Vés al contingut

The Smiling Lieutenant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Smiling Lieutenant

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióErnst Lubitsch Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióErnst Lubitsch Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHans Dreier Modifica el valor a Wikidata
GuióErnst Lubitsch, Ernest Vajda i Samson Raphaelson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaOscar Straus Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorge J. Folsey Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMerrill G. White Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1931 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i cinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióViena Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0022074 FilmAffinity: 748052 Allocine: 13877 Rottentomatoes: m/smiling_lieutenant Letterboxd: the-smiling-lieutenant Allmovie: v110694 TCM: 90571 AFI: 6672 TMDB.org: 31409 Modifica el valor a Wikidata

The Smiling Lieutenant és una comèdia musical de l’època precodi dirigida per Ernst Lubitsch i protagonitzada per Maurice Chevalier i Claudette Colbert.[1] Basada en l'opereta Ein Walzertraum d'Oscar Straus amb llibret de Leopold Jackson i Felix Doermann[2] i adaptada per Samson Raphaelson i Ernest Vajda,[1] es va estrenar l'1 d’agost de 1931.[3] La pel·lícula va ser nominada l'Oscar a la millor pel·lícula[4] en la cinquena edició dels premis. El New York TImes va classificar The Smiling Lieutenant com una de les millors 10 pel·lícules d'aquell any 1931.[5]

Argument

[modifica]

A Viena, el tinent Nikolaus "Niki" von Preyn coneix a Franzi, la directora d'una orquestra exclusicament femenina i s'enamoren l'un de l'altre. Mentre es troba en formació abans d'una desfilada per la visita de la família reial de Flausenthurm, Niki aprofita l'oportunitat per fer l'ullet a Franzi entre la multitud. Malauradament, el gest és interceptat per Anna, la princesa de Flausenthurm. La princesa, ingènua, s'ofèn i això que el rei el cridi per una reprimenda. El tinent, conscient que no en traurà res de dir la veritat, afirma que es va sentir tan copsat per la seva bellesa que no va poder evitar aclucar-li un ull. La princesa el perdona i el rei determina que Niki serà l’acompanyant de la princesa durant la visita. Encantada, la princesa demana de casar-se amb el tinent o que si no, es casarà amb un americà, i el rei dona el seu consentiment.

Després del casament, el tinent s'allunya de la núvia per passejar pels carrers de Flausenthurm per trobar la noia que estima. La princesa s'assabenta d'això i decideix enfrontar-se a Franzi. Després de l'enfrontament inicial, Franzi veu que la princesa està de fet profundament enamorada del tinent. Per això decideix intentar salvar el matrimoni fent un canvi d'imatge a la princesa. Els resultats és un èxit total, i el tinent segueix la núvia vestida de setí i fumant cigarrets a l'habitació i tanca la porta, només per obrir-la i cantar al públic una darrera cançó i una picada d'ullet suggeridora.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Green, Stanley. Hollywood Musicals Year by Year (en anglès). Hal Leonard Corporation, 1999, p. 15. ISBN 978-0-634-00765-1. 
  2. Kalat, David. Too Funny for Words: A Contrarian History of American Screen Comedy from Silent Slapstick to Screwball (en anglès). McFarland, 2019-04-12, p. 235. ISBN 978-1-4766-7856-6. 
  3. «The Smiling Lieutenant» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 23 març 2022].
  4. «The 4th Academy Awards | 1932» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 23 març 2022].
  5. Reid, John. These Movies Won No Hollywood Awards (en anglès). Lulu.com, 2005-11-06, p. 156-157. ISBN 978-1-4116-5846-2. 

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy