Miquel Desclot

Miquel Desclot
	(2016)
Biografia
Naixement	20 març 1952 (72 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	escriptor, poeta, escriptor de literatura infantil, traductor, rapsode
Gènere	Poesia
Família
Fills	Eloi Creus i Sabater
Premis
	(2002) Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles; (1993) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig ;

Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 20 de març de 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un escriptor, poeta i traductor català, també escriu llibrets d'òpera. Com ell mateix es defineix, és un home que creu en la paraula com a fonament de l'ésser humà, justament en una època en què la paraula és objecte d'un menyspreu de dimensions històriques. Ha estat traduït al castellà, al francès, al gallec i a l'èuscar. Viu a Castellar del Vallès.

Obres

Traducció

2016: Cançoner, de Francesco Petrarca (Edicions Proa)^[1]^[2]

Poesia

1971: Ira és trista passió
1974: Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de pirates i de lladres de camí ral
1978: Cançons de la lluna al barret
1983: Juvenília
1987: Auques i espantalls
1992: El llevant bufa a ponent
1992: Com si de sempre
2006: Fantasies, variacions i fuga
2020: Despertar-me quan no dormo
2002: En coixí d’herba.

Poesia infantil i juvenil

1987: Música, mestre!
1995: Oi, Eloi?
2001: Més música, mestre!
2003: Menú d'astronauta
2004: Bestiolari de la Clara
2012: Guia poca-solta
2012: El domador de paraules
2016: Un barret de cançons.

2022: Bebè [amb Antonio Rubio]
2022: Do re mi [amb Antonio Rubio]
2022: Nas de pallasso

Prosa

1992: Llibre de Durham
1994: Montseny, temps avall
1996: Veïna de pedra viva
2002: Pare, saps què?
2004: Muntanyes relegades

Narrativa infantil i juvenil

1971: El blanc i el negre
1971: La casa de les mones
1973: Fava, favera
1973: El gran joc dels colors
1978: Itawa
1980: A la punta de la llengua
1980: Waïnämöïnen
1983: No riu el riu
1986: Què descobreix l'Atlàntida
1986: Set que no dormen a la palla
1988: Barraca de nas
1991: Més de set que no dormen a la palla
1993: La cadena d'or
1994: Flordecol
1995: Amors i desamors d'Oberó i Titània
1995: Lluna de mel al palau de vidre
1996: Viatge inaugural a l'Antitetànic
1996: El casament del llapis i la goma
1997: La flauta màgica
1997: De llavis del Gran Bruixot: els herois de Kalevala
1997: La cançó més bonica del món
1998: El barber de Sevilla
2004: Nas de barraca
2004: Aristòtil entre escombraries
2004: Amor a mar
2005: Les mines del rei Xang Phi Nyo
2007: Des de Lapònia, amb amor
2008: Pallufet & Ventafloc

2008: Vola qui vol. Barcelona
2012: Guia poca-solta
2019: Animals [amb Antonio Rubio]
2019: Fruites [amb Antonio Rubio]
2019: Oi, Eloi?
2020: Jo tinc un moc.
2021: Joguines.
2021: Viatges.

Teatre

1997: Història del sultà
2002: Tot esperant l'emperador

Crítica literària, assaig, didàctica

1977: Una teoria sintàctica per a l'escola^[3]
2022: L'edat d'or de la música

Discografia

1986: La cançó més bonica del món
1994: Fills del segle amb música d'Albert Guinovart
2002: Transatlàntida amb música de Baltasar Bibiloni
2003: Cançó a cau d'orella amb música de Josep Vila i Casañas
2004: Un concert desconcertant amb música d'Antoni Ros Marbà

Premis

1971: Premi Amadeu Oller de poesia per Ira és trista passió
1972: Premi Màrius Torres de poesia per El riu de lava
1985: Premi Josep Maria de Sagarra de traducció teatral per Les mamelles de Tirèsies de Guillaume Apollinaire
1985: Premi Lola Anglada de narrativa infantil per Set que no dormen a la palla
1987: Premi Pere Quart d'humor i sàtira per Auques i espantalls trecs
1988: Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers per Llibres profètics de Lambeth, I: Profecies polítiques de William Blake
1988: Premio Nacional de traducción de literatura infantil per Versos perversos de Roald Dahl
1993: Premi Crítica Serra d'Or de memòries per Llibre de Durham
1993: Premi Crítica Serra d'Or de poesia per a infants per Bestiolari de la Clara
1996: Premi Cavall Verd Rafael Jaume de traducció poètica per Per tot coixí les herbes (versions de la lírica japonesa)
1997: Premis Literaris Ciutat d'Olot de Novel·la Juvenil (Premi de la Caixa de Girona) per De llavis del gran bruixot
2000: Premi Crítica Serra d'Or de traducció per Saps la terra on floreix el llimoner: Dante, Petrarca, Michelangelo
2000: Premi de traducció Vidal Alcover
2002: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per Més música, mestre!
2015: Premi Aurora Díaz-Plaja per Glossa i lectura d'alguns dels poemes de Joana Raspall, dins el V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.^[4]
2016: Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en llengua catalana per Cançoner de Francesco Petrarca
2020: Premi Carles Riba per Despertar-me quan no dormo^[5]

Referències

↑ Antúnez, Maria. «El 'Cançoner' de Petrarca, en català». L'Actual, 17-11-2016. [Consulta: 31 desembre 2016].
↑ Marimon, Sílvia. «El ‘Cançoner’ de Petrarca Ja es pot llegir en català». Diari Ara, 23-11-2016. [Consulta: 31 desembre 2016].
↑ Desclot, Miquel. 1. Una teoria sintàctica per a l'escola. Barcelona: S. A. Casals d'Edició i Llibreria, 1977. ISBN 84-218-0151-1.
↑ «Miquel Desclot, premi Aurora Díaz-Plaja per una glossa sobre Joana Raspall». Diari Ara. [Consulta: 6 octubre 2015].
↑ «Víctor Garcia Tur guanya el Sant Jordi, Miquel Desclot el Carles Riba i Anna Gas el Mercè Rodoreda». [Consulta: 15 desembre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Desclot

[1] Antúnez, Maria. «El 'Cançoner' de Petrarca, en català». L'Actual, 17-11-2016. [Consulta: 31 desembre 2016].

[2] Marimon, Sílvia. «El ‘Cançoner’ de Petrarca Ja es pot llegir en català». Diari Ara, 23-11-2016. [Consulta: 31 desembre 2016].

[3] Desclot, Miquel. 1. Una teoria sintàctica per a l'escola. Barcelona: S. A. Casals d'Edició i Llibreria, 1977. ISBN 84-218-0151-1.

[4] «Miquel Desclot, premi Aurora Díaz-Plaja per una glossa sobre Joana Raspall». Diari Ara. [Consulta: 6 octubre 2015].

[5] «Víctor Garcia Tur guanya el Sant Jordi, Miquel Desclot el Carles Riba i Anna Gas el Mercè Rodoreda». [Consulta: 15 desembre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)