Min dong

Min dong

Bàng-uâ/平話
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	9.5 milions (2007)
Parlants nadius	10.300.000  (2019 )
Autòcton de	Fujian oriental (Fuzhou i Ningde), Matsu
Estat	República Popular de la Xina, Taiwan, Vietnam, Estats Units (principalment Nova York)
Classificació lingüística
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes xinès min min costaner
Característiques
Sistema d'escriptura	escriptura xinesa i alfabet llatí
Codis
ISO 639-1	zh
ISO 639-2	chi (B), zho (T)
ISO 639-3	cdo
SIL	CDO
Glottolog	mind1253
Linguasphere	79-AAA-ic
Ethnologue	cdo
IETF	cdo

Aquest article o secció conté transcripció ruby. Consulteu si el vostre navegador hi és compatible. Si no és així, és possible que veieu les transcripcions darrere el caràcter transcrit i entre claudàtors; per exemple, veureu 中[zhōng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caràcter transcrit.

El min oriental, o min dong (xinès simplificat: 闽东 语, xinès tradicional: 閩東 語, pinyin: Mǐndōng yǔ, fushaw romanitzat: Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄), és una llengua xinesa principalment parlada a l'est de la província de Fujian (xinès: 福建, pinyin: Fujian) a la República Popular de la Xina, en i prop de Fuzhou i Ningde. També és àmpliament utilitzat com a llengua mare a les illes Matsu, República de la Xina. Compta amb 10 milions de parlants. El dialecte fuzhou és una forma estàndard del min dong.

L'abreviatura ISO 639-3 per al min oriental és cdo.

Hi ha tres branques del min dong (閩東)

1. Dialecte fuzhou (福州話)
2. Dialete fu'an (福安話)
3. Dialecte mango (蠻講)

Estructura dels dialectes min

Min	min bei   Min bei Shaojiang min bei Min dong Min zhong Puxian min nan Hokkien Amoy Hoklo (taiwanès) Teochew   Leizhou Hainanès (Qiongwen)