Vés al contingut

Macedònia (Grècia)

Plantilla:Infotaula geografia políticaMacedònia
Μακεδονία (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Epònimregne de Macedònia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 45′ 00″ N, 22° 53′ 59″ E / 40.75°N,22.8997°E / 40.75; 22.8997
CapitalTessalònica Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.382.857 Modifica el valor a Wikidata (69,72 hab./km²)
Llengua utilitzadagrec modern
pòntic Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície34.177 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació1913 Modifica el valor a Wikidata

Macedònia (en grec Μακεδονία, Makedonia) és una regió geogràfica de la Grècia septentrional, riberenca amb la mar Egea, que designa el territori al nord de Tessàlia (amb límit a les muntanyes de l'Olimp), a l'est de l'Epir i a l'oest de Tràcia, fins al riu Nestos. La Macedònia grega té fronteres estatals amb Albània, Macedònia del Nord i Bulgària. Es divideix en tres perifèries o regions administratives: la Macedònia Occidental, la Macedònia Central i la Macedònia Oriental (aquesta última una part de la regió que engloba també Tràcia i que s'anomena Macedònia Oriental i Tràcia), subdividides al seu torn en 13 nomoí o departaments. Inclou l'illa de Tassos i la península de la Calcídica, on hi ha la comunitat monàstica autònoma del mont Atos. És la segona regió més poblada de Grècia, després de l'Àtica. La capital i la ciutat més important és Tessalònica, amb més de 700.000 habitants; passen dels 50.000 les poblacions de Kalamarià, Kavala, Serres, Katerini, Drama i Èvosmos.

El seu territori ocupa la major part de la regió originària de l'antiga Macedònia. Aquest nom va passar a denominar més endavant una extensa regió dels Balcans coneguda modernament també com a Macedònia, de la qual la Macedònia grega n'ocupa el 52,4% del territori i hi viu el 52,9% de la població. Fou part de l'Imperi Otomà fins al 1912. El 1913, la major part de les terres otomanes d'Europa foren dividides en els estats veïns de Grècia, Sèrbia, Bulgària, Albània i Montenegro.

Geografia

[modifica]
Macedònia
L'Imperi d'Alexandre el Gran
La Torre Blanca de Tessalònica
Ciutats macedònies (Població)
1. Tessalònica (Capital) 773.180 hab.
2. Kalamarià 87.255 hab.
3. Kavala 63.774 hab.
4. Serres 56.145 hab.
5. Katerini 55.721 hab.
6. Drama 55.632 hab.
7. Èvosmos 52.624 hab.
8. Kozani 47.451 hab.
9. Vèria 47.411 hab.
10. Stavroúpoli 41.653 hab.
11. Ampelókipoi 40.969 hab.
12. Ptolemaida 32.775 hab.
13. Giannitsà 26.296 hab.
14. Èdessa 25.619 hab.
15. Kilkís 24.812 hab.
16. Nàousa 19.870 hab.
17. Nea Moudanià 17.032 hab.
18. Flórina 16.711 hab.
19. Kastorià 16.218 hab.
20. Grevenà 15.481 hab.
21. Alexandria 13.229 hab.
22. Polígiros 10.271 hab.

Divisió administrativa

[modifica]

Macedònia està formada per 3 regions administratives o περιφέρειες (perifèries), subdividides alhora en νομοί (nomoí), que es podria traduir per departaments, districtes o prefectures. A més a més hi ha una regió autònoma anomenada el Mont Atos (Άγιο Όρος, Àgio Oros o "Muntanya Sagrada"), que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia i la capital n'és Kariès (Καριές).

Localització de Macedònia a Grècia
1. Kastorià (Νομός Καστοριάς, Nomós Kastoriàs)
2. Flórina (Νομός Φλώρινας, Nomós Flórinas)
3. Kozani (Νομός Κοζάνης, Nomós Kozanis)
4. Grevenà (Νομός Γρεβενών, Nomós Grevenon)
5. Pella (Νομός Πέλλας, Nomós Pellas)
6. Imathia (Νομός Ημαθίας, Nomós Imathias)
7. Pieria (Νομός Πιερίας, Nomós Pierias)
8. Kilkís (Νομός Κιλκίς, Nomós Kilkís)
9. Tessalònica (Νομός Θεσσαλονίκης, Nomós Thessalonikis)
10. Calcídica (Νομός Χαλκιδικής, Nomós Khalkidikís)
11. Serres (Νομός Σερρών, Nomós Serron)
  • Macedònia Oriental (Ανατολική Μακεδονία και Θράκη, Anatolikí Makedonia kai Thraki) — 2 nomoi:
12. Drama (Νομός Δράμας, Nomós Dramas)
13. Kavala (Νομός Καβάλας, Nomós Kavalas)

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Macedonia.info Arxivat 2007-05-01 a Wayback Machine. (anglès)
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy