Regne de Württemberg
| |||||
|
| |||||
| |||||
 | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Stuttgart | ||||
| Idioma oficial | Alemany | ||||
| Religió | Protestantisme | ||||
| Moneda | Gulden (Marc a partir del 1875) | ||||
| Geografia | |||||
| Població | 1910 (est.): 2,437,574 | ||||
| Període històric Edat contemporània | |||||
| Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic | 1 de gener de 1806 | ||||
| Abdicació de Guillem II de Württemberg | 30 de novembre de 1918 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Monarquia | ||||
| Membre de | Confederació del Rin, Confederació Germànica, Imperi Alemany | ||||
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918. Actualment el seu territori forma part del Land alemany de Baden-Württemberg.
Història
[modifica]L'estat es va formar com a regne independent encapçalat per Frederic I de Württemberg per la intervenció de Napoleó Bonaparte l'1 de gener del 1806 a conseqüència de la Tercera Coalició[1] a partir de l'antic Ducat de Württemberg, conegut també com a Altwürttemberg (Antic Würtenberg), al qual s'havien annexionat territoris a l'est i al sud durant les recents secularitzacions (Reichsdeputationshauptschluss) i el Tractat de Presburg.
El 1806 s'hi incorporà Hohenlohe-Langenburg, un territori sobirà en format de comtat i després en forma de principat ubicat a l'actual land de Baden-Württemberg, a l'entorn de la ciutat de Langenburg. L'any 1701 fou elevat a la categoria de principat i l'any 1806 fou incorporat al Regne de Württemberg. La Casa de Hohenlohe es mantingué al costat dels protestants i fou molt vinculada a les més importants famílies reials europees. Així, descendeixen de la família Hohenlohe-Langenburg els principals monarques europeus Sofia de Grècia, Constantí II de Grècia, Felip d'Edimburg o Carles XVI Gustau de Suècia.
Va formar part de la Confederació del Rin (1806-1813) i de la Confederació Germànica (1815-1866). Després de la Guerra francoprussiana (1870-1871) es va integrar a l'Imperi Alemany com a estat membre.
El 1850 el Regne de Wurtemberg va esdevenir un dels primers estats alemanys a disposar d'un segell postal.[2]
El regne va deixar d'existir oficialment quan el rei Guillem II de Württemberg es va veure forçat a abdicar el 30 de novembre del 1918.
Durant l'Alemanya Nazi el règim va considerar que tot el territori pertanyent al desaparegut regne formava part de Suàbia.[3]
Geografia
[modifica]L'antic Regne de Wurtemberg en les seves fronteres del 1813 estava situat entre 47° 34′ i 49° 35' latitud nord i entre 8° 15′ i 10° 30' longitud. La seva major extensió de nord a sud era de 225 km i d'oest a est 160 km. Les fronteres tenien una longitud total de 1.800 km. La superfície total de l'estat era de 19.508 km².
A l'oest Wurtemberg limitava amb el Regne de Baviera, al nord i a l'oest amb el Gran Ducat de Baden (o Baden) i al sud amb els petits principats dels Hohezollern. Aquests últims passarien a Prússia l'any 1850. Al sud-est, el llac de Constança separava al regne de Suïssa. En el tram fronterer amb Baden, hi havia diversos enclavaments, exclavaments i diverses particularitats territorials heretades de l'ordre feudal. Gràcies a l'exclavament de Wimpfen compartia també frontera amb el Gran Ducat de Hessen.
Referències
[modifica]- ↑ Zabecki, David T. Germany at War: 400 Years of Military History (en anglès). Germany at War: 400 Years of Military History, 2014, p. 443. ISBN 9781598849813.
- ↑ «html 1849: Criat o Selo postal dona Alemanha» (en portuguès). Deutsche Welle 2006.10.31, 2006. [Consulta: 15 desembre 2007].
- ↑ 1927963,00. html Schwäbisch Hall, Tesouro amagat em Baden-Württemberg (en portuguès), 2006.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
 Estats de la Confederació del Rin (1806-13) | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Rang elevat per Napoleó |
|  | |||||
| Estats creats |
| ||||||
| Estats preexistents |
| ||||||
1 des de 1810. 2 fins a 1810. 3 fins a 1809. 4 des de 1809. 5 fins 1811. | |||||||
