Llei Fonamental de Guinea Equatorial de 1991
| Tipus | constitució  |
|---|---|
| Ubicació | Malabo |
| Estat | Guinea Equatorial |
| Ubicació | Malabo |
| Ratificació | 16 de novembre de 1991 |
| Autor | Cambra dels Representants del Poble |
| Propòsit | Democratitzar la vida política de la República de Guinea Equatorial. |
| Viquidites | Llei Fonamental de Guinea Equatorial de 1991 (castellà) |
La Llei Fonamental de 1991 és el nom de la quarta Constitució de Guinea Equatorial, actualment és vigent. Va ser sotmesa, sense la participació d'observadors internacionals, a referèndum popular el 16 de novembre de 1991, obtenint un 98,36% de vots a favor,[1] i posteriorment fou promulgada pel govern de Teodoro Obiang, substituint a l'anterior Constitució de 1982.[2][3]
D'acord amb la carta magna de 1991, s'estableix la separació de iure dels següents poders: el Poder Executiu, integrat pel President o Cap d'Estat, el Primer Ministre i un Consell de Ministres designat pel president; el Poder Legislatiu compost per 100 membres de la Cambra dels Representants del Poble, i el Poder Judicial encapçalat pel Tribunal Suprem, nomenat i remogut pel president.
Reformes
[modifica]Reforma de 1995
[modifica]La Constitució ha rebut tres reformes importants, la primera al gener de 1995,[4][5] en la qual van ser reformats totalment o parcialment els articles 23, 31, 32, 33, 36, 38, 39, 41, 42, 43, 45, 47, 48, 58, 64, 70, 91, 93, 94, 95 bis, 96, 97, 98, i 103 (Llei Constitucional núm. 1/1995, de data 17 de gener de 1995).
Llei constitucional de 1998
[modifica]A través d'una llei constitucional, que modifica l'article 4, es reconeixen el francès i les llengües autòctones com a integrants de la cultura nacional (Llei constitucional n.º 1/1998 del 21 de gener). L'adopció del francès es va fer en integrar-se en la Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica Central per la circulació monetària (Franc CFA).
Reforma de 2011
[modifica]La tercera i última reforma important fins avui és la reforma de novembre de 2011.[6][7] Després de ser sotmesa a referèndum nacional, aquesta segona reforma constitucional va ser aprovada, obtenint 295.780 vots a favor (97'7%) enfront dels 6.858 obtinguts per l'opció del NO.
Referències
[modifica]- ↑ African Elections Database - Elections in Equatorial Guinea
- ↑ Guinea Ecuatorial: de colonia a sultanato Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Paula García Ascanio, 2010, páginas 42-45
- ↑ Constituciones y leyes políticas de América Latina, Filipinas y Guinea Ecuatorial, Juan Maestre Alfonso, Tomo 1, 1987, página 408, ISBN 84-00-06492-5
- ↑ Index Mundi - Guinea Ecuatorial Constitución
- ↑ Organización Mundial de la Propiedad Intelectual - Guinea Ecuatorial: La Constitución de la República de Guinea Ecuatorial
- ↑ Resum de la Reforma de la Constitució - Pàgina Oficial del Govern de la República de Guinea Equatorial Arxivat 2011-11-12 a Wayback Machine., 31/10/2011
- ↑ Un 97,7% del pueblo de Guinea Ecuatorial, a favor de la Reforma Constitucional - Pàgina Oficial del Govern de la República de Guinea Ecuatorial Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine., 18/11/2011
Vegeu també
[modifica]- Constitució de Guinea Equatorial de 1968
- Constitució de Guinea Equatorial de 1973
- Llei Fonamental de Guinea Equatorial de 1982
