Vés al contingut

Permutació de Stirling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Construcció d'una permutació de Stirling a partir d'una torre d'Euler d'un arbre pla amb les seves arestes per ordre de construcció

En combinatòria, una permutació de Stirling d'ordre k és una permutació del multiconjunt 1, 1, 2, 2, ..., k, k (amb dues còpies de cada valor d'1 a k) amb la propietat afegida que, per cada valor i que apareix a la permutació, els valors entre les dues còpies d'i són més grans que i. Per exemple, les 15 permutacions de Stirling d'ordre tres són:

1,1,2,2,3,3;   1,2,2,1,3,3;   2,2,1,1,3,3;
1,1,2,3,3,2;   1,2,2,3,3,1;   2,2,1,3,3,1;
1,1,3,3,2,2;   1,2,3,3,2,1;   2,2,3,3,1,1;
1,3,3,1,2,2;   1,3,3,2,2,1;   2,3,3,2,1,1;
3,3,1,1,2,2;   3,3,1,2,2,1;   3,3,2,2,1,1.

El nombre de permutacions de Stirling d'ordre k està donat pel doble factorial (2k - 1) !!. Les permutacions de Stirling van ser introduïdes per Gessel & Stanley (1978) per a demostrar que certs nombres (els nombres de les permutacions de Stirling amb un nombre fix de descendents) són no-negatius. Van triar el nom a causa d'una connexió a certs polinomis definits pels nombres de Stirling, que es van anomenar així després del segle xvii en honor del matemàtic escocès James Stirling.[1]

Les permutacions de Stirling poden usar-se per a descriure les seqüències per les quals és possible construir un arbre pla arrelat amb k vores afegint fulles una per una a l'arbre. Si les vores estan numerades per l'ordre en què van ser inserides, llavors la seqüència de nombres en una torre d'Euler de l'arbre (formada al doblegar les vores de l'arbre i travessar als descendents de cada node d'esquerra a dreta) és una permutació de Stirling. Per contra, cada permutació de Stirling descriu una seqüència de construcció d'arbre, en la qual la següent vora més propera a l'arrel d'una vora ordenada i és aquella la qual el parell de valors envolta més estretament al parell de valors i en la permutació.[2]

Les permutacions de Stirling s'han generalitzat a les permutacions d'un multiconjunt amb més de dues còpies de cada valor.[3] Els investigadors també han estudiat el nombre de permutacions de Stirling que eviten certs patrons.[4]

Referències

[modifica]
  1. Gessel, Ira; Stanley, Richard P «Stirling polynomials» (en angles). Journal of Combinatorial Theory, 24(1), 1978, pàg. 24–33. DOI: 10.1016/0097-3165(78)90042-0.
  2. Janson, Svante «Fifth Colloquium on Mathematics and Computer Science» (en anglès). Assoc. Discrete Math. Theor. Comput. Sci., Nancy, 2008, pàg. 541–547. arXiv: 0803.1129. Bibcode: 2008arXiv0803.1129J.
  3. Klingsberg, Paul; Schmalzried, Cynthia «Proceedings of the Twenty-first Southeastern Conference on Combinatorics, Graph Theory, and Computing» (en anglès). Congressus Numerantium [Boca Raton, Florida], 78, 1990, pàg. 11–15.
  4. Kuba, Markus; Panholzer, Alois «Enumeration formulæ for pattern restricted Stirling permutations» (en anglès). Discrete Mathematics, 312(21), 2012, pàg. 3179-3194. DOI: 10.1016/j.disc.2012.07.011.

Vegeu també

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy