Napoleó Torriani
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIII  |
| Mort | 16 agost 1278 Como (Itàlia) |
| Sepultura | Castello Baradello (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | battaglia della Guazzera (it) |
| Família | |
| Família | Torriani |
| Fills | Corrado della Torre |
| Pare | Pagano della Torre |
| Germans | Raimon Torriani |
 | |
Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.[1]
Orígens familiars
[modifica]Fill del senyor de Milà Pagà I Torriani, fou el més poderós membre de la família Torriani.
Vida política
[modifica]El 1260 fou nomenat podestà de la ciutat de Piacenza. Va arribar al poder a la ciutat de Milà l'any 1265, succeint al seu cosí Felip Torriani en el Consell General de Milà, i al mateix temps es va convertir en podestà de Como, Novara, Bèrgam i Lodi. La seva política des del primer moment va ser una continuació de la traçada pel seu predecessor per a ajudar a Carles I d'Anjou.
La victòria de Carles d'Anjou a la batalla de Benevent el 26 de febrer de 1266 va marcar el triomf del partit güelf a la part central de la península Itàlica.[2] El 4 d'abril de 1267 representants i senyors de les ciutats güelfes es van reunir a Milà per a renovar la lliga contra Conradí de Sicília, l'enemic de Carlos d'Anjou, que estava a punt de retornar a Itàlia. La lliga va confiar el comandament a Napoleó, al seu germà Raimon i a Guillem VII de Montferrat. Conradí es va establir a Pavia però Napoleó es va abstenir d'atacar-lo, potser per diferències amb el papa, motiu pel qual molts dels seus aliats güelfs van començar a veure'l amb recel. Després de la mort de Conradí a Tagliacozzo, Carles d'Anjou va estendre el seu domini al nord d'Itàlia, patrocinant diverses reboltes contra la seva família.
L'any 1273 Rodolf I d'Habsburg fou escollit Rei dels Romans i per a equilibrar la pèrdua del favor de Carles d'Anjou Napoleó es va unir al partit de Rodolf. Fruit d'aquesta aliança, Napoleó va rebre el títol de vicari imperial el 1274. Per a recordar aquest important títol va incloure en el seu escut l'àguila imperial.
El 22 de juliol de 1262 Otó Visconti fou escollit arquebisbe de Milà, nomenament decidit en contra de l'opinió de Napoleó pel papa Urbà IV i que s'oposaven al nomenament de Martí Torriani, Raimon Torriani o Manfred de Sicília. A partir d'aquell moment Otó organitzà la noblesa en contra de Napoleó.
El 20 de gener de 1277 Otó va ocupar Lecco i Civate, arribant a la nit fins a Desio, on Napoleó i la seva família dormien. Napoleó i el seu nebot Guiu Torriani foren capturats i empresonats al Castell de Baradello a Como. Otó entrà triomfal a la ciutat de Milà i fou aclamat com a nou senyor de la ciutat
Napoleó morí en una gàbia de ferro al Castell de Baradello el 16 d'agost de 1278, i posteriorment fou enterrat a l'església de Sant Nicoloua de la ciutat de Baradello.
Referències
[modifica]- ↑ «Napo dellaTorre». Dictionnaire historique de la Suisse (DHS). Académie suisse des sciences humaines et sociales. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Nolan, Cathal J. The Age Of Wars Of Religion, 1000 1650: An Encyclopedia Of Global Warfare And Civilization. Greenwood, 2006, p. 759. ISBN 978-0313330452.
| Precedit per: Felip Torriani |
Senyor de Milà 1265 – 1277 |
Succeït per: Otó Visconti |