Província de Barcelona
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya  | ||||
| Capital | Barcelona | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.704.697 (2021) (738,34 hab./km²) | ||||
| Gentilici | barceloní, barcelonina | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 7.726,36 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Punt més alt | la Tosa (2.536 m) | ||||
| Punt més baix | nivell mitjà del mar (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1822 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Diputació de Barcelona | ||||
| • Presidenta | Lluïsa Moret i Sabidó (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08 | ||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | ES-B | ||||
| Codi NUTS | ES511 | ||||
| Codi INE | 08 | ||||
| Lloc web | diba.cat… | ||||
Barcelona[1] és una província de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.[2][3] El govern provincial és la Diputació de Barcelona amb seu a l'edifici Casa Serra a la rambla de Catalunya de la ciutat de Barcelona.
Història
[modifica]
La província de Barcelona té el seu precedent en les quatre prefectures catalanes creades el 1810 pel governador general de Catalunya, el mariscal Pierre François Charles Augereau. La prefectura de Barcelona incloïa el Solsonès. El 1812, integrada Catalunya a l'imperi francès de Napoleó I, la prefectura va passar a ser el departament de Montserrat.
En la proposta de les Corts de Cadis del 1813, que no va entrar en vigor, la província de Barcelona limitava amb el riu Llobregat i incloïa la regió de Girona.
El 1822 es va aprovar una nova divisió territorial. La província amb capital a Barcelona rebia el nom restringit de província de Catalunya. Excloïa el Penedès i incloïa la Cerdanya.
El 30 de novembre de 1833, a proposta de Javier de Burgos, s'aprovava l'actual divisió provincial que ha estat en vigor excepte en el període del 1913 al 1925 de la Mancomunitat de Catalunya, i del 1931 al 1939 substituïda per la Generalitat republicana, en que la Diputació va ser-ne el punt de partida de la nova institució.[4][5]
Futur
[modifica]Està previst, en virtut de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Barcelona sigui substituïda inicialment per un consell de vegueria i posteriorment per dos: el de la vegueria de Barcelona i el de la Catalunya Central, o bé tres, incloent-hi la vegueria de l'Alt Ter.[6]
Territori
[modifica]Municipis[modifica]Els vint-i-un municipis més habitats de la província són els següents (2023):
|
Comarques[modifica]La província conté les següents comarques:
A més a més, inclou el municipi de Fogars de la Selva de la comarca de la Selva. |
Partits judicials
[modifica]
La província de Barcelona està dividida administrativament en 25 partits judicials.[7]
| Partit judicial | Nombre mun. |
Població (hab) [2009] |
Superfície (km²) |
Densitat (hab/km²) | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Martorell | 9 | 130.888 | 152,5 | 858,1 |
| 2 | Manresa | 35 | 184.642 | 1.300,6 | 142,0 |
| 3 | Granollers | 35 | 286.536 | 769,7 | 372,3 |
| 4 | Mataró | 17 | 279.770 | 179,4 | 1.559,5 |
| 5 | Vic | 49 | 151.576 | 1.193,1 | 127,0 |
| 6 | Arenys de Mar | 13 | 138.038 | 247,4 | 558,0 |
| 7 | Igualada | 32 | 108.946 | 850,6 | 128,1 |
| 8 | Berga | 30 | 41.525 | 1.129,3 | 36,8 |
| 9 | Vilafranca del Penedès | 26 | 102.131 | 545,9 | 187,1 |
| 10 | Badalona | 3 | 263.578 | 27,6 | 9.553,4 |
| 11 | Barcelona | 1 | 1.621.537 | 98,2 | 16.510,9 |
| 12 | Sant Boi de Llobregat | 4 | 99.381 | 54,1 | 1.837,3 |
| 13 | Sabadell | 9 | 305.237 | 222,4 | 1.372,3 |
| 14 | Vilanova i la Geltrú | 7 | 145.288 | 231,8 | 626,8 |
| 15 | Terrassa | 6 | 235.328 | 181,3 | 1.298,0 |
| 16 | Sant Feliu de Llobregat | 10 | 181.110 | 131,5 | 1.377,6 |
| 17 | Hospitalet de Llobregat, l' | 1 | 257.038 | 13,6 | 18.872,1 |
| 18 | Santa Coloma de Gramenet | 1 | 119.717 | 7,1 | 16.885,3 |
| 19 | Cerdanyola del Vallès | 5 | 174.111 | 67,8 | 2.566,9 |
| 20 | Cornellà de Llobregat | 1 | 86.519 | 6,8 | 12.686,1 |
| 21 | Gavà | 4 | 177.834 | 114,2 | 1.557,9 |
| 22 | Mollet del Vallès | 7 | 106.897 | 48,1 | 2.222,9 |
| 23 | Esplugues de Llobregat | 2 | 62.673 | 12,3 | 5.083,0 |
| 24 | Rubí | 3 | 164.217 | 111,5 | 1.472,7 |
| 25 | Prat de Llobregat, el | 1 | 63.418 | 31,5 | 2.011,4 |
| Barcelona | 311 | 5.487.935 | 7.728,2 | 710,1 |
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Museus
[modifica]La província de Barcelona compta amb 304 equipaments museístics.[8]
Referències
[modifica]
- ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ «Província de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Padró 2010 províncies de Catalunya». IDESCAT. [Consulta: 30 setembre 2010].
- ↑ «Història de la Diputació de Barcelona». Arxivat de l'original el 2021-09-29. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província. La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans (1790-1850). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1995. ISBN 84-232-0487-1.
- ↑ «Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.». DOGC. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2010].
- ↑ «Partidos judiciales de la provincia de Barcelona». [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «Museus de Barcelona». Arxivat de l'original el 2011-08-29. [Consulta: 29 desembre 2010].