Vimbodí i Poblet

Vimbodí i Poblet
	Vimbodí (es); Vimbodí (ca)
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 24′ 02″ N, 1° 03′ 00″ E / 41.40065°N,1.04988°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Capital	Vimbodí
Població humana
Població	900 (2023) (13,62 hab./km²)
Llars	137 (1553)
Gentilici	vimbodinenc, vimbodinenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	66,1 km²
Banyat per	Francolí
Altitud	496 m
Limita amb	Fulleda ; Vallclara ; Vinaixa ; Prades ; l'Espluga de Francolí ; Montblanc ; Tarrés
Organització política
• Alcalde	Joan Canela i Ríos (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43430
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43176
Codi IDESCAT	431763
Lloc web	vimbodipoblet.cat

Vimbodí i Poblet és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, limítrof amb les Garrigues. Es troba al sud-oest de la comarca. Al vessant septentrional s'hi estén el bosc de Poblet. El seu terme comprèn la vila de Vimbodí, que és el cap del municipi, el monestir de Poblet, el despoblat del Codoç (on s'han trobat restes arqueològiques d'un poblat ibèric) i les antigues granges del monestir: Milmanda, Riudabella, Castellfollit, la Pena i el Titllar.

La vila de Vimbodí està situada al peu de la carretera N-240 entre l'Espluga de Francolí i Vinaixa. Té accés a l'autopista AP-2 i està comunicada per carreteres locals amb Vallclara i Poblet.

Topònim

Fins al 2006 el terme s'anomenava simplement «Vimbodí». La denominació de «Vimbodí i Poblet» respon a la voluntat del municipi d'integrar en un sol objectiu turístic tota l'oferta cultural, gastronòmica i monumental que es troba dins del seu terme.^[1]

El nom de Vimbodí prové de l'àrab Ibn Budí, nom personal que també apareix al cognom Bodí. Antigament també s'anomenava Avimbodin.^[2]

Poblet, al seu torn, deu el seu nom al llatí popŭlētu, 'pollancreda'.^[2]

Geografia

Llista de topònims de Vimbodí i Poblet (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Nuclis de població

Entitat de població	Habitants (2023)
Vimbodí i Poblet	900
Font: Idescat

Història

De la prehistòria s'han trobat restes a la cova dels Eixeregats, fet que indica que el lloc es trobava habitat des de molt antic. Cal fer constar també la sepultura del neolític al Comellar del Mas de Baix. De l'època romana se sap que hi passava la Via Aurèlia. L'època romana deixa les seves empremtes a la Granja Mitjana, entre la font de Nerola i Riudabella, i a les partides de Montcortès, Baselles, Corregó i al tossar Rodó. Però fou a l'edat mitjana quan aparegué el primer document que testimonia la seva constitució com a vila. La carta de població de Vimbodí fou atorgada el 1151 pel comte rei Ramon Berenguer IV. Avui dia, l'església de la Transfiguració del Senyor, l'ermita dels Torrents^[3] i el monestir cistercenc de Poblet, a quatre quilòmetres al sud-est de Vimbodí, són els monuments medievals més destacats.

Durant la primera part del segle xx va ser important la producció de vidre, que va ser traslladada des de Fulleda (Garrigues) a principis del segle xx (1902).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	137	315	1.410	1.615	1.585	1.916	1.730	1.654

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.578	1.493	1.413	1.405	1.255	1.248	1.199	1.132	1.090	1.090

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.061	1.023	1.011	1.053	1.039	1.052	1.065	1.038	1.007	964

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
954	917	890	884	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia

Si bé el turisme, lligat al monestir de Poblet, representa una important font d'ingressos amb una àmplia oferta hotelera, gastronòmica i de serveis, la indústria, el comerç i l'agricultura continuen sent pilars econòmics del municipi.

L'agricultura moderna ha pres molt de peu, on destaquen plantacions de noguers, i les grans explotacions vinícoles de Riudabella, Milmanda i Poblet gestionades per les famílies penedesenques Torres i Codorniu.

Antigament hi havia una important indústria de vidre. El Museu del Vidre de Vimbodí recull importants peces i estris de la fabricació d'aquesta indústria. També hi ha el Museu del Palau del Rei Martí, englobat dins l'entorn del Monestir de Santa Maria de Poblet.^[4]

Edificis religosos i civils

El Reial Monestir de Poblet va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1992. Fou panteó reial de la Corona d'Aragó i hi reposen vuit reis, reines, infants i nobles. Reis com Jaume I, Pere III, el Cerimoniós, i altres van dur el monestir al més alt exponent.
L'església gòtica de Vimbodí està dedicada al misteri de la Transfiguració del Senyor. Data dels segles XII-XIII. Va ser iniciada, segons indica Palau i Dulcet en la seva "Guia de la Conca de Barberà" l'any 1287.
L'ermita dels Torrents, a un quilòmetre del nucli urbà, guarda una marededéu policromada d'estil gòtic. L'antiga capella, gòtica, fou manada construir per l'abat de Poblet, Joan Payo Coello, el 1484. El 1714 s'erigí la nova construcció.
El poble tingué importants molins fariners des d'antic, que funcionaren fins a començaments del segle xx, com el Molí del Duc, el Molí de la Vila o del Trull i el Molí del Caixal o Molí del Veciona o Molí del Salt.
Els castells de Milmanda i Riudabella, en ple bosc de Poblet, són ara propietats privades.

El bosc de Poblet

El bosc de Poblet és una important estació forestal protegida i conté una vegetació molt variada i frondosa: pins blancs, negrals, rojalets, melis, pinyers, cedres, avets, alzines, roures, rebolls, ginebres, castanyers, pollancres, oms, serveres, xiprers, boixos, savines, brucs, corniols, arboços i una extensa varietat de falgueres. Té la reserva d'alzines més gran del país. A la Pena, prop de la casa i del mirador, hi ha el pou de glaç que proveïa de gel els monjos del monestir. El tossal de la Baltasana és el punt més alt de les muntanyes de Prades. Pel bosc de Poblet hi brollen un centenar de fonts.

Festes

Festa de la Mare de Déu dels Torrents, el 8 de setembre. Cada cinc anys (els acabats en 4 i en 9) se celebra la Festa Quinquennal. És també molt popular el Carnestoltes de Quaresma. Les festes majors són per Sant Antoni, Abat (17 de gener) i la Transfiguració del Senyor o Sant Salvador (6 d'agost).

Referències

↑ DOGC núm.4766 de 22-11-2006^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^2,0 ^2,1 «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 16 març 2021].
↑ Vastenavond, Bàrbera «Troballa als paratges de Poblet». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, 3-2011, p. 62. ISSN: 1695-2014.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 138. ISBN 84-393-5437-1.

Bibliografia

Alsamora i Jiballí, Alfons; "Vimbodí", Cossetània Edicions, Valls, 1997
Bergadà i Escrivà, Àngel; "Vimbodí, Estudi Històric, Sociològic i Religiós"
Revista "Vimbodí, Butlletí Cultural"; Foment Parroquial de Cultura, 1929-1936 i 1981-2005
Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
Article de l'Enciclopèdia Catalana

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vimbodí i Poblet

[1] DOGC núm.4766 de 22-11-2006^{[Enllaç no actiu]}

[:0-2] 2,0 ^2,1 «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 16 març 2021].

[Sapiensss-3] Vastenavond, Bàrbera «Troballa als paratges de Poblet». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, 3-2011, p. 62. ISSN: 1695-2014.

[4] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 138. ISBN 84-393-5437-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)