6m at auction» (en anglès). Manchester Evening News, 26-11-2015 [Consulta: agost 2018].
- ↑ «Timothy Spall, Vanessa Redgrave's 'Mrs Lowry & Son' Wraps Filming, New Image Released (EXCLUSIVE)». Penske Media Corporation, 20-02-2018.