Marie-Anne-Catherine Quinault
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 agost 1695  Estrasburg (França) |
| Mort | 1791 (95/96 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, cantant d'òpera, compositora |
| Moviment | Música clàssica i música barroca |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Pare | Jean Quinault |
| Germans | Jeanne-Françoise Quinault Abraham Quinault-Dufresne Jean-Baptiste-Maurice Quinault |
| |
Marie-Anne-Catherine —o Christine— Quinault (Estrasburg, 26 d'agost de 1695 - París, 1791) fou una actriu i compositora francesa del teatre barroc.[1]
Es presentà en l'Òpera de París el 1709 amb Bellérophon, de Jean-Baptiste Lully. El 1713 deixà aquest teatre i fou admesa a la Comédie-Française, de la qual es retirà el 1722. Dotada d'una rara bellesa i de molt enginy, fou amant del duc d'Orleans, regent del regne, i després del duc de Nevers, pare del duc de Nivernais, amb qui va córrer la brama que s'havia casat en secret.[1]
La protecció de tan elevades personalitats li va fer aconseguir una pensió del pressupost reial i allotjament en el Pavelló de la Infanta del Louvre, que conservà més de seixanta anys i on era visitada per la més alta noblesa. Morí gairebé centenària. Molt aficionada a la música, componia motets, que s'executaven a Versalles, a la Capella Reial.[2] Per un d'ells fou condecorada amb la banda de l'Orde de Sant Miquel, distinció que mai abans ni després s'ha concedit a cap altra dona.
Hi ha tota una nissaga Quinault: a més de la seva cunyada Catherine-Jeanne Dupré, Catherine-Jeanne, els altres quatre germans també eren actors teatrals distingits: Françoise, Jean-Baptiste-Maurice, Abraham i Jeanne.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Anthony, James R. «Quinault, Marie-Anne-Catherine» (en anglès). Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Giraudet, Jean-Paul. «Marie Anne Catherine Quinault» (en francès). Musicalics, 25-03-2013. [Consulta: 2 juliol 2020].
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 48, pàg. 1318-19 (ISBN 84-239-4548-0)