Segó
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | cereal i ingredient culinari |
 | |
El segó o bren és la capa externa del gra dels cereals que se separa del nucli del gra en la molta. Per tant, és un subproducte del refinament del gra o de la fabricació de la farina de les cereals com ara el blat, ordi, sègol, civada, arròs i mill, entre d'altres.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Benafigos té una rata i la farten de segó; calla, calla, Benafigos, que tens molt poca raó.[1]
- Campana de plata, batall de segó.[2]
- Desgraciat del llaurador que no llaura les voreres; el blat li torna porgueres i la farina segó.[3]
- El que guanyaràs amb les faves, ho perdràs amb el segó.[4]
- Entre set sastres i set sabaters no van poder aixecar una saca de segó de terra.[3]
- La tia Maria de Benifaió pastava, fenyia, venia el segó.[5]
- Pastar a casa i comprar el segó.[3]
- Vi agre i pa de segó no fan bon treballador.[6]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- De baixant de lo pelut
li dareu de lo pelós
i un parell de besaculs
per vós.[7]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
No anar enlloc.
- Persona que estalvia coses inútils i malgasta les profitoses.
- La carrabina de l'Ambròs era carregada amb segó.[9]
- Es diu de les coses inútils que no serveixen per a res.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 93, Vol. 2. Sector septentrional.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pares i Puntas, 1999, p. 351-373.
- ↑ Pares i Puntas, 1999, p. 428.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 104, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Pares i Puntas, 1999, p. 341.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ 8,0 8,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «segó». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pares i Puntas, 1999, p. 545.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.