Llista de places de nou
Una plaça de nou (plaça castellera de nou o plaça de castells de nou) és una plaça, carrer o indret on s'han carregat o descarregat castells de nou pisos d'alçada. Per extensió, també es coneix com a plaça de nou aquelles poblacions on s'han fet castells de nou pisos. De vegades, les colles que per primera vegada fan castells d'aquesta alçada en una plaça on no se n'hi havien fet mai reben un reconeixement per la fita assolida amb una placa commemorativa que se sol col·locar en alguna paret que doni a la plaça. Actualment hi ha 86 poblacions que han vist castells de nou i 160 places on se n'hi han fet.
Història
[modifica]Al llarg de la història dels castells, els inicis de la qual es remunten a finals del segle xviii, s'han assolit els dos castells de nou pisos bàsics (3 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre) i castells tècnicament superiors durant dues èpoques. La primera etapa fou l'anomenada primera època d'or, datada entre el 1851 i el 1889, anys en què es documenten el primer i últim castell de nou, respectivament, del segle xix. Posteriorment, el món casteller entrà en decadència i fins a l'any 1981, no es tornà a veure cap castell de nou. Fou a partir de llavors quan començà la segona època d'or, període que dura fins a l'actualitat.
En la primera època d'or s'alçaren castells de nou en dotze places i set comarques diferents: Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès, Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Barcelonès. Totes elles excepte el Barcelonès són a la zona castellera tradicional.
Llista de places de nou
[modifica]La taula següent mostra les places on s'han fet castells de nou al llarg del segle XX i XXI i està ordenada cronològicament per la data de consecució d'aquests castells. No s'hi incorporen els castells de nou fets durant el segle xix. No es consideren com a castells de nou les construccions de gamma extra que estrictament tenen menys de nou pisos d'alçada, però sí les de més de nou pisos. La taula inclou el nom de la plaça o indret, la població, la comarca, la data en què s'hi va assolir el primer castell de nou pisos, la diada castellera en què s'hi va fer, la colla o colles que ho van aconseguir, els castells de nou aconseguits en aquesta primera diada i les coordenades geogràfiques.
- Última actualització: 16 de novembre de 2024
Localització
[modifica]La distribució de les places de nou no és uniforme en tota Catalunya; de fet, la majoria de places es concentren al Camp de Tarragona i al Penedès, però també a Barcelona, fruit de l'expansió del fet casteller dels darrers anys. Els municipis amb més places de nou són Barcelona (amb 26 places), Vilafranca del Penedès (10 places), Terrassa i Tarragona (9 places), i Valls i Mataró (5 places).
Última actualització: 29 de setembre de 2024
PAÏSOS CATALANS | CATALUNYA | CAMP DE TARRAGONA | 9 | Tarragona |
---|---|---|---|---|
5 | Valls | |||
2 | Reus, Altafulla, Cambrils | |||
1 | Vila-rodona, El Catllar, Torredembarra, Montblanc, La Selva del Camp, Vilallonga del Camp, Vallmoll, Alcover, La Riera de Gaià, Bràfim, Vila-seca, Els Pallaresos, Salou, La Canonja | |||
PENEDÈS | 10 | Vilafranca del Penedès | ||
4 | Igualada | |||
2 | El Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Llorenç del Penedès | |||
1 | La Bisbal del Penedès, L'Arboç, Sant Pere de Ribes, La Granada, Sant Martí Sarroca, Calafell, Sant Quintí de Mediona, Castellet i la Gornal, Els Hostalets de Pierola, Sant Cugat Sesgarrigues | |||
BARCELONA | 26 | Barcelona | ||
9 | Terrassa | |||
5 | Mataró | |||
3 | Esparreguera, Sant Cugat del Vallès, Matadepera | |||
1 | Mollet del Vallès, Sabadell, Cornellà de Llobregat, Granollers, Premià de Mar, Badalona, Esplugues de Llobregat, Caldes de Montbui, Olesa de Montserrat, Molins de Rei, Vilassar de Mar, Rubí, El Masnou, Calella, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Barberà del Vallès, Begues, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, L'Hospitalet de Llobregat | |||
GIRONA | 1 | Girona, Figueres, Salt, Lloret de Mar | ||
CATALUNYA CENTRAL | 4 | Manresa | ||
3 | Montserrat | |||
2 | Santpedor | |||
1 | Vic, Berga, Solsona | |||
LLEIDA | 1 | Lleida, Guissona | ||
ALT PIRINEU | 1 | La Pobla de Segur | ||
TERRES DE L'EBRE | 1 | Amposta, Ascó | ||
CATALUNYA NORD | 1 | Perpinyà | ||
ILLES BALEARS | 1 | Manacor, Palma | ||
PAÍS VALENCIÀ | 1 | Algemesí | ||
ANDORRA | 1 | Andorra la Vella | ||
INTERNACIONALS | 2 | Hangzhou (Xina) | ||
1 | Thane (Índia), Milà (Itàlia), Xangai (Xina), Orio (Euskadi) |
Localitats i places de nou per colles
[modifica]Actualment hi ha vint colles que han realitzat castells de nou. Les colles que han fet més places de nou són els Castellers de Vilafranca (54 places) i els Minyons de Terrassa (47 places) seguides, a molta distància, per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Última actualització: 29 de setembre de 2024
Colla | On han fet castells de nou | ||
---|---|---|---|
Localitats | Places | Places estrenades | |
Castellers de Vilafranca | 50 | 78 | 54 |
Minyons de Terrassa | 39 | 71 | 47 |
Colla Vella dels Xiquets de Valls | 25 | 39 | 18 |
Capgrossos de Mataró | 25 | 35 | 9 |
Colla Jove Xiquets de Tarragona | 23 | 35 | 12 |
Colla Joves Xiquets de Valls | 23 | 32 | 11 |
Castellers de Barcelona | 10 | 21 | 7 |
Castellers de Sants | 10 | 17 | 1 |
Xiquets de Tarragona | 8 | 12 | 3 |
Castellers de la Vila de Gràcia | 6 | 12 | 1 |
Castellers de Sabadell | 7 | 8 | 2 |
Nens del Vendrell | 4 | 5 | 1 |
Marrecs de Salt | 4 | 4 | 1 |
Xiquets de Reus | 4 | 4 | 0 |
Moixiganguers d'Igualada | 3 | 5 | 2 |
Xicots de Vilafranca | 3 | 3 | 0 |
Castellers de Sant Cugat | 2 | 3 | 0 |
Bordegassos de Vilanova | 2 | 2 | 0 |
Xiquets de Hangzhou | 1 | 1 | 0 |
Castellers de Terrassa | 1 | 1 | 0 |
Places de deu
[modifica]Galeria d'imatges
[modifica]-
Primer castell de nou del segle xx, a Valls (1981)
-
Primer castell de nou a Igualada (1996)
-
Primer castell de nou a la plaça de Cuba, Mataró (2006)
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Brotons, Xavier. «Apèndix V: Totes les places de nou del segle». A: Castells i castellers. Guia completa del món casteller. Lynx Edicions, març del 1995, p. 219. ISBN 84-87334-17-2.
- ↑ Francàs, Ramon. «Los Castellers de Terrassa entran en la élite de los nueve pisos en su propia plaza» (en castellà). La Vanguardia, 06-11-1995. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ Francàs, Ramon. «El mejor fin de semana de la temporada» (en castellà). La Vanguardia, 25-08-1997. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ 4,0 4,1 Vidal, Santiago. «Lleida y Granollers se convierten en nuevas plazas "castelleras de nou"» (en castellà). El País, 09-11-1998. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ «Vilafranca logra en Esparreguera su segundo 'tres de nou' del año» (en castellà). El País, 10-07-2000. [Consulta: 27 juny 2012].
- ↑ Francàs, Ramon. «Los castells de nueve pisos vuelven un siglo después» (en castellà). La Vanguardia, 04-09-2000. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ Francàs, Ramon. «Las "colles" de Valls convierten Montblanc en plaza de "nou"» (en castellà). La Vanguardia, 12-09-2000. [Consulta: 27 juny 2012].
- ↑ «Història». Al·lots de Llevant. [Consulta: 27 juny 2012].
- ↑ Josep M. Soler. «Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 3 de 8 a Mallorca». Al·lots de Llevant, 01-06-2009. [Consulta: 27 juny 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Francàs, Ramon. «Los Castellers de Vilafranca consiguen que La Granada sea plaza de "nou"» (en castellà). La Vanguardia, 09-07-2001. [Consulta: 27 juny 2012].
- ↑ Vidal, Santiago. «Los Castellers de Vilafranca muestran su gran momento de forma» (en castellà). El País, 16-07-2001. [Consulta: 27 juny 2012].
- ↑ «Els Castellers de Vilafranca descarreguen el quatre de nou folrat a Vic». lafura.cat, 05-07-2004. Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ «Vic ja és plaça de nou». VilaWeb, 05-07-2004. [Consulta: 26 juny 2012]. PDF
- ↑ «Els Capgrossos de Mataró converteixen Premià de Mar en nova plaça de 9 amb el segon 3 de 9 que fan enguany». 7dies.net, 11-17 juliol 2006. [Consulta: 22 juny 2012].[Enllaç no actiu] PDF
- ↑ «Premià de Mar. Diada de Festa Major». Webcasteller, 09-07-2006. Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 22 juny 2012].
- ↑ «Calafell ja és de nou plaça castellera». Notícies TGN, 08-02-2011. [Consulta: 25 juny 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «S'inaugura a Calafell una placa amb motiu del seu primer castell de nou, de la mà dels Castellers de Vilafranca». lafura.cat, 08-02-2011. Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ «Calafell. Poble - Diada de Festa Major». Webcasteller, 19-07-2009. Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ Efren Garcia. «Castells i fred a Guissona». La Xarxa, 07-11-2009. [Consulta: 26 octubre 2014].
- ↑ Beumala, Joan. «3 de 9, aquí i allà». El Punt Avui, 31-05-2010. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ «Els Xicots carreguen el primer quatre de vuit de l'any i els Minyons obren una nova plaça de nou a Vilafranca». lafura.cat, 31-05-2010. Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 11 juny 2013].
- ↑ «La diada Joan Sol al Firal, una plaça de nou poc coneguda». diada.cat, 07-05-2013. [Consulta: 11 juny 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Efren Garcia. «De segon, tres amb folre». lamalla.cat, 07-06-2010. [Consulta: 26 juny 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Quatre castells de nou per a la diada castellera de Badalona». 324.cat, 21-06-2010. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ «Badalona. Diada de la Cultura». Webcasteller, 20-06-2010. Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ Spa, Miquel. «Els Castellers de Vilafranca fan de gamma alta la plaça de Sant Pere». Regió7, 13-06-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 juny 2012].
- ↑ Llagostera, Roser. «Nova plaça de nou a Vilallonga, i amb dos galons». El Punt Avui, 01-08-2011. [Consulta: 22 juny 2012].
- ↑ Prats, David. «Vilallonga s'estrena com a plaça de nou per partida doble». VilaWeb, 01-08-2011. [Consulta: 22 juny 2012].
- ↑ «El Camp Nou, plaça de nou». El Pati Digital, 12-06-2012. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ «Olesa de Montserrat estrena plaça de nou». El Pati Digital, 11-06-2012. [Consulta: 25 juny 2012].
- ↑ «Els Castellers de Vilafranca planten el tres de nou a la festa dels raiers». lafura.cat, 02-07-2012. Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 8 juliol 2012].
- ↑ Prats, David «Diada a Vallmoll. La 52ª població de nou per Vallmoll gentilesa Colla Vella». Bressol Casteller, 18-08-2012 [Consulta: 9 juny 2013].
- ↑ «Diada a Vallmoll. La 52ª població de nou per Vallmoll gentilesa Colla Vella Xiquets de Valls». Ona Subirats. [Consulta: 9 juny 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Garcia, Vicenç «Barcelona ja compta amb onze places de nou». La Vanguardia, 09-06-2013 [Consulta: 19 juny 2014].
- ↑ Garcia, Vicenç «Sarrià se suma a la revolució barcelonina». La Vanguardia, 13-10-2013 [Consulta: 19 juny 2014].
- ↑ Ramon Estany, Ramon «Solsona ja és plaça de 9 gràcies als Capgrossos de Mataró». Nació Digital [Solsona], 20-10-2013 [Consulta: 20 juliol 2014].
- ↑ https://www.google.cat/maps/@41.995426,1.519124,3a,19.5y,32.75h,94.72t/data=!3m4!1e1!3m2!1sXhUiPjwuT2u9ADgs8Q4bKw!2e0
- ↑ Castells, Sergi «La crònica de la Diada del Patrimoni». Diari Casteller, Nació Digital, 25-05-2014 [Consulta: 19 juny 2014].
- ↑ 39,0 39,1 «Els Minyons de Terrassa descarreguen per primera vegada la tripleta màgica a Barcelona». El Periódico [Terrassa], 01-07-2014 [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ Comas, Cugat «El Masnou és ‘plaça de 9’ gràcies al 4 carregat dels Capgrossos». Diari Casteller. Nació Digital, 29-06-2014 [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ «El tres de nou dels Minyons corona el cim de la Mola». La Vanguardia [Matadepera], 14-07-2014 [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ Nació Digital «Els Castellers de Barcelona carreguen el 3 de 9f al Raval». Diari Casteller. Nació Digital, 13-07-2014 [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ Mercadé, Albert «La Riera de Gaià, plaça de 9 número 100». La Vanguardia, 20-07-2014 [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ Recasens, Gerard «La Riera de Gaià, plaça de 9 número 100 de la mà dels Xiquets». Diari Casteller. Nació Digital, 20-07-2014 [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ «Barcelona no tanca per vacances». La Vanguardia [Barcelona], 21-07-2014 [Consulta: 12 setembre 2014].
- ↑ Nació Digital «La Vella fa Bràfim de 9». Diari Casteller. Nació Digital, 08-09-2014 [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ «La Colla Vella converteix Bràfim (Alt Camp) en nova plaça de 9». Infomakis, 08-09-2014. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2014. [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ https://www.google.cat/maps/@41.2687083,1.3411358,3a,75y,332.87h,90.64t/data=!3m4!1e1!3m2!1silByIgTPc_gGAJwU6rFJSA!2e0
- ↑ Nació Digital «La Diada del 1714 s'estrena amb dos castells de 9». Diari Casteller. Nació Digital, 11-09-2014 [Consulta: 12 setembre 2014].
- ↑ «3 de 9 amb folre dels Castellers de Vilafranca a la V». Infomakis, 11-09-2014. Arxivat de l'original el 12 de setembre 2014. [Consulta: 12 setembre 2014].
- ↑ Planas, Jordi «Gràcia fa plaça de 9 el Parc del Centre del Poblenou». Festa Directe, 15-09-2014 [Consulta: 21 setembre 2014]. Arxivat 14 October 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Nació Digital «Calella, nova plaça de 9 de la mà dels Minyons». Diari Casteller. Nació Digital, 21-09-2014 [Consulta: 21 setembre 2014].
- ↑ «Begues ja té colla de 7 i plaça de 9», 27-07-2015.
- ↑ «La Diada Salvany veu el seu primer castell de nou de la mà de la Colla Vella». Eix Diari, 28-09-2015. [Consulta: 28 setembre 2015].
- ↑ «Un hotel de Salou s'afegeix a la llista de places de nou». Diari Ara, 10-07-2016. [Consulta: 10 juliol 2016].
- ↑ Diari Casteller «Els Marrecs descarreguen el primer 3 de 9 amb folre de la seva història». Diari Casteller.[Enllaç no actiu]
- ↑ Torreño, Josep. «Euskadi ja té plaça de 9». Món Casteller. [Consulta: 9 novembre 2018].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Tarroja, Alex "Castellística". «Fitxes de les localitats i places de nou», 19-07-2014. [Consulta: 20 juliol 2014].
- Tarroja, Alex "Castellística". «Mapa de places de nou». [Consulta: 18 maig 2013].
- «Cronograma de Places de 9 i Gamma Extra». Castell.manies.cat. [Consulta: 9 juny 2013].
- «Mapa de Places de 9 i Gamma Extra per temporada». Castell.manies.cat. [Consulta: 9 juny 2013].