Michele Marieschi
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r desembre 1710 Venècia (Itàlia) |
Mort | 18 desembre 1743 (33 anys) Venècia (Itàlia) |
Activitat | |
Lloc de treball | Venècia |
Ocupació | pintor, paisatgista, gravador, pintor d'escena |
Art | Pintura |
Gènere | Paisatge |
Moviment | vedutisme |
Alumnes | Francesco Albotto |
Influències | |
Influències en | Francesco Albotto |
Mecenes | Gaspare Diziani[2] Johann Matthias von der Schulenburg |
Obra | |
Obres destacables
| |
Obres destacables | |
Michele Marieschi, (1710 - 1743), fou un pintor de l'escola vedutista veneciana.
Fill d'un gravador,[3] Marieschi és menys conegut que altres pintors de vedutes com Canaletto o Francesco Guardi. Marieschi es va iniciar en la pintura d'estructures arquitectòniques com escenògraf, per a treballar més tard com a pintor de capritxos i, finalment, com a pintor de vedutes realistes, probablement influenciat per l'èxit creixent de Canaletto en aquest registre.[1] Es caracteritza per l'ús de la càmera fosca, la qual cosa com a Bellotto, li fa pintar amb clarobscurs abundants. Les seves panoràmiques són dilatades i empra riques barreges de colors.
Malgrat no estar documentat, sembla que abans de 1735 va estar a Alemanya,[1] mentre que entre 1736 i 1741 consta com a membre de la fraglia dei pittore o gremi de pintors de Venècia.[1] Poc abans d'aquesta època, però, consta com el decorador de la Piazzetta de Venècia per les festes de Carnaval.[1] Marieschi destaca també per una sèrie de vint-i-un gravats sobre Venècia, titulada Magnificentiores Selectioresque Urbis Venetiarum Prospectus, que inclou també un autoretrat de l'artista.[1]
Entre altres indrets, la seva obra es conserva a l'Acadèmia i al Museu Correr de Venècia, la Galeria Nacional de Londres, el museu nacional d'Estocolm o la galeria nacional d'Irlanda.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Biografa de Michele Marieschi». Museo de Arte Thyssen-Bornemisza. [Consulta: 26 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Biografia de Michele Marieschi». Richard Green Fine Paintings. [Consulta: 26 desembre 2014].
- ↑ Links, J. G.. Canaletto and his Patrons. Londres: Paul Elek, 1977, p. 55–56.