Universitat de Colònia
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(2020) | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | universitat pública registre local d'Internet editor en accés obert universitat integral | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Universitas Studii Coloniensis | ||||
Creació | 1388 | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
1798 | clausura | ||||
1919 | restoration (en) | ||||
Localització dels arxius | |||||
Activitat | |||||
Membre de | Associació per a la Promoció d'una Xarxa de Recerca d'Alemanya RIPE NCC Universitat Francoalemanya arXiv Infraestructura nacional de dades de recerca Geoverbund ABC/J (en) Informationsdienst Wissenschaft Associació Esportiva Universitària Alemanya Associació d'Universitats Europees Hochschulrektorenkonferenz Deutscher Dialogmarketing Verband ORCID | ||||
Nombre d'estudiants | 52.204 (2021) | ||||
Alumnat | 45.606 (WS 2012/13) | ||||
PDI | 4.557 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Rector | Axel Freimuth | ||||
Treballadors | 4,804 (2021) | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Format per | |||||
Part de | DH.NRW (en) | ||||
Lloc web | www.uni-koeln.de/ | ||||
La Universitat de Colònia (en alemany: Universität zu Köln) és una universitat d'investigació i d'ensenyament a nivell internacional a Colònia. El 15 de juny del 2012 va rebre l'estatus d'Excel·lència. És una de les universitats més antigues a Europa i, amb més de 45.000 estudiants, una de les majors universitats d'Alemanya. La universitat pertany a la Deutsche Forschungsgemeinschaft, una associació de les universitats capdavanteres en matèria d'investigació. També és el membre fundador a Alemanya de la Comunitat Europea d'Escoles de Gestió (CEMS).
Història i evolució
[modifica]L'antiga universitat (1388-1798)
[modifica]La universitat de Colònia es va establir l'any 1388 i és la quarta universitat del Sacre Imperi Romanogermànic després de la Universitat Carolina (1348), la Universitat de Viena (1365) i la Universitat de Heidelberg (1386). El papa Urbà VI va signar l'estatut a Perúgia. La universitat va començar la seva tasca educativa el 6 de gener de 1389. Durant molt temps, la universitat ha estat una de les meves importants del Regne.
L'any 1798, la universitat va ser abolida pels francesos, que havien envaït Colònia el 1794, perquè els seus professors, desitjosos de preservar la independència de la universitat, es van negar a jurar obediència a la República Francesa. No obstant això, l'últim rector (Ferdinand Franz Wallraf) es va amagar i va preservar el Gran Segell de la Universitat, que també s'usa al segle xxi.
La nova universitat (1919-avui)
[modifica]El 1919, el govern prussià va donar suport a la decisió de l'ajuntament de la Ciutat de Colònia de restablir la universitat. El 19 de maig de 1919, qui era en aquell moment l'alcalde, Konrad Adenauer, va signar l'estatut de la universitat moderna.
En aquest moment, la universitat estava formada per la Facultat de Comerç, Economia i Ciències Socials (successora dels Instituts de Comerç i d'Administració Comunal i Social) i la Facultat de Medicina (successor de l'Acadèmia de Medicina). El 1920 es van afegir la Facultat de Dret i la d'Arts, de les quals el 1955 se segregaria l'Escola de Matemàtiques i Ciències Naturals per crear una facultat pròpia. El 1980, els dos departaments de Colònia de l'Escola d'Educació de Renània es va adherir a la universitat com les facultats d'Educació i Educació Especial.
La Universitat destaca en els àmbits de l'Economia i de Dret i Comerç.
Facultats
[modifica]L'Estat de Rin del Nord-Westfàlia dirigeix la Universitat de Colònia. La universitat està dividida en sis facultats, que formen en conjunt 200 camps d'estudi. Les facultats són les de Gestió, Economia i Ciències Socials, Dret, Salut (amb la clínica afiliada a la Universitat), Arts, Matemàtiques i Ciències Naturals i Humanes.
El 24 de novembre de 2004, Axel Freimuth va ser escollit rector de la universitat per quatre anys. Freimuth va succeir a Tassilo Küpper i és el quaranta-novè rector des de 1919.
Facultat | Estudiants | Lloc web |
---|---|---|
Facultat de Gestió, Economia i Ciències Socials | prop de 10.000 | Alemany Anglès |
Facultat de Dret | prop de 5.000 | Alemany |
Facultat de la Salut amb l'Hospital Universitari de Colònia | prop de 3.200 | Alemany Arxivat 2011-02-11 a Wayback Machine. Anglès Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine. |
Facultat de les Arts i Humanitats | prop de 16.500 | Alemany |
Facultat de Matemàtiques i Ciències Naturals | prop de 7.500 | Alemany Anglès |
Facultat de Ciències Humanes | prop de 2.800 | Alemany |
Estudiants i facultats
[modifica]El 2005 es van registrar a la universitat 47.203 estudiants, 3.718 ja graduats. El 2003, el nombre d'estudiants de post-doctorat era de 670.
El nombre d'estudiants internacionals va ser 6.157 en 2005, la qual cosa suposa el 13% del total d'estudiants. D'ells, els pertanyents a països en desenvolupament era d'aproximadament 60%, representant un total de 123 nacions. Els països més representats van ser Bulgària (10,5%), Rússia (8,8%), Polònia (7,4%), Xina (6,2%) i Ucraïna (5,7%).
Hi ha 508 professors a la universitat, entre ells 70 dones. A més, la universitat dona treball a 1.549 empleats d'investigació amb 765 addicionals en la clínica i altres 1.462 (3.736 en la clínica).
Alumnes i professors cèlebres
[modifica]Alguns dels més destacats han estat:
- Albertus Magnus;
- Thomas Aquinas, alumne d'Albertus Magnus;
- Kurt Alder, Premi Nobel de Química de 1950;
- Peter Grünberg, Premi Nobel de Física 2007;
- Heinrich Böll, Premi Nobel de Literatura;
- Karl Carstens, president de la República Federal d'Alemanya, 1979 - 1984;
- Gustav Heinemann, president de la República Federal d'Alemanya, 1969 - 1974;
- Kàrolos Papúlias, president de Grècia;
- Amos Grunebaum, famós tocòleg nord-americà;
- Francisco Rubio Llorente, president del Consell d'Estat d'Espanya;
- Erich Gutenberg, fundador dels estudis de negocis alemanys moderns.
Centres associats
[modifica]La Universitat de Colònia manté divuit centres associats oficials[1] amb universitats de deu països. D'aquests, els de Clermont-Ferrand I i Pennsylvania State són les més antigues.
|
|
Referències
[modifica]- ↑ «University of Cologne, partner universities» (en (alemany)). Pressoffice.uni-koeln.de. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 27 agost 2012].
Bibliografia
[modifica]- Erich Meuthen: Kölner Universitätsgeschichte, Band I: Die alte Universität, 1988, ISBN 3-412-06287-1
- Bernd Heimbüchel und Klaus Pabst: Kölner Universitätsgeschichte, Band II: Das 19. und 20. Jahrhundert, 1988, ISBN 3-412-01588-1
- Erich Meuthen (Hrsg.): Kölner Universitätsgeschichte, Band III: Die neue Universität – Daten und Fakten, 1988, ISBN 3-412-01688-8
Enllaços externs
[modifica]- Website of the University of Cologne (anglès)
- Erich Meuthen: Kleine Kölner Universitätsgeschichte Arxivat 2007-01-02 a Wayback Machine. (alemany)
- Absolventennetzwerk der Universität zu Köln (alemany)
- University of Cologne for foreign students on iAgora – Reviews by former Erasmus and other international students in Cologne