Manifest del Correllengua 2018
Estimar la llengua és estimar la humanitat.
Totes les llengües del món, igual que nosaltres, estan fetes de la paraula «junts».
Teixides col·lectivament, preparades per enxarxar la bellesa, polides pacientment pel pas dels anys, amarades d'infinit i d'història.
La nostra llengua és un tresor immaterial inquantificable. I viu amb cada paraula; com un estol d'ocells, com una abraçada d'aire. Imparable, riu avall.
Les paraules, igual que les idees, no es poden empresonar. Per molt que hi patim i per molt que ho intentin. Per molt que pugui semblar que algunes vegades ho aconsegueixen, és només un miratge, i no cal tenir por. Salvem de la por la nostra llengua. Que ja ha patit massa. Fem-ho decididament. Salvem-la de la nostra por, perquè ella, la nostra llengua, està completament salvada de nosaltres.
La llengua catalana, que ha navegat i navega amb el vent en contra, és aquí malgrat tots els embats del temps. És aquí perquè l'hem estimada quotidianament. L'hem envidada amb nosaltres. Somiem a través seu. És aquí perquè és humil i honesta. Està viva perquè és de la gent i de les cases. Viu perquè pertany al poble. Indestriable ja dels boscos i dels camps. D'aquest trosset de mar i de terra. Patrimoni horitzontal de tanta gent d'arreu.
Estimem-la bojament i no ens caldrà res més.
Procurem que sàpiga abraçar el demà. Que visqui com una casa amb les portes obertes. Que sàpiga comprendre als altres. Que sigui hospitalària. Que creixi amb calma com un arbre serè. Que sigui sempre un pont i mai una frontera.
Estimem-la bojament perquè només aquells que estimen són capaços d'emetre i compartir l'abast del seu amor. De fer-ne partícips als altres.
Si l'estimem bé no ens caldrà lluitar tant.
Que la lluita sigui només per no enfrontar-la a res ni a ningú.
Una llengua és tantes i tantes coses…
Omplim-la de cançons boniques que saltin murs. Omplim-la de gestos solitaris que arribin fins als confins del planeta. Omplim aquesta llengua d'un poble amic dels pobles. Omplim aquesta llengua d'una altra manera de fer. Salvem-la de l'Europa de les fronteres. Salvem-la de la Catalunya dels catalans excloents. Salvem-la de tanta i tanta brossa que tenim, també, a casa nostra.
Treballem perquè sigui la llengua d'un país amb veu de dona. Treballem perquè sigui la llengua d'un poble de pau. Barallem-nos perquè sigui la llengua d'un poble savi. Perquè sigui la llengua de la solidaritat. Perquè el català, un dia, sigui el so d'una manera de fer que ens faci sentir profundament orgullosos.
Avui, el català és la llengua d'una comunitat diversa, és ja la llengua de moltes mirades al món. La llengua d'uns Països Catalans amb una diversitat cultural preciosa. La nostra llengua, ara mateix, és un terreny de joc excepcional, un punt de trobada, un vincle entre cultures que cohabiten en aquest trosset de món feliçment heterogeni. Des de la sal del Mediterrani fins al boscatge terra endins. Des dels carrers fins als llibres. Dels somnis a les cançons.
Omplim-la del millor de tots nosaltres.
Estimem-la i no ens caldrà res més.
Celebrem-la a les places.
I que visqui el Correllengua!
Alguer Miquel
Correllengua 2018
Font
[modifica]
  
|
L'obra es troba sota els termes de la Llicència de Creative Commons. Concretament, és sota els termes de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 2.0, també coneguda com "cc-per-ci". |