Vímpel R-73
 Rèplica d'un R-73 en un MiG-29 hongarès. | |
| Tipus | míssil aire-aire i míssil superfície-aire  |
|---|---|
| País d'origen | Unió Soviètica |
| Història de servei | |
| En servei | Des de 1982 |
| Història de producció | |
| Fabricant | Vímpel |
| Produïda | 1982-present |
| Especificacions | |
| Pes | 105 kg |
| Longitud | 2,93 m |
| Amplada | 510 (incloent aletes) |
| Diàmetre | 165 mm |
| Abast efectiu | 30 km |
| Explosiu | De fragmentació anular |
| Pes de l'explosiu | 7,4 kg |
| Propulsor | Coet de combustible sòlid |
| Velocitat màxima | 2,5 Mach |
| Sistema de guiatge | infraroig
|
| Plataforma de llançament | |
El Vímpel R-73 (amb denominació OTAN AA-11 Archer), desenvolupat pel Buró de Construcció de Maquinària Vímpel NPO, és el míssil aire-aire de curt abast més modern de Rússia. El 2006 fou considerat una de les més formidables armes de combat aeri modernes.
Desenvolupament
[modifica]L'R-73 va ser desenvolupat per reemplaçar l'anterior míssil de curt abast Mólnia R-60 (AA-8 Aphid) per a l'ús de combat proper pels avions de combat de la Unió Soviètica. El seu desenvolupament va començar el 1973, i els primers míssils van entrar en servei el 1985.[2]
El R-73 és un míssil de guia infraroja amb un cap buscador termosensible, refrigerat criogènicament, amb una substancial capacitat "off-boresight": el mòdul pot "veure" objectius fins a uns 60º de la línia central del míssil. Pot ser enllaçat a una mira muntada en el buc, permetent als pilots del Su-27 apuntar a objectius mitjançant de la seva vista. L'abast mínim d'intercepció és d'uns 300 metres de distància de l'objectiu, amb un abast aerodinàmic màxim d'uns 30 quilòmetres de distància de l'objectiu a gran alçada.[1]
És un míssil altament maniobrable gràcies a l'orientació de gasos d'escapament (thrust vectoring), i en molts aspectes és considerat superior al AIM-9 Sidewinder nord-americà, venut a l'Iran per armar els F-14 Tomcat. Des de 1994 el R-73 ha estat actualitzat en producció a l'estàndard R-74EM (originalment R-73m), que va entrar en servei el 1997. L'R-74EM posseeix major abast de combat i un major angle de visió del cercador, així com contra-contramesures electròniques millorades.
Usos
[modifica]L'arma és emprada pels caces de Rússia MiG-29, MiG-31, Su-25,[3] Su-27, Su-30, la versió naval Su-33 i el nou Su-35, i pot ser transportat per variants modernitzades dels models de MiG-21, MiG-23 i Su-24. També pot ser transportat per helicòpters d'atac russos, incloent el Mil Mi-24, el Mil Mi-28, i el Kamov Ka-50.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «AA-11 ARCHER R-73». Military Analysis Network. Arxivat de l'original el 2 de setembre 2016. [Consulta: 6 setembre 2013].
- ↑ Gordon, Yefim. Soviet/Russian Aircraft Weapons Since World War Two. Hinckley, England: Midland Publishing, 2004. ISBN 1-85780-188-1.
- ↑ Ulan-Ude Aviation Plant. Su-25 UB Combat Trainer Aircraft - Ulan-Ude Aviation Plant (en anglès) [Consulta: 24 novembre 2011]. Arxivat 2009-05-31 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]