Vés al contingut

Llengües Benué-Congo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües Benué-Congo
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀfrica subsahariana
Nadius380.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-1benu1247
Codi Glottologbenu1247 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües Benué-Congo pertanyen a la família nigerocongolesa, concretament al grup Volta-Congo i agrupen els idiomes de mig continent africà, des de Nigèria al sud, sumant més de 500 milions de parlants d'unes 900 llengües diferents.[1] El nom es deu al fet que aquestes llengües s'estenen entre la conca oriental del riu Benue (al nord) i la conca del riu Congo (al nord).

Inicialment el grup va ser proposat per Joseph Greenberg en 1963 que va considerar que les llengües anomenades prèviament "semi-bantúes" i les llengües bantus formaven part de la mateixa família lingüística i per tant el bantu malgrat la seva importància demogràfica i històrica no era més que una branca de les llengües llengües voltacongoleses. Dins de les llengües Benue-Congo, les llengües bantus constitueixen tant la branca més nombrosa quant a nombre de llengües, com el grup demogràficament més important.

Classificació

[modifica]

Hi ha certes discrepàncies entre diferents autors sobre l'abast del grup Benué-Congo. Per a alguns autors aquest grup només llengües parlades a l'est del riu Níger i el seu afluent el Benué. No obstant això Williamson i Blench (2000) estenen el terme Benue-Congo i inclouen dins d'ell les llengües Níger-Volta. Williamson i Blench divideixen les llengües Benue-Congo en Benue-Congo occidentals (cridades Volta-Congo per altres autors) i Benue-Congo orientals (Benue-Congo pròpiament dit).[2] Altres autors usen el terme Benue-Kwa per referir-se al conjunt de llengües Benué-Congo occidentals i Benué-Congo orientals.

Segons Williamson & Blench 2000, les llengües Benue-Congo es divideixen en un grup occidental (anomenat per altres autors Volta-Níger) i un grup oriental (Benue-Congo pròpiament dit): Benué-Congo occidental o Volta-Níger: Especialment a Nigèria.

Benué-Congo oriental

La branca oriental, sense el bantu i el bantoide ("semi-bantu"), va ser anticipada ja per Westermann (1927) que va assignar a les poques llengües per les quals posseïa dades a una família que va denominar Benue-Cross i incloïa essencialment les de l'altiplà de Nigèria Central i les llengües del riu Cross.

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals para diferents llengües Benué-Congo són:

GLOSA PROTO-
VOLTA-
NÍGER
Platoide Bantoide-Cross
PROTO-
KAINJI
PROTO-
NIG.CEN.
PROTO-
JUKUNOIDE
PROTO-
DAKOIDE
PROTO-
BANTOIDE
PROTO-
CROSS
'1' *-kp͡a /
*-rĩ
*dĩ(n)/
*ʦun
*diŋ *ʣuŋ *moi /
*ɗi
*-ɗĩ
'2' *-βa(ɟi) *rebu *βar *fai *βadi *-βari
'3' *-tãi *taːtu *taːt *ʦaːr *tati *-tarĩ
'4' *-nai *na(n)si *nasi *ɲɛ *nai *-nai
'5' *tõː- /
*-coni
*tan(do) *ton- *ʦoŋ *cʲan *-tiã(ŋ)
'6' *5+1 *5+1 *5+1 *5+1
'7' *5+2 *5+2 *5+2 *5+2 *5+2
'8' *-naːnai *5+3 *5+3 *5+3 *5+3
'9' *5+4 *5+4 *5+4 *5+4 *5+4
'10' *-wo *upʷa/
*kupa
*-diub/
*-wub
*-ɗi-ob

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Joseph Greenberg: The Languages of Africa. Mouton, The Hague and Indiana University Center, Bloomington 1963.
  • Bernd Heine et al: Die Sprachen Afrikas. Buske, Hamburg 1981.
  • John Bendor-Samuel: The Niger-Congo Languages: A Classification and Description of Africa's Largest Language Family. University Press of America, Lanham, New York, London 1989.
  • Williamson, Kay & Blench, Roger (2000) 'Niger-Congo', in Heine, Bernd and Nurse, Derek (eds) African Languages - An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Blench, Roger et el 2004, The Benue-Congo languages: A proposed internal classification.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy