Vés al contingut

Solteria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Solteria és l'estat civil d'una persona que no ha contret matrimoni.[1] La persona es diu solter o fadrí.[2]

Jurídicament, una persona legalment soltera pot tenir parella de fet, si no hi ha contracte (de casament o de parella estable). Col·loquialment se sol dir solter per a qui no té pas «parella». La paraula prové del particip ‘solt’, «desligat», del verb arcaic ‘soldre’ derivat del llatí solvere, «deslligar, descordar».[3]

La parella de fet o els fills d'una persona soltera fins a la segona meitat del segle xx a Occident no tenien poc o gaire drets. Amb el temps això va canviar i a Europa la majoria dels estats van suprimir la discriminació de fills nascuts fora d'un casament formal i també els drets de les parelles de fet, com ara mantenir el dret a l'habitatge quan la parella legalment soltera mor. Encara queden països on l'impost sobre la renda discrimina els solters,[4] o altres discriminacións o menyspreu, devant la perpètua qüestió compassiua: «Encara no tens parella?».[5] Quan una relació formalitzada s'acaba, per mort, el sobrevivent d'un casament, rep l'estatut de vidu. En altres situacions es parla de separat o divorciat. Tot i la fi o la ruptura de la relació, certs drets i deures poden continuar.

La solteria a partir d'una certa edat és considerat com un fracàs en moltes tradicions, i la paraula, solterona, conco o conca sovint exprimia i encara exprimeix en certs cercles ignomínia.[5] Certes cultures religions encara tenen el matrimoni obligatori i forçat,[6] i sovint són les dones que no tenen gaire llibertat o dret a triar la seva vida.[7] L'Espanya franquista d'inspiració nacionalcatòlica tenia una actitud molt negativa devers les solteres en general i les mares solteres en particular.[8] Qui no es casava o es feia monja rebia un rebuig de per vida.[9] Casar-se i criar era un «deure patriòtic» i les dones que el refusaven eren marginalitzades i ridiculitzades.[10]

Referències

[modifica]
  1. «Solteria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «fadrí». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «solt, 4 .2 solteria». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 861. ISBN 9788441225169. 
  4. Gantenbein, Michèle «"Steuersystem benachteiligt Junggesellen"» (en alemany). Luxemburger Wort, 25-11-2019.
  5. 5,0 5,1 Viladomat i Canudas, 2021.
  6. «Mali». Cooperacció.
  7. «Is it obligatory for a woman to get married?» (en anglès). Muslim Marriage Guide. Pure Matrimony, 05-12-2010. [Consulta: 26 desembre 2021].
  8. Lacueva i Lorenz, Maria; Ballester i Roca, Josep «Masclisme(s) i vida quotidiana durant el franquisme: la reelaboració literària de Beatriu Civera i de Maria Beneyto». Zeitschrift für Katalanistik, 32, 2019, pàg. 319–341.
  9. Pomés, Maria; Tur, Clara. «El model de dona del franquisme». [Consulta: 26 desembre 2021].
  10. Amador Carretero, Maria Pilar «La sexualidad en el cine español durante el primer franquisme» (en castellà). Fotocinema, 1, 2010, pàg. 3-22.

Bibliografia

[modifica]
  • Viladomat i Canudas, Núria. Solteres i encantades. Sobre l'estigma de la solteria femenina i com esquivar-lo. Barcelona: Angle Editorial, 2021, p. 144. ISBN 9788418197758. 
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy