Vés al contingut

Reinhold Baer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaReinhold Baer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1902 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1979 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen (1922–1925)
Universitat de Friburg de Brisgòvia (1921–1922)
Universitat de Hannover (1920–1921) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaZur Flächentopologie: Kurven- und Abbildungstypen Modifica el valor a Wikidata (1927 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHellmuth Kneser i Richard Courant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÀlgebra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Frankfurt (1956–1967)
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (1938–1956)
Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1937–1938)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1935–1937)
Universitat Victòria de Manchester (1933–1935)
Universitat de Halle (1929–1933)
Universitat de Friburg de Brisgòvia (1926–1928) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralWolfgang Kappe, Bernd Fischer, Heinz Lüneburg, Richard Ball, Wolfram Menzel, Larry Wos, Christoph Hering, Paul Conrad, Gerhard O. Michler, Helmut Bender, Hermann Heineken, Donald Higman, Martin Newell, Rüdiger Göbel, Peter Dembowski, Dieter Held, Bernhard Amberg, Otto H. Kegel, Roland Schmidt, Burton Dean, Hans Kurzweil, Grace Bates, Ross Beaumont, Paul Lewis, Philip Carruth, Hugh Ginerich, Robert Gibson, Lois Hostinsky, Ke-Chan Kuo, Marion Emerson, Kenneth Wolfson, Arno Cronheim, John Whitesitt, Earl Schweppe, Kenneth Brons, Norman E. Sexauer, Hans Flesch, Annemarie Schlette, Jutta Hausen, Helmut Mäurer, Peter Plaumann, Hans Brungs, Dieter Betten, Christine Ayoub, Günter Krause, Hans Schneeweiß, Petrus Gräbe, Kai Faltings, Ulrich Schoenwaelder, Klaus-Dieter Günther, Ursula Müller, Hansjoachim Groh, Peter Grosse, Helmut Siemon, Rolf-Dieter Wölk, Walter Schürrer, Hermann Simon, Dietter Dippel, Ingo Weidig i Wolfgang Liebert Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarianne Kirstein Baer Modifica el valor a Wikidata
FillsKlaus Baer Modifica el valor a Wikidata
ParesEmil Baer i Bianka Timendorfer


Reinhold Baer (Berlín, 22 de juliol de 1902 - Zúric, 22 d'octubre de 1979) va ser un matemàtic alemany.

Vida i Obra

[modifica]

Baer era fill d'un pròsper fabricant jueu de roba, però el pare va morir el 1917, quan ell tenia catorce anys. Va ser escolaritzat des de 1908 fins a 1920 a la Kaiser Friedrich Schule de Charlottenburg, l'elegant barri de Berlín on vivia la família. Quan va acabar l'ensenyament secundari, la fortuna familiar havia pràcticament desaparegut i va decidir estudiar enginyeria a l'escola superior de Hannover, però el primer curs es va donar compte de que s'havia equivocat i el curs següent, 1921-1922, ja el va fer a la universitat de Friburg de Brisgòvia, estudiant matemàtiques. Finalment, el 1922, va ingressar a la universitat de Göttingen on va rebre classes d'Emmy Noether i de Hellmuth Kneser.[1] Després d'una estança becada a la universitat de Kiel, va obtenir el doctorat el 1925 a Göttingen amb una tesi, dirigida per Knesser i Courant, sobre la classificació de les corbes a les superfícies, que va ser publicada pel Journal de Crelle el 1927.[2]

Des de 1926 fins a 1928 va ser assistent a la universitat de Friburg de Brisgòvia on va rebre la influència d'Alfred Loewy, on va obtenir l'habilitació per a la docència universitària i on va conèixer la seva futura esposa Marianne Kirstein, filla d'un conegut editor de llibres d'art de Leipzig. El 1928, va acceptar una proposta de la universitat de Halle (més a prop de Leipzig) on va ser professor fins al 1933, data de l'arribada dels nazis al poder i quan va ser desposseït del seu càrrec per la seva ascendència jueva. Gràcies al Consell per l'Ajuda a Científics Refugiats i a la intervenció de Louis Mordell, va rebre una invitació de la universitat de Manchester, on va ser associat de recerca honorari des de 1933 fins a 1935.[3] Els dos cursos següents va ser membre de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton i el 1937 va obtenir la seva primera plaça docent fora d'Alemanya, a la universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, on només hi va estar un curs, ja que el 1938 va començar una llarga estada a la universitat d'Illinois a Urbana-Champaign, que només es va interrompre quan Baer va decidir tornar a Alemanya el 1956, per a fer-se càrrec d'una càtedra a la universitat de Frankfurt.[4] Va ser, doncs, un dels només tres matemàtics alemanys emigrats fugint del Tercer Reich, que van retornar al seu país d'origen.[5]

Es va jubilar a Frankfurt el 1967 fet una conferència[6] en la que explicava el que ell entenia per fer matemàtiques. Se'n va anar a viure a Zúric amb la seva dona, on va continuar actiu fins a la seva mort l'estiu de 1979; només uns mesos abans, el maig, havia donat una conferència a l'Institut de Recerca Matemàtica d'Oberwolfach amb el que havia mantingut una intensa relació des del seu retorn al país.[7]

Baer va publicar a la vora de dos-cents articles científics[8] en les camps de la geometria, la topologia i la teoria de grups. El seu interés principal va ser la teoria dels grups abelians,[9] des dels seus primer treballs en aquest camp (1934)[10] fins als treballs en particions geomètriques dels grups dels anys 60's[11] passant pels seus treballs pioners sobre els ideals[12] i els radicals.[13]

Referències

[modifica]
  1. Gruenberg, 2003, p. 1.
  2. Gruenberg, 2003, p. 2.
  3. Gruenberg, 2003, p. 3.
  4. Gruenberg, 2003, p. 6.
  5. Purkert, 2012, p. 248.
  6. Baer, 2016, p. 115-120.
  7. Gruenberg, 2003, p. 8.
  8. Gruenberg, 2003, p. 23-30.
  9. Purkert, 2012, p. 137.
  10. Fuchs, 2003, p. 209.
  11. Hering, 2003, p. 74.
  12. Palmer, 1994, p. 475.
  13. Palmer, 1994, p. 485.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Reinhold Baer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Dörflinger, Gabriele. «Reinhold Baer (1902-1979)». Historia Mathematica Heidelbergensis, 2010. [Consulta: 4 juny 2021]. (anglès)
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy