Acerca de este libro

Esta es una copia digital de un libro que, durante generaciones, se ha conservado en las estanterías de una biblioteca, hasta que Google ha decidido
escanearlo como parte de un proyecto que pretende que sea posible descubrir en línea libros de todo el mundo.
Ha sobrevivido tantos años como para que los derechos de autor hayan expirado y el libro pase a ser de dominio público. El que un libro sea de
dominio público significa que nunca ha estado protegido por derechos de autor, o bien que el período legal de estos derechos ya ha expirado. Es
posible que una misma obra sea de dominio público en unos países y, sin embargo, no lo sea en otros. Los libros de dominio público son nuestras
puertas hacia el pasado, suponen un patrimonio histórico, cultural y de conocimientos que, a menudo, resulta difícil de descubrir.
Todas las anotaciones, marcas y otras señales en los márgenes que estén presentes en el volumen original aparecerán también en este archivo como
testimonio del largo viaje que el libro ha recorrido desde el editor hasta la biblioteca y, finalmente, hasta usted.

Normas de uso

Google se enorgullece de poder colaborar con distintas bibliotecas para digitalizar los materiales de dominio público a fin de hacerlos accesibles
a todo el mundo. Los libros de dominio público son patrimonio de todos, nosotros somos sus humildes guardianes. No obstante, se trata de un
trabajo caro. Por este motivo, y para poder ofrecer este recurso, hemos tomado medidas para evitar que se produzca un abuso por parte de terceros
con fines comerciales, y hemos incluido restricciones técnicas sobre las solicitudes automatizadas.
Asimismo, le pedimos que:

+ Haga un uso exclusivamente no comercial de estos archivos Hemos diseñado la Búsqueda de libros de Google para el uso de particulares;
como tal, le pedimos que utilice estos archivos con fines personales, y no comerciales.
+ No envíe solicitudes automatizadas Por favor, no envíe solicitudes automatizadas de ningún tipo al sistema de Google. Si está llevando a
cabo una investigación sobre traducción automática, reconocimiento óptico de caracteres u otros campos para los que resulte útil disfrutar
de acceso a una gran cantidad de texto, por favor, envíenos un mensaje. Fomentamos el uso de materiales de dominio público con estos
propósitos y seguro que podremos ayudarle.
+ Conserve la atribución La filigrana de Google que verá en todos los archivos es fundamental para informar a los usuarios sobre este proyecto
y ayudarles a encontrar materiales adicionales en la Búsqueda de libros de Google. Por favor, no la elimine.
+ Manténgase siempre dentro de la legalidad Sea cual sea el uso que haga de estos materiales, recuerde que es responsable de asegurarse de
que todo lo que hace es legal. No dé por sentado que, por el hecho de que una obra se considere de dominio público para los usuarios de
los Estados Unidos, lo será también para los usuarios de otros países. La legislación sobre derechos de autor varía de un país a otro, y no
podemos facilitar información sobre si está permitido un uso específico de algún libro. Por favor, no suponga que la aparición de un libro en
nuestro programa significa que se puede utilizar de igual manera en todo el mundo. La responsabilidad ante la infracción de los derechos de
autor puede ser muy grave.

Acerca de la Búsqueda de libros de Google

El objetivo de Google consiste en organizar información procedente de todo el mundo y hacerla accesible y útil de forma universal. El programa de
Búsqueda de libros de Google ayuda a los lectores a descubrir los libros de todo el mundo a la vez que ayuda a autores y editores a llegar a nuevas
audiencias. Podrá realizar búsquedas en el texto completo de este libro en la web, en la página http://books.google.com
 LO LLIBRE DELS POETAS .
CANSONER DE OBRAS RIMADAS

DELS SEGLES XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII Y XVIII

ACOMPANYAT DE NOTAS Y DE UN PRÓLECH,

PER

Francesch Pelay Briz .

BIBLIOTHEQUE S . J.
Les Fontaines
60 - CHANTILLY
BARCELONA :
ESTABLIMENT TIPOGRÁFICH -EDITORIAL DE SALVADOR MANERO, MIC

Plaza del Teatro , núm . 7, - Ronda 128 .

1868 .
 Rahons molt llargas d' esplicar no 'ns han permés fer aquest llibre tal
com hagueram volgut, ço es,acompanyant las obrasde cada poetade un je
crítichly d ' una biografía. La llarga estensiò que aixís anava á tindre la
obra la hauria separada del objecte que nsproposarem alferla . Al compon
dre aquest cansoner, nostra mes capdalt mira fou posar en mans dels joves
un llibre hont hihagués mostra de tants quants poetas catalans se coneixen :
tambè creguerem que la ediciò devia esser económica perque dóngués losre
sultats qu ' eran de esperar. Si l' haguessem allargada massa , clar es que no
hauria tingut eixa última qualitat. Sobre aixó llegescas las últimas planas
del prologuet de la obra .
Per fer mes senzill lo estudi dels poetas, loshem posat per llista á la cua
y, en lo cos de la obra ,ʻls havém dividit per segles. Al fer aixó, als ulls de
mots haurém caigut en algunas erradas, pus com hi ha molts poetas que
visqueren entre lasderrerías d' un segle y 'l comens de l' altre, era demolta
dificultat lo classificarlos be . Nosaltres en aquest cas havém posat al poeta
en lo segle en que com á poeta s' ha dat á coneixe. Així per exemple, Huc
de Mataplana y Ramon Vidal de Bezaudú nasqueren á derrerías del segle
XII;mes com escrigueren la major part de las mes notables obras en lo se
gle XIII , los hem posat en aquest segle . Per naltres tractantse de poetas, lo
naixementdel poeta te lloch lo jorn en que neix en ell la vera inspiració:
es á dir en cassos com lo present.
D' altres autors hi ha com Oliver lo templari, que ls posem com á cata
lans, sense saverse de cert si ho son . Empero si no se sap se créu , y alguns
né hi ha que per lo esperit se deurian contar per tals, com ara hi tindriam
nosaltres a qualsevolque, venintde catalans, escriguis en catalá casi sempre;
aixis se contan com á trovadors provensals tants quants en provensal escri
gueren, tan si eran de Provensa com de Catalunya . Una observació devem
fer per lo que toca á Daudede Prades; las pocas novas que d' aquest poéta
teniam arreplegadas al fer lo llibre y l' nom de la població que acompanya
alnom Daude nos han fet caure en una errada que ‘ns apressurém á corret
girla. Lo nom Prades no és refereix al de la vila catalana, y sí sols al de
un poblet de á unas tres horas de Rodez. Aixís está escrit en sa vida « Daude
de Prades si fo de Rosergue, d' un borc que á nom Prades, pres de la ciu
tat de Rodes quatre legas. »
Moltas altrasobservacions ne podriam fer;mes ab las que fem notar n ' hi
ha prou per respondre a las que de moment se 'ns pugan endressar.
 llibre tal
de un j
tindre la
I compon
dels joves
. : BE651/
coneixen:
ès los re
es que no
as planas
Lá la cua
ils ulls de
loetas que
1 de molta
tal poeta
nple, Huc
del segle
en lose
poetas, lo
nspiraciò:
n á cata
y alguns
tindriam
i sempre;
al escri
iò devem
est poéta
ompanya
á corret
Is al de
i « Daude
de laciu
-tar n' hi
LO LLIBRE DELS POETAS.
ERS
EIE
N

BIBLIOTHÈQUE S.J.
Les Fontaines
60 . CHANTILLY
- -
 LO LLIBRE DELS POETAS.
CANSONER DE OBRAS RIMADAS

DELS SEGLES XI , XI , XIV, XV, XVI, XVU Y XVIII

ACOMPANYAT DE NOTAS Y DE UN PRÓLECH,
PER

Francesch Pelay Bric .

BARCELONA:
IT

ESTABLIMENT TIPOGRÁFICH-EDITORIAL DE SALVADOR MANERO,

Rambla de Sta . Mónica, núm . 2, - Ronda 128 .

1867. RES
SAINTE GENAN
BIBLIOTHÈQUE S. .
Les fontaines
60 . CHANTILLY.
ES PROPIETAT.
 PRÓLECH .

En los segles XII, XIII y part del XIV se pot ben

dir que la verdadera literatura catalana no existia . Be
es cert que hi havia aquí en Catalunya infants, prin
ceps y fins reys que componian trobas, be es veritat que
imitavan á aqueixos un aplech de cavallers tots ells
de clarejant ingeni y molta inspiració; emperó precís es
confessar que no passavan de ser uns trists imitadors
de la escola provençal que llavoras s’ havia ensenyorit
de las principals corts y de casi totas las liras dels poe
tas del mitjorn de la França , Italia , Espanya y quel
cunsde Inglaterra . Nomancá tampoch un emperador ( 1)
que compongués en esta llenga aquella tan coneguda
cansó que diu aixís: « Plasmi cavaller francés - e la
dona catalana...) Los trobadors catalans prenian dels
de mes enllá del Pirineu , formas, llenga, estil y fins
moltas vegadas tambè lo argument de sos cants.
Aixó no podia crear per sí sols una literatura vera
ment catalana, mes podia influir molt y molt en que
(1) Frederich Barbarroja .
eixa literatura comensás á péndre peu. Y aixís fou .
Las ganas de imitar á tot lo que 's feya en Provença ,
porta als fills del nostre pais á la lloable imitació de
las festas literarias que, aprop de las Alpinas, eran co
negudas ab lo nom de corts d ' amor . Un rey poeta 6 ,
mes ben dit, un poeta rey fou qui, cridant á Barce
lona á dos dels que jutges havian estat á Tolosa, feu
naixe en la ciutat dels comptes los certámens que tants
bons fruits havian de dar y tant havian de ferbi en la ,
mes que regeneració , vera creació de la literatura de
la nostra llenga . En efecte á Joan primer se déu la ver
dadera naixensa de la escola catalana; en aquells certá
mens s' hitroba ja á poetas que volentse desfer dels lli.
gams que á son pensament posara lo tindre que parlar
en una llenga sávía , trencant casi del tot ab la tradició
literaria , prenen a la llenga de la terra y la aixecan al
igual de la que fins llavors s ' havia cregut ser la única
digne de espressar en rimas los pensaments dels troba
dors, la provençal. Be es veritat que est cambi no 's
poguè fer de una manera que res que desitjar deixés , be
es cert que molts provençalismes vingueren á enlletgir á
la llenga que, fins llavoras parlada solzament pèl poble
y cantada pèls jutglars, anava á ferse escoltar de tot un
regne y á dictar lleys, un segle desprès, á la que avuy
anomenan dolsa parla castellana. Losmodismes del Pro
vençal y moltas paraulas que, perque los conside
ressen vulgars ó mal sonants en la nostra propia , van pén
dre dels trobadors de Provença los nostres poetas,
vingueren á figurar entre los mots de la llenga de nostre
pais. Esta barreja deslluhi alguna mica la dolsura dels
Jays y sparsas dels trobadors catalans, emperó consi
derant lo pas que acabavan de donar mirantlo des de
abans del segle XIV y no de després en çá, trobarém
que ben , ben contents devem estar de aquells provença
lismes, terminacions y defectes, perque ells eran com
lo boll que tapava l' grá, boll que mes tart lo vent del
bon gust podia arrebassar , si no del tot en la major part.
Lo que mes crida la atenció entre ‘ls trobadors de
aquell temps es la originalitat en la forma. Veyémlos
rompre quasi del tot ab las rimas per parellas (que sols
guardaren per la codolada); veyémlos escullir com á
metro predilecte la vintena en bordons de opze sílabas,
trencadas per l' accent en la quarta , y trobém las en
dressas y tornadas que es lo que mes carácter de ori
ginalitat dona á llurs obras.
Aquesta llavor es la que ixqué dels « Jochs florals»
creats per Joan I. Aquesta llavor devia donar fruit,
y 'l donguè en lo segle XV.
Lo segle que acabém de nomenar es lo segle d' or
de nostra literatura. En ell figuran los noms de nostres
mes coneguts poetas, en ell se escriu en tota classe de
metros, en ell pren forsa lo geni literari catalá y llansa
al mon unas esparsas que guanyan á son autor lo títol
de príncep dels poetas catalans, y 'un llibre que pare
ve á ser de la novela picaresca. Ausias March, Jaume
Roig , Roiç de Corella , Fenollar, Rocabertí y tants altres
coneguts y respectats noms son los que omplan de cap
á cap tot lo espay d' est segle . Ben bè de planye es
que tanta sava poética com bi bagué llavors, no servis
per donar fi á la bona obra que 'ls poetas del segle XIV
havian comensat, y per esborrar lo desig de fer imi
tacions, desig que privava als trobadors lo esse del
tot original. Lo travall dels poelas de las darrerías del
catorzé segle fou del tot perdut. Fins lo mos privilegiat
dels trobadors de aquella época no 'sdesdenya de abeu
rarse en la font de la poesía italiana, essentaixis que de
mos apropiada á la sanch de sas venas n ' haguera trom
bat en sa mateixa terra. Sí; fins Ausias March, lo mes
inspirat del poetas catalans, no pogué lliurarse de la
malaltia aquesta y arribà a traduhir en vers las passions
de son cor, del mateix modo com ho havia fet abans
qu' ell lo gran Petrarca . Y no content ab aixó , encara
va fer mes. Sos martiris de amor nasqueren lo mateix
jora en que van naixe los del poeta italiá ( 1).
No es aixó voler menysprear al gran trobador, ço es
planyes' de un mal. Lo dir que 'l sol tè tacas no es
dir que sia lleig, es fer entendre que fora mes hermos
si no ’n tingués cap. La prova de que Ausias fou up
geni, nos la dona lo mateix rey dels poetas castellans
(0) Era “l giorno chealsol si scoloraro... (Sonet III. - Pe
trarca.)
 4

de sa centuria . Lo dòls Garcilaso , lo qui diuben crea

dor del endecasílabo; aquest tan alabat poeta , no s' en
vergonyi de péndre permestre á nostre Ausias , y feu mes
que imitarlo, fins lo traduhi en quelcupas parts: qui
d ' aixó dupte , llegesca la tornada del cant XLIX de
Ausias March y 'l sonet XXVII de Garcilaso (1)
Lo trobador valenciá fou sens disputa lo primer poe
ta de son temps, mes ab tot no fou lo mes original; pre
cís es confessarho. Creyém de bona fe queaquest va ser
Mossen Jaume Roig , lo autor del Libre de les dones. Be
es veritat que en cambi tè est poeta molts defectes que
no enlletjeixen a las obras d ' Ausias, com son paraulas
afrancesadas y algunas presas del castella; no cap pas
cap mica de dupte de que hi ha alguns provençalismes
en lo spill;mes ab tot y aixó , la naturalitat, dolsesa ,
gracia y facilitat, fan á n' aquest poeta, si no 'Il primer
de la centuria, lo mes catalá de son temps. La riquesa
de consonants, la dolsa manera de lligar las frases, lo
fons de ciencia que hiha en cada capítol, la amarganta
doctrina que encobreixen sos riallers versos, la variada
y profitosa descripció de costumsde sa época, fan de son
llibre una joya de inapreciable valor. Si val o no , ho
proban las moltas edicions que delmateix s' han fet (2 ).
Amor, amor un hábito be vestido
del traje de tu tienda bien cortado,
al vestir le hallé ancho y holgado
pero despues estrecho y desabrido .
(2) S' ha imprés en 1531 — 1532 — 1561 - 1561 - 1662
 42
Ara be, si aqueixos dos poetas no 's saberen lliurar
del contagi, del desig de imitar á italians y francesos ,
com ja 's pot soposar , molt menys se 'n lliuraren los
altres que ro tenian tanta representació en las lletras
catalanas. Perçó veyém á Rocabertí, lo qui fou general
de las tropas del rey En Joan II, compondre un poe
ma (1) y robar títol, metro, esperit y fins certas des
cripcions al gran poeta florentí Dant. Trobém á Fran
cisco Oliver traduhint á un poeta francés ( 2). A un
Romeu Lull que troba en italiá , y á molts altres que en
les darrerías del segle XV y comens del XVI fins co
mensan á imitar als poetas que algun dia bavian sigut
imitadors de la escola catalana (3).
En va alguns , com Bernat Fenollar , Roiç de Corella ,
Gazull y altres tractaren de deturar la corrent que al
mal gust los duya . Lo riu que ple de sava é inspiració
eixit havia de Ausias March, desprès de algunas para
das de mes o menys bona recordansa (4), se deturá
en lo estany del mal gust del segle XVII, representat
pel grosser, corromput y gens natural poeta Vicens
1735 - y derrerencament en 1865 l’ ba donat á la estampa
lo llibreter Joan Roca y Bros, Argentería , n . o 44.
(1) La Comedia de la gloria d ' amor.
(2) La dama Sans merci, D ' Alain Xartier.
(3) En efecte , des del segle XVI en avant se pot dir
que fuig de Catalunya l' esperit catalá . Totas las composi
cions mes que originals semblan traduccions castellanas.
(4) Sens dupte un dels bons poetas que en aquest espay
de temps se distingui fou Guerau de Montmajor. En ell s '
García . Des d ' aqueix ençá sols trobém dos que pugan
cridar la atenció de la gent de bon criteri, y son Ge
roni Ferrer de Guisona y Fontanella .
Per çó nos havém estés tant y tant en nostre canço
ner en dar mostra dels trobadors del segle XV y pas
sém tan de llarch per sobre 'ls poetas dels segles XVI,
XVII y XVIII. Apar mentida que après de tanta ufa
na, arribés á tanta miseria nostra bistoria literaria .

Ara devém parlar una mica del ordre que havém

seguit al arreglar nostre cansoner.
Hem comensat pel segle XII perque creyém que si
be las obras que en ell se van compondre no son escritas
en la llenga del pais, ho son los qui las escrigueren ,y sent
aixís deuhen esse coneguts com á trobadors fills de Cata
lunya. De tots quants hem trobat poesías n ' hem publi
cat, no pera fer una colecció completa de rimas, sí sols
pera que tothom puga haver á lasmanzunamostra del es
til dels principals autors. De cada segle hem citat los
nomsdels poetasmes coneguts. Dels que van senyalats
ab una estrella no n' hem publicat mostras, ó be perque
no las hem trobadas, ó be perque las qu ’ han vinguta
nostrasmaos están despossebidas de tota classe de mérit.
Hem publicatmolt de certs poetas com Fenollar, Scrivá,
hi veu renaixe l' esperit catalá y 'l geni de Jaume Roig .
Llegéscapse las mostras qu ' en posem en lo cos del Canso
ner . Tambè 's deuben citar ab algun respecte y com escep
ció del mal gust de la época Boscha, Serafí y alguns altres.
Corella, Stela y alguns altres del segle XV, perque, que
nosaltres sabém , no n ' han vist molts trossos lo comú
de la gent. Dels queja tenen las obras publicadas, com
March , Roig , Lull y algun altre, no mesne doném una
petita mostra , tota vegada que será fácil á qualsevol
que llegirlos vulga lo tindrelsdesseguida . Los hem col
leccionat per segles y per ordre de abecedari, perque sia
mes fácil trobar al poeta que 's desitja: aixó ’ns ha fet
incorre en la falta de posar mes al davant poetas que
devian anar mes al derrera , l' ordre cronológich n ' ha
rebut, emperó hi ha guanyat la claretat: á mes tingas
en compte que 'l llibre que avuy oferim al públich se
titola « Cansoner » y no « Estudi sobre 'ls poetas cata
lans.» Lo que fora indispensable á eix últim , no es
necessari al primer. Acompanyém cada mostra de ca
da poeta d' algunas notas y una taula de totas las al
tras obras que del mateix coneixém . Aixó, que sembla
res, posa en camíde trobar totas las rimas de cada
trobador , y es una taula que algun dia potservir per fer
un verdader y complert cansoner catalá , que Deu vulla
que 's fassa com mes aviat millor!
Pera que sia mes fácil lo trobar un determinat poeta ,
á la cua del llibre hi ha una taula de autors per ordre
alfabétich ab la página en que 's troban las obras de
quiscun d ' ells . .
Aquest es lo treball que oferim al públich despossebit
de mérit, mes plé de vers desigs de que servir puga
 15
als que tenint mes forsas que nosaltres, pensin un dia
en enriquir la nostra llenga ab una bona, llarga, pro
fitosa , y ben escrita historia de la literatura catalana.
F. P. B.
OBRAS QUE S' HAN TINGUT AL DAVANT AL FER EST LLIBRE.

Las obras que han servit pera arreglar est cansoner son las
següents:
Lo jardinet d ' Orats.
Articulos sobre 'l cancionero de Zaragoza , per En Victor Ba
laguer.
Crónica de R . Muntaner , edició publicada per En Anton de
Bofarull.
Notas al Canto del Turia .
Los Trovadores en España, per En M . Milá .
Jochs florals de 1865.
Obras rimadasde Ramon Lull, edició complerta publicada per
En G . Rosselló .
Historia de la literatura catalana, per M . Pers.
Historia de Cataluña, per V. Balaguer.
Diccionario de Autores catalanes, per T . Amat.
Obras poéticas de Vallfogona.
Gramática catalana de Ballot.
Ensaig sobre la historia de la literatura catalana, per F. R .
Camboliu .
Relato de las fiestas para la canonizacion de S. Raimundo de
Peñafort, publicat per Rebullosa .
Y á mes alguns manuscrits del segle XVI, y algunas copias
del cansoner de Zaragoça que té ʼl señor Balaguer y que de tot
grat nos ha deixatpera poder trauren ’ lo que ’ns servís .
 SEGLE XII.
Anfós II. - Bergadan, Guillem de.---Cabrera, Guerau de.- Mataplana,
Huch de.- Vidal, Ramon .
-
LO LLIBRE DELS POETAS.

ANFÓS 11.

Per mantas guizas m ' es datz

joys e deporte solatz;
que per vergiers e per pratz ,
e per fuelhas e per flors,
e per temps qu ' es refrescatz,
vei alegrar chaptadors:
mes almeu chan neus ni glatz
no m ' ajuda, ni estatz,
ni res, mas Dieus et amors.
E pero ges no - m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz ,
ni'I dous chans qu' aug pels playssatz,
dels auzelbs, ni la verdors;
qu' aissi -m suy ab joy lassatz
ab una de la melhors
qu' en lieys es sens è beutatz ;
per qu' ieu li don tot quan fatz ,
e joys e pretz et honors.
 En trop ricas voluntalz
s' es mos cors ab joy mesclatz ,
mas no sai si s' es foudatz,
o ardimens, o paors,
o grans sens amezuratz ,
o si s' es astres d ' amors ;
qu' anc, de l' hora qu' ieu ſuy natz ,
mais no - m destreys amistatz ,
ni.m senti mal di dolors .

Tan mi destrench sa beutatz,

sa proeza e sa bondatz,
qu' ieu n ' am mais sofrir en patz
pedas e dans e dolors,
que d ' autra jauzens amatz
grans bes faitz e grans secors;
sos homs plevisiz e juratz
serai adés, s' a lieys platz,
denan totz autres senhors .

Quan mimembra dels comjatz

que pres de lieys totz forzatz,
alegres suy e iratz ;
qu' ab sospirs mesclatz de plors
me dis : « - Belbs amics, tornatz
per mercé, vas me de cors; »
per qu' ieu tornaray viatz
vas lieys, quar autre baysatz
no m ' es delietz ni sabors.
 GUILLEM DE BERGADAN .

Al temps d ' estiu quan s' alégron l' ausel

e d ' alegrer cánton dolz lais d' amor ,
e ill prat s' alégron que 's véston de verdor ,
e carga 'l fuoill e la flor e 'l ramel,
s' alegran cill qui an d ' amor lor voill;
mas eu non ai d ' amor si ben l' a 'm voill,
ni pos, ni dei aver puill alegratge
quar eu ai perdut leis per mon solatge
e s' anc fui gais ara sui d ' ira ples.
Et ai dret qu ' ab ira me capdel
e que jamais non dezir foill ni flor
qu ' anc hom de carn non ac ira major
et adés creis quan venc altemps novel,
et es ben dret se 'm ir ni'm plaing ni 'm doill,
pos la gensor iraz laisei, so ’m duoill,
pogués vezer, don per pauc non euratge;
mas non m ' ir tan qu' en lais son seigporatge
ni 's loinc de leis mos cor ni ma fes .
Quar si tot sui loing del sieu cor cortés
per ma foudat qu' eu non poc lei vezer
que fai son prez plus loing d ' autra saber
eu teing vas lei los (ueils?) del cor amdós;
quar on om plus s' en loing ni sel s' en part
de loing s' en fai plus pres en tota part;
taing s' espan de mi dons (es?) saubut
lo seu ric prez qu' a mon cor retengut,
que quan ill'n' es pluslonc meill li sui de pres .
Per drez lei prez mos cors e ma razós
qu' aprés mainz mals jauzir d' un bon esper..

Chansoneta leu e plana

leugereta , ses uſana
farai e de mo marqués
del trachor de Mataplana
qu' es d ' engans frasitz e ples.
A marqués, marqués, marqués
dengaps es frasitz e ples .
Marqués ben áion les peiras
a Melgurs de pres Someiras
on perdés de las denz tres;
ni ten dan que las primeiras
i son e po i páron ges.
A marqués, marqués, marqués
d ' engans es frazitz e ples .
Del bratz no 'us pretz una figa
que cabrella par de biga
e portatz lo mal estés,
obs i auriatz ortiga
que 'l nervi vos estengués.
A marqués, marqués, marqués
d ' engans es frasitz e ples.

ALTRAS OBRAS D' EST POETA ,

I. Quant veï lo temps camjar é refredir .
II . Lai on hom melluyrie revé.
 III. Mais volgra chantar a plazer .
IV. De Bergadan , d' estas doas razós.
V . Amics sénher no ’us ho caldir . .
VI. Juglars no- t desconortz.
VII. Un sirventés ai encor a bastir.
VIII . E fetz una mespreison .
IX . Ben ai auzit per cals rasós.
X . Amichs marqués, enquera no n ' a gaire.
XI. Talansmes prés d' En Marqués.
XII. Cossirós cant é plang é plor.
XIII. Bernatz ditz de Baisseill.
XIV . Ara mens que la neu el frei.
XV . Trop ai estat de corna demouton .
XVI. Eu no ’n cuidava chantar .
XVII . Chanson ai comensada .
XVIII. Un sirventés mieu voill far .
XIX . Mal o fe lo bisbe d ' Urgel.
XX. Ben fo ver qu ' En Berguedan .
XXI. Un trichaire, preste laire.
XXII. Reis, s’anc nuls tems fos francs nilarc donaire.
GUERAU DE CABRERA.
Cabra juglar,
non puesch mudar
qu' eu non chan, pos a mi sab bon;
e volrai dir
senes mentir ,
e contarai de ta faison:
mal sabs viular
e pietz chantar
del cap tro en la fenizon ,
non sabs finir,
al mieu albir ,
á tempradura de Breton .
Mal t' ensegnet
 cel que 't mostret
los datz a menar pi l’ arson .
Non saps balar
ni trasgitar
a guisa de juglar Guascon .
Ni sirventesc
ni balaresc
non tauc dir e piulla fazon ;
bons estribotz
non tiers pel potz,
retroencha ni contenson .
Ja vers novel
bon d ' En Rudel
non cug que 't pas sotz lo guingnon ,
de Markabrun
ni de negun
di d' En Anfos ni d . En Eblon .
Jes gran saber
non potz aver ,
si fors non ieis de ta rejon .
Pauc as aprés
que non sabs jes
de la gran jesta de Carlon ,
con en transportz
per son esfortz
sass abandon ,
intret en Spaingna
que for los Ron
los colps mortals
que fero 'l dotze compaignon ,
com foron mort
e pres a tort,
trait pel trachor Gonelon
 al amirat
per gran pechat
et al bon rei Marseliop.
Del Saipe cuit
cajas perdut
et oblidat los motz e 'l son.
Ren non dizetz
ni non sabetz;
pero no i ba meillor chanson .
E de Rotlan
Sabs atretan
coma d ' aisó que anc non fon.
Conte d ' Arjús
non sabes plus
ni del reprojer de Marcon
ni sabs d’ Ajolz
com anet solz
pi de Marchari lo felon ;
ni d ' Aufelis
ni d ' Anseís
ni de Guillermes lo baron .
De Florisen
non sabs pien
ni de las ganas de Milon ;
del Loerenc
non sabs co venc

Ni sabs d ' Erec

com conquistec
l' esparvier for de sa rejon .
Ni sabs d ' Amic
com si guaric
26

Ameli, lo sieu compaignon;

ni de Robert
nide Gribert
ni del bon Alvernatz Ugon ,
de Veziá
non sabs co - s va,
ni de Guondalbon lo Grizon ,
del duc Augier
ni d ' Olivier
ni d ' Estoutni de. Salomon ,
ni de Loer
ni de Rainier
ni de Girart de Rossillon ,
ni de Daví,
ni de Raí,
ni de Berart, ni de Bovon.
De Constantí
non sabs que di,
de Roma ni de Prat Neiron,
deGualopin ,
ni de Guarin ,
nide Sanguin ,
nid' Olitia, ni de Dovon ;
de Guajeta
ni d ' Aigleta
ni de Folcueis ni de Guion ;
, ni de Aimar,
ni de Guasmar,
ni de Faquele, ni d ’ Orson;
del orgoillós
non sabés vos
de Cambrais ni de Bernison ;
 di de Darnais
non sabés mais
com N ’ Aimeric en fos lo don. '
Mon -Melian
vas oblidan
on Carles fon mes en preizon .
Ja de Mauran
Om no 't deman
ni de Daurel ni de Beton .
Jes non saubés
si m ' ajut fes,
del setge que a Troja fon .
D » Antiochá
non sab res ja
ni de Milida la faison .
Nide Saurel
non sabs qu' el pel
ni de Valflor, ni de Merlon ;
Ni de Terric . .
non sabs, so- t dic .
Ni de Rambaut ni d' En Aimon.
Ni d ' Esimbart
nide Sicart
ni de Albaric lo Borguognon ;
ni de. Berpart
ni de Girart
de Viviana ni de Bovon.
Ni de Jausbert
non sabés cert
ni de Folquier ni de Guion ;
ni de Guormon
qui tot lo mon
cuidava conquerre per son;
ni d ' Aguolan
ni de Captan ,
ni del rey Braiman l' esclavon;
ni del beu rei
non sabs que 's ſei,
d ' Alixandre fil Filipon ,
d'Apoloine
non sabés re
qu' estors de man de Perizon;
de Daire ros
que tan fou pros
qu 's defendet de traizon .
Ni d' Olivier
non sabs chantier ,
ni de Verdun ni de Vosprezon
Ni de Cardueill,
ni de Marcueill ,
ni d ' Aimol, ni de Guion ;
di sols d ' Itis,
ni de Biblis
ni de Caumús nuilla faisson ;
de Piramús
qui ſor los murs
Sofri, per Tibes possion ;
ni de París,
ni de Floris
ni de Bell’ Aia d ' Avignoa ;
Del Formanés
ni del Danés
ni d ' Antelmen , ni de Frizon ;
de Rainoal
 24

ab lo tival
non sabs ren , ni del gran baston,
pi de Marcueill
con perdet l' oill
á la porta d' un aguillon ,
ni de Bramar
non sabs chantar,
de l' auca pi d' En Auruzon ;
ni del vilan
ni de Tristan -
c amaba Icent a lairon,
ni de Gualvaing
qui ses compaing
fazia tanta venaison,
pi d ' Aldaer
ni de Rainer
ni d ' Eranberg ab lo furguon;
pi de Rainier
ni de Folquier
ni del bon vassall Aubion ;
de Lionás
ja non sabrás
ni de Tebas ni de Caton
de Nersisec
d ' Arumalec
ni de Calcan lo rei felon,
de Fideus
ni de Formús
que sofrí tanta passion ,
del cavalier
ni del liurer
que sus en la garda mort fon;
30
ni de Riqueut
pi de Mareut
ni d ' Arselot la contençon .
No saps upar
mot guariar
en glieiza ni dedinz maizon .
Va, Cabra boc,
quar be 't conoc
qui te envia urtar almouton.

HUCH DE MATAPLANA.
Cometre us vull, Reculaire,
pois vestirs no 'us dura gaire
de paubretat es confraire
als bons omes de leon
mas de ſeis non semblas un
que cos es fols e zugaire
e de (dones?) cortejaire.
En Huguet, auzit ai retraire
qu' uns temps er, co m ' es vezaire,
que il or fin é il vaire e 'l vaire
n ' irant ab lo fum tot'un;
per qu' ieu non aimon astrun
en aves, don soi burlaire ,
A chascuns degr' issi faire.
Reculaire, fols seria
toz hom qui d ' acó ’us creiria :
vos cuidatz que be 'us estia
quant a juoc vos despoillatz ;
e quant fai freg tremolatz
e cridatz « ¿qui ’m prestaria
son mantel, qu' ieu lo i rendria?»
N ' Uguet, be sai s' eu moria
qu' atrestan m ’ en portaria
co 'l plus rics reis qu' el mon sia,
per qu ' ieu sec mas voluntatz ,
o jogui ab los tres datz ,
e pren ab los ponz paria
e 'z ab bon viu on qu' ieu sia .
Reculaire, qui ’us donava
cinc soulz , e pois en jitava
autre cinc soulz en la grava ,
desz soulz auria perdutz .
Tant quant assi viuretz nutz
vos cuiatz si be 'us apava
qu' eus presés qui 'us encontrava.

N ' Uguet, be paraula brava

disez mi con si os costava
mos juoc, e s' ieu amassava
tal aver , don fus perdutz
lo speritz di deceubutz ,
dirion que mal estava
bon home de Calatrava .
Reculaire z ' eu soi drutz
de tal, si dire o ausava,
qu' es la génser qu' om mentava .
N ' Uguet esz ieu vai si nutz
 2

que laire si m ' encontrava

no 'm tolria si no 'm dava .
ALTRAS OBRAS D' EST POETA .
Un sirventes que comensa : D ' un sirventesc m ' es pres talent
y una tensó ab Blacasset. Tambè 's dona per feta d ' ell un diá
iech que comensa : Arondeta de ton chantar m ' aer.

RAMON VIDAL DE BEZAUDUN.

Abril issí e mais intrava
e cascús dels auzels cbantava
josta sa par que aut que bas ;
o car remanion atrás
vas totas parlz neus e freidors,
venion frugz, venion flors
e clar temps e dossa sazós.
E yeu m ' estava cossirós
e per amor un pauc embroncx ,
sové 'm que fò matí adoncx
en la plassa de Bezaudun ,
e anc ab me pon ac negun ,
mas amor e mon pensamen
avion m ' aisí solamen ,
calhors no 'm podia virar
ni yeu, que non o volgra far,
s ' autres no me ’n ſos ocaizós.
Mas vers Dieu dos e poderos ,
e sel que totz Gizels adzora,
volc e 'm donet qu ' en eysa ora
que yeu m ' estav' aisí pessalz
venc vas mi vesliz e capssat,
us joglaretz a ſort del temps
on hom trobava totz essemps
justa 'ls barós valor e preiz
E si be 'm fuy aperceubutz
a so venir , que fos joglars ;
si 'm volgui saber sos afars
per mimeteus et elme dis:
« Sénher, yeu soy un hom aclis
joglaria de cantar,
e say romaus dir e cantar
e novas motas e salutz
e autres comtes espandutz
vas totas partz azautz e bos ,
e d ' En G . vers e chapsós
e d ' En Arnaut de Maruelb mays
e d' autres vers e d ' autres lays
que ben deuri' en cort caber;
mas er son vengut vil voler
e fraitz a far homes malvatz
que van per las cortz asseymatz
å tolre pretz entre las gens;
perqu' ieu pi pulbs bom avinens
ni savis non es aculhitz ,
ans on pus venc josta 'ls chauzitz ,
on cujaria trobar loc ,
ades truep mays qui ’m torn en joc
e en soan so que vuelb dir ;
e vey los jangladors venir
e 'ls homes buſaniers de sen
a penre solatz mantenen ,
nessis e ses tot bon esgar;
et yeu com no 'm vol escotar
ni vol entendre mon saber ,
vau m ' en ad una part sezer
aichí com homs desesperatz ,
aichí soi venguiz et anatz
per cos vezer entro aisí.»
E yeu per so car ora 'n vi
e sazós me ofri coratje
li dis: « Amicx , ses totmessalje
vuelh que ’ns anem adés disnar
Apres si res voletz comtar
dire o pauc o trop o mout,
ieu soi sel que ses cor etsout
vos auzirai mot voluntiers.»
Apres manjar en us vergiers
sobr' un prat josta un rivet
venguem abduy, e si no y met
messonja , sotz un bruel fluril...
May sel que fon ab mi essems
aital aissi co yeu vos dic
me dis : « Sénher á bon abric
vey que em aisí vengut.
Per qu' ie' -us prec, si Dieus vos ajut:
á far tot so que vos volrés,
c' aisí puramen m ' escotés
com s' era messatje d' amor.
Co ’us sabetz ben qu' el chauzidor ,
cal que siam o mal o bo
an mes chauzir en tal tensó
c' apenas s' en sábon issir .
Li un an chauzit ab mal dir ,
 36
vénson poestatz e baros,
e 'ls autres son si amorós
e ben dizens vas totas res,
e a n’ i que, car son cortés ,
ses autrui saber son joglar ,
. . . . . . . . .
Mas aventur' e siey mestier
que mant homes fa benenans
volgron, qu' ieu fos á Monſerrans
vengutz en Alverph' al Dalfi;
e si fon un sapte matí
si co suy vengut de Riom ;
e si anc genta cort pihom
ni de bon solatz , si fon sela .
Venguem e ſom ses tot esmay
á Monferrans sus el palatz .
E s' anc viz homes essenhatz
pi ab baudor, so fom aquí. ..
car mo senber volc remaner
ab un companbon josta 'l foc.
Perqu' ieu can vi sazon ni loc,
ai demandat so que doptava;
vas luy mi trays sobr, una blava
tota cuberta de samit.
E s' anc trobey bon cor ardit
á ben parlar, si fis yeu lay .
Perque 'l dis: « Sénher , ab esmay
ai lonjamens estal ab vos;
e dirai vos per cals razos ,
si-eus play que 'm escotetz adés.
Vos sabetz be que luenh ni pres
36

non es homs pats ni faitz ses paire ;

per qu' ieu n' aic un mot de bon aire
o tal que 's saup far entre 'ls pros:
cantaire fo maravilhos
e comtaires azautz e ricx .
Et yeu peyiz si com En Enricx
us reis d ' Englaterra donava
cavals e muls , e com sercava
vas Lombardia 'l pros marqués
e de terras doas o tres,
on trobava barós assatz
adreitz e ben acostumatz
e donadors vas totas mas;
e auzic nomnar Catalás
e Proepsals mot e Gascós
vas donas francx et amorós;
e fazian guerras e plays;
per c' a mi par aital pertrays.
Ab vostres motz me fis joglars
e ai sercat terras e mars
e vilas e castels assatz
vas totas partz e poestatz
e barós que no 'us dic dos tan ;
non truep d ' aquels dos de semblans
mas mot petit, so 'us dic de ver
Per qu ' ie ' us vuelb , sépher, demandar ,
si eus platz , com es esdevengut
d ' aital mescap caisí perdut
an pretz e valor li baró .»
Et el estet, si Dieu be 'm do,
é 'l cor un pauc tot empessatz
 37
.
e al respós far ſon levatz
e sezens de jazens que era
e dis: « Amicx , non es enquera
á mon semblan tot son saber,
car demandar mas a lezer
es mot a mi e pauc als pros;
E non es hom lials ni vers
vas pretz si aquestz tres non a :
noble cors fay hom serta
e vassalh e larcx e cortés
e drechuriers vas totas res
e conqueredor de regnatjes
e adutz abrivatz coratjes
e gentilez’ a totas gens
e fay far grans adzautimens
e desgrazir malvat cosselb
E aquestz tres féiron N ' Enric
un rey d ' Englaterra pujar,
E sos fills tres que no y oblit
Enric ni 'N Ricart ni 'N Japfré;

E demneys e guerras menar

et ac sazon sel que saup far
noblezas ni valors ni sens,
aissí com ac us conoissens
sarrazí ric una sazó .
E dirai te un comte bo
ver, pus aisí m ' as a tu man .
En Espanha ac un soudan
38
valen segon sos ancessors,
e levet sos us Almassors
vas Marrocx adretz e valers
e francx e larc e conquerens
et abrivatz a lotz coratges .
El rey cuy plac sos vassalatges
e d ' aital home sos mestiers
volc lo retener voluntiers
a sa cort servir et oprar,
e sel penset que o saup far,
de son senhor a retenir
et a oprar et à servir
adrechamen e de bon grat.
Aichí en son melhor estat
e en son máger pretz qu' el vic
á son senhor un jorn s' ofric
co hom valens et ensenbatz,
dis lis: « Sénher, yeu no sui natz
ni faitz mas per vos á servir
e a donar e a blandir
e ses tot genh a car teper.
E si no mi basta poder,
po misofranh cor pi bos sens;
per qu ' entre 'ls autr ' es opramen ,
que m ' avetz faitz vos preguaria
per so que si s ' esdevenia
qu' el mieus mescaps ni bayssamens;
c' us jorns vos fos remembramen,
80 qu ' ie' 'us ai dig de ben ni fag.» .
E 'I reis cui plago tug ben fag
e tot onor, li dis : «Amicx,
Almassor car e dols amicx,
 39

si apc sénher se dei lanzar

de son vassalb, si deu jeu far;
e de vos o fas veramen ;
per qu' el be fait e l’ onramen
vuelh que vos mezéys lo prenguatz. »
E sel que es appar -el-hatz
avia d ' un tems un apel
vermelb , azaut e gent e bel,
(Almussa ) l' apélan payan
.. ...uy de vostra man
(e) quel vos pausetz sus el caps .»
« Qu' ieu l' ay gazanbat per proeza
e per senbal de gentileza
e d ' onramen á mon linhatje :
e c' autr ' hom non l' aus per paratje
ni per poder portar un jorn;
e si o fay qu ' el cap lo ' n torn
en dan de perdre sos totz pretz .»
Aitals fo 'l dos com vos ausetz,
com el anc sol vol demandar.
Adepan c ' aisó fetz passar
oblit de temps e de sazó ,
venc en la terra us baro
aitals o miélhers d ' autras jens.
El rey fon autres eyssamens
apres seluy que vos ac dit.
E s' anc sénher trobet ardit
son vassalh nicavalairós ,
ni dos, ni francx, ni amorós,
ni valen , si fes el seluy .
El baró atrobet ses enuy
· 40
son sénher e franch e cortés
e qu ' el fe sobre totas res
de sa terra cap e senhor.
E so fon un jorn en pascor
el temps seré e vert e clar,
que se 'l baró volc cavalcar
e fes venir sos palafrés
e sos cavals e sos arnés
e sos companbós totz jostatz .
E aportet can fon pujatz
un almussa d ' aquel semblan
com sela que 'l rey ac denan
donad' ad Almassor premier.
E fetz l' a sazon (?) cavayer
per se mezéus él cap pauzar.
Aisó fes gens meravilbar
per la terra e paucx e grans,
car hom auzet d ' aquel semblans
portar capelmas de linbatje
cuy fon donatz per vassalatje:
el linbatje que mant' honor
o mant be e manta ricor
ac avuda pei lo capel.
El rey venc ab lo temps novel
un jorn josta en sa maizó
si com féron mant aut baró ,
e mant oprat, e man valen .
Li disseron: « Sénher , mot gen
e mot car nos avetz tengut, ;
mas er nos es us mals cregut,
si doncas vos no 'l castiatz .
Us vostre barós s' es levatz
ab almussa per simezéys
e non deu esser coms ni reys
ni lunbs autrioms tan poderós
que post l’ almussa mas sols vos.
¿No deya ’l cap perdre aquí?
Aissi s' es tengut et aissí
o gazanhet us Almassors
que crec ab vostres ancessors
e nos trastug co hom valens.»
El rey aissí com conoissens
Sénher deu far, lur dis : « Liatjes
adreitz e cars , vostres uzatjes
non er us jorns baissatz per me;
ni ja non auretz tan.de be
com yeu volria , so sapchatz .
Aquel baró , si á vos platz ,
mandaray yeu e si a fait
vas vos vilan tort ni mesfait
ni vas autruy, yeu ne farai
so que ma cort esgart, so sai,
c' aysi fait lialmen.»
. . . . . . . . . . .

ALTRA OBRA D'EST POETA .

En aquel tempsc' om era jais,

e per amor fis e verays,
guendes e d ' avinen esucelh
en lemozi part essi duelh
ac un cavayer mot cortés...
 SEGLE XIII.
Arnau, lo catalá .-- Borneil,Guerau.-- *Castellví, Franci de. - Cervera,
Guillem de.- Esclot, Bernat d'. - Escás, Amaneu des. - Lull, Ramon . - Mur,
Guillem de.-- Oliver lo templari. - Pere II. - Pere III.- Salvatge, Pere.
Serveri deGirona .
 ARNAU LO CATALÁ .

Ben volgra s' ésser pogués

tot lo mal qu' ai fag desfar
e 'l ben que non ai fag far ,
qu' enaissí ' m fora ben pres
se 'l bes fos mals e 'lmals bes;
ia pueis no ’m calgra duptar
ans fora le bes tan grans
qu' en fora pars d ' un dels sans
era non sai cum s' anera de me
tan son li mal gran e petit li be .

Tan mi sen ver Dieu mesprés

que 'm cuidei desesperar;
mas vei qu' eu non o dei far
quar máiers es sa mercés
que 'l mieus grans peccatnon es .
Aissó 'm fai assegurar
pero ben voilgr' atrestans
viure e de iorns e de ans
a sa honor per meill trober merce
com llai estat fals e de mala fe .

Verais Jesucrist, no ’us pes

s' ieu vos aps de ren pregar; : : ! .
mercés non laissés cobrar
al diabol que tenc pres;
e s' anc sire qu' il plagués
 al cor o vendatz tot car:
le cors qu' a fach los enjans
suefra las penas e 'ls dans;
el cors n ' aia pena que il cové
qu' el n' a trait vos e s' arma e se.
Ben sai, si ia 'm val mercés,
que mercés será ses par
sol aicó ’m deu esglaiar
quan re plus fag non agés;
mas las semanas e 'ls mes
e 'ls ans qu' ai laissat passar
qu' ieu non fai Dieu remenbrans
sol aissó 'm deu ésser dans,
quar gizardon no fei hom de no re
e quier l’ a tort qui non á fag de que.
Ben sai qu ' a tart mi sui pres
vas Dieu de mercé clamar ,
mas el nos mandet so 'm par
que qual c ' ora qu' ieu vengués
no 'm soanería ges
e fora tems d' albergar,
pero ben volgra enans laissar
mos faillimens grans
quar en sa cort no pot intrar so cre
nulls homs tachat de nulla mala re.
Les segles fals e truans
vils e sembaires d' enjans
ab bú non a nullhs hom honor ni be
pus ama Dieu ni 'l blan, ni 'l tem , ni 'l cre .
 ALTRAS OBRAS D' EST POETA.

I. Dieus verais a vosmi ren .

II. Be n' es razós qu ' eu retraya.

GUILLEM DE CERVERA.
Si tot letra no say ,
En Guylan de Cerveyra .
als plans comenseray
plan ' obra vertadeyra .

Mas no ' m copexerán ,

ies ne m ' entendrán be,
can mon nom ausirán ,
ne 'Is sovendrá de me.

No conosc ablatius,
singulars ni plurals ,
verbs, oblics, sostantius,
ne mudes ne vocals,
Pretérits ne presens,
consonans, leonismes,
ne ab sens ne accens,
ne comtes d' argorismes.

Mas am e -z ay amat,
e -s enquer amaray,
e pas e - z ay passat
e lig e ligiray.
Car ligir ditz emblar,
perqué emblar volgra mi
á tot vil malestar,
c' aytal emblar vey fi.

E ligirs ditz coylirs,

perqu' eu volgra cuylir
amor, plasers, servís
ab poder de servir .

E ligirs passar dits,

perqu' eu volgra passar
ab los tres reys , guarnits
de tot arnés, la mar .
E ligirs dits ligir,
can hom la letra lig ,
e triar e-z eslir,
si tot be no comfig .
Eslir volgr' e triyar,
si pogués, mal e be,
e 'l be pendre, laixar
lo mal, c' axi-s cové.

E volgre ligir libres,

on conagués cals suy,
e co 'l mon vay con gibres ,
cals seray e cals fuy.
Fiyl, per vos altres dic
aquestz dits plapament,
car volgra fossalz ric
de saber e de sen .
Esguardan'm ' escoutats
e de cor m ' entendets,
e can be m ' entendats ,
mos plans dits retenets .

Qu' escoutars sens entendre

fa mays trop mal que be:
qui escouta, rependre
se fay, can no reté .
Lo be, c' als bons aus dire,
e laix ’ anar lo mal;
c ' hom no deu re escriure ,
hon perda son iornal.
Tots vostres V . sens vuyl
metats en l' escoutar,
car lay, hon guardon l' uyl
fan de se 'l cor virar.
E no podrets far re,
nimenar ab les mas,
que 'l cor no y ap de se,
en bocha ni en mas .
No pot bom re sentir ,
que 'l cor adés no y an ,
tuyt me porán ausir ,
mas be no m ' entendrán .
 BERNAT D ' ESCLOT.
Car say que caminant
per terra navegant
avets sercat lo mon
vivent ab gran sejorn
e á les vels desayre
perqué podets retrayre
e respondre al petit
melor dejus scrit
donchs no ’m vullats mentir
amicb Vilarubir
mes vos prech que ’m digats
qual vida may vos plats
de la terra 6 la mar
carmoltes veus lausar
vos é oida la terra
é mayorment si gerra
ere deyets que vich
fariets vostre brich
tos temps de vostra vida
mas vey que be ’us otblida
car vos ets si girats
que de luy les tres parts
fets vostre domicili
en la mar qui Navili
no guardets al ne bo
al que ayats dejus pro
fuyl peril es grant
pel que nostron infant
pugats be arecar
 alarme inſernar
faent baube bebay
vuyles que perde ho guay
lo las comendetari
quil seu per violari
comprar n ' osa fiat,
mas com ab luy costat
aurets aura plaser
que cabal puxa aver
car lo guany es ten poch.
· · · · · · · · ·

AMANEU DES ESCÁS.

Dona, per cui planc' e sospir
joven , car á lart vos remir ,
per mercé ’us vuelh preiar e ’us prec
que vulahtz saber mon sen
e mon cor e mon estamen ,
e co m ' a fin amor conqués
e vençut e laissat e prés
per vos que non faitz á blasmar;
que jes pon podés devinar
jeu com vos am , si no ’us o dic

vers es, gentils don ’ e plasens,

que vos sabetz be qu ' ien vos am ,
mas jes no sabetz com aflam
et art mon cor per vostr' amor,
canc nulh temps mais aital ardor
non ac mos cors ni no senti;
vers es lo reprochier c' om di:
 - - - - onene

Tal se cuia calfar que s' art.

E li vostre plazen esgart
fon me tan dos al comensar
que 'l dos m ' es tornatz en amar
com di 'l repropchier que vers es:
Aital cuiá penre qu' es pres.
Tot enaisí m ’ es avengut
que pres e liat e vencut
m ' avetz vos et amors essems;
e Dieus do 'm vezer loc e temps
que portetz vostra part del fais,
qu' ieu l'ay tastat, e non engrais,
ans m ' amagrezisc a sobrier ,
per que ’m sove d ' un reprocbier
c' aimantas velz auzit contar:
Que aital fais Deu hom levar
Su 'l col que 'l puesca sostenir ;
dona, et ieu no puesc ' sofrir
jes lo fai sex la vostr' adjuda.
Amors es com miega perduda,
cant es trastota d ' una part;
que l' us n' a e l' autr atretan,
adoncx val amors a guaran
lial e bona et entieira ; .
et es fort avioen manieira ,
can l’ us amicx a l' autre val,
o dire 'us n ' ay si po 'us sab mal,
un repropchier que fort m ' asauta :
Cab la una ma lavo- s l' altra,
et ambas los huels e la cara.
Vos sabetz, dona gentil, clara ,
que us plazers autren ' adutz ;
e per so car mi soi rendutz
á vos et al vostre voler ,
per razó 'm deuria valer
amor e servirs e mercés
e sufrensa e bona fes,
e vey que pegús no m ' acor;
peró en vostra gran valor
m ' albir et ay bop esperansa ,
C ’ aisí cant n' ay gran malenansa ,
n' auray gran be ab joi isnel,
C' après la plueia fara bel,
so ditz hom salvatjes
C' ai auzit dir manta sazó :
Que l' autrui dol badalha so
. . . . . . . .
Un repropcbièr ai auzir dir:
Piegiers es sofrir que morirs,
e sofrirs es coma languirs
e languirs es com pietz demort...
ALTRAS OBRAS D’ EST POETA .
1. Eltemps de nalador.
II . En aquelmes demai.
III. A vos, que ieu am desamatz .

RAMON LULL.
1 .

Un consili vuyl començar

en mon coratge, e xantar,
per co que faça enamorar
 tots cells qui ho poden far
per Deu servir ,
e lo sepulcre conquerir:
molt ho desir .

En consili tan gran siats ,

e tan bellament ordenats,
que Deus ne sia molt honrats
e mant bom ne sia salvats ,
e tot lo mon
en lonch , ample é pregon
haja ahon .
En consili no façats for
per argent, castell, ne per or ;
temets ho com seny si que mor;
car si havets bo e gran cor,
¡Ah! eque dirán
Juseu , sarrabi, vestian
tartres éman ?
En consili no siats duptós,
avar, ni trist, ne peresos,
tant forts siats complits d ' amors,
de suspirs, lágremes é plors,
per bon amar
que Deus vos faça acabar
lo seu honrar.
En consili bajats consell
ab hom ardit é no volpell,
á consellar per bon capdell, i
 55
e si ’u bavets serets moltbell;
car hom vestit
de vicis é mal sperit
es mal garpit.
En consili qui 'us diu de no,
de no diu al Senyor del tró,
qui per amor en la creu fo :
si ell lo lexa abando
al diable
infern será son stable
turmentable .

En consili Deus vos ajut;

temme no siats decebut,
car mapt home ba leu volgut
alcú be far qui es recregut
al començar;
prech Deus qu' eus vulla amparar
ab bo amar.

En consili aps que parlets

guardats en quals començarets ;
en tots homens non vos fiets,
car mant home no está drets .
¡Ah, bon amich !
Savi 's qui per altre 's castich
e tem destrich .

En consili lo pech moltó

engana 'l lop é lo leó ,
e la volps engana al capó
 e mant hoc es pijor que no.
Si po 'us guardats,
por mant hom serels enganats
e menyspreats.
En consili guardats la fi
de Deu, qui está lo camí
de parais, veray fi;
de si hi apats vespre é mati,
segur irets ,
barat ne tort mal no tembrets;
perfayt serets.

De las obras d ' est poeta sols publiquem aquesta .

Fou un dels talents mes privilegiats de son segle y com
pongué moltíssimas obras. Qui vulla coneixe sas rimas
( que fan un volum de 700 páginas) veji la edició que l'
any 1857 publica en Mallorca 'l llorejat poeta y Mes
tre en gav saber Eo Geroni de Roselló .

GUILLEM DE MUR .

D ' un sirventés far me sia Dieus guitz

quar comensat l’ ay per bona razó ,
quar lo sanch bers on Dieus fon sebelhitz
vólon liurar aissilb qui de lay so ,
e sia certz quals que s' en entremeta
e d ' intra en mar en bona ensió
que Jhesum Crist en tan luec los meta
en paradis, quon li siey mártir so.
Per quascús gart quon irá garnitz;
quar Dieus no vol qu' ab l' autruy garnizó ,
de qu' autre á tots sia despossezizls,
lai pas pulb hom ses satisfactió .
per qu ' iéu non cre qu ' a 'ital home prometa
Dieu son regne, ni que s ' amor li do,
si ben lai vay ab arc ni ab sageta
qu' el sout que pren cobra son gazardó.
Non cre sia per Dieu gent aculhit
ricxs hom que pas ab l' autrui messió
ni selb qu' a tort n ' a los sieus descauzitz
ni fai raubar per aquelh ' ochaizó ,
quar Dieus sap tot que porta en sa maleta ,
e s' ab tortz vay, trabalha s' en perdó,
quar Dieus vol cor fin ab volontai neta
d ' ome que pas mais per lui que per dó.
L ' archivesque prec de cui es Toleta
qu' amoneste lo bon rey d ' Aragó
que per complir son vot en mar se meta
e per tener en pes son bon ressó.
ALTRAS OBRAS D’ EST POETA .
I. Guilhem de Mur , que cuia far .
II. Giraut Riquier , segon vostr ' essien .
III. Guilhem de Mur, chauzetz d ' esta partida.

OLIVER LO TEMPLARI.
Estat aurai lonc temps en pessamen
de son don ieu vuelh un sirventés far,
car no vei res que ’m pogués conortar
de l' or' en say qu ' el bon rei fon perden
ab sos barós et el cam desgarnitz
pels turcx savais mot laiament aunitz;
mas ara 'm platz car vey que no ’ls oblida,
ans clamaray mentre er cors aia vida.

La rezepzó e 'l sepulcre breumen

(als turcs felós) als convenc a laissar
per que n ’ an fag mans homs de say crozar
coms, ducx , marqués e ’ls autres eyssamen
per qu ' ieu prec sil qu' es visibles Trinatz
ver Dieus, ver hom e ver San Esperitz
que el lur sia ver stella caramida
e 'ls guit e 'ls guart e 'ls perdó lor falhida.
Rey d ' Aragó de totmal non chalen
c ' avetz conquist de Tortos' al Biarne,
Malhoga, sovengaus d ' outramar,
per qu ' autre non pot esser tenens
del sieus temple que avet tan gen servit;
e car vos es del mon lo plus ardit
de fag d ' armas ni Roma vos convida
acoiretz sai o tot lo mon vos crida .

S’ el rey Jacme ab un ters de sa gen

passés de lai leu poyra restaurar
la perd' el dar e 'l sepulcre cobrar
car contra lui Turcx non an garnimen ,
qu ' el sa n ' a tan (vençutz ) e desconfitz
pres e lialz, mortz , nafratz e delitz
(de mons) e lors en batalla en ramida
et a conqués so que taph a sa vida.
 59

Paire veray, senhér del firmamen

qu ' en la Verge vengués per nos salvar
e batisme prezés per l' antica ley
(sus en la crotz) on moris a turmen
e puey traissés d ' iffern los just peritz
resucités qu ' aisí o trobam escritz
(sia guitz) quan lo rey qui ten Lerida
al jutjamen sia en nostra partida.
Rey d ' Aragó volgra-us vezes garnitz
ab M . Vassolhs vostres en cam floritz
e que y agues II com en qui pres guida
e ’ntre 's vescoms el senhor de Gelida.

PERE 11. - GUERAU BORNEIL .

GUERAU .
Be- m plaria, séigner reis
ab que - us vis un pauc de lezer
que - us plagués que- m diguessetz ver
si-us cuiatz qu' en la vostr' amor
a bona domppa tan d ' onor
si com d ' un autre cavallier;
e non m ' en tengás per guerrier
aus mi respondés fraucbamen .
PERE II.
Guirautz de Borneil, s' ieu mezeis
no-m defendés ab mon saber
ben sabés on voletz tener
 per so ben vos teng a follor
se - us cuiatz que ma ricor
vailla mens a drut vestadier;
aissí vos pogratz un denier
adesmar contr' un march d ' argen .
GUERAU .

Si- m sal Dieu, séigner , mi pareis

de dompna qu' enten é valer
que ia non failla per aver
ni de rey ni d ' emperador,
non fassa ja son amador,
so m ' es vis , ni no ill a mestier
car nos ric home sobraussier
non vollen ...
PERE 11 .

Guirautze, non está genseis

si 'l ric sap onrar ni temer
si donz el cor ab la poder
li josta , co 'l te per seignor,
preza 'I donc menz per sa valor
s ' é mal no 'l troba sobrier :
ja sólon me dire reprobier
que cel val mais e mills pren. ..
Guirautz , anc trop ric no -m despeis,
en bona domna conquerer
mas en s' amistat retener
met ben la forsa e la valor
 si 'l ric se fan galiador,
e tan non ámon buei com er
de minon creas lausenguier
qu' eu am las bona finamen .. .
Guirautz , hoc ben d ' amor leugier
mas a mi no- m dones parier
qu' ieu n ' ai guazaignat per cen .

PERE III.
Peire salvagg ’ en greu pessar
me fan estar
dins ma maizó
Las flors que say volon passar
senes guardar
dreg ni razó ;
Don prec asselbs de Carcasés
e d ’ Ajenés
et als Guascós prec que lor pes
si flors me fan mermar de ma tenensa ;
mas tal cuia sai gazanbar perdó
que 'l perdós s li er de gran perdició.
E mos neps que flor sol portar
vol cambiar ,
do no 'm sab bo,
son senbal et auzem comtar
que 's fai nomnar
rey d ' Aragó,
mas cuy que plays' o cui que pes
los miéus jaqués
62
se mesclarán ab lor tornés
e plas’ á Dieu que 'l plus drey -turier vensa ;
qu' ieu ja nulb temps per bocelh de Bretó
no laysarai lo senbal del bastó.
E si mi dons al cor cortés
ples de totz bes
Salvagge, valer mi volgués
e del seu cor me fes qualque valensa
per enemicx no 'm calgra garnizó
ni desplegar pennol ni confaló .

PERE SALVATGE.
Senber, reis qu ' enamoratz par
non degra star
ab cor feló
contra flors, ans deu albirar
com posca far
ab bon resso
culbir las flors en aquel mes
on l' estiu es!
E las flors naisson plus espés
e 'ls culidors sian de tal valensa
qu' en poig ni plan, en selva ni boyssó
no láisson flor de saiMoncanegó.

SERVERI DE GIRONA .
No val iurars lai on falb lialtatz ,
ni razonars en cort que dreg so an ,
ni demandars lai on renh cobeitatz,
ni castiars qui vergonha non blan ;

.
ni val mercés lai on falh chauzimens,
ni chauzimens lai on mals es á tria ,
ni belbs arnés entre 'ls crois lagz tenens,
ni digz cortés en loc de vilania.
No y val lauzars a selh cui falb bontatz,
ni ensenhars lai on saber pren dan ,
ni val callars ab servitors malvatz ,
ni convidars en taula ab gloſz manjan ;
ni gen aprés entre 'ls mals entendens,
ni entendens ab pega companhia ,
ni fis sotzmés ab donas desplazens,
ni meritz pres on no y es mais falsia .
No val preiars ab vilars vil puiatz
ni gen parlars ab selbs que van gaban ;
ni val chantars entre ’ls tritz e 'ls iratz
ni val donars als us autres rauban,
ni parentés ab croys avars parens,
ni ricx parens lai on falb manenția ,
ni homz entés entre 'ls fols respondens,
ni fait enprés ab selbs que aver desvia .
Ni val tiorns clars , ni lumz als issorbatz
ni prim trobars ab mals entens truans,
ni val gardars als maritz fellós fatz ,
ni menassar á mollers quan mal fan ,
ni bona fes ab malvatz mescrezens ;
ni val crezens en terra de falsia
ni dos promés ab messongierswanens,
ni reys plaidés tollens quan dar deuria .
No val amars lai on es falsetatz ,
ni sopleyars vas folhs humilian,
di val oprars ab croys outracuiatz ,
ni captellars entre 'is necis estan .
Ni ricx després per dar fals jutjamens,
ni jutjamens dreitz ab falsa baylia,
ni val purs pes fazen latz falbimenz
di fortz paés ab mala senhoria .
Seprepretz es bon ' e bell' e prezens
entre Is plazens e 'l cartz ab cortesia .
A pres conqués el rey e ’s tan valens
qu ’ om dels cortés per pus cortés lo tria .
Tans daussor:
afans las!
pezans, tan pas
e dans mal pas
tan grans qual vas
d ' amor an mas
ay atrás
ses jai, no 'm trairay per paor.
qu ' esmay,
esglay Gen
mifai n ' aten
don plor ; emen
cors clar d ' amen
no ’m par plazen
m ' ampar qu ' aport
qu' amar mi,
mifai men qui
ses dar ma fi
 65

am si greu mal
no vi coral
ma mori; mortal
| quan no ’m val
denan e fa 'l
ploran doblar
penan ab greu
pensan martir ;
baizan res
la veí no ' m pres
il qui tan s' es
confort encés
vis pogués
dos ris ja ses
cors fis merces
blanc lis mi lais... guerir .
m ' aucis
que 'm faitz pieitz á gran tort. Mals
iornals
Cars corals
alars mortals
amars sessals
espars SOS
amars e mos
d' aucir , cors blos
hon secos
mais mon airos į
amon de nos
pus ſon iassé
ab mon servir
dezir, per
qual plazer
 qu' es per esglays
iorn ser esmays
non vuelh m ' er lays
docá 'l do e mays
tal resso si 'm ſays
selh bo d ' aytan
ricx do secors.
que 'm fo qu' ab
promes vostra mercé. bon cap
acap
Glatz qu' escap

i
venatz al cap
m ' er pratz que cap
floratz entre 'Is fals parladors.
si ’us platz
m ' amors , Ab
fels mes cap
m ' er mels ans sab
e cels far gap
cruzels sens gab
e gels si de totas valors.
freitz flors,
fays Silh qu ’ es dels cartz honors:
pantays e 'l rey Peire pretz sors .
ALTRAS OBRAS D' EST POETA.

I. Baile, jutge, cosselhier d ' aut senhor .

II. Totz hom deu far aço que 'l vielhs sers fa .
III. A greu pot hom conoisser en la mar .
IV. Del mon volgra que son nom dreg seguis .
V . En mal punh fon creada .
VI. Cuenda chansó plazen ses vilhanatge.
 67
VII. A vosme suy bona dona donatz .
VIII. Puy semblet genier amors.
IX . Qui bon frug vol reculhir , be semena .
X . Un vers ferai dels quatre temps del an .
XI. Man ric mi demandon si am .
XII. Si tot só es braus l ayrs é 'lmes.
XIII . Cavayers e sirvens.
XIV. S' ieu fos tan rics que pogues gent passar.
XV. Si volets dir de mi.
 SEGLE XIV.

Bellviure, Pau de.- Fraderich de Sicilia. - Mallol, Llorens.- March, Ar

nau . - March , Jaume. - March , Pere. - Miquel, Bernat.-- Muntaner, Ramon .
- Prades Daude de. - Pere l' Ceremoniós. - Pons, Huch III, Compte d ' Am
purias. - Queralt , Pere de. - Turmeda, Anselm .
 PAU DE BELLVIURE.

Per fembra fo Salamó enganat

lo rey Daviu e Samsó examentanamens
m
lo payrei Adam ne trencá 'l manament
Virgil ne
eAristotil ou ccom
fontfou om eencantat
n
e Virgili fon perdut per la tor
e sen Johan perdé lo cap per llor
e Ipocras morí per llur barat
donchs si bavem per dones follejat
no smagar tenir tal companyia .

FRADERICH DE SICILIA .
(Al compte de Ampurias.)

Ges per guerra pom chal aver consir

ne non es dreiz de mos amis mi planga
ch ' a mon secors vei mos parens venir ,
é de m ' onor chascups s' esforza en s' langua
perch ' el meu nom maior cors pel mon aia .
E se neguns par che de mi s' estraia
no l' en blasme qu' en menta faiz apert
ch ' onor e prez mos lingnages en pert.
Pero el reson dels Catalans auzir
ed' Aragon puig far part Alamagna;
e so ch ' enpres mon paire gent fenir:
del regn' aver crei che per dreiz me tangna,
e se per ço de mal faire m ' assaia
ninguns parens, car li crescha opor gaia,
bem porra far dampnage á deschubert,
ch ' en altre sol non dormi ni 'm despert.
Poble , va dir a chui chausir so plaia
che dels Latins lor singnoria m ' apaia ;
per que aurai lor e il me per sert;
mas mei parens mi van un pauc cubert.

LLORENZ MALLOL.
Molt devetz dompnam suy presentatz
á vos preyau que 'm disetz clarament
qui son aycels qui ’us han dat entenen
qui heu aya dit qu' en suy de vos amats
car nuyll temps no dixi tal follor
ne dins mon cap nos poch may presumir
dir negun mal de vos ne consentir
res que tornás a vostra desodor.
E tant no ’us dich que vostra seoyoria
me vullye ausir ne ver per scusat
d ' on visch molt trist e quoax desesperat
imaginant en la trob gran falsia
que lausangiers alevar m ' an volgut
per metre mal entre nos e devis
d ' on prey á Deus ab cor veray e fis
si ' u diguímay qu ' en res El non m ' ajut.

Si ’u diguí may, que ja Deus no 'm perdó

degus peccats qu ' aya fels venials
neay tampoch los que seran mortals
ans en infern criéu penetensa ’m do
 73

tal que nuyll temps no ’n calgue baver sper

d ' exir de lay on auray marriments
aps xascun jorn me doblen los turments
tant que l' ausir perda é lo veser .
Si ’u diguí may, qu' ab vos dampna ver aya
hon mis lo cor lo primer jorn que 'us viu ,
no trob mercés ans me fassals l' esquiu
havent plaser de tot mal que ieu haya ,
e si mon cors en vos preyar se mou
qu' ab respost brau mostratz que 'm pesalz poch
si que mon torn com á up bel badoch
en tant mal punt que no faza mon prou .
Si’u diguí may, que si ’n cort de senyors
per alguns fayis may de res aclamar
que degus dels no 'm vullyen scoltar
ne dir perque fan aleys mes clamors,
aps del auzir su donen tal afayn
que lo callar me donen per respost
e tant no crit qu ' á me degú s' acost
ans diguen tuyt que me ' o vaya malgoayn.
Si 'u digui may, que si pux á vellesa
tant dolent torn e tant croy e revés
que per mos ſayts desgrat de tota res
haya tots temps ab gran colp de pobresa
e per destret aya viure tot sols
preyant á Deu que 'm trague d' aycest mon
e si no ’u fay no sie puyt ni jorn
que puscha aver sino mals é grans dols.
Si 'u diguímay, que si jugar me prench
á degun joch de taules de d ' eschachs
que a tant com juch mon sauber sie flachs
e mala sort no 's parte de mon reneh ,
á fi que 'ls daus trench tots ab lo coltell
renegant Dieus e los sants atresi
tant que 'l vaguer me prengue el matí
me veyeu tuit sus alt en lo costell.

Si'u diguí may, que si nuyll temps viatge

fas vultra mar ab mercadés ensem ps
que per me sols se mogue tant mal temps
que tuyt pensém morir a mort salvatge
que 'ls colps de mar nos donen tal esmay
que 'l govern trench e 'ls arbres de hu en hu
è l' endemà me trobie qualcú
sus en mon trastmor de por e de glay.
Si ’u diguímay, que si n ' alguna part
ieu m ' esdevench entre mos enamichs
que sobre me se mostren lan epichs
que no 'm laixon fins qu' astruch sia e fart
de ferir me la squena e lo cap
tant crusellment que no 'm romangue sanch
dins lo meu cors ans me sallon pel flanch
tots los budels tant que demort no scap .
Si 'u digui may, que si james notari
sui ne cosech auctoritat reall
que ell primer faze per mon seu mall
un testament fals ab un inventari,
d' hon sia pres axí soptosament
que davant tuyt me posen sus al coll
l' encartament e del sayt lo pus foll
m ' azot tan laig que muyra de present.
Si 'u diguí may , que si cort d ' algun rey
seguesch ne vuyll aver ſama he renom
jo prech á Deus que no sie null bom
que 'm vullye be ne salt de mon servey
ans tots ensem ps me vayen difamant
trasen escarn de me com d' un sclau
tant que ab bastons me giten del palau
ferintmon cors e tots temps ahucant.
Si ’u digui may, que si poch ma ventura
ieu me fau clerchs de cant misa de cert
que 'I beniſet que á mi será ofert
haya á tenirlo ab simonia pura
ez á far mals sia induytz
que de present sia birrigulars
e 'l payre Santman siep mors starts
A Escornalbou on reta l' esperitz .
Si ’u diguímay, que si nuyl temps m 'acort
d ' aver moleyr ne conseguir ne puch
jo prech á Deus que haja 'l cors malastruch
o reu e vil ab sguart fer e tort
ab leja faz e ragullosa veu
ab lo nas lonch e que 'l pude l' alé
e brava tant que no li gos dir re
ne sonar mot tant me tengue sols peu .
Si ’a diguí may, que 'l jorn qu' iray á casa
dd
76
no y puscha anar sino sols e ben luyn
e si falcó se leve de mon puyo
ja mes no torn per grans bauch é que faza
es jeu cercant lay amont es avayll
maleynt Deu encares tols los sans
venguen molts lops que 's menjen tots los cañs
si que me 'n torn ab gran ſebra y rugayll.
Si ’u digui may, que si lay en ivern
vau per camí cuitat per alguns fets
que prech á Deu que 'm luyn del camídrets
e 'm faza anar en loch brau e stern
e com seray en aycest mal partit
venga la nils e que 'l cel s ' apuvol
ab trons e lamps e tal terra tremol
que 'm trobe mor é 'l rocí startit.
Si 'u diguí may, que si 'm fau james frayre
presicador , vullyes carmalita
que ges ne trob monestí o cenobita
on sostenir me vullyen poch ne gayre
ans meys amichs fassen de me tal clam
dizen qu' eu faz males arts e conjurs
perqué jutgats si afar mos acurs
ans carçre scur on muyra de fam .
TORNADA .

Mon rich thesaur juntes mans vos reclam

que no creyats males veus ni tafurs
pus que vesetz qu' en suy leyals e purs
en voluntat qui sus totes vos am .
 ALTRA OBRA D' EST POETA.
Sobre 'Ipus alt de tots los cims d' un arbre. (7 estrofas.)

ARNAU MARCH .

PARLE LO SENY.

Presumptuós cors plé de vanitats

inflats d' ergull sens neguna raysó
com no t 'coneys vols hoir tots temps po
axi ’t morrás seguint tes voluntats
que feres tu si may te sdevenia
d' esser amat d ' alguna qui 't plagués
que res ab mal tristor dol e faunía
tan á llur vol e per no res conqués.
PARLE LO COR .

. . . . . . . . . . . .

PARLE LO SENY .

Cor malastruch membret com axi 't pres

en temps passat per lo voler seguir
pren tot lo guany cos tristor e desir
mal e treball qui t' ha molt fort solmes
dolent mesquí com est d ' aytal crehença
cuydes guanyar amant en tant alt loch
pren los mitjans actiu á ma entendença
dels grans estats fugirás com de foch.
 PARLE LO COR.

Ay lasmesquí be veig quan valgut poch

mos greus treballs passats fins al jorn d ' huy
seny mes heu say que fortuna 'm defuy
qui 'm pot valer si contra leys no ’m moch .
E si algun temps complia m ' esperança
bon sperar mes val viure en gran bonança
un pauch que molt comunament passan .

TORNADA DEL SENY.

Si penses cor l' ergull com baxará

per qui ne quant d' aqueys e d ' altres mans
sens lur estat enveya no 't fará
havent morir cruelment per vils mans.

TORNADA DEL COR .

O tart o leu cascú sab que morrá

e seguint tu no ’n soy pas restaurans
simorts son cells la lur fama viurá
perqué mes bo soferir tals afans.

Un novell fruyt eixit de la rebaça

d ' eternitat, humanal carn vestit ,
lo fill de Deu nat per aquesta nit
s ' es demostrat en la temporal plaça ,
peregrinant nostre camí passible ,
 lo cors humà seguint la Deitat,
perque 'l Satan ne fos mils enganat
Io Salvador s' es fet á tots visible .
ENDREÇA .

Lo Sperit Sant prech que mon cor encena

de gran ardor ; tots temps puxca servir
l' infant qu' es nat e puis volgué morir
per nostre amor rement l' infernal pepa.
ALTRAS OBRAS D ' EST POETA .
Qui porá dir lo misteri tant alt.
Y en lo poemet de Torroella : Tantmon voler , etc .,
figura com de est poeta una cobla que comensa aixís ;
Tot hom se guart de mi
de si anant treva pus no tindria
ne pau ne bona fi.....

JAUME MARCH

Quant heu cussir en los fets mundanuls

totes les gents vey regir per fortuna
segons lo cors del sol e de la luna
les planetes fan obres divipals
fassen lur prou o lur dan a vegades
axí que 'l mon es pertit per jornades
mas Deu no vol l’ arma sia solmesa
forcivolment aytal astre seguir
80
* ans la rabó pot e deu ben regir
lo cors d ' hon han entre si gran comptesa .

Pero be 'm par obra descominals

quant heu remir causa per si cascuna
e vey gran be haver persona struna
e d ' hom gentil e bo sofrir grans mals
axi que 'I be vey amar per casades
sens merit gran los vels ben debades
e gran honor no seguint gentilesa
e sino fos com dinsmon cor malbir
quatre mones mellor avenir
hagre del tot la mia arma malmesa .

Donchs cars amicbs qu' entenets bes e mals

afigurats la cara de fortuna
e po 'us girels si lots las vesets bruna
de vostre sen per treball ne per als
que chascun jorn bores hi son nombrades
que may no 'u vis en be toles passades
ges per ayçó non oblidets prohesa
ans vullats vos en tot be captenir
e los amichs amar e car tenir
e en servir Deu non bajats peresa.
TORNADA .

Deus en cuy es tota virtuts compresa

es ha formats los als els ſay rogir
pot si li play astre mal convertir
e tot aſan tornar en gran bonesa .
 TORNADA .

Columba pros supliquem la nantesa

de Deu que ’ns guart d ' errar e de fallir
volent nos aut en lo cel acnllio
que 's guany sens fi e complida riquesa .
ALTRAS OBRAS D' EST POETA .
I. Ab lo cor trist envirollat d ' esmay .
II. Dèu é rahó ha mos cinch senys forçats . .
III. Si á Deus plagués que m ' hagués format bell.

PERE MARCH .

Al punt com naix comence de morir

e morint creix e creixentmor tot dia
cun pauch moent no cessa de far via
ne per menjar, ne jasser , ne dormir ,
tro per edat mor e descreix amassa
tan qu ' axi vay al terme ordenat
ab dui, ab guaig , ab mal, ab sanitat
mas pus avanl dell terme null hom passa .

Trop es cert fayt que no podem guaudir

á la greu mort e que no y val meglía
força ne giny, ricat e senyoría
e trop incert lo jorn que deu venir.
Com quant ne hon que tot ernés trespassa
e no y te prou castell mur ne fossat
e tan leu pren lo vici col cenat
car tots som uns e forjats d ' una massa .
Be sabem tots que ych havem d ' exir
o tart o breu e que no y val mestria
breu es tot cert qui pensar ho sabria
mas lo foll hom no sen done cossir
que renyren sa carn bella e grassa
e ' 1 front polit e lo cors ben tallat
ha tot lo cor á lo seu aplicat
als fayts del mon que per null temps no 's lassa.
Si le volém un petit sovenir
com son tots ſayts d' avol merchandiria
e 'l zutze loch hon la mayre ’us tenia
e la viltat de que ’ns hac anoyrir
e dexent nos roman la mare lassa,
e nos ploram de fort anxietat,
entram al mon ple de gran falsedat
c ' ades alçiu e adés nos abrassa.
() vell podrit e que porás tu dir
qui 't veus nafrat tot jorn de malaltia
missatge cert es que la mort t' envia
e tu no 'l vols entendre ne hoyr.
Mas com á porch qui jats en la gran bassa
de fanch pudent tu 't bolques en peccat
di sen tractan fassentmoltmal barat
ab lo cor falç e la ma trop escassa .

De cor pregon deuriem advertir

en l' estat d ' hom qui tot jorn se cambia
que 'l rich es baix é 'l baix pren manantia,
é 'l fort es flach , é 'l flach sab enfortir,
 83

é 'l'jove sa dolor breument la passa

é mort len leu col vell des poderat
é ’l vell mesquí fay lehó de son gat
é pense pauch en la mort qui' I manassa.
Deu sab perqué lexa mal hom regir
o foll o pech é los bons calumpnia
que tal es bo com no te gran batllía
que 's fer e mal si ’ u pot aconseguir .
É tal humil quant es monje de Grassa
qu ' es ergullós quant ha gran dignitat
é tal regir una granda ciutat
fora millor á porquer de Terrassa .

Qui be volgués á Deu en grat servir

ez en est mon passar ab alegría
tot son voler a Deu lexar deuria
e no pas Dieu á son vol convertir ,
car Dieu sab mills á qui lany colp de massa
per acabar á qui tenir plagat
per esprovar o fer sa voluntat
de çó del seu e que 's rehó que 's fassa .
TORNADA .

Del Payre Sant ay aussit quant trespassa

d ' aycest exill al juhí destinat
que : « diz er fos eu un bover stat»
qu ' onor d' est mon á peccat embarassa.
 ENDREÇA .

Heu Peyres March pregui Dieu qu' el ny plassa

donarme cor e voler esforçat
qu' es ab plasser pendra la adversitat
e sens ergull lo be que breument passa .
ALTRA OBRA D' EST POETA.
Jo 'm maravell com no's veu quiulls ha. (7 estr., torn. y endr.)
BERNAT MIQUEL.

A Deu primer qui es causa causant,

tot comprenent e per si incomprensible,
genolls fincals estich laors donant
com ha format rey tan inconnesible
sobrepujant tots los que son mortals,
de seny, saber, poder e valor tanta ,
e de virtuts que dites son morals
que sols pensar l' enteniment m ' espanta .
Lo sceptre os veig en má dreta portar
en l' altre part lo pom d ' or qui denota
lo mon subdit á vos sens contrestar
ab rahó gran car virtut no 's desnota
de vos un punt avent les cardinals
honor amant com honor amativa
segons descriu esser menys principals
lo Philosof e per vos les deriva.
 85

ENDRECA .

De cor e cors, de boca e voler

á vos suplic ma culpa gran remetra
vostre virtut si mon pobre saber
no ha suplit en la part pus estrela .

MUNTANER .

En nom daycell ver Deus qui ſeu lo cel el thro ,

En so de genentul ſaray un bell sermo,
A honor é á laus del casal Daragó:
E per tal que axi sia la salutació ,
Diga cascú, sil platz, que la Verge nos perdó,
Seny é enteniment quen façam nostre pro
Per est mon é per Jaltre, e que á salvació
Vengan trestuyt li compte, vescompte é baró
Qui en est bo passatge de Serdenya habandó
Metre si e sa terra e sa provessió ,
E segran laut enfant Nanfos , ques guanfanó
E de tota Espanya creximent e crezó.
De llevant á ponent, mig jorn , septentrió , .
Tremblara tota gent qui en sa gepció
De sos payres valents reys En Jaymes ja no zo.
E vull sapiats cascú , que aquest es lo lleó
Que Sibella nos ditz, que ab senyal de bastó
Abatria largull demant alta mayzó,
Que jez hor non diray, que be mentendon pro .
 II.

E aras vull que sapiats lo meu entendiment,

Que tréstuyt li presich estant tant solament
En tres causes que eu vos diray verament.
La primera es la persona qui presicha la gent;
La secunda del poble qui lau be é lentent;
La terça es la raysó qui del sermo dexent.
Adonchs de la primera vos dich , que follament
Puje altre en trebuna, que sap certadament
Dir e pro e en contra á tol son moviment,
E que sapia salvar lo seu proposament.
La secunda del poble , que sensmarmurament
Lo deuon escoltar cascuns molt bellament,
Queu sapia retre á son millorament;
Que en estes pauch valria tot son presicament,
Que lavangeli ditz, ques pert la sement
Quis gita entre peyres e espipes e xament.
A la terça vos dich , que deu fer fundament
Al proposit que parla ses tot veyarament.
Perqueu fundaray mon presich e breument
En aquest bo viatge quens es á luyt plazent.
III .

Adonchs, señor infant, com á vostre vasayll,

E entendretsma raysó , que assats de trebayll
Hay vist en aquest mon, pus que nul de mon tayll,
E per co en la mar vullats pendre mirayll
De li vostre secor, qui feron mant assayll,
Que trezol no metats en leustol, e satayll
 Vos vendrán vostres ſeyts, que esberch ne capmayll
Nous estaran davant, sal XX que lalmirall
Galees faça ſer lleugeres com á ventayll ,
En axils ballesters yran com á fibayll:
Nols falrá de llurs armes , ans fors com á batayll
Los trobarets als ops, quasi com prest,aprayll,
Que tot quant les davant tira, que res non fayli,
Fos en la vostra gent, Senyor, no hi ha mes cayll,
Que trestuyt son de un cor , e nul non sen barayli.
E axi es la veritat quel valent dun christa yll
No preu lals del mon mag del fi corayll
Quen Serdenya se pesca , es apres delmalayll
Vos puscon far senyor, si que ab un sogayll
Vos ameno darant tuyt selväzent cguayll.
IV.

Per co ay comensat en lo feyt de la mar,

Car la mar vol tenir cel qui vol aquistar
Lo regne de Serdenya , e si ho fay trembrar
E ara trestuyt lo mon : e sens co nos pot far,
Sens menar la gent fresca per ferir e per dar
E jamay ab irezols freschs no pot hom anar,
Notxer ne ballester quels fayts san aparar,
Ne proher ne remer ayço no cal provar ,
Quel ballester en taula juguen a lot llevar ,
Que per mar ne per terra nols pot res contrastar:
E sobre aquest partit yo poria alegrar (1 )
Perque, senyor infant, si Jesu Christ vos guar,
Tota la vostra gent tenets en alt encar,
(1 ) En l' original de Poblet diu allagar seguint apres est vers que hi
manca en las impressions. - Mante bonereyso de que nom calparlar.
 E honor e poder al almirayll donar
Vullats, e que nul altre no hi haja comandar ,
Mas ell apres de vos, e en axi bonrrar
Vos fará de tots feyls que vullats començar.
Cent galees ó pus say que porets menar,
Lenys armats, sagelies, com no pot albirar.

Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets,

Lenys , terides de bandes, e mas daltres lenyets ,
Que lots lla , Deus marcé , de vostra gent havets .
A donchs lo recullir sia plazent é pets,
E que a Port Fangos sien trestuyt alets ,
Que vengon a jorn cert, e les grans naus farets,
Senyor, metre en escala , e apres los panquets,
Per ço que nengun dan lenamich , questa guets
Nous poguessen donardany; çous precb queus guardets,
Que ab gent falsa mester say que contrastarets ,
Perque dayco essops, senyor, queus adonets,
Que en lesgalellurs arqules nne
e orparaules e en ells nous fiets.
E loles iles galees pres de terrra tindrets ,
EEnn aaxi
r per escala los apareyllarets,
Que sion ordonats, e en guarda metrets
Uns quatre lenys armats, a cuy senyal darets
Que feson aytant lleu , e puys ya no duptets,
Que dan vos pusca dar home que no amets ,
Aps en guarda de Deus gint vos recullirets,
Quius do honor e gaug e tot ço que volrets .
 0

VI.

E sencarus sopley la reyalmagestat,

Quen cascuna galea que sion hordonat
Dos notxers e prohers, qui, seps tol barat,
Pepson de li cavayll, que sol un oblidat
No sia , que sos ops pols sia be donat;
Car la gent tarasana tro que sion usat
De si ban pro afar, ads sion be pensat
Cascuns en son daver, axils sia mandat,
E axi yrap tuyt freschs e repausal.
E tuyt li cavayller sion acostumat,
Que llay hon son cavayll yrat sia mudat
Ab tota sa companya, per tal ques aviat
Fosson en llur cavayli tuytmolt guint arreat,
E si als sen fazia , seria vanitat,
Quel passatje es breus, don alegre pagat
Ira ab tot li seu , o sin era lunyat,
Iria li lo cor que tot fos mal menat,
E no estia mut qui vol esser lanzat;
Qui son cavayll se lluna pot se tenir per fat,
Quen lloch pora fallir don será menyspreat.
VII .

E per vostra alteza hordonarels, senyor,

Que li almugalen e laltre cap major
De lalmugaveria, qui son del mon la flor ,
Vajeen en las galees, e dets companys ab llor
De cascú , e li autre yran ab gran bandor,
90
Examen en les naus hon lo fasson honor.
La vianda sordone, que segons sa valor
Najon assats trestuyt, axil gran, col menor:
E sen cascun vexell haja ordonador
... De totes estes causes que donen á salbor.
E sen cascuna pau feyts metre per teror
Tres ballesters de torn, e quins vosmal simplor ,
E trebuchs, manganells, ayço prech non demor ,
Exades, palafangues, ab mil bon llaurador ,
Vos, Senyor, menarets, e cent tapiador ,
Carpenter e ferrer, qui no temon calor;
E puys Dieu mijanzant, nous cal haver pabor,
Que viles de castells , ciutats , casals ne tor
Que nos renda a vos, si doncbs ab gran dolor
No volion morir e perdre llur honor .
VIII.
E quant ayço , senyor , será feyt e complit,
En nom del Payre el Fill e el Sant Esperit,
E de sa dolça mayre, que prech nous oblit,
E de trestuyt li sant, ab joy e ab delit
Vos tengon en sa guarda e sa má, com es dit,
Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit,
Que trestuyt vos diran , que res no bi ba fallit.
E sen apres, senyor , qual se vulla ne crit
A la illa sent Pere, ab fe, e llarch, e trit
Refrescals li cavayll, si eron afeblit,
E se entretant lestol sera amapuit
De passar en Serdenya trestuyt, gran e petit.
Ay qui cell jorn veyrá de joy sera complit,
Que tans coms e vescoms e vervasor exit
 91
Axi gent arreat, qui de cor son plavit
Servir laut Senyor infant, qui es mol benesit,
De tot á res quil ve, el pus exarnit
Qui hanch fos, pibanch mays nul hom vac marit
E darmes say, quel mon non es tan sa delit.
DAUDE DE PRADES.
Daude de Prades non só oblida
pus que sens e cor lenenvida
que no fassa un bon solats
per si e per cells a qui platz
que dels altres non he gran cura
et si dats per bona ventura
á far romans gay e cortés
mentre quan bes mos talans es .
• .

Segons se qu ' avia promes

mos romans de tot complit es
pero si negus ni havia
mais ne saubes e mils dizia
ia non pense que 'm anugés
nimaldavege lin portés
mas tals ni ha que ' s fan pliers
que non volen haver mestiers
mas de maldir e de blasmar
lo que no sauben esmendar
e no enten doon neix que s ' es.
 92

PERE LO CEREMONIOS.
Mon car fill, per Sent Anthoni!
vos juram quets mal consellat,
con laxats tal matrimoni
en que 'us dan un bon regnat,
e que n ' hajats altre fermat,
en infern ab lo dimoni.
Sia en breu qui ’us n' ha enganat!
qui ben crex son patrimoni
es n ' est mont per tuyt presat.
Axi bo dils Apolloni
largament en un dictat,
on ho á ben declarat;
e li fa gran testimoni
Alexandre, en veritat,
no volg esser mullerat.
¡Pel valent de Sant Celoni!
¿Quen prodrés tal heretat?

(A son fill En Marti, dienli com y de quina manera los joves de

la illa de Sicila devian en avant armarse cavallers.)

Vetlan el lit suy nun pençer casat

de dar consell als cavallers quis fan,
de quis faran cavallers d ' ara avant
et en qual loch los será pus legat.
 93
E dich primer que la Cavallaría
rebre deu bom de son Senyor si y es,
o de valent cavaller en apres
o de qui cap de son linatge sia .
Lo loch mepar que sia pus degut
nobla ciutat o vila grosse e gran
o 'ls enamichs valentinent garreian
tenent el puny lança el bras escut,
On esgleya en gran devota sia .
e si 'u la axi, no será ja représ
per cavallers ne per null hom entés
quin nobles fayts met(- ) se pensá tot dia .
D ' amor no chantaxi com far solía (1)
car me rey trop en anys avant empés,
duptant que 'm fos en mal per alcumspres
perque men call, que pus non cbantaría .
ALTRA OBRA D ' EST POETA .

A vosme don senyora de valor

al presentjorn per vostra gran honor , etc.

PONS HUCH III, COMPTE D'AMPURIAS.

(Resposta á Frederich de Sicilia.)
A l’ oprat rei Frederic trez vai dir
q ' a poble cor nos taing poder sofragna ,
(1) Los cants d ' amor nos son desconeguts:mes no hi ha dupte de que
han existit, tota vegada qu ' ell mateix en aquest vers ho aſerma.
Peire comte; e pusc li ben plevir
che dels parenz ch ’ aten de vas Espagna
secors o gan non creia ch ' a lui vaia ,
mas en estiu ſasa cont chels aia ,
e dels amics; e tegoa li oil ubert
ch' els acoilla pales e cubert.
Ne nos cuig ges ch' el seus parenz desir
ch' el perda tan ch' el regne no il remagna;
n ' el bais d ' onor per Franzeis en rechir :
ch' en laisaran lo plan e la montagna .
Confundal Deus é lor orgil decaia :
pero lo rei e Ciciliap traia
onrat del failz ; che 'l poublat el edesrt
defendon ben da chosion apert.
Del gioven rei me plaz can non sesmaia
per paraulas, sol qa bona fin traia
so ch ' el paire chonquis á lei de sert
e si 'l reten, tenremlen per espert.

PERE DE QUERALT.

Sens pus tardar me ve de vos partir

na falza amor puscha vey la falsía
de vostre cors fals plé de tritxaria
qui tot lo món vol en color tenir
d ' hon eu maldich lo jorn lo punt e l' hora
qu ' ieu a vos mon cors abandonat
richa d ' engan, paubre de leyallat
soltz et al tot pus amarga que lora.
 95

TORNADA .

Al Dieu d' amor supley ab reverença

qu' en breu de temps siatz pus freturans
de servidors que vos non sotz baslaps
e no trobets qui ’us aport benvolença . .

ANSELM TURMEDA.
En nom de Deu omnipotent
vull començar mon parlament,
qui apendrer vol nudriment,
aquest seguesca.
Primerament quant serás batejat;
creurás que la Divinitat
es un esser en trinitat
de las personas.
Y que Jesu -Christ fill de Deu viu
es Deu ver Deu , fill de Daviu :
aço es ver , y així ho diu
la Santa Scriptura.
Dels articles, o tu fillmeu ,
creurás lo que la Iglesia creu ;
e si no lo seny teu,
la fe hi basla .

Aquest llibre jo be dictat,

perçó que si es demanat
96
d ' algun fet sies informat
de la resposta .
Y no l' he dictat en llatí,
perque lo vell, e lo fadri,
l' estranger e lo cosi
entendrel puguen.
Llegidor, precie humilment,
si hi veus algun defalliment,
que per tu , be y llealment
esmenat sia .
Y si vols saber mon nom
fra Anselm me apella bom ,
y Turmeda sobre nom
tots m ' ajustan .
Açó fon fet lo mes d’ Abril
temps de primavera gentil,
noranta set, tres cents y mil
llavors corrien .

Prech á Deu Omnipotent

que nos ha criat de nient,
que lo postre habit ament
en paradis sia.
Amen .
 SEGLE XV.
Abella, Pere d': - *Acanyés, Lluis. - Avinyó. - Borja, Tecla de. - Boxa
dors, Andreu de.-- *Bover, Ramon . - Crespí de Valldaura .-_ *Cardona , Ra
mon de. - Diez, Roderich . - *Estrús, Bernat.- Eril,Arnau d'.-- Stanya.
*Ferruix , Gabriel.-— *Ferrandis, Vicens. - Ferrer , Francesh . — (Fenollar,
Scrivá)(Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa, Miquel Stela.)- Febrer, An
dreu . - Fogassot , Joan. - Ferrando. - Figueras. - *Garau , Joan .- *Guiot ,
Dionis. - Galbany, Pere.- Gazull, Jaume. - Gibert, Guillem . - Gralla ,Mar
ti. - García,Marti.- Guerau, Franci. Jordi de Sant Jordi.- Lull, Romeu .
March , Ausias. - Masdovelles, Pere. — Masdovelles, Berenguer. - Masdovelles,
Joan . - Moncada, Huch de. --Moreno, Joan . - Navarro . - Oliver ,Francisco .
*Portells , Baltasar . - Perot, Johan . — *Pastor, Simon . — *Puentull, Joan .
Perez,Miquel. - Pastrana. - Puig, Pere. — *Roic, Lluis.- Roig, Jaume. - Re
quesens,Lluis. - Rocabertí, Vescompte de. — Roic de Corella,Joan . - Rocafort,
Joan . - Ramis. — *Sessellas, Blay de.-- *Spanyol, Benet. - Sors, Lleonartile.--
Safonit, Jaume. - Stela, Comenador.- Sunyer, Mossen .- Serra, Bernal.
Serradell de Vich . - Cavall , Ramon .- Torroella , Pere. - Traffort. — *Urgell.
_ *Vinyoles, Narcis. — *Viana,Carles de— *Vilagut. — *Valterra. — *Vilarrasa ,
Lluis de. - Valmanya, Antoni de.- Verdú .- Via, Francesh de La .
 PERE D ' ABELLA.

Pus axí 't plau ta bandera stendre

é divulgar ca e llá los secrets
de tu e mi qui 'm son estats retrets
ben' be rahó que jo 't dega rependre
e dar casticb perque altra vegada
ton parlar franch no sia abandonat
car veure pots que comets gran errada.

TORNADA.

Aldonça prous Deus vos ha dotada

col solell bell retent gran claradat
á quantes son passats de gran beldat
entenets be la coble é la tornada.

MOSSEN AVINYÓ.

Com á forçat m ' hauré de vos partir

pus no ’us ve be aceptar mon servey,
cert á mon grat me convendrá morir
e morint prest se que pendré remey.
Lo cor mesquí qui po pol soportar
l' enuig é dan que 's veu aparellat
d ' ací avant me veuré apartat
de tot delit pusme voléu malar .
 TORNADA .

Altas de sort d' aquí no 'm partiria

mes trobme tal qu ' be ja perdut lo cest
e mes amar jamay po fuy tan lest
mes lo3 afanys l' entendre meu desvia .

Lobar cascú segons lo seu merexer

es lo degut, posant à part tot vici ,
dient lo ver, james pot ser dit nici,
si be 'l voler á molts labors fan crexer
per adquirir alguna benvolença
han proplitut en fer semblant desorde,
á mi no 'm plau seguirlos en tal orde
que fos jutjat de poca conaxensa.
TORNADA .

Altas de sort qui 'n te la pens cofesa

é 'm dona dan é dolor infinida
tal vida ’m plau mas crech que preterida
será molt prest si donchs nomes defesa.
ALTRAS OBRAS D' EST POETA.

I. Lo molt voler jo crech no és pot compendre .(Ab tornada.)

II. No perque certa tot lo mon no sia .
III. Pus bona sort de mi tots jorns si absenta .
IV . D ' amor me clam del interes que prench.
V. Nou pensament es present á la pensa.
 104
VI. Segons comprench práctica cortesana. (Ab tornada.)
VII. A molts compren qui prenen entrenyor.
VIII. Tots mos delits en un puntvolgui perdre .

NA TECLA DE BORJA. (1)

Oides vostres ralons belles
bon Mossen March á qui ’m coman
responch vos breu al que dit ban
segons juhí que fas d' aquelles.
Molt poch estim lo que en mí es
mes puix forçat es lo meu dir
al qui dirá «mes val que 'm mir »
jo li comdampne lo procés.
Pero si parle lo revés
de veritat mudant camins,
á vos remet los meus jubins
que sou de tots lo mes entès.

MOSSEN CRESPI DE VALLDAURA.

(En lloansa de la vila de Morella .)
Ab tota llealtat Morella
(1) Esta Tecla de Borja fou neboda del Pare Sant Calixte III y escrigué
la obra que ' s tè a la vista en resposta a una demanada que li ſeu lo poe
ta Mossen Ausias March , demanada que 's troba al cap d ' avall dels
cants d ' amor delmateix y que comensa aixís :

Entre •ls ulls é les orelles

jo 'm trob un contrast mólt gran.. .
 102

may son fort valor amolla ,

puix la Germania folla
fonch tan perseguida d ' ella .
De Valencia es maravella
y de tot lo mon espill,
no ha concebut traidor fill,
perque en observar les lleys
y la obediencia dels reys
no repara en lo perill. (1)

RODERICH DIEZ.

Si be jo crech la veritat senti

mon bon amich del cas que demanáu
la mia ma á la vostra rescrivi
lo sentiment que de ma pensa trau.
Cascú dels dos amants vol ser amat
complidament del altre séu volgut
lo gran recel de serbidecebut
los fa causar lo desdenyós combat..
A vos confès é ’us dich lo que jo viu
no ha molt temps portant d ' amor la jou
la passio que fa que l' hom no riu
no cal ser gran l' endici que la móu
e confiant del bon comport d ' amor

(1 ) Lo català d 'aquesta composició apar moderna; mes no ' u sembla

rá tant si se té en compte qu ' es son autor de últimsdel segle y si se 16
compara ab lo catalá de Anselm Turmeda .
 103

sempre veig hom en altra part vexar

car un tal ſet lantost fa declarar
quant de voler habita dins lo cor.

Duptar no 'us cal si 'i Terenci llegiu

menys de glosar a la lletra veuréu
solució al dupte que escriviu
si bé notáu lo que d ' ell compendréu .
Les ires, dix e axi 'u declara ,
de 'ls namorats es integració
del be d' amor é la perfecció
la voluntat axí la senyalá .

SEGUIDA ENDREÇA.

Vos molt discret e honest capellá

del que 'us he dit segons ma entenció
sumar podéu esta conclusió,
que zel d ' amor es qui la brega fá.
OBRAS D’ EST POETA .
1. De vuy demá fent via lo temps.
II . Una danza que per responament tè ests versos:
qui pert son temps es be orat
e ple de molta grosseria ;
aço dich per l' enamorat
quidesamat ama s' aymia .

ARNAU D' ERIL.

O tu traidor é com poguist donar
404
per suspitós lo princep de valor?
car de bontats es vuy cabdels e flor :
ta malvestats te fa guinardejar

() tu traidor pus veus que jo t' apell

per tan vill hom , com no serques senyor
e julje gran que 's preu de sa honor
hon jo e lu provém la nostra pell?
Car jo 't promet que't seguiré dins França
per so qui n ' ban molt millor la usapça
de fayt d ' armas mostrant cavelleria ,
per có vull en seguir aycella via .
O tu traidor quant m ' aurás agut jutge
e sertament auré de leys jornada,
no 't fallire á la taula jurada,
ans mon martell ferrá desus l' enclutge
ab gran plaser ez ab trop gran desduyt,
mas tu m ' aurás tot primer salconduyt
ez ab aysó lo gatge 's complirá:
allí veurem qui bon dret mantendrá .

E que l' arnès sia de nostre grat

sens reſusar e sens tornar á mida,
lança , coltell, spasa ben fabrida
atxe pesant o que 'n sie laujera
· · · · · · · · ·
O tu traidor, be sabs que Ferriol
t' ha ensenyat man bel colp é repich
 105

mes lo teu cor flach, cobart e manich

non ha sofert c ' hom ne veses un vol.
Dins lo palau dela flor Margarida
gran assaig fist pera duptant la dita ,
no est gosat exis de Barchinona,
Bacallar fat com est tan vill persona.

STANYA .

Rich sò d ' enuigs é pobre de conort.

Luny de tot be abundant en dolor
desventurat é malcontent d ' amor
essentjo viu vos dich que ja so mort.
No trob remey ni se á qui m ' acost
ne passe temps en res que pler me sia
perqué am mes la mort que 'm sia tost
que viure lury de vos qui sou m 'aymia .
O trist de mi catiu en mala sort
e corregut de molts mals é tristor
desventurat emal content d ' amor
essent jo viu vos dich que ja so mort.

FRANCESCH FARRER .

Qui veu present lo que may no ha vist

per novell cars lo cor fa mudament
o tal se fa del que no veu e rist
que com si veu desije ser absent,
106
aytals afers experiments los mostra
que diu lo ver de quant cascú ignora
desplegant lo estel fen bella mostra
del gran Soldá per lo canal á fora ..
dilluns matí á déu d' agost comptant
MCCCC e quaranta quatra
de Sent Lorenz lur festa celebrant
ben ordenats seguint la bu al alra
la gent sublil qui viu la multitut
de tantas naus germás e galeassas
qu ' en nombre son contat vist e sabut
huitanta cinch entre bonas e lassas.
Plors, crits e plants sentí de fills e maras,
e molts marits dólres ab sas mullers,
tal per sforz mostraven bellas caras
qu’ era diverz lo cor de lurs volers.
Lo mestre gran sentint un tal desordre
pren en la ma lo anyell ab sant Johan
é diu : « О fels vosaltres de mon ordre
Deu no permet que rebe mal ne dan .
« Ecce agnus Dei qui tollit pecata mundi.

Gran colp de gent e crits per las murallas

las defensant ab colobrines prou
y ells tambe de fletxes sus que palles
tiren los caus a nostra part ço nou.
La nostra gent pren ánimo tant gran
que pèls terrats dressen sons e cansons.

Audaces fortuna juvai timidosquerepellit.

 107
Y aqui sopen bombardes e balestas
trons e trepig , de fletxes gran remor,
molts son nafrats per lo cors, qui per testas
molts cavallers e altra gentde be:
qui 'ls bull la sanch mirant un acte tal
ixen al camp e allí ab l' altre 's te ,
ans Mahomet altre sent Jordi val,
colps de bastons de lansas e coltelas
los uns nafratz los altres cauben morts .

Quibaptizatus fuerit, salvus erit; qui non, con

(demnabitur .
Un gran ajust de vells e hoc de vellas
minyons en bras e donas desfrenadas
infinitat de ninas é donzelles
contritament, molt escabellonadas
hi a peu descals uns van á Nostra Dona
qui á Filerm , tals á Sant Agustí,
e gran part d ' ells á molta sgleya bona
qu' en Róda ha; veuriels tots allí
agenollats ab lagremes per cara
( e gemegant) tots deyan e plorant
à gente pagana libera nos Domine.

Vist per tots ells lo mal aculliment

foren d' acort d ' anar ans que morir,
tres jorns apres sens ſer lo mapament
del gran Soldá fan los mes recullir
tendes, arnès, bombardas e lals tot
. . . . . . . . . . .
108
e ab bel mitjorn divendres ells se 'n van
ben ordenats la volta de Turquía
Quid gloriaris in malitia quæ potens es ini
(quitate ?

Aveu lexat ut, re, mi, fa , sol, la

pera enfingir debá ¡cuerpo de Dios!
vos bon galan más sou dels de cassá
del que 's detras feu cara pera vos
et finis est convertere Bernat
cloeu los pils e alargau las faldas
si no feu ial per eixir de pecat
vos ne sentrèu de fredas e de caldas.
Ante quam gallus cantet vos negás
amicb'á Deu Jeixant en la carrera,
apres penjás l' babit en la figuera
diacá sou qui ’us absol de tal cars;
tornáu Bernat al quirielesson
si vinctum es vestitum ... voleu
é no ’us curéu d ' atenyer Absalon
que 'l facistol se dol de vostra veu .
ALTRAS OBRAS D' EST POETA.

I. Obra que comensa : Vuit letras son á la mitat

vocals .
II. Conort, obra de 730 versos que comensa aixís :
O be 's despit e gran dolor
oir parlar à mòlts d ' amor ,
e no tenir que metre 'n joch , etc .
 109
y acaba :
e cadescú tornant se 'n va
hon lo voler mes li diqué
mas l’ hu á l' altre promaté
que 'n semblant cas no falliria
ans que tostemps loaria
esta vida ésser bona
dir tos temps mal de mala dona .
Figura també en La questió de Pere Torroella , y en ella hi
tè una esparça que comensa :
Sidona al mon s' ateny per ben servir .

BERNAT FENOLLAR Y JOHAN SCRIVÁ .

Cobles de la passiò de Jesu Xristh fetes per mossen Fenollar é
per mossen Joan Scrivá , cavaller , contemplant en Jesus Cru
cificat.
MOSSEN FENOLLAR .

Qui Deu vos contempla de la creu en l' arbre

penjant entre ladres per nostra salut
tancals te los ulls é lo cor de marbre
ab ingratitut
si tots temps po plore d' amor gran vençut
pensant quipa mort | volgués humil pendre
per sols á nosaltres i la vida donar
ab cap inclinat los brassos stendre
mostrant dos amar
perque 'us desijam en creu abrassar.
110
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ .

Recort deu tenir com d ' alta cadira

al mon devallant de carn vos cobrís
y com d' aquell poble | mogut ab gran ira
que sols elegis
rebès la mort vos qui ’ns dáu paraïs
si donchs be contempla ab pensa devota
com vos Deu é bom moris ab turment
lo cor te de ferre si prest no acota
com ver penident
la carn pecadora per tal falliment.
MOSSEN FENOLLAR .

Açotes donchs l' hom car molt es loable

puix vos per aquell | fos tapt acotat
qui sou l' ignocent | y aquell lo culpable
causant lo pecat
perqui 'us son coberts peus, mans y costat
portant sobre ’l cap d ' espines corona
seryals en la cara de colps cent stranys
les taques no 's lava | de sapch vostra bona
y apres de tants anys
repos po 's presenten los vostres afanys.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.

Del cap fins al peus dolor vos penava

passant mòlt afany los ulls per gran plor
y vostres orelles à qui ’us blasfemava
per dar nos tresor
oireu ab pena rompent(-)vos lo cor
clavats peus y maps | per nostres grans faltes
pudor en lo nas per tot scupit
vinagre en la boca bufets en les galtes
turment infinit
passá vostre cos d ' açots tot ferit.
MOSSEN FENOLLAR .

Ingrat fou lo poble qui ’us feu tant gran festa

quant rey vos entrás lo dia de Rams
tenint(-)vos apres ab molta requesta
estret ab ligamos
deixant Barrabas de vos posá clams
cridant crucifige donáus la sentencia
Pilat clar dient les mans jo me ’n lau
la qual sostengué no fent resistencia
benigne y suau
portant sobre 'ls musclos | la creu hon penjáu .
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ .
O quant desecorda | ab goig sens mesura
de robes stranyes la via cobrir
y tólreus ab ira aquell sens tristura
tan digne vestir
per sorts declarant | aqui déu venir !
O quan desacorden les flors y spines
y creu molt feixugue | ab ramsmolt florits !
O quan desacorden sponja y metzines
scarns y despits
apres de grans festes | bönors y convits!
112
MOSSEN FENOLLAR .

Plorem , donchs, plorem puix qual es la vostre

dolor tal nos troba entre les dolors
anyell inmolat per gran culpa nostre
vos Rey dels senyors
sentis de la mort les penes majors
de tots los amichs no sols en tal pressa
desert vos trobás mas trayt d' amich
aquell qui besant | ab pensa ravessa
cruel inimich
de vos venda feu al poble inich .
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ .

Lo sant Spirit ' y 'l Pare 'us liuraren

á mort inhumana per gran caritat,
y per dines Judas que tant l' encegaren
y 'l poble malvat
d ' enveja 'us liuraren al jutge Pilat
y á vos liurás vos complint fill benigne
tot quant vostre pare de vos ordená
mas sols per complaure | al poble maligno
al cor inhuma
Pilat á la creu sens causa 'us liura .
MOSSEN FENOLLAR .

O quant fonch deixeble | inich ab ultratge

qui l Mestre vené por un tan baix for!
O quan fonch injust cruel y salvatge
qui sols per gran por
 113
á mort julja 'I Rey qui nos dé son cor !
O trists y perversos | y com no pensaven
punits de tal crim serien tots temps
quant per vos matar | axi navegaven .
á veles é rems
que 'us feren de mort sentir los estrems.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ .

Dolor es sens par , mirar tal desorde

que 'I jutje tant just | lo juljen injusts :
dolor es sens par 1 que vos que sou orde
é guia dels justs
sou Rey deppossat | en falsos ajusts:
dolor es sens par | mirar que presenten
bandeig los vasalls al Rey tant devot:
dolor es sens par | mirar que turmenten
ab gran avalot
los lechs tant perversos | al gran Sacerdot.
MOSSEN FENOLLAR .

De vostres dolors liqui veu l' inventari?

O quant es cruel , aquesta sens par,
com fos arribat | á monticalvari
que 'us ves despullar
é totes les plagues de sanch renovar
y per que los peus | y mans no bastaren
dels claus als forats en 'l arbre sagrat
cruelment ab cordes aixi 'us stiraren
lo cors delicat
que tot en les junctes restá desjunctat.
114
MOSSEN JOHAN SCRISÁ.

Aquell fruyt del arbre que 'ns pena la vida

culli ab ses mans | lo pare Adam
mas ara clavades per la gran fallida
que d ' ell reportam
en l' arbre de Cedra | les vostresmiram
lo vostre cors plou de sanch molta pluja
y aquell de la fe axut fou é buyt
gustás vos la fel | vinagre y la sutje
y aquell lo dols fruyt
perque 'l vostre cors de penas fou cuyt.
MOSSEN FENOLLAR .

De quanta dolor sentint amargura

la fel é vinagre per gran set gustás
desig gran tenint humana palura
en semblant trespas
recebés son mal remey no scás .
O quanta tristor | dins vos se renova
sabent que per tots ay tal vos streny
y que no daria | açots com se prova
per nostre desdeny
lo goig é la vida que en veureus s' ateny.

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.

Com vos creás l'hom del lim de la terra ·
o quant li dopás creantlo perfet!
pero ja fou mes | mirant que gran erra
que mort y de fet
 : 115
ab tal passið | per vos fou refet
lo jorn que 'l formás per sola paraula ;
complint tant bella obra la fes ab deport
mas quant lo rehemes | la creu fon la taula
hon fahent vos gran tort
d ' aquell lo rescat | pagás ab greu mort.
MOSSEN FENOLLAR .

Donchs ploren los ulls y 'l cor dur sospire

batámpos los pits | apant peus descals
y l’ ánima postre la vostra remire
donantvos ençals,
segant los pecats | ab molt aspre fals
car no ’ns pot james | tant gran mal atenyer
que vos ignocent | sentit no l' hajáu
per tot vostre cors qui ’us volgués strenger
de sanch tot brolláu
per fer nostre guerra | tant digna de pau.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
De vostres grans penas no sols fou principi
la nit que suas en l' hort ple de sanch
mes ja tingues d ' elles lo jorn precipici
que vos senyor franch ,
cubert pasques tot de nostre vil sanch
com vos ja sabeu | la mort tan indigna
present la teniu | si be 'us era luny
fon tal certitut de mort tant maligoa
un verme que puny
que sols lo recort | los ossos desjuny.
116
MOSSEN FENOLLAR .

Lo cap é los peus | les mans é los brassos

les cames é cuxes é tot lo cors llas
de tanta dolor caygueren en llassos
. que part no trobás
sino sols la lengua que sana restás
perque Deus é hom pèls homens pregasseu
dels quals es lo cor | en culpes defunt
y la mare trista / vos fill comanasseu
en lo darrer punt
al vostre dexeble de tots pus conjunct.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.

O proportió | de gran melodía

que tanta de gent axí convertí
com vos Dèu morint per lo qui pería
: pregás de cor fi
ab veu á tant alta que 'l Pare us oí,
als sons dels martells que 'ls ladres clavaren
la vostre veu dolsa | los feu tals acorts
que tots los inferns , axí despoblaren
dels vius é dels morts
que lenguasno basten en ferne reports.
MOSSEN FENOLLAR .

En veureus tant just lo ladre 'us invoca

contrit conſessant à vos Deu é hom
y l’ seu penedir | tant grantment vos toca
que no sens renom
en sant li mudas de ladre lo nom .
O gran valedor segura defensa
govern, lum é guia dels bons peregrins
de vostre mercé | atenyen compensa
aquells trists mesquins
que á vos se presenten | perduts llurs camins.

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ .

En temps consemblant que mort per demerit
al mon procura | Adam lo primer,
Adam vos segont per infinit merit
per l' home refer
morint destrobís de mort lo poder
y en l' hora que vos , ab causa tant justa
tancás lo gran cell aquell defallint ,
en la hora mateixa clavat en la fusta .
la mort soferint
al ladre l' obrís | pus fou penident.
MOSSEN FENOLLAR .

Donant compliment á tants grans misteris

com vos en la creu | mostrar nos volguès
restant ja cansat per tants improperis
que vos sostingués
lo vostre sperit al Pare retès
rompent del infern les grosses cadenes
tragues los Sants pares del lim tant pregon
d ' hon tots speram de vos les strenes
que mes riques son
la creu abrassám partint d ' aquest mon .
 MOSSEN JOAAN SCRIVÁ .
Remey de tots mals la vostre creu porta
mirar vos ab ladres la enveja repren
per vostres blasfemias la ira jau morta
y gola defen
lo gust de la fel 1 qui tant vos ofent
remey de superbia es vostre mort leja
mirant vostres nafres la carn no seguim
en veureus tot nuu l' avar no cobeja .
Perea fugim
pus vos diligent | purgau nostre crim .
MOSSEN FENOLLAR .

Peccat mòlt terrible qu' en tots se tresplanta

fou lo de Adam | rompent vos la fé
loable perdó | la Eglesia canta
. . del fruyt que ’ns ne ve
pus tal redemptor haver meresqué
d ' aquell es la culpa y vostra la pena
lo goig de nosaltres si be ’ns ne dolém
mirant vostre vida d ' afanys tota plena
que no ’u mereixém
per darnos riquesa | ser pobre en extrem .
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ .

O quanta pobrea que dins lo pessebre

la verge partera 'us bolcave ab lo vel
la pedra mòlt dural per vostre cap rebre
tant freda com gel
 119

fou sols lo coxí de vos rey del cel

y en luch del anyell de tortres oferta
la mare tant pobre , al temple doná .
O gran pietat que may cosa certa
tingues vos decá
que fins al sepulcre Josef vos prestá .
MOSSEN FENOLLAR.

Retaula perfet de la nostra vista

sou Vos en la creu | clavat tant estés
lo cors tot plegat é l' anima trista
d ' amor gran encés
pregant per aquells qui us feren procés
mostras vos bumil len tal cars exemple
de dar lo perdó | aqui 'us persegueix
rehó donchs es gran quiscú vos contemple
posat en perpleix
pus sou lo govern del be qui ’ns nodreix .
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
MOSSEN JOHAN SC

Deu eternal | ab quanta de furia

la mort vos han dada los falsos jubeus
e vos po mirant | la vostra injuria
ni penes tan greus
del fruyt de tal mort tambe 'ls feu hereus
bavent perdopat | á qui ’us turmentava
d ' aquells qui ’us pafraren las pafres guarint
havéu donat vida al hom qui ’us matava
per hom vos morint
matas nostre mort | Sathan destruint.
 - -- -- -- - -----

420

MOSSEN FENOLLAR .

Donchs plore la terra qui 's debia ser santa

de Jerusalem | vuy plena d' omey
que en molta tristor / son goig se decanta
puix ab cruel ley
ha mort dels grans reys á vos lo gran rey
plorém donchs puix ella sens tot remey plora
nosaltres remuts plorant nos riem
de vostra dolor que tant nos acora
que sols no ’us planyem
mes planyer los angels | ab nosaltres vem .
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ .

O quanta dolor, perque no ’us trencaren

les cames é brassos la mare sentí
quant ella pregant que ja 'us perdonassen
apres vostre fi
lo colp vos doná | sens tardá Longi
pafrat restás vos é aquella penada
tenint la sua ánima / dins vostre cors sant
per sobres d ' amor tan fort transportada
assi oblidant
que 'n loch de la vostre restava penant.
MOSSEN FENOLLAR.
Los ulls ja tancats si par que no ’us miren
teniu lo costat en loch d ' ells ubert
mostrant nos lo cor per un tant nos firen
 124
en aquest desert
de mort les grans fletxes que colp no se 'n pert
iirant á tal mostre | ferim en l' estacha
per joya gonyaot | lo vostre voler
que força ten fort i la nostra amor flacha
al be vertader
que quant es del mon , nos fa desvoler.

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ .

O vera salut | ó font gloriosa

mapant del costat del rey eternal
ab dos rius cabdals i passas abundosa
per l' ample canal
del arbre perfet | gornit de totmal
ab l' un que fou d ' ayga | la culpa del acte
lavás d ' aquell pare que 'ns feu tot lo dan
y ab l' altre de sanch | damnás lo contracte
que no sens engan
de l' anima nostre predial Satban .

MOSSEN FENOLLAR .

A nosaltres dolça | á vos mòlt amarga

ſou la passió | de vostres lurments
finant vostre viure lo nostre s' allarga
vivint penidents
puix ell fou cap dels sants sacraments
car tots com á font | destillen é manen
d ' aquella grap nafra i que 'l vostre cor fir
per merit de qui les grans culpes sanen
122
del nostre fallir
tenint lo recort de vostre morir .
MOSSEN JOHAN SCRIVA .

O ver pellica puix tal ben volença

nafrant vostres pits mostrás senyor just
en gran pecatl'hom clavat per fallença
d ' aquell vedat gust
vos sols desclavás clavat en lo fust
pafrém donchs la carn que tant nos contrasta
puix de vostres pafres exemple tepim
que sols una gota de vostre sanch basta
si bé ’ns pepedim
lavar nos d ' infern que tant avorrim .
MOSSEN FENOLLAR .

A vos ha plagut morint que 's reparen

aquelles cadires i qu' infern despobla
que may altrament | aquells qui' us mataren
no sent inhuma
vos haurien mort | volent capitá
que d ' angells del cel l' etern Deu e pare
cent mil legions treméteus poguere
mas perque la mort sia postre repare
morir vos plaguè
prenent vos lo mal per darnos lo bè.
MOSSEN JOHAN SCRIVA .

0 metge perfet | donantmedecina

 423

que be responguè , al crim de perjur

quant vos reparant | la nostra ruina
en l' arbre tan dur
lo crim fet en l' arbre de mort fes segur
vençut fou en l' arbre | puix no volguě tembre
Adam vostre pena 1 d ' hon restá catiu
y en l' arbre vençés volent aquel rembre ,
de sancha ab un riu
que l' home perdut demort torna viu .
MOSSEN FENOLLAR.

Al vostre cors tendre | dolor fou profunda

penjar en la creu | en loch tan agrest
mas vist qu ' en la mare aquella redunda
e mostrau son gest
de tots los treballs major ſou aquest
pensant que sens vos | restava deserta
de Rey e Senyor e fill natural
aquest sol recort qu ' estava cuberta
de pena mortal
ab nova dolor | vos fou altre pal.
MOSSEN JOHAN SCRIVA ,

Encara sentis | dolor infinida

pensant que la mare de vos postre Deu
l' estrem soferia | ab vos dolorida
de pena mòlt greu
passant tols martiris I al peu de la creu .
Rompám donchs ab lagrimes que 'ls morts se
[desperten
124
les pedres, la terre ' y 'l sol tenebròs
del temple lo vel | units se concorden
e contra son cors
per vostre greu mort | fer plant doloròs .
MOSSEN FENOLLAR .

Ab goig é tristor | los postres ulls ploren .

de vostre molt trista cruel passió
puix ros Deu morint | les forts penes moren
d' aquella presó
d ' bon vos ab tal preu fes redempció
de be tan insigne memoria eterna
tenir deu contrit | lo bon pecador
puix brolla tot lemps de vostre cisterna
tant grant font senyor
que regal mon tot ab aygue d ' amor.
MOSSEN JOHAN SCRIVA .

Mirant vostre vida que fonc cativeri

brollar deuben fonts |'de plor nostres ulls
mirant vos ja mortab tants improperis
- per nostres ergulls
lo cor se deu rompre pus dur qu 'ls esculls
mirant que la mare la vostre sanch plega
la nostre scampém | sens dar nos spay
mirantque la terra de lagrimes rega
vençuda d ' esmay
lo plor de nosaltres | cessar po deu may.
 425

MOSSEN FENOLLAR .

Sino pura sanch | no 's pot dir que ploga

nafrant vostre cors de mort ab coltell
restant la color de la carn tant groga
rompuda la pell
que bell sobre lots no par sou aquell
o trista de mare 1 qu ' en vos contemplava
Ja sua carn verge per nostre defalt
batuda per tot i que loch no bi restava
que no fos malalt
do sanchede plagues cobrant nou smalt.
MOSSEN JOHAN SCRIVA .

Le mare mig morta los vostres deixebles

tant sols la deixaren fogint del perill
la qual de la fe mirantlos tan febles
al mon fou spill
per hon cobram lum de vos son car fill
en ella molt sancta , romas la fe sola
puix fou de la sglesia | lo molt segur pern
lo seu creure ferm fou altre gran mola
que 'l rey del iofern
en trossos partí levat llur govern.
MOSSEN FENOLLAR .

O font abundant de tota bonea

qui pot sens dolor | la mare pensar
qui participant de vostre pobrea
126
res do ’us pogue dar
quan nuu ab gran fret vos feu fort penar
majorment pensant | lo quant vos podieu
usar de riquea é are 'us defuig
per darla posaltres rey pobre morieu
y aquella d' enuig
tant richa y tani trista que tot be li fuig.
MOSSEN JOHAN SCRIVA .

De nostres pecats 1 ó quanta esperança

nos causa Senyor | lo gest que mostrau
lo cap inclinat | es vera semblança
que vos perdonáu
los mals que morint en creu reparáu
los brassos teniu uberts que ’ns abraçen
las mans foradades per grans donatius
ubert lo costat , per tal quens portassen
los morts e los vius
amor que d ' infern | desliura 'ls catius.

MOSSEN FENOLLAR . ,

O ulls vergonyosos i que 'l cel penetraven

y sols als dexebles no daven confort
mas goig á la mare | mirant presentaven
tant ferm y tant fort
e buy la dexáu | ab tal desconort
la vista del tot i teniu ja perduda
sens causa l' eclipsi tant fort nos sagueix
lo sol per tristor sa gran claror muda
 127 :
y tant s ' enbruneix
qu' encare perfet | buy no resplandeix.
MOSSEN JOHAN SCRIVA.

Los vostres vassalls de sanch una gota

al cor no ’us dexaren Jesus rey humil
la qu ' es en lo cap perdereu vos tota
sentint dolos mil.
Posant vos corona d' espines tant vil
la que es en nirvis , arterias, vedas,
ab pena molt gran perdés per los claus
pel cap de la lança | apres de les penes
en infinits graus
perdent la del cors rehement los sclaus.
MOSSEN FENOLLAR.

O mans sacratissimes qu' en sols lo toch vostre

ab mòlta virtut curaven malats
e nomenyspreant lo poch valer nostre
ab mérits tans alts
tocaven labrosos guarint sos defalts
e ara ab la creu | cruelment clavades
lo cors sostenint | tal paga n ' aveu
que per cruels mans axi separades
y mortes vos veu
que vostres greus nafres | tocar no 'us podeu ,
MOSSEN JOHAN SCRIVA .

Los vostres ligams / son causa molt vera

428
que som desligals d ' aquell pecat vell
per vostre corona i d' espines tant fera
plegant al cervell
gonyám diadema del regne pus bell
per la sepultura que 'us feren tant pobre
de resussitar | lo gony alcançam
per que devallas | al fi de tal obra
al fi d ' Abraam
ab gran alegría | al cel tots pujám .
MOSSEN FENOLLAR .

O peus gloriosos que fes penitencia

per nostres pecats descalsos apant
espines y pedres | ab gran paciencia
y fanchs calcigant
cercaven lo mon exemple donant
clavats sus en fust que no 'ls poden moure
del tant que per terra | anaven liberts
e tant dins vosaltres lo clau vem en cloure
que som mes que certs
restau per dolor de viura deserts.
MOSSEN JOHAN SCRIVA .

Lo preu del rescal | pagat en sinch pagues

compeudre no 'l basten | angélichs enginys
per quant se compren en vostres sinch plagues
que no 'n pagás menys
perque rescatassen los nostres sinch senys
car tots romaniam catius en penyora
d ' aquell primer jorn que Adam pres lancech
 129
mas desque lo mon en creu vos adora
del seu ensopech
romanére tots are en gran assocech.
MOSSEN FENOLLAR .

Del arbre tant bell | regat de sanch noble

les rames orpau de fruyt, fulles , flors
plantat sobre roca devant tot lo poble
per darnos repos
cubert de la porpra , de vostre sant cors
ab tal standart | donant la batalla
lo nostre enemich roman tot confus
e feta del cell conquesta sens falla
nos deu voler pus
sino lo fruyt | del vos bon Jesus.
MOSSEN JOHAN SCRIVA .

Senyor donchs immens poder invisible

d ' amor y mercé un pélech sens fons
puix de vostre mort, ab pena orrible
que mes de mil mons
bastave per rembre rebebém tapt grans dons
perque no podám de fet tant insigne
lo fruyt que tant costa per nostres pecats
así 'us fem lo plor esser axí digne
hon som exellat
que ’ns port del cel | lo goig dels salvats.
 130
D' AQUESTS DOS POETAS CONEIXEM ALGUNAS ALTRAS OBRAS.
DE FENOLLAR :

I. Quasi libert content dema ventura.

II. Per mitigar l' enuig gran del estiu .
III. Un altre Sant Pau no sou vos Monsenyor.
DE SCRIVÁ :
I. Passant jo per la encontrada.

FENOLLAR, JOAN VIDAL, VERDANXA, VILASPINOSA Y

MIQUEL STELA.
QUESTIÓ
moguda per Mossen Fenollar, prévere , á Mossen Joan Vidal,
prévére, á En Verdanxa é á En Vilaspinosa , notaris ; la
qual questió es disputada per tots e d' aquells sentenciat per
Miquel Stela .
FENOLLAR .

(VEURE.)
Per be que lo mon en tals fets huy sia
no prou favorable past es singular
e vist que d' amor se parla tot dia
de quatre luquets | saber jo volria
qual mes la encen e la fa doblar
jo dicb que lo veure que mostra carrera.
A tot quant apres li dona combat
mossen Vidal veig | del grat fa bandera.
Verdapxa l' entendre | diu que la prospera
e Vilaspinosa | defen voluntat.
 134

VIDAL.

(GRAT.)
Les vostres vir luts | á mi serán guia
al que ma edat | ma vol contrestar
diré lo que 'm par seguint vostra via
si be ja d ' amor | no sent qual solia
pero lo bon grat la fa recurar.
Lo grat es d ' amor , la vera racera
que seny é saber te molt subjugat
encen lo gran foch | qui tant encarcera
lo propri voler | e fáli barrera
que no pot cobrar | perdent libertat.

VERDANXA.

(ENTANIMENT.)

Encen lo voler qui aos no volia

en foch gran d ' amor el fa cativar
l' entendre sens pus lo qual no desvia
mas mostra camí per la travessia
per hon se recull delit per amar
que l' entapiment | desplega senyera
de bon se promou d ' amor lo debat
les flames fa grans crexent la foguera
compren los delits i els mals desbarrera
principi mostrant de gran veritat.
432

VILASPINOSA .

(VOLUNTAT.)

Sens lenya lo foch cremar no poria

ne menys de voler | amor pot star ,
aquell te lo be que 'ls actes seus cria
engendra e fa ab gran cortesía
que 'l ho é lo no per ell se pot dar .
La causa d ' amor | voluntat es vera
sens ella may res pogue esser amat
encen lo gran ſoch ab flama tant fera
que may lo ferit sos actes opera
encars que la mor se veja al costat.
FENOLLAR.

Les formes gentils tenir poch valria

sino per lo goig i que ve del mirar
en semblant convit no y ha lepolia
nodresca l' amor ab tal alegría
com es fas á fas son be contemplar
per co les finestres d' amor son frontera
per bon se contemplen l' amant é l' amat
sino fos la vista suau, ſalaguera
de gests e senyals | portant deventera
lo cor no seria d ' amor tan nafrat.
VIDAL .

Per dir veritat | negar no sabria

 433

que 'l veure conmou | lo seny e pensar

e ya per aço molt poch obraria
amor si bon alt | ab grat non sortia
puix es d ' ella escha e fála cremar
To grat es semblant de gra de falguera
te l' entaniment | tot encativat
de la voluntat lo grat es simera
d ' amor l' esperit regala com sera
e sab que dich ver lo quin es pasat.
VERDANXA.

Ni vista , ni grat, , ni voler faria

les flames y fochs d ' amor augmentar
sens l’ entaniment qui sols empalia
la saba d ' amor guiant sens falsia
car fa conegut lo loch del repar
aquell es de tots | aquella caldera
á bont se recou | lo sucre stimat
dels draps lo pus fi l' entendre's cors lera
sens ell lo volerni vol, ni volguera
com şia primer hon grat es causat.

VILASPINOSA.
Realmagestat , qui 'ls senys manaria
govern que major no pot derrocar ,
principi movent que 'ls acles mouria
aquell sols voler | ials forçes tendria
que l' entaniment | reho fa negar
voler pren amor en guerra primera
aquell elegint / se dopa brebat
134
en tant que lo cor | tramet per cantora
e fletxes d' or fi ab tal bombardera
que may del perfum | algun va spantat.
FENOLLAR .

· Amor per los ulls se cansa é es guia

aquells fan lo cor | mes enamorar
lavat abillat sens ulls no veuria
la gracia menys ni la locania
ni 'Is rossos cabells qui 's fan adorar
vejau qui 's ferit | dins en la visera
d ' objectes semblants si viu rabiat
ances en amor en tanta manera
que passa d' un salt | lo riu de cullera.
pel que veu tan bell tenir abrassat.
VIDAL .

Lo grat es objecte y te senyoria

que fa lo voler / per si alterar
dispon lo pertret | sens ell no rebria
lo voler amor | di 'l informaria
lo grat defallint amor fa cessar
les fulles son d' or d ' aquella pomera
. . . . . . . . .
nodreix augmentant amor vertadera
conservas per grat quant no s' baratera.
si grat no teniu ď ' amor sou fallat.
 435

VERDANXA .

L ' entendres aquell | lo qual desafia

voler e lo grat els fa concordar
perque destroneix per la fantasía
lo be conegut de bon se cambia
en lo que desig | la fa transportar
d ' amor los grans archs | d ' aquesta pradera
se tallen segurs e seps (eredat
per bon lo delit | lapt fort se carrera
que no resla part quo reste censera
del cors del amant , qui sta enluxegat.
VILASPINOSA .

En la voluntat amor paxeria

perqu' es accident | de noble causar
qui cause 'I causat la causa seria
o ſoch tan ardent aquell encendria
que may amador sabe desamar
aquesta sens pus i l' entendren barrera
la lum apagant de sa claradat
lo veura, lo grat tant fort apodera
com escull de mar , qui encalla galera
que l' aygue fallint | tot resta negat.
FÉNOLLAR .

Deu ha presa carn | faent companyia

e 's fa cascun jorn en pa consegrar
sabent nostre cor | mirant cremaria
ab flames de focb | ardentment e pia
136
d ' amor pus enses sens may apagar
appar donchs que ells son la padrenyera
ab que 's trau d ' amor , lo foch apurat
y als sants en lo cel | l' esglesia bo advera
la causa per que l' amor persevera
es veure present a Deu humanat.

VIDAL .

Ni gral de amor no 's desmalleria

ni's pot l' u del'altre per res apartar
estar separats si dir se poria
ab l' altre contrari , amostraria
ço es ab desgrat que no ' s pot soldar
e grat es lo ferro d' on bix la filera
texint lo drap prim d ' or fi ben tramat
amor se n ' abriga e passa á ultrera
encesa per grat | triumpha carrera
donchs grat es d ' amor lo centre format.
VERDANXA .

Leal amador | james trobaria

delit e remey qui pot exitar
si tot lo restant justatconcorria
si amant no tingues l' objecta que cria
per viura content sens may variar
del colp tantmortal | no guarda vanera
de hon tot lo cors | roman alterat
e quimes enten molt menys s' adarrera
mes pasa 'ls perills | ab cosa leugera
de hon lo voler es tot inclinat.
 437

VILASPINOSA .

Los talems d ' amor voluntat pendria

sens ella 'ls delits no 's poden obrar
l' objecte es lo fi de quant empendria
tantpoble y tant bell i que may lexaria
d ' entendra lo foch qu ' amor fan bastar
aquesta del cel los actes onera
los habits prenent de gran charitat
aquesta feu pont d' aquella madera
hon Deu nostres crims | sens compte remera
si mes de cent mons haguessen pecat.
FENOLLAR .

Amant Jesu christ la vergeMaria

e la Magdalena e l' apostol tant car,
per que 'l vessen viu com dit los bavia
exint del sepulcre ho bont mort jaya
devant los seus ulls | se volgué mostrar ,
car veure l' amat | ab alguna spera
renova l' amor al enamorat
donchs poch saber dir que no va terrera
amor per lo veure | mas va cavallera
crexent ab los ulls | tots jorns com estat.
VIDAL

Amor puix sens grat | gens no duraria

ni lo desliber que 's vol dir amar
de la voluntat portantmilloria
dels quatre luquets | aps cert falliria
138
lo grat la encen qui la fa durar
axi com del sol qui la vedriera
fa molt resplandirlo raig ya daurat
semblantment natura molt noble obrera
dispon que lo grat | los senys lots altera
del qual paix amor peript per desgrat.
VERWANXA .

Lo veure per si delit no daria

car sol es un seny i qui pot presentar
e si 'l veure sots | delit compartia
lo brut animal per veure septria
un goig consemblant mas no 's d ' atorgar
car l' enteniment es l' aspirguardera
per hont es ferit l' amant molt sobrat
que fa voluntat la qual es derrera
tant tost elegir i pèl grat qui la spera
aquest es d ' amor lo ver desbarat.

VILASPINOSA .

D' amor los grans fets / voluntat clouria

per quant dels strems | Do 's pot spantar
lo foch ensen tal que ’ls senys corrompria
e l’ entaniment del ver torbária
Jo be recordant i que 'ls rials fa passar
aquesta 's la pau | tant bella , valera
que passa lo golf i d ' amor fortunat
aquesta la por | dels perills rompera
ab tals afalechs que may fou cambrera
que clau no dopás de quant te tancat.
 139

Conclusió ab elecció de Jutge.

FENOLLAR.

La terra y lo cel cascú mostraria

que 'ls fan lo viu foch d ' amor flamejar
ab lo dit concloch | que pus no y diria
sino que prench Julge lo qui en taulegia
Mestre Corella | veig buy triumphar
per quant un voler ab uns confedera
e pot nos honrar 1 qui molt es honrat
puix ba be sentit d ' amor lo que n ' era
ab noble saber anant per dressera
reurá quel voler | mirant es doblat.
Puix altre que vos del cel en la esfera
senyor de saber | no veig tant loat
á vos molt soplich si ’us guard Deu d 'ulcera
no caygue dels ulls lo dret per costera
puix mostran lo be per tots desijat.

Conclusió ab confirmació de Jutge.

VIDAL .

Encarrech molt gran e culpa cauria

qui no 's contentas | volent cogitar
tal jutge molt noble e qui 'I desdiria
elet de ..... clar qual part prevalria
per lo venerable | mossen Fenollar
perque aderint | á tal spillera
del molt reverend per tots nomenat
4 40
Mestra Corella , de quimolt sertera
reebrém claretat que 'ls actes modera
del dupte mogut i per pos tençonat.
Per grat vos dansáu en tan bella era
de perles, robios de or fi brodat
seguint lo deport | caseu dellibera
donchs grat favorin qu' la cor sus lacera
e sia lo vostre | Vidal comenat.

Conclusió ab confirmació de Jutge.

VERDANXA .

Delit alant grau james obtindrá

qual ara sostinch pel veure criar
del jutge prudent demolta valia
del qual confiant | roman la part mia
ab tan gran sfors | no tem no guanyar
Virgili vivint d ' aquest aprenguera
teolech es gran doctor laureat
qui rega los prats d ' abundant riera
o 'ls fa verdejar con verda junquera
d ' hon cobren saber | en gran quantitat.
L ' entendre de vos es fertil garbera
que pot provebir | lo temps destrossat
preycant sens par guiant gran abera
d ' on l' entaniment de vos no 'o despera
puix que jutjaréu | ab gran equitat.
 441

Conclusió ab confirmació de Jutge .

VILASPINOSA .

Compren voluntat , lot quant amaria

ferides donant que 'ls muts fa parlar
senyora dels senys e equi ’u negaria ?
Per co vull lexar la nostra porfia
al jutge valent | qu ' es fenix sens par
puix ha vist del cel i la porta lercera
hon Deu á sant Pau | lingue arrepat
lo foch del voler | veure l' aptorxa era
e com feu Moyses en la gavarrera
que Deu incomprés mirá figurat.
Si Tulli scrivint | á vos coneguera
ab tant gran saber que Deu vos l' ha dat
ni prosa , ni rims | james componguera
Oyint vostre dir | Misseu no 's perdera .
y Orfeu de sonarse fora dexat.

Presentació del procés al Jutge .

FENOLLAR .

Si per spayar la malenconia

de burles e jochs se pot ben usar
quantmes d' aquell dir que tant causaria
goig d ' entaniment | á la confrería
dels mes avisats volent solassar
ab aquest esguart qu ' ab l' altre no 's feia
 per un sol deport | bavem altercat
delriu de saber | puix sou la passera
en prosa e rims jutjau com s' espera
reebent lo proces per tots presentat.
Nosaltres som lots | plantats en pastera
com l' arbre molt sech de tot despullat
plantant vos y vos | sereu la mutera
ab fragant odor e bella ramera
dopant just lo pris 1 a qui 'l ha guanyat.
Elecció de Jutge en " fallença de Mossen Corella feta per Mossen
Fenollar.

Semblant la dels Reys ab gran resplandor

me ba peragut un altre stela
estima jo 'n fas de molta valor
per quant resplandeix | ab tanta claror
molt mes que de nits l' ancesa candela .
Puig nostre proces roman no jutjat
per molt gran destorb | de Mestre Corella
en Jutge jo prench | aquest nomenat
Stela per nom ab tal claredat
que clara fará | la nostra querela .
ADEREIXSE MOSSEN VIDAL .

Puix vert sou de mi que 'us tinch en amor

Mossen Fenollare dins vostre tela
ligatme teniu ab tanta calor
que molt obligat de fer vos honor
à vos aderesch | sens altre cautela
 143
seré molt content del tant desijat
se veja la fi qui mils en la sella
los colps rebatent haura cavalcat
o quasi dormint m ' baveu despertat
tenint en oblit | lo que renovella .
ADEREIXSE VERDANXA .

Qui juga al segur | sens por d ' entrenyor

al mes millor diu que res no ressela
ma part tant preval que menys de temor
desije la fi de nostre remor
y aixi donals vents | ma sort a la vela
perque navegant per golf trist provat
forrada la nau de pebre y canyella
l' estel de Sant Elm axi 'm le guiat
que de tal orneix sense feredat
Stela mirant de gran maravella . ,
ADEREIXSE VILASPINOSA .

Puix la voluntat la part es millor

pe tem yo perill de quant se revela
dels actes bumaps | mirau qui es Senyor
Voler es aquell qui te tal favor
que 'l cel e lo mon a tots despuela ,
l' estel que diéu | yo mir tan honrat
que vull aderir | ab voluntat bella
puix es bom sabut | e molt avisat
veurá del Voler la gran dignitat
quin ( gran ) poder te quan ell sa frenella .
 Presentació del proces al Jutje.

MIQUEL STELA .

Per mils sentir dels fets la fi

sol Deu es just qui fa 'I jubi
tan vertader .
que may no pert del que defer
una sentilla
aquesta font es la qu ' estilla
semblant liquor
que lo qui gusta sa sabor
es recreat
e tal sou vos molt avisat
Miquel Stela
que navegant á rems y vela
per la gran mar
ab lo saber bastáu jutjar
qualsevol ſet,
y ab crédit tal sou vos elet,
per tots loat.
.Pèl Reverent ser ocupat
Mestre Corella ,
A vos donchs lots Estela bella
molt resplandent
home d' honor e sentiment
essent assi,
á vos á vos de fi en fi
bon catalá ,
à vos sens pus de pla en pla ,
á vos prenim
no contre stant. Molts ne tenim
 145

qu' en semblant cars

no torneu gens lo peu atrás,
valencians;
mas festejant dels catalans
la bona pau
seguint lo temps, pus á Deu plau,
de tant plaber
la germandat volem refer
acostumada
per tal sguart será loada
vostra sentencia.
En mostra donchs de gran benevolencia
vos presentam | tots quatre lo procés
fiant cascú / per vos será defés
tot llur bon dret | ab bona consiencia:
reebeulo doncbs per fer mes consequencia
en vostre dir lo qual tots speram
ab molt desig / per saciar la fam
será dols past la vostre eloquencia .

Sentencia dada per Miquel Stela .

Orfeu novell | criat en la gran Creta
hon Jonis prench | la gran Hio donzella ,
al preclar to del reverend Corella
&que pot sopar | ma arpa imperfeta ?
Ma fort dolor tant es quant més sacreta
per la qual vull | y am sens sperança
ma scuresa si ma rudesa avança
la opinió | que teniu de mi feta .
146
Lo mestre gran de la scient milicia
la clara lum d ' esta ciutat taman ya,
l' abundant riu que farta tota Spanya,
lo foch ardent , qui encen veramicicia ,
la tuba gran que fa ballar justicia
si en tal fet no vol promiciar.
yo ' m maravell de Mossen Fenollar
haje cercat | enginy buyt de policia.
Do del alt be , me fa legint compendre
vostre procés molt poch ba presentat
amor l' ha pres | temor l' ha revisat
per la tal art | que sent á molts ofendre
crech yo que 'n fa treball del Sant apendre
per ignorar la causa mes notoria
del inmortal | y tant famosa gloria
que sens treball del hom no 's pot encendre.
Ero no fou | mes Alaca per mirar
Leander mort de la real finestra !
que ma rehó | ignorant e poch destra
per quatre fochs | los tres fer apagar
e si que l' hu , qui Deu sempre cremar
senta l' amant | res lo plascent grat
o lum dels ulls o cremant voluntat
o molt discret que 's diu entendre clar,
Seny natural | al home es bastant mova
per declarar | molt prest difinir
quant aquests fochs | amor fan alt sortir
fahent sentir á molts delit o pena " ; ...
mas dir aquell qni romp la fort cadena
 a mi es greu | esser lo declarant
si be diéu m ' haveu vist clarajant
pel segon çel | fins la terrestra vena.
REPETICIÓ DE MOSSEN FENOLLAR .

La planeta gran de molta flor guarnida

que de fenoll te lo deurat rénom
fertil de bens | fartant axí tot hom
qu ' estich duplant si fos l' arbre de vida
diu que Deu vench , ab deitat vestida
fentse mortal | en la manta que pres
perque mirant lo mon tot conagués
que,'I veure sol | caus es amor complida.
REPETICIÓ DE MOSSEN VIDAL.

Vida qui viu en mort tant com en vida

es lo Vidal , de virtuts exemplar
font elegant ab tant florit cantar
qual entr ' ells grechs | Pericles fou sens mida
dient que 'l grat dels senys es vella dida
regintaquell | á tot son bell plaher
e quant defall" | amor se defer
tals rehons fa que tot goig se 'n oblida.
REPETICIÓ DE VERDANXA .

Virgili bell | criat per les nou muses

Verdanxa fas segons canta lo so
melodios de cant ſete cançó
que Febo cant ses forces tench infuses
148
l' entendre diu qu' en flames may no fuses
fa lo voler | mal grat seu augmentar ,
odis cruels en santa pau tornar
monjoya es de les virtuts recluses.
REPETICIÓ DE VILASPINOSA .

Al gran enginy | e vent a la fortuna

l' espinos leny empren la tempestat
y havent paor | invoca voluntal
perque sagur ) pavech en tal lacuna
docte , sabut, entés ja de la cuna
la voluntat lo port diu que 's d ' amor
reyna ascellent regint en gran rigor
tant açí baix quant alt hon es la luna.
MIQUEL STELA .

Oint yo donchs de grega eloquencia

ornat cascú | ab subtils arguments
que poran dir | mos débils sentiments
axi sobtats de tant gran excellencia
ajudat crech per inesperiencia
de gran amor | despendre mon cabal
mas ans que pas , un tant perillós qual
diré sos goygs quant son vera dolencia .
EFECTES DE LA VISTA .

De tot amor , la vista es la porta

per hon recull | amig , plaer e dol
e quant li fall | la cosa ell es mes vol
 149
ab fals sper | fa viure vida morta
tot aço veu qui 'l jou d ' amor comporta
fan lo juy 1 de falça fantesia
que quant mes creix , la cosa que 'l desvia
va mes cercant l' engan ab que 's conforta .
EFECTES DEL GRAT.

L'encés grat fa | ab goig dexar la vida

cercant la mort | ſallint ço que desija
que sens dolor que 'l sperit aflija
viure no vol | y mort y vida crida ,
te la salut i en vida dolorida,
te la tristor en molt plaent confort,
te soledat en molt gentil deport,
te lo plorar | en gloria cumplida .
EFECTES DEL ENTAÑIMENT.

L ' entaniment quant per amor se gira

vol e no vol | concerta y desama
plaer y plor i l' apaga e l' inflama
amar no vol | e may d ' amor se tira
lexa y pren requir , desdiu , consent,
fá y desſá, l'aferma y dissent
lo mal, lo be | ab gus: egual sospira .
EFECTES DE LA VOLUNTAT .

La voluntat tant fort uneix l' amant 4

ab lo que vol que dir sos grans afectes
l' enginy pus alt , ab sos mes alts conceptes
13 *
150
dir no porá | quin es l' esfors, ne quant.
La voluntat lo be honest dexant
e molt fogint | lo sensual costum
encen tal focb qu' en veure part del lum
aquella tinch per sfera cremant.
ALS ENAMORATS .

Fogiu amants | fogiu d 'amor la pena

fogiu son plor qui te de goig tristura
creéu a qui ni viu pi mort pastura
en lo prat vert | ab amarga barena
tot es po res | lo mal d ' aquesta pena
al del absent qui pren del trist plorar
aquell delit que havia del mirar
e quin es mort | vos creu que 'u determena.
Que fan aquests á una trista persona
pus al absent no poden dar salut
que valllur grau de força 'l que perdut
per molta amor e may delit no dona.
D ' esquiva mort | l' amant tendrá corona
fins que present | veurá lo mes amat
del pou dels ulls | bevent felicitat
font de salut | sens dupta la blasona.

Yames lo grat fou principal naxença

ni entaniment | demostra gran amor
di voluptat cremant ab gran ardor
mas del clar ull | comens de conexença .
Donchs lo mirar si'l conexer comença
e res ignot no pot esser amat
 154

la llum dels ulls | tendrá polestat

en fer cremar | y causar benvolensa.
Sentintmirant lo grat amor fa casa
per co d ' amor no 's causa primitiva
d ' hon tallaré | sens altre firmativa
son cremant ram | ab ma ropera spasa
ab colp semblant dins voluntat rasa
be que amar sia mes alt ofissi
mas puix no es lo primitiu juissi
ab aygue tal apagant sa cremant brasa .
Lo eternal verb ) en si carn assumint
fent se mortal | ab nos molt habita
la glosa diu e d ' est se demostra
donchs al mirar sa gloria sentint
a ell entench á ell ador morint
o vera llum illuminant lo mon ,
si yo de si l' entendre abandon
pobre d ' enginy | implor perdó falint.
Mirant lo mon | yo am de Deu la essencia
mirant lo temps el gran cel estelat,
mirant lo sol | ab tant claredat,
mirant la mar | entenc sa gran potencia ,
mirant los prats | brodats per excelencia ,
mirant les gents diverses de figura ,
mirant lo foch volar á sa natura
mirant enginys tinch grat de sa potencia .

Vist donchs lo grat . e 'lmolt preclar entendre

e voluntat | princesa prepotent
452
causat dels ulls o de altre agent
qui deu causat ab causa fer contendre
simay d ' amor algú s' es vist fort pendre
e sensmirar | volch consolació
no negará que fos confessió
de tot quant ves no fes per mort compendre.
Donchs declarant ab desig de saber
començaré | invocant tota hora
Minerva gran y transparent Aurora
Mare de Deu per sols humil esser
vulla guiar ( la ploma per lo ver
illuminant | la pensa ignorant
e dant lo dret a qui 'l va treballant
fassem dels tres perdre lo voler.

Abraam Just | lo primer patriarcha

e Moyses lo fenix ivmortal
molt entenent a Deu sempiternal ?
plena d' amor | may fonch llur constant barcha
La adorant en tripa unitat
ľ altre cremant | lo rubrum inflamant
que 'n dirá co lo gran novel Petrarcha.
Mirar l'anyel | inmolar en creu vera
per lo repar | dels frágils pecadors
lo pellica | ressucitat per nos
leptaniment | enten que ver Deu era
mirant lo rey | ab triunfant bandera
10 chaos trist i com volgut despoblar
Tentaniment | l’ bagué prest adorar
 153

dient li Deu | pintor de primavera . .

Geronim crech sia lo qui tant diu .
que si lo mon a ull jueus do ves
fora perill | que l' hom mortal cregues ;
la mort del Crist | ni quant de ell se scriu
o centre clar | inmens fill de Deu viu
si 'l foch dels ulls l' entendre illumina
fent nos guardar i de l' infernal fusina
serva los meus puix en tu sols confiu .
La visió del mon sant de tabor
qui porá dir / son goig incomprensible:
qui porá dir | aquell repos visible
causa no fos de tota vera amor
lo fill del home primermovedor
als tres privats | maná que no 's digués
perqué algú de mort no 'l defenés
predestinat en reparar l' error.

En la ciutad de vicis mal fadada

tots quants hi son entenep Deu que es
pero aquell | negun remey los es
puig que de Deu | la vista 'ls es levada.
O tu scient si may sera pellada
la causa tal | jutjar vulles d ' assi
la inmortal mort d 'aquell poble mesquí :
no veure deu si com dich te causada.
Simeon sant qui dins los cels pastura
per molt voler | á Deu, bondat e vida
ni entenent | l 'essencia complida
454
troba descans ni may sentí folgura
mes quant mirá la pobre criatura
home ver Deu á quant se humiliave

que reposá | mirada sa figura.

Axi passant la fantesia encesa
pels cremants fochs que nostre amor encenen
contraris vens en tant treball la tenen
que be no se hont puixca ser defesa
mas de Jesús mirant la creu stesa
vist lo proces e tot que feyä veure
en nom d ' aquel que tots be devem creure
yo 'm determen a la partmes compresa .
Allo val mes | tanta philosofia
que al jubi dona mes difarencies
d ' hon regit yo | por ser clares sentencies
trobe que l' ull | mes que tots ne daria
per ço donant | á ell la milloría
dexe lo grateno menys voluntat
hoch lo subtileptaniment bonrat
puix lo mirar | tapt me delitaria .
TORNADA .

Los tres luquets | me fan huy companyia

la voluntat l' entendre e lo grat
mas com no puch mirar lo desijat
causa de dol combat la pensa mia
bons trobadors si mon dir ofenia
vostre penser en gran saber fundat
 155
tal es mon vot qual vos he declarat
ho que sab Deu a tots plaura volia.
MOSSEN FENOLLAR LOANT E EMOLOGANT LA SENTENCIA .
Tals son los plets que vencen son optat
beneyt aquell aqui la sort aserta
puix que tant be la stela m ' ha portat
Josef me fas en rebebra la oferta
tots temps sabent |maleypa qui no hi veu
creguí que 'ls ulls que com á ver dehen
per co 'ls prengui | vist tant lo poder seu
que 'lcor no 's dol del que los ulls no veuhen
Los ulls fan cert | lo breu ser conegut
mirant primer la bella continença .
al enfornar | se fa 'l pa jęperut
e de tot fet gran part es qui comepça
aquell privat que 'l rey mira sovent
mostra en lo cor que mes amat seria 1
sino mirant amor seria perdent
donchs permirar | aquella s' encendria .
D ' aquest pertret | la obra que se 'n la
ab fonament | lo riu no la s' enporta
tal es ma part que si vuy so demá
conaxereu lo perdre no comporta .
Donchs ab reho l' estel del alba clar
ha sobre 'ls ulls | donat la influencia
e si los tres se volen apellar ,
regraciant | yo loe la sentencia
 TTTTTT
456
Ni lo meu dir fa consequencia ,
pi vull vostre benivolencia ,
gens alterar
ans mesquí vos may será Fenollar
manar podéu
majorment ara perque 'm veu
· galant carper
ofir vos bens y quant puch fer
ab voluntat
puix resté tan illuminat
de la estela
que veig de nit sensa candela
ab egual tranch
segur en pla com en barranch
d ' entropassada,
que tant ma part es reparada
per bon jubí
que manxes, forçes ni flori
cuytar no poden
e fins que veen tots temps roden
los amadors
senyal que 'l veure fa sacors
' en tal bastida
per tal sguart e favorida
dels ulls fa força
per quant so cert no viu alorça
o fets d ' amor
ans á tals cants ells fa tenor
tan concertada
que música no pren durada
d ' hon ella fall
així la vista si defall
 157

lo foch s' apaga

e pur colgat si tant s' amaga
que no 'l vejáu
sentréu que poch vos scalfáu ,
aço es provat,
lo que no fa quan descolgat
á ull se mostra;
e pus experiencia demostra
tant maniſest
que non frelura mes d' aquest
fer argument
e bon que 'l cech é lo absent
per sols report
puguen d ' amor encendre foch
que cremará
flames per ço,no alçará
per gran que sia ,
no 's prenga doochs á felonía
lo meu guanyar
ni per aquell vullau pensar
engan algú
car no es or tot lo que lúu,
ni ver lo fals
aguayts son falsos e grans mals
los de la enveja
yo prech á Dèu quemay lo veja
si sobornat
yo se lo jutge ni pregat
guanyar me fes
aps per ventura fora mes
d ' altri content
mas pus ma sort me ve al vent
 158

yo done veles
pregant á Deu de tals esteles
me do la llum
perque sovint senta lo fum
de bona dita .
Nostra amistat tant bon grat yo excite
e tal virtut | es d ' ella lo govern .
que refredar no 'o pot per gran ivern
qual es mon cor la ploma 'us recite
sia ques vol puix vostra amor no perda
poch es lo guany | á vosaltres perdent
di per mon dir cesseu á vantament
que goig es meu | cascú n 'haja s' esguarda.
APELLACIÓ DE VERDANXA ENDRESSADA Á MOSSEN FENOLLAR .
Qui creu del tot son adversari
sia doctor ó be notari
e te prou mal any
e per desig d ' eixir d ' afany
te major plet
axi m ' ha pres en aquest fet
que haveu portat.
Clamme de mí que so fiat
mes que devia
puix contra dret veig la partmia
anar per terra
pel capella que ha fet la guerra
en sana pau
mas no 'm porá metro mal dan
de huy'avant
si be veig molt so va scusant
 159

que no y sab res

mes ell porta lo proces
dins en lo bot
e ab scusa d' un sol mot
que li sab fort greu
vol reparar lo greuje seu
quant cou lo pebre
e donchs fiau en monjo negre
ni en domer
que m ' ha portat com lo corder
que va á la mort
e ara dopas bon deport
ab la sentencia
la qual no te gens de sistencia
. nimenys valor
e no y valdrá gens lo color
de tal safrá ,
ni cremará com alquitrá
vostre luquet
mes lo seu foch será desfet
no y cal fogir
que aps demolt hauréu oyr
altre cantar
e puix veuréu lo Fenollar
e lo fepoll
estret, ligat en hun manoll
qui's secara
o james pus se plantará
en loch que cresca.
No 'us penseu jo m ' entristesca
del fet com va,
puix cosa almon gens nos deslá
 ma part fundada
a caura haureu esta vegada
a poch contorn
no 'us cal metre gens en torn
ni fer Josep
a beure haureu la mar de Julep
e vos cantau
del nostre mal vos alegrau
com fa NaMarta
que tots temps canta com es farta ,
axi 'us ne pren
que 'us scusau puix no 's defen
la costra scusa
car nostres prechs en tal reclusa
la bella stela
que sobornat e ab cautela
ha fet eclipsi
e ara diu quod jam scripsit
escrit será .
La correge exirá
de vostre squena
car del despes faran smena
sense murmur
puix haveu fet tal contra ſur
irreparable
fent oblidar la ley loable
qui tant vos costa
axí n ' haveu passat la costa
com vos sabeu
ab lo stell de Sant Andrea
quis fortunal
be sabieu vostre cabal
 464

bon smersaveu
bon capellà axí 'us porta veu
encabestrats
perdudes son les honestats
dels capelaps
james los besaré les mans
puix los conech
o be 'm so molt tengut per pech
e dessabut
yo prech á Deu ell vos ajut
, com merexéu
e com pensau no purgaréu
un tal pecat,
dexau venir al legat
qui 'us pagará ;
devant ell tot se dirá
lo fet com passa
penediu vos avans que 's fassa
semblant afronte
per que voleu
per que p bavgran
ſeu retant eu vencontre,
ia
la sentencia us baveu fet dar
per semblant via
puix sols preval la part qu ' es mia.
APELLACIÓ .

Estel molt clar hom d' estat e valía

vostres amors l'habia yo pagar
si sou absent del que pláureus solia
gens per axó | ma part que prevalia
sentenciant | deviau agreujar.
162
Si ’ls vostres ulls d' esser absent se dolen
y ab descans dels amicbs que be 'us volen
contant los mals que axi con contar se molen
de bon conort vos farem tots servey.
La mia part a qui be vol entendre
molt clar se veu per merit de proces
per tal assi no 'm cure pus stendre
si be los ulls l 'us poran prou defendre
devant aquell á qui será comes.
Perque usant del que dret acompanya
de vos m ’ apell y de tal jutjament
almolt subtil joyell de nostra Spanya
lo Gay saber com á mes entenent.
VERDANXA APOSTOLS.

Apostol donchs segons la ley ordena .

vos me otorgáu y reverencials
per dedubir lo que 'l fur determena
ab judicem | lo qual sab com se mena
glosa y test | de leys y decretals.
D ' enginy sobtil | lo qual be clarifique
lo qu' es duptós | no sens molta claror
mas per sguart del que be testifique
d ' assó requiry ma carta publica
per lo recort del sdevenidor .
ESTELA APOSTOLS.

A Deu es cert | lo qual prech me confona

si vist com puch Do he fet lo jubí
 163

y axí m ' ajut com lottemps desiji

plaure á molts |mes no y basta persona.
A mí no 'm plau i que 'l dret prenga resposta
per co ’us atorch | tant quantme demanáu
jutges e temps tants e tant com vulláu
á qui dieu callar es la resposta .
ENDRESSA .

Vos qui tras mi devallareu la costa

mos ensepechs yo 'us'prech que be vejáu
que á la fi yo 'm dupte no digáu
de ben servir | mal grat es la resposta.
FINIS .

ANDREU FEBRER.
Fragments de la traducció de la Divina Comedia.
INFERN , C . 1 .
En lo‘mig d ' el camide nostra vida
Me retrobi per una selva escura,
Que la directa via era fallida.
Ay! quant a dir qual era es cosa dura
Esta selva selvatge, aspera e fort,
Quel pensament nova por me procura
Tant amargant que poch es pus la mort !
Mes per tractar d ' el be qu' eu hi trobé
Diré l' als que hi descobri mi record .
464
Io no scó be redir com hi entré ,
Tant era ple de son en aquell punt,
Que la vera via io abandoné.

Mas pus qu'eu fuy al peu d 'un gran coll gunt

Hon termenava aquella escura vall
Qui m ' havia de por lo cor compunt,
Guardé en alt e vi 'l sender qui sall
Pus alt vestit ia d ' els raigs d ' el planeta
Qui mena hom dret per cascuna call.
Llavores fon un poch la pahor queta
Qui ’ns en lo llach del cor m ' era durada
La nit avant, ab pietat estreta ,
E axi com cell qu' ab elena afanyada
Ix d ' el pelec for d ' el mar a la riva,
Mira l' aygua perillosa e malvada,
Axi 'lmeu cor qui enqueres fugiva
Se regira a remirar lo pas
Qui no lexa jamay persona viva;
E reposat un poch lo meu cors las
Pris lo cami per la playa deserta
Axi qu' el peu ferm sempre era el pus bas . .
E vets vos quasi al començar de l’ erta
Una llonçaparda presta e lleugera
Qui d ' un gay pel virat era cuberta.
 165
E no 'm lexava ans m ' anava primera .
Empatxant me tan ſort lo meu camí,
Que mantas veus fuy per tornar arrera .

Temps era d ' el principi del matí;

E ’l sol muntava ab aquestas senyals
Qu' eran ab ell lla com l' amor diví
Mogué primer les coses mundanals ;
Si com fo be d 'esperar occaysò
La gaya pell de semblants animals
L ' hora d ' el temps e la dolça sazd;
Mas no per tant que pahor no 'm fahés
La vista qui’m aparech d'un leò .
Aquest sembla que contra mi vengués
La testa alçant ab fam molt rabiosa
Si que aparech que l' aer ne temés;
E una lloba flaqua e bramosa
Segons parech en la sua magreza
Qui molta gent feu ya viura confosa.
Aquesta ’m mes tanta de gravidesa
Ab la pabor qu' eixia de sa vista
Que lo perdi tot l'esper de l' altesa .
Et axi com cell que volenter acquista
E ve en temps que tot perdre li 'n fa,
Qu' en tot son cor se complany e s' entrista ,
166
Aytal me feu cella bestia lla
Que venentme encontra poch a poch
Me 'n espen yia lla hon may sol no ba .

EPISODI D ' Ugolin .

La boca sosleva d ' aquell fer past

Lo pecador, torquant se la (del sanch vermell ?
Als pels del cap qu'havia per darrer gast.
Puys comença : Tu vols qu' io renovell
Desperada dolor, qui'm prem lo cor,
Ja pur pensant abans que parle d ' ell.
Mas s' il parlar meu deu esger labor
Qu' infamia fruyt al traydor qu' io rou ,
Veurás parlar enssemsmesclat ab plor .
Io no sé qui tu es , ni per quin mou
Es tu vengut ça jus : mas Florenti
Ressembles bé veramen a qui t' ou .
Tu deus saber qu' io fuy compte Ugolí,
E aquest es l'arcevesca En Roger :
Ara 't diré perqué son tal vebí.

Que per l' afecte del seu mal saber ,

Fiant me d' ell, cert io fuy axi pres
E pux fuy mort, ja dir no es mester.
Pero cell que no pots haver entés,
 467

Co es, en com la mia mort fo cruda ,

Obirás et sabrás si m ' ha ofés.
Un breu pertus de dintra de la muda,
Hon de la fam per mi titol s' es dat,
E hon convé qu ' encara altri s 'encluda,
Me demostra per un seu poch forat
Pus llumens ja , quant io fiu lo mal son
Que del futur lo vel m ' ha declarat.
Aquest paria a mimestre e don
Cassant un llop ab llobetons al mont
Per qui Lucba als de Pisa s'escon.
· · · · · · · · · · ·
Quant fuy desper primer en lendema
Plorar senti entre el son mos fillols
Qu ' eran ab mi, e demanar del pa .
Ah ! ets cruel certes si ja not dols
Pençant aço quel meu cor se pençava;
E si no ploras, de que donchs plorar sols ?
Ja eram desperts e l' ora s' acostava
Quel menjar nos solia esser adot;
E per lo seu somni cascu duptava.
E io clavar senti 'l portal dessot
A l' orrible torre, hon io guardé
En la cara mos fills sença dir mot.
468
Io no plorava axi dins m ' empedré;
Ploravan ells, e Ancelmucio meu
Dix : pare, qu'has qu'axins guardes? Perqué?
Per ço re no ploré, de respos eu
En tot cell Jorn , ne en la nit apres ,
Fins quen lo mon altre sol claror feu .

E com un poch del seu raig se fo més

Al doloros carcer, e io sculli,
Per quatre visatges lo meu messés.
Ambduy les mans per dolor memordí,
Hon ells pensant qu'eu ſés per voler pa
O per manjar, tantost llevarensí,
Dien : pare, molt menys dolor sera
Que tu menjes á nos , car tu ’ns donist
Estes mesquines carns: despulléns ja .
Calle llavores per no ferlos pus trist.
Cell dia e l' altre estiguéren tots muts .
Ay, dura terra , ay perqué no t' obrist!
Mas pusqué fom al quart dia venguts
Gaddo se gita a mi estés als peus,
Dient: pare, ques que tu no m 'ajuts !
Aqui mori; e axi com tu ni' veus
Viu io morir los tres de u en u
Entre 'l quint e 'l sexi dia, hon cech e leus
 169
Iom pris a grappopar sobre cascu ;
Dos jorns los cridé pus que foren morts :
Pus mes pogué quel dolor lo dejú . 34 ,16oches :

JOAN FOGASOT.

Ab gemechs grans plors e sospirs mortals

sentí les gents dolres per les carreres, les
plasses, cantons en diverses maneres ";' 1"}
Ios ulls postrats estant com bestials. ::14:
Dones de estat viu 'estar desfressades" ;
lagrimejant e batentse los pits, '- ission to
los infants pochs criden á cruels crits : . ;
vehent estar llurs mares alterades. Ironing "
¡ O trist de mí quin fet pot ser aquest! ! .
¿De quant ensá está axi Barcelona ?
L' arma ab lo cors de cascú se rabona :
acte semblantno crech may sia lest.
Clar de llurs ulls diluvi gian depara
d ' aigua tan fort que per terra ' s decáu.
¡Ay! ¿qu' es axó, germans, dir mevulláu?
Tots estan muts (e guardant me en la cara.
Creix mon dolor per tal capteviment, : ,
e de plorar los fiu prest companyia ,
molts esforsats perden la homenía,
e cascú diu gemegant e planyent:
O vos omnes qui transitis per hanch viam meam
attendite et videte si est dolor sicutdolor meus.
 170
ALTRAS OBRAS D ' EST POETA.

1. Obra que comensa : Infinits mals divisió 'ns aporta .

II. » en 5 estr. y torn .: Rey virtuós senyor d' insigna terra.

FERRANDO (1).
Tal indispost qual lo novell e tendre
en la gentil é pulida sciença
no recusant mon treball per apendre
he proposat devant la reverença
de tanta gent é molt singular plaça
per manifest no lexant cobla alguna
un petit vers qui en part satisfaca
al qui saber vol d' adversa fortuna.

TORNADA .

Mare de Deu pus de tot be complida

sou en lo cel qui es bell consistori
redressau tost Barcelona afligida
no triguéu en lo seu adjutori.

FIGUERES.
Lahors de sa senyora .

Enteniment, saber ne fantasia,

(1 ) Aquesta poesia en lo aCansoner d ' obres enamorados, dú per
titol:« Altra obra contra fortuna adversa feta per mestre Ferrando met
geno y al acabamont to aquesta pota : aAb la present obra guanya joya.»
 174

art, pensa, giny, rahó ne calitat

no ' m basten may segons ma voluntat
en dir los bens senyora que Deus guia
sens vostra part,
aquests son tals e tants que nunque ' m par
un sol instant
que 'l pensament no 'us port mon cors d ' avant
é la virtut qui s' diu aprensiva
DO ' m represent un lum enamorant
tot mon sentit fins en l' entel-lectiva.
TORNADA .

Font d ' honestat per legalment servir

en fins açi la mia carn esmorta
Mas no son mors mon voler é desir
de l' arma cert qu' amantvos se deporta .
Tè aquest poeta á mes una obra de 4 estrofas seguida de una
oració de 110 versos de 9 y de 5 sílabas. La obra comensa
aixís : Temps ha que visch pecant sens penedir , y la oració aixis:
Osobiran Deu Creador.

PERE GALVANY.
Pus vey lo mon es vengut en tal cas
que leyaltat no n ' es de fill á payre
Pere, Joan volgra aver mort son fraire
e l' hereter l' heretador al vas.
Antechrist es qui ve de pas à pas
guerres bastini, dols , afanys e desayre :
Deus nos ajut e la Verge sa Mayre :
 172
sino del tot nos te al Satan al rag ' ll
per aquestmals ha Deus permes lo cas.l.
JO111207 alma
pil
" Bų tu * oo y - JA UM E GAZULL . .
TILE 103 uu
1. 1 : 6 'beiu Tros del somni de Joan Joan.)" ! !' 30P

Puix isabeu quant es cosa certa ur' 01

671 elles ab elles, il cu 100
y mes si son totes femelles
tantost y son 47
volent parlar de tot lo mon ,
179 en tot se metepat Hoil 2 juon
y si calláu, vos acometep 1, 2il (1
21 " per traure noves, i!! 11150,151 acil
ulicy tostemps fan contres y proves ou
sobre tot hom .
! !! ! jisb Y vos qué fèu ? Y l' altre com l ' it, il
Bir sé troba huvą til h ez
Legiisistiry dir los mals de son
con vehí, ut wiss
pulchr it 'lele,c.11
H,

de sa vebina.
Y ara parlant de medicina
donen remeys,a.
y atlegant los furs y lleys ,
- 0") liep tot se posen on ol yox 201
lo parerdiuen
yy eenntotalres les obyirglosen
e of oup
" Isil qolo parer seu. ilor u601 991
Parlar del cel les ohiréu ! 19
. 267 de la terra .' p bylindoglu
: 31 Ará de pau, adės de guerraz" ( 2013
Il y del infern ,' ' s lujo en Publi
 473

y del estiu y del ivern ,

y sens afany
vos contarán tot quant en l' any
han comenzat,
texit, ordit y acabat;
tot fil per randa
vos ho dirán, sens donar tanda
pera respondre.
Y baix parlant sentí compondre
tantes cosetes,
que par que sien oronetes
dips en lo piu ,
que si 'ls sou prop sol chiu , chiu
bast á axordarvos:
y si voleu aparellarvos
ab ploma y tinta ,
veuréu entrelles com s' hi pinta ,
y com s ' hi juga
d' un joch que 's diu á la fexuga,
y com repiquen,
y unes ab altres com se piquen
del joch baxet
parlant cubert y molt secret
elles ab elles.
Yo aguaylant y obint los vols d ' aquelles
tant gran plaer prenia de mirarles;
que desijí que ' smeus cabells y celles
fossen tornats en aquell punt orelles
perque pogués més atentescoltarles.
Y estant axí, vent que 'l joch s' escalfava ,
creure podeu, qu' en tal cas no dormia ,
15 *
174
ans fonch descans, que molt me descansava ,
puix tant com mes la brega 's remesclava,
tant jo millor major pedres cullia.
« Senyores mies, trobaréu
segons me par,
alguns que solen ajuntar
en certa casa
d ' un home de corona rasa
eclessiastich ,
molt graciós y molt fantastich
y molt sabut,
y entre la gentmolt conegut
per excellent,
de molt gentil enteniment
y singular,
Mossen Bernat de Fenollar
¿Be 'l conexéu ?»
« Senyora, sí, no 'us estronquéu
passau avant...)
Han altercat
sobre los joves y los vells ,
qual de amor
deu esser merexedor
y mes amat,
Di sin deu ser lo vell privat
o mes en conte
- a Digáunos donchs, senyora mia
¿y qui son ells?
Digau įsabeu quáls son aquells
 176

que favorexen
la part dels vells y desconexen
la joventut?
Digau, si Dèu vos do salut,
de cadascú ,
los noms d ' aquells de bu en bu:
vejam qui son
que des que crech lo mon es mon
may obí tal,
ni questió tan desigual
viu disputar. »
-- Senyora, l' hu es Fenollar,
lo doctor vell,
Joan Moreno y Portell,
y un Gazull,
lo Viscaí que te l' un ull
desconcertat,
y 'l que 'us he dit; es lo jurat
Mossen Vinyoles.
Caxa n ' han fet de castanyoles
ells de nosaltres
y los que tenen ab los vells
es lo jurat,
y lo Moreno qu' es estat
lo principal.
Lo Fenollar ha fet egual
lo joch a tots .
. . . . . . . . . . .
Escrigué aquest autor á mes La Brama dels llauradors del
Orta de Valencia contra lo venerable Mossen Fenollar prevere, y
algunas altras.
 176

GUILLEM GIBERT.
Ab dolor gran e fora de mesura
vull jo dir part de una trista mort,
ab dolor gran abundós en tristura
vos denunciu aquesta mala sort.
Ab dolor gran passa d' aquesta vida
al lloch etern lo príncep d' Aragó (1),
ab dolor gran lo poble tot jorns crida
molt fort plorant, dient: « Deu li perdó.»
Ans que morís, espay de gran 'stona
ell parlá clar ab un aire plasent;
ans que morís, á tots de Barchinona
recomená son fillet é sa gent.
Ans que morís, ab gran humilitat
volguè pregar tot hom li perdonas,
ans que morís, prés derrer comiat
á tots dient que algú no plorás.
Apres d ' acó , lo cap va inclinar
juntas les mans loant lo Criador,
apres d' acó , los ulls li viu tancar
ab un sospir miráu quina tristor !
Apres d ' açó, l' ánima s' apartá
dexant lo cors e montá se 'n á Déu,
apres d ' acó , tot hom Jesus pregá
(1 ) Variant: lo exellent princep de Aragó. '
A aquesta poesia acompanya en lo Cansoner de Paris la seguent
nota :
A XIII de setembre (festa de Sancte Tecla ), any MCCCCLXI, reté la
ánima á Deu omnipotent lo princep don Carles de gloriosa memoria , on
lo palau Real de la ciutat de Barcelona . »
 177
dient: «Senyor es lo servidor teu .. . ! !!!

TORNADA.
boy' ', Mare de Deu humil Verge María ."" ,, !Pasko ,
acudiu prest als qui ’us volem pregar
Mare de Deu maleunos en tal via,
qu' est mal divis del tot's” haje apartat.
194132 lbono 1 10119110529
SinjegaUENDRECA ) 6 lloupe'},
bude au de
Genolls flectats de fin cor pregaria
bons Cristians la Verge sense mapart
rina 1
genolls flectats, lot jórn reclamaria
qu' en paradís. nos vulla colocar
790207 OT TADB9.

MARTÍ GRALLA.
Dodik #7 ! ," al 2014 )
Mossen Johan segods opinió1575 !!
d ' aquells antichs, qui viu enamorat
un sol delit es primer be comprat, 11m
absent enuig véus lur condició, en las
si voluntat es causa de sentir els
vostre dolor e sedy no us potvaler 16
no ’us sé remey ans en mig desesper
sino en fuig d ' acó quin pot fagie.100%
• • .. .. .. .. .. .. .. .

TORNADA .

Mon frare dols vostre amor no lexás , s

 178
ni 'l franch voler qui va per lo camí
de conseguir aquell gentil matí
qu' ella 'us dirá: «senyor guanya de mas.»
Esta obra, que consta de 7 estrofas, fou escrita en resposta
á una altra que á Martí havia dirigit Mossen Johan Masdovelles.

MARTÍ GARCÍA.
Desconcertat d ' aquell saber
d ' aquell art giny e maestría
ab que solia
vencre l' esforç e lo poder
d ' amor e fer ço que tot dia
m ' afavoria
desgraciat fat é grosser.
. . . . . . . . . .

Certes mon fin cor e voler

ma leyaltat é cortesía
de 'l que 'm temia
muyr per fael é verdader,
e si mils morts perçó prenia
als no diria
aps ab esforç ferm e sencer
ho defendria
com se pertany d ' un escuder.
. . . . . . . .

Despuys que so presoner de fortuna

 179
qui 'm te resclus en son carcer terrible
hon cosa al mon finalment no m ' ajude
blasme, maldich, ma fortuna, ’l planeta,
cella que m ' ha per sa desventura
portat en loch hon partra del cors l' arma
res no pensant de ma part ne valença
que soblement pos gir per lo contrari.
TORNADA .

Segurament tot revers é contrari

que pas per vos menys de tota valença
mi sent bastantmentre il cors m ' atur l' arma
quals no 'm sostè mes de vostra ventura.
ALTRAS OBRAS D ' EST POETA.

; I. DANZA que comensa lo Respós ab est vers :

Adeu bon temps é bona sort,
y la primera cobla ab est altre:
O trist! é no deu sclatar .
II. Lay que comensa: Temps es que sospir é que plor .

FRANCI GUERAU .
Si col malalt quant la febre 'l combat
e de sa carn ix una gran calor
per tot lo cors lo pren tan fort dolor
que del ben star roman las é cansat
tots los sentits perden sa libertat
e lo bon juy es luny de son recort
ab res al mon po pren algun deport
pèl natural que 's forment alterat.
 180
Desige stremsé quant li es contrari
e variejant diu molt des varions det oit
en son dormir tostemps ha visiops ...comed
no pren sabor en negun letovari su i
e si molt prest son metge ordinaricottis;
dantli remey no 'I trau del purgatori u kasi
mor lo mesqui freturos d ' adjutori u s
ple d' entrenyor desert é solitari.
TORNADA .
Del viure méu en mans teniu la mida image
viure yo tant com senyora veuréu . '; ;
vida ab dolor -soplich vos no 'm donéu ?"
hajáü mercé de mi qui 'us am sens mida. .
ALTRAS OBRAS D ' EST POETA .

1. Obra de 5 estrofas ab tornada que comensa : Aquí porá

doncella virtuosa . ' '
II. Obra de 5 estrofas y tornada : Un gran enuig dins mon
cor sent causar : ' '
III. Sparça ab tornada : Bellesa gran vostre cor il- lumina .

JORDI DE SANT JORDI.

Tots jorns aprench e desaprench ensemps,

é visch é muyr e fau d' enuig plaber,
axí mateix fan del avol bon temps
e vey sens ulls é saymenys de saber,
e no strench res é tot lo mon abras, (1)
& null stringo e tutto lmondo abraccio,
e volo sopră 'l cielo , e giaccio in terra . ' '
.. (Petrarca. - SonetXC.)
 181

vol sobre 'l cel e no ’m movi de terra,

e ço que 'm fuig incessaniment accás,
e 'm fuig aço que ’m segueix é m ' aferra.
Lo mal no 'm plats e soven l' om percás,:
am sens amor e no creis ço que se,
par que somiy tot quant vey pres ma fas,
oy he de mi é vull altra gran be,
e pertant call e avis menys d ' oyr ,
de l'hoc cuyt no lo ver me par falsia ,
e menis sens fam e grat me sens prubir ,
e sens mans palp e fas de seny follía .
Com vullmuntar devall sens que no 'mn gir,
e devallant puig corrent en alt loch ,
e rient plor é vellarm es dormir ,
e quant so fret pus calt me sent que foch ,
e a dret seny jo fas co que no vull,
e perdent guany el temps cuytats mes tarda,
e sens dolor mantes de vels me doll,
e 'l simpl' anyell tinch per falsa guinarda.
Colquant me leu é vestintme despull,
e trob leuger tot fexuch é gran carch ,
e quant me bany me pens que no 'm remull,
e sucre dolç me semble fel amarch ,
lo jorn m ' es nuyt, é las clar del escur',
lo temps passatmes present cascun' hora,
e 'l fort m ' es flach, e 'l blan tinc molt per dur,
e sens faller me fall ço que 'm demora.
No 'm part d' un loch é james no m ' atur,
46
182
lo que no crech ivarçosament trob,
del qui no ’m fiu me tinch mòlt per segur,
e 'l bax m ' es alt, é l' alt me semble prop,
e vaig cercant ço que no 's pot trobar,
e ferma veig la causa somoguda,
e lo fons gorch aygua sus pratme par,
e ma virtut no ’m te prou no m ' ajuda.
Quant chantme par de que 'm prench udular,
e lo molt bell me semble fer é leig ,
abansme 'n torn que 'm loch no vull anar ,
e no he pau e no tench qui ’m garreig ,
aço 'm ve tot per tal com vey encés,
de revers fayts hay cert mont é natura ;
e sent qui'm so en lurs fayts tant empés
que m ' es forçat de viure sens mesura .

TORNADA ,

Prenga cascú co que millor li es

de mon dit vers revercat d' escriptura
e si 'l mirats al dret e al revés
traure porets del ávol cas dretura .
ALTRAS OBRAS D ' EST POETA.

I. Obra de 5 estr. ab doble torn .: Un cors gentil m ' ha

tant enamorat.
JI. Obra de 5 estr., tornada y endr.: Ajustat vey deamor
tot lo poder.
III. Obra de doble torn . : Enyorament enuig dol é despit.
IV. Obra de 5 estr . y torn . : Sovint sospir , dona, per vos de
luny
 183
V . Obra de 5 estr., torn . y endr. :' D ' aver lo mon é lo dret
tal d ' aymia .
VI. Obra de 5 estr. y doble torn .: Ara ojat dompnas que ’us
fan saber .
VII. Obra de 9 estr . : Enuig enamich de jovent.
VIII. Obra de 5 estr. y torn. : Desert d' amichs de bens é de
senyor.
IX . Obra de 5 estr. y torn.: En mal podiers enqueres en
mal loch.
Lo marqués de Santillana diu en la carta que dirigí al con
destable de Portugal, al tractar de aquest poeta : «compuso asaz
fermosas cosas, las quales el mismo asonaba , que fué músico ex
celente e fizo, entre otras, una cancion de opósitos que comienza :
TOTS JORNS APRENCH E DESAPRENCH ENSENMP. Fizo LA PASION
DE Amor , en la qual copilómuchas buenas cancionesantiguas...

ROMEU LULL.
Cobbles de Romeu Lull scusantse d' un mal dit qu' era inculpat
per una dama.
Si 'us be mal dit | en pensar ni per obre
no 'm do Deu bè i ni lo que li deman ;
si 'us he mal dit quant fas me vingue en dan
visque en lo mon trist, mal conten té pobre;
si 'us he mal dit | la cara ’m caiga sobre
sens confessar | muyra com á damppat;
si ’us he mal dit | veurem puga orat
en l' ospital que james lo sepy cobre.
Si ’us he mal dit que mon servey pres sia
en tot desgrat sens haver galardó;
si ’us hemal dit | hajen punitio
per gran que fos | mes ne mereixeria .
184
Si ’us he mal dit l' ofensa tornaria
tota en mon dan pena dolò é dolors ;
si 'us he mal dit james mercé de vos
de mos treballs | haje la vida mia .
Si 'us he mal dit | la carn me caigue trossos
de tot mon cors per malatia greu ;
si us he mal dit | rabia 'm prenga 'l peu
iot fins al cap 1 que mans les menj a mossos .
Si'as he mal dit tinga dolor al ossos
tal que james no puga reposar;
si us be mal dit l al lobs donéu menjar
la mia carn | á feres, corps é gossos.
Si ’us he mal dit | tot hom de mímaldiga
com de ribalt | que ten leix crim comet;
si ’us he mal dit | me sia l' un ull tret
é per lo cos | ma lenga se castiga;
si 'us mal he dit que 'm siau enemiga,
lo molt que 'us am me vinga en desamor;
si 'us be mal dit | mos delits en dolor
sien tornats | é pena per amiga.
Si 'us he mal dit | mort terra no 'm consenta ,
la mar me lans , puis cors mort no 'n consent;
si 'us he mal dit no sia pepident
de mos pecats l' infern de mí 's contenta ,
si 'us he maldit | . . . . . . .
tot sobre mí | vinga quantmal be dit;
si us he mal dit de mi vingue 'n oblit
com si mort fos | anys passatsmes de trenta .
 185

TORNADA .

Par é sens par | ſeu que no 'us desacenta

fals pensament no prengau tant despit,
sabut lo ver será mon mal finit,
de tants amichs faréu gran delit sensa.

Resposta de Romeu Lull á tres cobbles del señor Comple de

Oliva qui mes loaria é millor la Sra . Na Francisca Rossa, me
tent per joya un diamant, responent per los mateixos rims.

Compte senyor. puis virlut es la rama

é de son fruyt pren tema mon scriura
dir quant mereix la qu ' honestat mes ama
bellesa es gran que ’n res no la desama
es per les dos de tots vicis desliura.
La ploma prench per fer vostremanar
conplant ab rims de qui virlut adora,
ó trobadors no vulláu mes tardar
per esser tal son virtuos obrar
tant no diréu que 'l ver no s' entrenyora .
Natura volch ça forsa fos finida
units los tres ( la fan que lan prospera
no potmes dar de tots bens es remplida
los aliments ab aquella unida
d' honor é seny | fan qu' es figura vera ,
repos saber gest, gracia , bondat
honest, costum ab vergonya prudent
16 *
186
l' ayre galant ab lo parlar limat
vells pensaments en jovenil edat
tant triumfar | la fan degudament.
Quant mes la mir | tórbem los sentiments
noves laors | tarden la mia má
per lo molt grat que prench en les presents
les pervenir fan aquelles absents
lo meu delit | tots temps millorat va
Dido, Saphos Tyresi no feu
Penelope ni Judith ab sa mossa
mes del que vos haveu fet é faréu
car vist es clar de totes mereixéu
prenguéu de vos espill fins á la fossa .
ENDRESSA Á LA DAMA .

Actes d ' honor | vos fan tenir tal cosa

qu ' apres la mort 'ls cels triumpharéu
per viure honest | felicitat hauréu
com ho suplich l á nostre senyor Dèu .

Obre fete per Romeu Lull intitulada

LO CONSISTORI D ' AMOR.

L' alttrimphant | Cupido Deu d 'amor

qu' en l' univers te tanta senyoria
per moltes gents | fet absolut senyor
ell departeix de grat lo seu tresor
á quants li plau sols pera cortesía
 487
mostra tenir no poca felonia
sol trist pensos quant ab ellme n ' ani
en loch desert plorant la pena mia
cridantme dix : « ¿ Que fas per esta via ?
e ¿de que 't.dols 1 é clamas tant de mi? »
Per oir dir | ell esser comprengui
ab' larch en ma lo carcaix buyt portava
los ulls velats grans ales li miri
per les senyals tantost lo coneguí
demurta al cap | núu ab garlanda anava
com infant pech | mansuet me semblava
á poch instant me parech vell molt fer
humil prostrat li diguí : « que manava ?»
tot lemorós | irat ves mi 's mostrava
com si volgués de mi venjansa harer .
Si com aquell que conort hamester
ajuda gran al temps mes necessari
que 's veu en punt qu ' ha perdut lo poder
los sentiments | libertat é saber
y resistir | no pot á son contrari
ne pres á mi que lo tancat armar :
obert me fo | donanıme bon socors
per qui cregui | me tractas de cossari
son bonor prest | se mostra voluntari:
per remeyar | mos dolors suspirs é plor.

Perque conech | penava per amors

ab veu suául é cara riallosa .
tal me parlá : | « Perdona tas dolors
no 't cal duptar | raboném los dos
.488
oir de tu me plaurá lota cosa
acars te fia semblansa furiosa
ensuperbit te volguí refrenar
mes com te viu color tan dolorosa
voltim á tu | ab semblansa amorosa .
Digues ¿ que vols ? | ton plant vull escoltar,»

Yo qu ' axi prest | por no 'm pogué deixar

sfors prengui , per la sua valensa
sentim la veu | encara tremolar
pus acomens , ma querela donar
fentli rabons quant m ' era fet ofensa
per molt amar | ab cativada pensa
la qu' ha mon grat moltmés que totes val
ella cruel del tot vol ma perdensa
puis consentiu | fer me tal asillensa
sino de vos de quí clamar me cal.
Vos be sabeu mon cor ferm é leal
ab quanta fe servint sempre millora
des que ' m manás | mon servir li fos tal
promesa 'm fes donarme per senyal
lo dols sguart que 'm feu en aquella hora
quan primer viu | tan singular senyora
tingui per cert que viuria content
que temps vinguès sémblem ' que degut fora
per dolor gran vaig cridant « via fora »
per los carrers orat me tè la gent.
Retrets no fas que 'n sia penident
per son servey | sol desige la vida
puys li fos grat mes del gran mal que sent
 189

fora de seny | perdut lo sentiment

ma veu cridant deuria esser oida
donchs vos suplich feu que sia xaudida
hajáu mercé no vulláu que mes dur
car fins assí | tinch la pena per dida
jamechs é plants la llet que m ' han nodrida
e mes que may | mostre lo cor mes dur.
Mes jo pus ferm constant vos prench per mur
met vos devant per que ' m siáu defesa
d ' aquella fe | no ' us vull esser perjur
si mester es per vos morir no car
delliberat | tinck seguir tal empresa
crueltat gran e complida bellesa
ab desamor | units son per mon dan
feu que ' m vullaudonaume gran concesa
fer pot quant vol 1 pis ferm la brida presa
may leixarè fins vensudes serán.»
Entés mon dir ple de pietat gran
si bé de tot res sacret no li era
dolres mostrá los ulls mullats li vap
tot piedòs per tans greujes que ' m fan
los portaments d ' aquella tan altera
aixi respos : 1 «Faste promesa vera
molt prest veurás lo coll al jou tindrá
qui tal to fa sots la mia bandera
no li valrá la superba mapá
que mut costums bé mester li será.
190

PRESIDENT.

Lo teu lament sens par apujat m ' ha

molt sovint oig á qui tal me demana
altri ne tu , mes no m ' enajará
jutje 'us darè ab consell just é sa
qui' us oira | dilums cada sepmana
president fas | á dona castellana
per moltsaber | ab lo bon juy que te
no veig qu' en res la voluntat l' engana
per la rehó qu ' ha presa per germana
l' esperiment me 'n dona tanta fé.
CONCELLER .

Per canceller Na Bastida 'us daré

vuida de pris ab general entendre
prevista en tot reposat n ' estaré
tal la judich per lo que d' ella sé
sab , ben coneix, prudent es per compendre,
grans esfors pren per veritat defendre ,
duptar no ’m cal que no será fet tort
hajáu per cert qui s' vulla potoffendre
james veuréu consenta lo dret vendre
ni 'l interés la fes mudar d' acort.
VICICANCELLER .

Na Ribes vull | viuda de gran recort

sia de grat | vicicanceller ella
per honestat que pren per son deport
 194
é tots amants hauran á bona sort
quants seguirán | virtuosa querella.
Ål viciós | tindrá sorda la orella
no consentrá que 'l baja lo ’us ell
no bi pot entrar qui viciós s' apella
mes qui desig d ' honestat lo consella
per que virtut es fonament d ' aquell.
REGENT.

Continent te galant ayra novell

entota antfa la Rebolleda dama
ab gran repós honest discret é vell
de gravitat en sí porta 'l mantell
senyora tal que tot ascés desama
ses obres son conformes á la fama
car per lo mig son cami veig tenir
manifest es quant honor aquella ama
son viure honest abrassa la tal rama
donchs per regent i d' ella ’m poré servir .

ADVOCATS.

Tres advocats es master elegir

en lo consell que las causas rabonen
la viuda cert | Tagamanent ofir
l' altre Na Valls / car bo n ' ha son bell dir
Na Dionis Miquel car be proponen
totes ensemps | unides se consonen
d ' un parer seu per defendre virtut
no hi dupta algú ſ les orelles m ' ho sonen
492
advocarán que 'ls vicis se confonen
del natural | sens ley fará scut.
ALGUTZIRS.

A Na Berquer te mòlt be merescut

que d ' algutzir | li sia dat l' ofissi
animo grangosar saber stut
vol aquell loch é gran solliscitut
quant ser humil é quan superbo, nici,
iu combvot séusjudici
l' altre será lade mon
le pici
ci
viuda qu' es diu | Corbera Caramany
molt diligent favorable suspici
regiran be lo semblant exercici
honradament | farán quant se pertany.

PROPONEDORS,

De tots amants per interés é guany

proponedors de qualsevol requesta
Na Sepmanat vindra pendrá ľafany
é no im oblit de Na Vilademany
per llur stil | cascu colrá sa festa
puys que desig | en res no 's deshonesta
enteses ja tal pretestassió
si voluptats en aquells no va lesta
en lo tal cars la virtut será presta
castich donant é greu sumissió .
JUTJE D ' APELLAÇIÓ.

E si per cars | no 'ls es feta rehó

 193

acorregut m ' ha la complesa Lulla

dará son juy en la apellació
contents serán de quant per ella 's vulla
discreció | es tota sa despulla
actes prudents | la guien per lo bras
que just parer en mig d ' ella s' aculla
com se pot fer que fruyl altre se 'n culla
qu' honest é just ab virtuds percas.

UXERS .

Per ser sagur que nangú no hi entrás

dins en aquest ajust de gent tan noble
sino l' amant que per virtut amás
é de son cor tinguè tot vici ras
car no ' es degut sia publich al poble
prench per uxers las que conté ma coble
Na Boschanes ab saber molt espert
senyora tal que virtut es seu moble
perque format sia de dos lo coble
l' altre será | Na Almugaver per cert.
L ' ARAUT.

Com ordenat | bagué tan bell concert

intitulat d ' amor lo consistori
feume vestir sobre vesta de vert
é com araut | no 'm tingue res cubert
més me en la má | una verge de vori
armes als pits segons es l' us cursori
perque en mon dir | cascuna fe prengues
manant á mí que á toles fes notori
194

fossen presents d ' amor al consistori

al temps donat | sens un punt tardar mes .
L' ARAUT AL PRESIDENT É ALS ALTRES OFICIALS.
Al president primer jo fuy remés
explicantli sa gran prorogativa
e qu ' exercis son ofici com es
sens consentir | fos preteriten res
lo dret d ' aquell mostrantsen molt esquiva
prenent de tots s' ofensa per cativa
ell de bon grat tot mon dir accepta
alegra molt be mostra lo quant priva
totes apres i prenent ab gana viva
obedients l' ofici que 'ls doná.

FI É ENDRESSA A TOTS LOS AMANTS VIRTUT.

Puis obebint yo fiu quant me maná
l' amant virtut fassa justa demanda
car be defés per advocats será
causa seré | cascú son dret baurá
é justament li darán la garlanda
pero gordáu po vaje per la randa
vostre proces d ' honest examináu
car altrament | portaréu negra banda
ab dolor gran viuréu en vostra tanda
foragitat per vos tancat en clau.
 196
ALTRAS OBRAS D' EST POETA.
I. Misteri gran ó concebimentnoble. (Ab tornada.)
II. Per satisfer al que tant me obliga.
III. Si en temps passat hagués hagut coneixer .
IV . De boca-dents postratestich en terra.
V. Yo fuig d ' amor per viure en libertat.
VI. Mon sentiment ha perdut del tot l' esme.
VII. Fantasiant molt sovint en amor.
VIII. Léxem estar amor no 'm dones pene.
IX . Si 'n negun temps d ' amor me so clamat.
X . Vengut es ja qu' en amar daré terme.
XI. Puis no 'm voléu prech la mort prest me vulla .
XII. Gloriós es l' hom qui no sent d' amor .
XIII. Ab gran sfors quasi fora natura .

AUSIAS MARCH
(Cants d ' amor.)

Qui no es trist de mos dictats no cur

o en algun temps que sia trist estat
e lo qui es de mals apassionat
per ferse trist no cerque lloch escur
lija mos dits mostrant pensa torbada
sens algun art exits d' hom fora seny,
e la rahó qu' en tal dolor m ' empeny
amor ho sab quina es la causa estada .

Alguna part é molta es trobada

de gran delit en la pensa del trist ,
e si les gents ab gran dolor m ' han vist
196
de gran delit m ’ arma fon companyada.
Quant simplament Amor ab mi habita
tal delit sent que no ’mo cuyt ser almón,
e com sos fets vull veure de pregon
mescladament ab dolor me delita .
Prest vé lo temps que faré vida hermita
per mills poder d ' amor les festes colre ,
d' est viure estrany algú nos vulla dolre
car per sa cort Annor me vol é 'm cita ,
e jo qui 'l am per si tan solament,
no denegant lo dó que 'm pol donar
á sa tristor me plau abandonar
e per tots temps viure entristadament.

Traure no puch de mon enteniment

que sia cert é mòlt pus bell partit
sa tristor gran que tot altre delit
puix hi recáu delitos languiment.
Alguna part de mon gran delit es
aquella que tot home trist aporta
que playent si lo planyer lo conforta
mes que si d ' ell tot lo mòn se dolgues.
Esser me cuyt per moltes gents repres
puix que lant llou viure en la vida trista
mes jo que hi he sa gloria al ull ja vista
desig soś mals puix delit l’ es permes.
No 's pot saber menys de la esperiença
lo gran delit qu' es en lo sols voler
d ' aquell qui es amador verdader
e ama si vebentse en tal volença .
 497
TORNADA .

Lir entre carts, Déu vos don coneixença

com só per vos á tot estrem posat
ab son poder Amor m ' ha 'nderrocat
sens aquell sèu d ' infinita potença .
(Cants de mort.) .

I.

Aquelles mans que james perdonaren

ban ja romput lo fil tenint la vida
de vos qui sòu d ' aquest mon exida
segons los ſats en secret ordenaren .
Tot quant jo veig é sent, dolor me torna,
quant me recort de vos qui tant amava ,
en ma dolor si primé bè 's corcava
si trobará qu' en delit se contorna,
Donchs durará puix tè qui la sostinga
car sens delit dolor crech nos retinga.
En cor gentil amor per Mort no passa
mes en aquell qui per los vicis tira ,
la cantitat d ' amor durar sols mira,
la calitat d ' amor bona no tassa.
Quant l' ull no véu é lo toch no 's practica
mor lo voler que tot per ell se guanya;
qui en tal punt es, dolor sentmolt estranya,
mes dura poch l’ espert lo testifica .
Amor honest los sants amants fá colre
d ? aquest vos am é mort no ’l me pot tolre.
17*
198
Tots los volers que en miconfusos eren
se mostren clar per llur obra forana ,
ma carn se dol car há natura humana
perqué en la mort sos delits se perderen .
En sa dolor m ’ arma es embolcada
de que llur plor é plant per null temps callen
en tal dolor tots los conorts me fallen
com sens tornar la que am es amada.
Mes l' altr ' amor qu' es amistança pura
apres la mort sa força gran li dura .

Aquesta amor si los pechs no la creben

es ver senyal del bè que en ella habita
aquesta es qui sens dolor delita
y 'ls cechs volers de prop d ' aquestes venen .
Lo voler cech del tot ell illumena
mes no en tant que lleve lo caracte
e si poguès fèr sens empaig son acte
No fora 'l món ull ab gòta serena.
Mes es axí com la poca triaga
que mòlt verí sa virtut li apaga.
Aquell voler que 'n ma carn sola 's causa
si no esmort no tardará que muyra
l' altre perquí dol continu m ' abuyra
si ’m defalleix no será sens gran causa .
Ell pot ser dit voler concupiscible
e vol durar puix molt de 'I arma toca
mes no tostemps car virtut no invoca
e d ' un costat es apetit sensible .
Aquests volers honestament me torben
perqué entre mal é bè mes penses bornen .
 199
D ' arma é cos es compost l' hom contraris
perqué 'l voler é l' apetit contrasten ,
tot quant aquest de llur natura tasten
es saborós è utils letovaris .
Altre voler qu' en mig d' aquest camina
es atrobat que no tè via certa
cuyd ' baver port en la platja deserta
é lo verí li sembla medicina .
Cascun dels tres fá obra en mi diversa
lo menys potènt lo jorn ab mi conversa .
Tres son les parts vers hon mos volers pujen
é per semblant venen per tres maneres
entre si han contraries carreres
delits portant é d' altres que m ' enujen .
Quant los delits del cos la pensa 'm mostra
jo sent dolor car son perduts sens cobre
altra dolor sent que 'm vist tot é ’m cobre
com péns que mort há tolta l' amor nostra.
L ' altre voler rahó y natura funden
que sens dolor molts delits ne abunden.
Lo lloch hon jau la dolor gran que passe
no es del tot fora de mes natures
ne del tol es fora de llurs clausures
lo turment grèu que jo per elles passe.
aquell voler qu' en mi no troba terme
es lo mijá per hon dolor m ' agreuja ,
l' estrem d ' aquest fora natara alleuja
fort é punyènt mes es causable verme.
Opinió falsa per tots es dita
que fora nos é dintre noshabita .
200

D ' aquest' amor les demes gents tremolen

aquesta es sentida y no sabuda,
poques gents ban la causa coneguda,
delit, dolor per ella venir solen .
Lo cos per si lo sèu delit desija
l' arma 'n apres lo sent é vol atenyer
lo propi sèu al qual no 's pot enpenyer
car tot es fals hon ella se enfastija .
D ' aquests contrasts aquest amor escapa
que veritat no l' ateny ab sa capa.
Tant es unit lo cos ab la nostra arma
que acte en l' hom no pot ser dit bè simple
algú no es vers l' altre humil é simple
contrast se fan , hu contra l' altre s' arma,
mes es tan poch lo contrast á sa hora
que en fets del cos l' arma no fa gran nosa
y en contemplant axí l' arma reposa
que bè représ lo cos d ' aço no plora .
Aquesta pau en mino esmolt longa
perqué dolor mes que 'l delit s' alonga .
Dolor jo sent é sembla mi estrema
no sò en punt de voler consell rebre
ne de algun remey me vull percebre
ans de tristor he presa ja ma tema.
Si 'm trob en punt que dolor no 'm acorde
ja tinch senyal ab que á dolor torne,
recort sos fets d ' amor é elles borne
d ' ací escapant ab mi gens no concorde.
Son esperit sens lo cos jo contemple
tant delit sent com l' hom devot al temple.
 204

De pietatab sa mort ve que 'm dolga

e sò forçat quemon mal haja planyer
tant he perdut que bè no ' m pot atanyer
fortuna ja no tè que pus me tolga.
Quant imagin les voluptats unides
y 'l conversar separats pera sempre
pensar no puch ma dolor baja tempre,
mes passions no trob gens aflaquides.
E si per temps elles passar bavien
vengut es temps que començar deurien.
Mes voluntats mos pensaments aporten
avall y amunt si com los nuvols l' aire:
adès me dolch puix dolor no sent gaire
e sent dolors qu' ab si dólres comporten .
quant péns que 'lsmorts querés del vius no pensen ,
e les dolors que pas sens grat se perden,
mos sentiments han mal é no se perden ,
tapt que d ' amor é dolor se defensen :
E pas dolor qu ' en la d ' infern s ' acosta
com en est món no lam veure de costa .
En l'altre món á mi part que jo sia
y 'ls propis fets estranys á miaparen
semblants d ' aquells que mos jubips lloaren
lo fals, per ver ; la veritat, falsia .
Los meus jubins la dolor los ofega
lo lloch po bi es hon primer babitaven
si es no tal com aps del cas estaven
alterat es la mort y açó 'm fa brega .
Tal é tant fort qu' altre malantmimata
no se com es que lo cor no m ' esclata .
202
Alguns han dit que l' amor es amarga
podenho dir los quila sabor senten
ó de per si ó com per altre senten
sa fort dolor qu' entre totes es llarga.
Per mi no tem per altre l' he temuda
puix fonch cruel ja pietat no m ' haja ,
qui 'n terra jau no tem pus avall vaja
en l' esperarma esperança es perduda.
O partiment dolorós, perdurable ,
senime en dolor comparat al diable .
No preu los bens que jo sol posebesca
car plabènt res home sol no practica ,
la mort no tem que lo mon dampnifica
sinó que tem que celmedesfallesca .
Tot cas jo mir ab una egual cara,
res no ’m fá trist é ja mòlt menys alegre
no es color de sobre blanc ó negre
vers mino hi ha cosa escura ne clara.
Tot quant amor é por me pogren noure
finí lo jorn que li viu los ulls clóure.
Segons lo cas madolor no es tanta
com se requer per un mortal dampnatje,
sobre tots mals la mort porta avantatje
jo 'l he sentit é de present m ' espanta .
Segons l' amor del dan no port gran signe
e volgra jo qu' en lo món fòs notable
dient cascú: - « véus l' home pusamable » :.
e que planguès cascú mon fat maligne.
Aquell voler causat per cosa honesta ·
mentres será , será mostrant gran gesta .
 203
tan comun cas, ¿perqué tan estrem sembla
al que per fort la mort en tant lo plaga ?
¿ Perqué tal cas la rahó d ' hom s ' amaga
e passió tota sa força sembla?
Dèu piados é just cruel se mostra ,
tant és en nos torbada conexença
fluxant dolor primer plega crebença
mes ferm saber no es en potença nostra.
Als que la mort tol la muller ó aymia
sabrán jutjar part de la dolor mia .
Tot ver amich á son ver amich ama
de tal amor que mort no la menyscava ;
ans lo fornal que apura l’ or y acava
leixant l' or fi, é l' als en fum derrama.
D ' aquest amor am aquella qu ' es morta
e temènt am tot quant es de aquella
l' esperit diu , įdonchs quina maravella
que am aquell é res tant no 'm comforta ?
Mémbram la mort é torn en ma congoxa
e quant hi sò dolor pas no m ' afloxa .

Accident es amor é no substanca

e per sos fets se dòna á nos conexer
quant es ne qual ell se dóna á parexer.
segons d ' hon part axi sa força llança
si com lo vent, segons les encontrades
hon es passat, de si calt ó fret gita ,
axi amor dá dolor ó delita
segons lo for del lloch hon há llançades
· Fondes rabels ó sus cara de terra
6 sobre sanch ó sus mòlt aspra serra.
204
Amor en l' hom dos llochs disposts arroba
· car home es dit per ses dues patures,
lo cos per si vol semblant de sutzures,
l' arma d' un blanc vol que sia sa roba.
D ' ells units surt amor de algun acte
que no 's véu bè qual d ' ells mes parthi faça
cascú per si algun delit acaça
y aquell atés l' altre 'n porta caracte .
E véus la mort que 'l gros voler termena
lo bóno pot ne basi á aquell oſena.
Morint lo cos son amant no 'l resta
sinó dolor per lo recort del plaure,
fallint aquell no tarda molt en caure,
fallint lo sanct defall la sua festa .
Alguns delits qu' en l' arura pel cos venen
son los composis que 'ls amadors turmenten
e cascú d ' ells canta qual dolor senten
segons del cos ó de l' arma part prenen.
E mort l' amat, amor es duradora
tant quant lo mort del viu te gran penyora .
Çó qu' en passat enbolt é confus era
es de partit lo grá deixant la palla ,
l' esperiment altre no 'm péns hi valla
per la mort es uberta la carrera .
Ma carn no sent, doncs no ’s potfer que ame
car ja no hi es ço que sentir li fega?
Si voler tinch pech es lo qui no creya
que 'l esperit de pur amor se inflame.
Cobejant mòlt que Deu s' arma se 'n porte
acó dubtant ſá que jo pena porle .
 205
Si ’n nostra amor péns esser si venguda
e della pert esperança de veure;
sinó que lost vinch en acó descreure
l' arma en lo cos no fora retenguda.
Si be los morts en lo mònt no retorner ,
ans de ser mort noves sabré d ' aquella .
Estat es ja , įdonchs quina maravella
açó esperant mos sentiments sojornen ?
E si cert fòs, qu' entre les sancts fosmésa
no volgre jo que de mort fòs defésa.

O Deu , mercé, mes no se de que 't pregue

sinó que á mien lo seu llocb aculles
no tardes mòlt que d ' ella á mi no vulles
puix l' esperit hon es lo seu aplegue.
E lo meu cos ans que la vida fine
sobre lo seu abraçat vull que jaga
amor é mort ferils de una plaga;
sepárals mort dret, es qu' ella 'Is vebine.
Lo jorn del juhí quant pendrém carn é ossos
mescladament partirem nostres cossos.
(Cantsmorals.)

I.

Si com lo Taur se vá fuyt per desert

quant es sobrat per son semblant que 'l força
no vol tornar fins bá cobrada força
per destruir aquell qui 'l ba desert,
tot en axi 'm convé llunyar de vos
car vostre gest mon esforç ha confus,
206
no tornarè fins del tot baja fus
la gran pabor qui ’m tol ser desijds,
Que será valeròs es temps vengut
l' hom qui son cor haurà fort / covart
e ja negú no cuyt saver tal art
que si es flach tal no sia sabut.
Car desastrug al perill de la mort
lla donchs no val enginy nimaestria
per bèn cobrir sa estrema covardia
ans elegeix fugir per ser estort.

Ans del perill se déu metre 'l conort

ans prenent risch hom há dels bons paria
aconseguint honor é senyoria ,
falènt venir los Cesars en recort.
Les armes fan los prous homens valer,
e 'ls puja lost en semblant de moment
qu ' est es lo lloch d 'hon lo covart dexen
pus prop de si en les dones veher .
Renom d ' ardit vol l' home parencer
mes no será comportat son engan
car los qui mes de tals afets sabrán
dirán qui 'n nom sobre si déu haver.
E baxament entre si volrán dir
hom virtuós no déu ser nomenat
mes prenedor del que no ha guanyat
entre aquells qui no ’l vehen fallir.
L ' home tastart qui no tembra morir
no fabent fruit son perill hasajar
 207

grau de virtut volia en si posar

mes en aquest se déu mills soferir .
Puix ab perill molt gran de sa persóda
cuyda guanyar lo que no s ' de son dret
car la virtut en lo mig lloch se met
e á los estrems per vici s' abandona .

Guanya virtut qui son cos á mort dònä

per un gran bè é de molts benifet
pensar no déu compte li 'n sia fet
virtut de si lo virtuós guardòna.
L ' hom de cor flach mela perill á part
car son honor lluny de perill está ,
e lo tastart per temps vepir porá
en ser templat é usar de Renart.

Quant dels passats llig alguns fets é guart

los per venir gracia á Dèu nos fan
com son en temps que al mòn disposts están
per grans afèrs é de cascuna part.
Especial per nostre grap senyor
qui festejant la gent ab por lo mira ,
tot gran senyor dintre son cor sospira
crehént qu' ell vol ser dels senyors major.

Fortuna es sobtós cambiador

nengú no sab hon son voler la tira
e lo semblant de son amor es ira
sa ira es mòltes véus gran amor.
Nengú no 's pot regir per son panell
sinó qu 'ls flachs de sa cort ſora -gita ,
208
lo coratjos de sos bens lo delita
havent esforç vehènt la contra d ' ell.
ORNADA .

Contra la mort es aquest aparell,

menyspréu del món é no tembre fortuna ,
tenir sa lley é si es moro Çuna,
Dèu lla donchs lo fará segur d' ell.
(Cant espiritual.)
ESTRAMPS .

Puix que sens lu algú á tu no basta

dònam la má ó pèls cabells me lleva,
sinó estench la mia vers la tua
quasi forçat á tu mateix me tira.
Jo vull anar en vers tu al encontre,
no sé perqué no faç lo que volria
e no se que aquest voler empatxa
puig jo sò cert haver voluntat franca .
Llevar mi vull é prou no mi esforce
ço fá lo pés de mas horribles colpas
ans que la mort lo procés á mi cloga
placiat Dèu puix bèn vull fer que 'm vulles.
Fès que ta sanch mon cor dur amolleixca,
de semblantmal guari ella molts altres,
ja lo tardar ta ira 'm denuncia,
ta pietat no trob' en mi que obre.
 209
Tan clarament en l' entendre no peque
com lo voler he carregat de colpa
ajúdam Dèu mes follament te pregue
car tu no vals sinó al qui 's ajuda,
y á tots aquells qui á iu se apleguen
no 'ls pots fallir é mostrenho tos braços
que faré jo que no meresch m ' ajudes
car tant com puch conech que no m ' esforçe .
Perdónam Dèu si follament te parle
de passió partexen mes paraules:
yo sent pabor d ' infern al qual faç via
girar la vull é no hi disponch mos passos.
Mes jo ’m recort que meritist lo lladre
tant quant hom véu no hi bastaven ses obres
ton esperit lla hon li pláu espera
com ne perqué no ’u sab qui en carn visca.
Ab tot que sò mal crestiá per obra
ira no tinch ne de res jo t' encolpe,
jo sò ben cert que per tostemps bè obres
e fás tant be donant mort com la vida.
Tot es egual quant sur de ta potença
d 'hon tinch per foll qui ’n contra tu murmura ,
amor de mal é de be ignoranca
es la rabó qu 'ls homens no 't coneixen .
A tu deman que lo cor m ' enforteixques
si que 'l voler ab ta voluntat lligue
e puix sò cert que lo món no ' m profita
donam esforç que del tot l' abandone.
E del delit que 'l bon hom de tu gusta
18*
210
fésmen sentir una poca centilla
perqué la partmenor que m 'es rebetle
haja afalach que tant fort no ’m contraste.
Ajúdam Dèu que sens tu no 'm puch moure
perqué 'l meu cos es mes que paralitich :
tant sòn en mi envellits los mals bábits
que la virtut al gustarm es amarga .
O Déu, merce revolta en mi natura
que mala es per la mia gran colpa
e si per mort jo puch rembre ma falta
esta será ma dolça penitenca .

Jo tem á tu mes que no ’t sò amable

e davant tu confés la colpa aquesta ,
torbada es la mia esperança
e dintre mi sent terrible baralla.
Jo veig á tu just e misericorde,
veig ton voler qui sensmerits gracia ,
dones e tols de grat lo do sens merits
qual es tan just quant mes jo no tremole .
Si, Job lo just, por de Déu lo prenia,
¿qué faré jo qui dins les colpes nade?
Com péns d ' infern que temps no si esmenta
lla es mostrat tot quant sentiments temen .
L ' arma qui es contemplar Deu electa
en contra aquell blasfemant se rebetla ,
no es en hom de tant gran mal estima:
Donchs zcom está que vers tal part camina?

Prechte Senyor que la vida m ' abreujes

 214

ans que pijors casos á mi segueixquen ;

en dolor visch fabent vida perversa
e tem la Mort que es per tostemps longa .
Donchs mal decá é della mal sens terme
prenme al punt que millor en mi trobes ,
lo detardar no se á que 'm serveixca
po te respos qui te á fer viatje.
Jo 'm dolcb perqué tant com vull no 'm puch dolre
del infinit dampnatje lo qual duple :
e tal dolor no la recull natura
ne 's pot asmar é menys sentir pot l' home.
E donchs acó sembla á mi flaca escusa
com demon dany tant com es no ’m espante
si 'l cel deman no li do bast' estima
fretura pas de por é d ' esperança .
Per be que tu irascible te mostres
ço es defalt de nostra conexença
lo teu voler tostemps clemença guarda
ton semblantmal es be inestimable.
Perdónam Deu si t' he donada culpa,
car jo confes esser aquell colpable;
ab ulls de carn he fets los teus judicis,
vulles dar llum á la vista de l' arma.
Lo meu voler al teu es molt contrari
he 'm sò enemich pensantme amich esser:
ajúdam Déu, puix me veus en tal pressa
jo 'm desesper si mos desmerits guardes,
jo ’m enuig molt la vida com allongue
e dubte molt que aquella feneixca,
212
en dolor visch car mon voler po 's ferma,
e ja en mi alterat es l' arbiltre.
Tú es la fi hon totes fios termenen
e no es fi si en tu no termena:
tú es lo be hon tot altre 's mesura
e no es bó qui á tu , Deu , no sembla.
Al qui 't compláu , tu aquell Deu nomenes,
per tu semblar major grau d ' home 'l muntes ,
d ' hon es gran dret de qui sembla 'l diable
prenga lo nom d ' aquell' ab qui 's conforma.
Si alguna fi en aquest món se troba
no es vera fi puix que no fá l' hom felix ,
es lo començ per hon l' altre s' acaba
segons lo cos qu' entendre pot un home.
Los philosophs qui aquella posaren
en simateix son esser vists discordes
senyal es cert qu ' en veritat no 's funda,
per conseguent al home no contenta .
Bona per si no fon la ley judayca ,
en paradis per ella no se entrava:
mes tant com fon començ d ' aquesta nostra
de que 's pot dir d ' aquestes dues una.
Axí la fi de tot en tot humana
no dá repós al apetit ho terme,
mes tan poch l’ hom sens ella no ba l' altra
sant Joan fon senyalant lo Mesías.

No te repos qui en altra fi guarda

car en res als lo voler no reposa ,
 - 213
ço fent cascú é no hi cal subtilesa
que fora tú lo voler no s' atura.
Si com los rius á la mar tots acorren ,
Axí les fins totes en tu se 'n entren ;
puix te conech , esforçam que jo t' ame,
vença l' amor á la pòr que jo 't porle.

E si l' amor tanta com vull no m ' entra

creixme la pòr si que temènt no peque,
car no pecant jo perdré aquells hábits
que son estats, perqué no t' am , la causa .
Muyren aquells que de tú m ' apartaren
puix som migmort é 'm fan que no revisca ;
O senyor Deu , fes que la vida allargue,
puix me apar que envers tú jo m ' acoste.
¿ Quim mostrará davant tú fer escusa
quant hauré dat del mal ordenat comple?
Tu m ' has donat disposició no mala
e jo he fet del regla fals molt corba .
Dreçarla vull mes he mester la ajuda ,
ajúdam Deu car ma forsa es flaca.
Tú es primer en tota bona obra,
¿com será doncbs qui primer de tú passe ?

No 't prech que 'm dons sanitat de persona

ne béns alguns de natura y fortuna
mes solament que .á tu Deu sols ame
car jo sò cert que 'l major be si causa.
Per conseguent delectació alla
jo no la sent perqué dispost no 'm trobe,
214
mes per saber un home grosser jutja
quel major be sus tots es delitable .

Qual será 'l jorn que la mort jo po tema;

e será quant de t' amor jo 'm inflame,
e no 's pot fer sensmenyspreu de la vida
e que per tu aquella jo menysprehe.
Lla donchs seráp jus mí totes les coses,
que de present me veig sobre los muscles ,
lo qui no tem del fort lleó les ungles
mòlt menys tembrá lo fibló de la vespa.

Prechte Senyor, que 'm façás insensible

e qu' en null temps algunsdelits jo senta
no solament los leigs qui 't venen contra
mes tots aquells qu' indiferents se troben .
Aço desig perqué sol en tu pense
e puscha haver la via qu' en tu 's dreça :
fesho Senyor, é si per temps me 'n torne
baje per cert trobar ta orella sorda.

Tolme dolor com me veig perdre 'l segle

car mentre 'm dolch tant com vull jo no t' dme
e vullbo fer mes l' hábit me contrasta ,
en temps passat me carreguí la colpa .
Tant te cost jo , com molts qui no 't serviren ,
e tu 'ls has fet no menys que jo 't demane
perqué 't suplich que dins lo cor tu m ' entres
puix es entrat en pus abominable .
Catholich sò mes la fé po 'm escalfa
que la fredor lenta de 'ls senys apague
 215
car jo leix sò que mos sentiments senten
e Paradis crech per fé, y rahó jutje.
Aquella part del esperit es prompta
mes la de 'ls senys rocegant lam acoste ,
doncbs tu senyor ab focb de fé m ' acorre
tant que la part que 'm porta fret, abrase.
Tu creist mi perqué l' anima salve
e potse fer de mi sabs lo contrari.
Si es así, ¿perqué donchs me creaves
puix fon en tu lo saber infalible ?
Torna no res jo 't suplich lo meu esser
car mes me val per tostemps l' escur carcer,
jo crech á lu ' com volguist dir de Judes
que 'l fora bó po ſds nat almòn home.

Par misegur havent rebut batisme

no fòs tornat als brassos de la dida ,
mas a la mort hagues relut lo deute
e de presen jo no viuria en dubte .
Major dolor d ' infern los homens senten
qui los delits de Paradis no jutjen
lo mal sentit es d ' aquell altre exemple
e Paradis sens lo sentir se julja .

Donam esforç que prenga de mi venia

jo 'm trob ofés contra tu ab gran culpa
e si no hi bast tu dema carn te farta
ab que no ’m tocbs l' esperit qu' á tu sembla .
E sobre totma fé que no vacille
e no tremol la mia esperança ,
 216
puix que no 'm fall charitat, elles fermes,
e de la carn si 't suplich no me 'n ojes.
¿ O quant será que regaré les galtes
d ' aigua de plor ab las llagrimes dolces?
Contrició es la font d ' hont emanen,
aquell es clau quel cel tancat nos obre.
D ' atrictió parteixen les amargues
perqué ’ n temor mes qu ' en amor se funden ,
mes tals quals són de aquestes m ' abunda
puix sòn camí é via per les altres.
Tè á mes una obra que comensa aixís: Ja no sper que sias
mort.

PERE MASDOVELLES.

Tot ignorant se pensa mòlt saber

e va ab ulls cluchs en lo bell dia clar
met son camí pel qual no sab anar
e tot sabent spatxa per grosser.
Variejar lo veurets cada dia ,
parla tostemps, lo mesquí no s' compren,
ab sos semblants li plau fer companyia ,
si ou parlar, lo sentit ho repren .

L' home d' honor qui trenca sa paraula

á cascun jorn li veureu fer viltat
no duptant gens deute ni amistat
d ' acte d ' honor po li plau tenir taula .
Si 'l repta algú haya ſeta malesa
no y respon may; si 'us ha pres diner
 217
satisfer hi vos ha ell apaguesa ,
imon car cosí que 'us par d ' estmercader ?
Dona d ' honor qui viure vol honesta
en general deu esser estimada
si sa honor castament ha guardada
e per algu será estada raquesta ;
car la qui ’u es e requesta no l' han
virtut li es mas no tant singular
com es la qui estreta l' han hauran
e dolçament s' es sabuda guardar.
· · · · · · · · · · · · ·

Belpotlo pensar
Be seu i qdona o montal tempesta
ui ! jqui
met lo seu cors será á mort liurada
per lo marit qui l' aurá ben amada
e lo renom qu' en lo mon d ' ella resta ;
e 'ls pobres fills qui per sort romandrán
vituperats no 's poden alegrar
e son incerts llur pares abont l' han
ne qual per dret deuhen la má besar.
TORNADA AB ENDREÇA .

Jo prech á Deu les quimal usarán

que prestament les vulla illuminar,
les bonestes á vos les recoman
Mare de Déu les vullats conservar.

BERENGUER MASDOVELLES .

Prenguen espill los curials que son

19
218
de grans senyors é persona cascuna
y aquell rich hom don Alvaro de Luna
e com vilment es exit d ' aquestmon
segons se diu per crims executat
en loch publich dient aquells ab crida
fets tots per ell en lo temps de la vida
e per lo quals a mort fonch condempnat.
Pens cadescú pèl gran rey molt amat
en aquest fet e crech ab bona cura
que fets semblants trobarán l' escriptura
erli aman herz alliot malvat
que per lur dit e concell desleyal
feran reys tres ab lo poble cordats
mas Dèu volent pres foren descordats
executals aquells del consell mal.
Tot conceller de rey ne curial
qu' es amador de la cosa publica ,
ama, tem Deu lo temps que pacifica
rey ab vasalls e vol l' estat reyal
e part lo be que ’n si n ' aconsegueix
ha merit gran e deu lo regordona
mes al tirant que 'l rey e publich dona
hon se que tir per si Dèu lo pureis .
Los set peccats mortals aquells compleix
á mon albir qui ama tiranía
e vers infern te manifesta via
ab l' enemich qui d' ell may se parteix ,
e va lo foll abandonadament
tancats los ulls conaxença perduda,
 2 :9
e ve la mort jornada no sabuda
fall- li deixar lo gonyatmalament.

Molts dels passats visqueren noblement

sol per haver en lo mon nomenada
apres lur mort e que fos divulgada
la virtut lur é savi regiment,
quantmes deu vuy cadascú ben obrar
que no 'l renom e paradís n' espera
e sos bons ſets li romanen derrera
e van primers al loch qui es sens par.

En acó vull aquesta obra finar

á tots dient: l' interés propi lexen
com faça dan en aquells qui regexen
e l' aquirit ha també de restar
e mes apant en retre compte prim
al jutge gran qui te justa balança
á folls qui tots vindrem alrabacança
si en vers Deu justament no vivim .
TORNADA.

Mon creador, si lo mon desestim

servint á tu en qui tinch esperansa,
em guarts d ' açò que mes no dech estim .

ALTRA OBRA D ' EST POETA.

Obra en 5 estrofas y tornada: L' hom qui del mon s'apar

ta per servir .
220

JOAN MASDOVELLES.

Qui pert lo temps detrás co que no val

me par de seny que molt freluròs sia
e crech tenir se fa la darraria
per hom qui 's te contentde poch cabal,
bi aquest tal,
mon frare car, de vos saber volria
per quin l' haveu, donchs sens parenseria ,
digáumbo prest que jomolt le per al.
RESPOSTA .

No pensáu gens que metre un jornal

ni dos, ni tres que sia grossería ,
de mi ’us se dir l' home concellaria
metės lo temps d ' açi per tot Nadal
ab gran destral
que mon parer follia gran seria ,
lexás lo fel axi ’n la mijanía,
ans veure déu la fi de be ó mal.

REPLICACIÓ .
Entés baveu ben be lo general
que 'as dich que 'n res esmenar se poria ,
mas á mon juy servir es gran follia
dona ab poch seny qui tir al natural,
mas tot es tal
per tant diré al qui es en la via
servesque 'l temps per vos dit e lo dia
ab tot son cert menjará menys de sal.
 221

ALTRA .

Qui de mi ’us dir que fos enamorat

dona de vos jurvos ma fé menti
que per null temps altra que vos aymi
ni aymaré, tal es ma voluptat.
ALTRA OBRA D ' EST POETA .
I. Increat Deu sol creador.

HUCH DE MONCADA .

(Fragment de un poema.)

Ab laugeresa no pesada é sompa

ix de Valencia ressonant la Fama
inflant (ses galtes de rubins) la trompa
que 'l so inmortal delmon suspens inflama;
roba de Dafnes la segona pompa ,
de sa transformació sens deixar rama,
oberta ó closa flor, oliva é fulla
que pera fer garlandes no la culla .

Totes les palmes trau de Berbería

podentles tallar d' Elx , mes considera
que en la terra qu ' es nit y está á mig dia
no hi reste palma pus de romaguera ;
é les ales batent ab armonía
fa per tot l' univers vol é carrera ;
é ab trompa é veu silenci á tots demana
d ' Ort á Ponent, de Sur á Tramontana.
19*
 222
Torna á Valencia publicant la crida
que a les Nacions ha fet, y allí prepara
sens cosa reservar de eterna vida
un acte publich de memoria clara;
processó fa Granade, pus florida
que ha vist lo mon de mes afable cara
tal que la enveja venttant gran ressenya
mordent lo cor les serps del cap desgrenya .

JOHAN MORENO .

Obra feta per Johan Moreno en persona de una nobbla e devota

Sra. Dona Violant d' Urria .

Yo si be 'm tinch per indigna serventa

de vos que sou celestial regina
alt sobre 'ls cels | mare verge divina
filla de Aquel que tot lo mon sostenta
contemplaré á Vos magpificada
en paradís segons que puch bastar
car no se algú | tant vos puga loar
quantmerexéu en vos esser honrada.
E que 'us diré | verge bumil sagrada
si 'ls doctós sants | prou no si atravexan
mos pensaments be troben é conexan
que ja nasqués | al mon santificada
de sant Joan | Batista y Jeremies
se diu ben cert | foren santificats,
donchs mes de vos que sou luny de pecats
conjuncta ab Deu en cambre delMacies.
 223
L ' esperit Sant | cumplint las profecias
vench sobre vos eternalment eleta
Deu ’us elets essent verge perfeta
segons que 'u dix profetant Isaias.
Del beneyt part data es maravella
entendres pot per la virtutde fe,
Deus inmortal | home mortal naixqué
Jesus parint | restas mare donzella .
Ab quanta amor | criá vostre mamella
al fill Jesus | fet hom sens carnal pare
. . . . . . . . . . . .
de grans virtuts sobre totas pus bella,
ab quanta amor | vos plague esser venguda
casta plorant | sus al peu de la creu ,
ab quanta amor amás lo Fill de Deu
restant en vos la fe que era perduda.
No 's pot contar com fos al cel rebuda
Deu é los sants , quanta 'us feren la festa
mes que la neu | teniu la sobre vesta ,
molt resplandent | la corona deguda,
de plenitut de gracia sou plena
en paradís | ahont senyorajáu ,
tots van aquí | los que vos probiscáu
delliures son de la infernal cadena.

TORNADA .

Tots los meus drets | Mare de Deu serena

tinch ja perduts si vos no m ' advocáu
 224
ab vostre fill | Senyora 'm concordáu
· sots lo mantel cobre la mia 'squena.
ENDRESSA ALS JUTGES.

Jutges d' honor puix que teniu la mena

del bon saber e de virtuts la clau
aquest meu dir si ’n res vos desplau
yo 'l vos tramest que hi sia feta smena .
ALTRAS OBRAS D ' EST POETA .

Ab tot que á esperiments (47 estrofas).

També figura en lo Procés de les olives é disputa dels jo
ves édels vells, fet Fenollar , Gazull, Vinyoles y alguns
altres.

MOSSEN NAVARRO.
STRAMPS .

Veig que 'm plau e pas dolor estrema

per un desig que dios mon cors se tanca
muyr sens morir é la mort m ' es stranya
sent ço que déu sentir home que fina,
no crin la mort e desig molt la vida
tot no mes un ans veig la diferença
que 'ns ha forçat a amar á qui desama
tota amistat qu' ab rahó no s' ordena.
Aquella fi que tot amant desija
de ses amors ma voluntat cobeja
 225
é no la leny ans la troba defesa
perqué la par ial amistat refusa,
ço que 'm fa amar desámar me consella
aquell desig que mon voler demana
é no 'l desam ans l’ am sens sperança
e com mes l' am renova ella ma pena .
Ço que mes val e no 's pert may en dona
fin que la carn es de l' arma dijuna
quant pus bi pens mon sperit atroba
la hon es tant inclinada ma pensa
tant m ' abelloix co que forma natura
humanalment quant acaba tal forma
que tot voler d' altra amistatme passa
e lo restant del mon me descontenta .
TORNADA .

Dona de mimon esperit contemple

vostra amistat á mon delit es causa
per lo desig humà que no 's conferma
á vos qui sou d' honestat genitura .
ALTRA OBRA D' EST POETA .
Una que comensa : Sibe d' amor meclam sovent.

FRANCISCO OLIVER.
Requesta d 'amor de madama Sansmerci feta per mestre M . Char
tier , treta de francs en cathalá per Franc. Oliver .

No ha molt temps cavalcant jo pensava

226
com un hom trist cansat e dolorós
en un gran dol hon fortuna ’m lançava
lo mes dolent de negun amorós
pusqu' ab son dartě força rigorosa
me tolch la mort la senyora de mí
lexantme sol ab trislor engoxosa
en lo govern dolorós é mesquí
e si vull dir forcat mes que ’m jaquescha
de fer dictats e de cobles rimar
e qu' abandon e demi converlescha
riure y solaç per lo lagremajar
cert en acó m ' es forçat lo temps metra
car jo no tinch sentiment ni confort
d ' escriura res ni tampoch de tremetra
cosa qu' á mini altra fos deport.
. . . . . . . . . . .
Cert lo concell que 'm donáu ma senyora
se pot mils dir que no fa pas lo fer
de creureu yo me perdonáu estora
car lo meu cor es tan fort é sançer
qu' ab res del mon no pot girar la pensa
en cosa tal d ' hop no ba leyaltat
ni pus concell mester no 'm fan defensa
sino de vos mercé e pietat.
. . . . . . . . . . .
Senyores vos é vosaltres donzelles
en qui honor neix e la gran ajust
no vulláu ser cruelment tan rebel -les
cascuna may ni totes de tal fust
é ja de vos neguna no ressembla
aquella qui m ' ohiu parlar açi
á qui hom diu hi apella so ’m sembla
 227
la bella cert dama Sense merci.

ALTRAS OBRAS D' EST POETA .

I. La Borja y 'l d ' Aragó.

II. Bocairent ie nom de fel.

PEROT JOAN .

Dicatis qui ’us ba ginyat

de penjar en la figuera
aquel habit qui 'us fon dat
per seguir la vida clera;
ja baveu pres bona carrera
per haver renegat Deu
car ella vos maldireu ,
mas en Xulella faréu
la sepultura darrera .
Si Deus est veritat
ja ’us veig ab la sobrevesta
y ab tres coronas Bernat
damunt vostra folla testa ,
essent vos solemne festa
seréu posat en l' escala
del cantar será gran tala
que la vostra vida mala
be mereix semblant tempesta .
Robas curtas e grans puntas
vos durán al espital,
228
seguir corts, festes ne yuntas
no ’ u mana la dacretal,
com á clerga regular
vos morréu sens confessar
car no ’u porá demanar
vostra cara de tabal,
caigut sou en cars papal.
No 'us claméu de la fortuna
Bernat si 'us es desigual
que vos leixas la ley perçuna
percassant vos aquest mal,
foreu estat cardenal
ó gran home en dignitat,
ara sou pobre robat,
e, si 'us moriu, bandejat
del regne celestial.
No ’us remort la conciencia
de viure en pecat mortal
home de poca prudencia
mereixedor de gran mal
cuydant tenir gran cabal
per seguir los fets d' amor,
no m ' ho tingáu á follor
car per esser captador
prou sou grosser animal.

O mare de Deu Senyora !

O santa clemens é pia !
O dulcis Virgo Maria !
O digna procuradora
 229
dels pecadors nit y dia ,
vostra valor infinida
conborta als desconhortats
e per gracia complida
millora de millor vida
los que ’us son pus afectats .
Vos sou tan acostumada
en obras de caritat
que tot hom desamparat
vos elegix advocada
en la mes necessitat,
perque sou tant piadosa
que de consolació
no sou gens carestiosa
á persona dolorosa
que 'us haja devoció .

Qual es tant de poca fé

y de mals tant abundós
que per sobres grans dolors
desespere de son bè
mentres se membre de vos
no se tant ſlaca esperansa
de negun desconsolat
que no torne en sa pujansa
si de bona confiansa
reclama vostra bondat.
Si nostre fac sentiment
en lo major desconbort
no ’us fa venir en recort
 230
nostra humil continent
acompanyat de confort,
nostra vida perillosa
es molt plena de perill
car persona congoxosa
sens vos es poch animosa
de reclamar vostre fill.

Donchs Verge santificada

sobre las dignas pus digna
alta , humilé benigna
defenció declarada
contra fortuna maligna
juntas las mans e plagadas
soplich vostra santedat
qu' ab las congoxas passadas
finescan las malas fadas
hon fortuna m ' ha lançat.
TORNADA .

Exemple de castedat
no gordéu de mas erradas
de una folla voluntat,
mes com per nostre pecat
sou regna entre las llobadas!
ALTRA OBRA D' EST POETA .

I. Obra « per madama Lucrecia de Lanno» que comensa : En la

pus alta fortuna .
 231

PESTRANA.
Debatdel cor ab lo cors tot encadenat éuniçonant fet per en Pes
trana .

LO CORS.

A vos mon cor me cové descobrir

los greus afanys que sostench pit é dia
per fin amor e sol no puch sentir
que puixca aver neguna milloria
é feu ho vos d ' altre no 'm deig clamar
que 'm dals tot jorn voler ultra mesura
car no 'm davets legalment fer amar
dona del mon pusque no y he ventura.
· · · · · · · · · · · ·

LO CORS.

Per cloure dich que cell ha foll dezir

qui mal prenent no muda ni 's xastia
é vos mon cor volets amor seguir
que 'ls fios amants pèls lausangés cambia ,
mas pus axí volets porfidiar
ab mi qui ’us tench secret jus ma clausura
la que amats requerre sens duptar
e si 'm diu « no» feume la sepultura .
TORNADA .

Carvoncles bells playaus delermenar

nostre debat car lonch temps ha que dura
 232
e si volets á dret vers mi jutjar
dar me els lo joy que tots amants ha cura.

MOSSEN PERE PUIG .

Pusque bordats ne abtesa
ne val tant com la favor
vull servir sa gran altesa
e pel mon cridar favor.

Mant hom vey prous e ardits

complits de virtuts assats
é pus no son favorits
valen los pocbs ses bondats,
é pus donchs que sa empresa
desavança lo millor,
vull servir sa gran altesa
é pèl mon cridar favor.

JAUME ROIG .
(Fragment del « Libre de les dones.» ).

PREFACI.

ᏢᎪᎡᎢ .

Dèu Creador, qual sol adore ,

únich senyor quant puch honore
Omnipotent, é revereixch ,
latriament tèm , obeixch
 233

sos Mapaments , spirituals

dos excel- lents é corporals,
singularment; ſ' obra millor
sols Ell colent de mes amor
de cor sancer, é ben voler ,
fas lo primer ; á mon parer
amant probismo es doctrinar,
sens frau , sophisme, dar exemplar ,
com mimateix , é bon concell
no sens perpleix al quinovell
ſas lo segon . en lo mòn ve .
En aquestmón Qui se 'n absté
amar mon Deu de be preycar
per esguart seu é declarar
é mon prohisme, al ignorant,
per Deu altisme es soterrant
tal charitat malvat servent
é voluptat lo seu talent
desig baver no res guanyant,
per á Deu fer ell ajustant
servey algú or ell amaga
é en comú en lo mòn vaga
aixi amichs é lo temps pert.
com enemichs: Del que so 's pert
bon ajutori de Deu rebut,
tot meritori he clar bagut
charitatiu l' esperiment;
en Deu copfiu será 'l present
m ' endreçará mon ensenyar ,
é mostrará sols remeyar
les sues vies. error publica
Entre les pies en que s' implica
20 *
 234
comunament trama li fall,
tot lo jovent; hont fallirá
no sens pecat hi suplirá
ha infestat sols de manlleula .
é comogut Que á caplleuta
mon mig perdut suplich , exorte
enteniment, lo que reporte,
fel ignocent é tinch emprés
ja oblidant, sia remés
no prou bastant no pas scapçat,
á tal empresa , partit, trencat
ja es ma despesa per veedors,
al sol del sach , é miradors,
lo sirga flach ni esquinçat;
del meu cervell mes sols pinsat
fa son capell é corregit
minue, sotil, dlimat, llegit,
rompli lo fil, Ó be scoltat
é per lo sest, sia acceptat
ordix no llest, benignament.
tix ab treball,
PART .

Yo com absent ja per la gent

del món vivint, desconegut,
aquell linquint per tots lengut
aconortat com hom salvatge,
d ' ell apartat tenint ostatge
danthi del peu , en lo meu llit,
vell jubileu prou envellit,
mort civilment, antich de dies ,
 235
per malalties hont se le pas,
mòlt afligit, com cans s' apleguen ,
vell, enllegit, entre ells s ' embreguen ;
desconsolat, quant han despenen ,
y atormentat, moren é penen ,
flach, debilit, é tresnuytant
ab poch del - lit, van aguaytant
desficiðs, una tal caça
mes ansios qual qui la caça
d 'aquests pubils pren mala llebra ,
joves gentils vibra , culebra ,
é d ' alguns vells é fébra aguda
qui com ocells no coneguda
passen chillant per tot hom prou .
é sibil- lant, Perque tant nou
com les cigales , tal ignorancia
corbs é cucales als qui ab ansia
van abucant, é treballs vans,
dels llobs fent cant, perills, é dans
sonant ses trobes, caça segueixen,
broden les robes qual no coneixen
é los frens dauren, pendre s'arreen
los carrers llauren , quanta ne veen ,
mouhen cantóns son ells los presos;
girant redóns, als poch entesos,
é tot lo jorn perqué s' hi miren ,
roden entorn veigen hon tireu
del cremallò en lo llur viure,
com papallò , los vull escriure
fins que si cremen; est doctrinal
perills no temen , memorial,
sentintde nas, haurá nom spill.
 236
A lu com fill Bou Lluch scriví
Baltasar Bou, llarch qui 'l pari;
per lo que 'm mou Bou , menjani fé ,
ta mòlta amor aparagué
é gran calor l' Angel Miquel
de nebot cbar, alt en lo Cel;
lo vull dreçar : Bou, segon signe,
car certament se diu benigne
lo teu jovent ab Bou silvestre
teps ben compost se mostra mestre
é prou disposi, disputador ,
lo enteniment confonedor,
veig que tens clar, dels braus Rabins,
é Baltasar crech puix tants tins,
nom de sciencia, nom é cognom
de sapiencia, é lo renom
é prophecia que pots cobrar
de senyoría del bon obrar
é principat serán conformes.
fou imposat Perqué informes
á Daniel , los jovens verts
quant Israel é inexperts
fou transmigrat, del toch del foch ,
per ser hoprat polls del bech groch
nom é plaent; del niu cuylats,
antiguament y poch aguats
es real nom . eixir certèr
Bou sobrenom , del esparver,
mansuelut cercant les mans
diu , é virtut. als vells galans
Bou conegué qui no se stan
Crist quantnasqué; pèl temps que han
 237
de porrejar mes avaricia
é pledejar qua amicicia ,
ab la verdor, no cur tractar.
al honrrat cor De mon parlar
dels curiosos tots si 'm creuréu
religiosos, é llegiréu
é capellans no may amar,
dicb : dels propbans ans desamar;
dels qui son dán may inquirir
cerquen , é van ne perseguir ,
de pich en sola , james casar,
é de sa schola menys abraçar
del vot exprés foch inmortal,
ni del entés d ' infera portal,
no ’ls plau membrar , dones dempades
te vull pregar enverinades
tu po 'ls publiques d ' aquell veri
é comuniques. ab que ferí
Si bi llegireu al llur antich
coneixeréu primer amich,
ab prou claror , Eva , de mort
la gran error dins aquell bort
tan manifesta , hon fou formada;
la deshonesta per llur errada
é viciosa deixá llavor
tant perillosa de frau error
amor inica é gran maléa
que hui’s practica , á sa genéa,
mes pecoral é quantes son
que humapal ara 'n lo món
sols per del-lit; son diableses ,
la per profit demonieses:
 238
car les primeres po cessantmay
amors son veres de cridar « ay»
é tots temps duren ; é sospirar:
per ço bi aluren ben informat,
tant los diables, publicament
d ' ells sols amables, tot estament,
may se ’n partixen , qui se 'n vol peixer ,
ni se 'n desixen , vull fer coneixer,
no hi val baptisme, ben avisar
mes exorcisme é divisar
llum , sal, capida exordi fent
que de llur vida suscintament,
divís se 'n faça; la llur costuma
bé sab demaça narrant en suma
quin es ferit será l' entrada
lo mèu sperit, ó la levada
n ' ha portat pena d ' esgremidor ,
la sobre esquena 6 sonador
mal buytanla anys; com sonar vol,
treballs, afanys 6 prothocol,
é grèu turment, ó llargues noles .
vetlant, durment,
Aquest poeta escrigué á mes una obra ab que guanya
joya en lo certámen fet en Valencia en 1474 en Lahor de la
Sacratissima.Verge.

LLUIS REQUESENS.

No vull anar en loch hon dones sien

car si jo y vaig cove qu ' heuré pensar
 239

e cascun jorn me farle de plorar

esmaginant los temps com se cambien
e plauriem de punt en punt morir
com ve que peds que la que ’m senyoreja
per res al mon no puch fer que la veja
e per ço plor jamegant e sospir.
TORNADA .

Ulls falaguers mal haya qui mal mir

com jo no 'us veig de que muyr de enveja
mes vostra amor axí ' m capitareja
que numque 'us veig tostemps vos vull servir.

No vull saber de res ne vull apendre

ans lo que sé vull tot renunciar
pusque jo veig lo mon axí anar
que res no val contra sort á defendre
váleguem donchs bona sort si 'l plaurá
e lo saber romangam a de part
car yo no vull en mi manya ni art
ans tinch per bo ço que la sort fará .
TORNADA .

Ulls falaguers si la sort ho volrá

si be 'us teniu que no 'us veig sino tart
ella 'm dará de vos ó part ó guart
e guart vos be qui gordar vos porá .
 240

ALTRAS OBRAS D ' EST POETA.

1: Obra de 5 estrof. ab torn.: Lo captador vesat de petitesa .
II. » » » » Si'uspar amor que hagués prou
durat .
III. » » » que comensa : Retorn , retorn nostra bona
amistat.

VESCOMTE DE ROCABERTI.

(La comedia de la gloria d' amor.)

Cant de la primera comedia de la gloria d ' amor en la qual
l'actor descriu lo temps e l'ora) e les dolors ) é final recomen
dacio a Apollo ) e Mercuri per virtut dels quals entra en deli
berat pençament.
De tot delit privat é d ' alegría
ple de tristor enuig e pençament,
ab dolor gran me retrobí un dia,
Dins una vall d ' arbres tant dolorosa,
qu' esmaginant la dolor que sentia
la pensa trobé la mort desijosa.
Trist, ro sce dir l' entrar dema ventura ,
tant era plé de tristor mon entendre .
Lo dret repos nega ser ma factura !
Era 'n lo temps quant potestat divina
crea 'ls delits que demostra natura
e en amar Cupido mes inclina.
 244
Flames d ' amor Citarea llançava
d' un estrany focb qui dins amor se crea,
cremant tant fort que remey no trobava.

Pirrus, Neró e los altres cruels,

veent mon turmen !, dolor gran los prenia :
de pietal se obrien los cels.

E esperança qui neix de cosa incerta

variejant l' esperit no trobava,
fugint de mí sa natural oferta .
L ' enteniment qui tal dolor sentia ,
novell desig lo prengué d' altra forma,
pus que rabó fugint d ' ell se partia .

Despertant me Febo se declinava

de cabiment son moviment prenia
e l' esperit fosca nit reduplava.

Voltí los ulls al cel com oratori,

dient als deus Apolo e Mercuri:
« Vulláu en mi operar adjutori.
De dolors tres jo pas aspre lurment:
gran desfavor e poch voler d ' aymia ,
pays estrany dins agre pensament. »
Totas epsemps eran per turmentar
sens pietat, pero vench á la fi
la desfavor qui volch totes sobrar,
 242
Fent me contar á cascú qui no sent
alguna part de mes folles amors ,
per lo camí de mon trist pensament.

Si com l' agró sentint mal temps venir

fugint se met als arbres per repos ;
nafrat d ' amor, jo trist comansé á dir ,
dins lo cansat pensament dolorós.

Cant de la segona comedia de la gloria d 'amor en que l'actor

demostra les dolors de son pencament | e fent similitut demol
tes altres | la sua esser maior troba perque clarament Venere
dellibera cercar son fill Cupido .

Amor qui ve d ' un natural suspir

d ' el llach d ' el cor perteix son nodriment:
mort m ' ha sens mort e morint puch guarir .
Trist! esparant lo be que desig veure
lo foch m ' encen ab grans flames la pensa;
qui tal no sent, ma dolor no pot creure.

Si com lo temps qui ve ab tal fortuna

que dels arbres les fulles s'en aporta,
no tot justat, mes una apres una,
Me pren a miper sentir major pena
d ' un petit dan ; crexent en pus alt munta :
una dolor una altre pus fort mena.
Perço puch dir que sent pus fort tristura
 243
que Pyramus quant Tisbe no trovaba
pres de la font de Nino sepultura.
Donchs, Venere, hon es la tua menta
de pietat? hon son les tues flames
del cubert foch.qui los amants turmenta ?
Hon son los dons e delits que affermes
secrets d ' amor als amants qui 't serveixen ?
dones turments e de dolor enfermes.

Quanta dolor , quanta sent io pena!

quanta tristor io sent en mon trist viure!
vulles, amor, als meus dans fer esmena,

E per remey de ma trista complanta

ab dolç sospir sercaré lo teu regne.
Ver es en part que 'l perill m ' en espanta :
Mes lo desig de io Cupido veure
tot altre dan me gire en alegria ,
sol que d ' amor Venus me volgués creure
E , demostrant part d ' el mal que io sent,
supplicar le inclin lo seu entendre
en lo desig de 'l amat pensament.
Car sens amor tot mon treball es pena ,
e vivint muyr, e a mort dará amor terme,
com per lo jorn la nit pert la serena.
E pus legal mon dan poré mostrar,
 244
fforcadament ella sera forçada
venir ho dar e mon mal remeyar.

Car segons trob el bon Seneca ha dit:

« Amor d ' amor s'apagua ab son semblant
e al amant qui aura legal servit. »
ALTRAS OBRAS D ' EST POETA .
Aquest poeta tè à mes la questió del departiment del estiu e
del hivern, y una Stramps que comensa : Conformsdesigs ab ca
litats diversas.

MOSSEN JOAN ROIC DE CORELLA.

( Fragments de la tragedia de Caldesa .)

Mourás corrent , la tremuntana ferma

e tots ensemps los cels caurán en trossos,
tornará fret | lo foch alten la sphera,
en lo mes fosch del mon veurém lo centre,
tinta de sanch se mostrará la luna
e tot scur lo sol perdrá la forma,
ans que james | de mísiáu servida
e lo meu cors del prim cabell fins l' ungla
mirant à vos | sia partit en pesses
e tornat pols no prenga sepultura ,
ni rebe 'I vent | tant celebrada cendra ,
pi's puga fer algu girá la lengua,
e dir bon pos | baja l’ ánima maleyta
si Deus permet mos ulls no ’us puguen veure .
E si es ver jo 'us digue may Senyora
 245
no 's troba 'n l' any l' hora de ma naxenca
mas lo meu nom a tots abominable
no sia al mon persona qui l' esmenta
ans del tot ras de les penses humanes
sia passat com un vent lo meu ser,
tinguéu per fals lo que fou de mon viura
e res de mí en lo mon no y romangue
e si per cars del meu cors gens me resta
sia menjar als animals salvatges
prengue cascú | la part de una centilla
perque 'n tans lochs sia lo meu sepulcra
que 'l mon finit | no 's troba la carn mia
pe sia ver que yo may ressusita .
Clarament veig | qu' en la mundana orla
Deus no ha fet persona tant culpable
yo 'us he comés | abominable culpa
mal qu ' en infern no trob pena conforma
es me la mort | mes dolsa que lo sucre
si ferse pot en vostros brassos muyra
en vos stá que prengau de mívenja
si ’us par que y bast per nostres mans espire
o si voléu cuberta de salici
yré pel mon peregrinant romera
Deus no fará | que 'l passat fet no sia
e si voleu demon viura smena
yo la faré seguint a Magdalena
los vostres peus | levant ab semblant aygue.

F1 .

21
246
ALTRES COBLES DEL MATEIX .

Si ferre calt | refreda la ma casta

calfarla he en vos en cara que fret sia
si tot lo foch | james may se perdia
pendrienne de vos quin sou molt basta ,
en algun temps cremant la terra 's gasta
no pren en vos vivint com salamandra
ne perdieu l' us | de bona aigua de urlanda
per que dexéu de vostra gentil casta .
Casta será | la vostra no poch bella
sens que james será horfa de pares
no crech lo mon vos baste á comparares
si gens preju | segons vostra querela
en dupte stich | james fosseu donçela
dot sens screix demana la ley vostra ·
puix tot lo mon de vostre cors te mostra
fels e infels e los de la ley vella.
En flames grans / sou vos la gavarrera
e vos sens foch | teniu color qui’us crema
pendran gran lum si se costan ab tema
de batre en vos com en l' pedregera
per vos so dix la dona baratera
que portáu foch deval les vostres faldes
del qual tot hom si vol lencar ab baldes
péndran poran com d ' una cantonera .
ENDRESSA .

Bella sens par , sens dupta fas vot certa

 247
hon que siau | sempre vostre seré
del que vos dich | tant tostme 'n desdiré
si a vos vejs ab cara descuberta .
Á CALDEA.

Ma gran carilat, amor e larguesa

que 'l poble coneix del nostre sperit
l' estil virtuos | de tanta puresa

donchs que fareu | vos gentil magpifica

que no fos virtut | sabent d ' bon veniu
un baix texidor per pare teniu
la mare com vos, 1 bagassa publica .
Pensau que les gens sien segues galinas
que lo fust e lo fruyt | ignoren de vos
baladre floriu sou fort verinos
que les amors son aspres metzinas
per mils s ' adolar | delobe 'ls afectes
da ella la pell a ven manlevat
la fama teniu i de test cascarat
epfengiu quant | pugau sens mil defectes.
Negar no podéu pas desvirginesa
sens talem fogiu com altre quistor
en tot mal talent | vos creix la color
pus ço ’us spolsáu sens tota puresa
fortuna cruel | á vos tant portátil
que morta cercau | pobblat ó dasert
del nostre setrill puix l' oli n ' es cert
lo cap si fa bla e no madur dátil.
248
Estant en la seu , en aquella indulgencia
un timbre que viu en l' arca lansás
valguera mes cert en bossa restás
que aquel que 'l prengués | sens tota consiencia
si vos los guias los moros de Meca
se ’n van dret al cel per cer clarament
car no satisfés ni fos penident
torpau a 'stibar la bruta calesa .

ALTRAS OBRAS D ' EST POETA .

1. Una fou vos lo remey de ma vida.

II. Retorn retorn nostra bona amistat.
III. Ma calitat fent vos en pura pensa .
IV. Ab plor tant gran que nostres pits abeura.
V. Fenoll molt dolç esculpit vos han marbre.

JOAN ROCAFORT.

Enamorat no fou mes de Isolda

aquell gentil e valeros Tristany
que jo de vos qui 'us port voler strany
per lo gran be qui dins en vos se solda.
No fou major l'amor en vers Ginebra
de Lanzarot aquell gran cavaller
car jo puch dir que so tan verdader
servent d ' amor é clar sense tenebra.
Jo no 'us am menys que Luch feu á Alisandra
ne ' m trob pus baix en grau de namorar
perço que 'us puch de seny acomparar
á la sabent è molt nobla Caçandra .
 249
Gran fou l' amor de Guiscart é Guismonda
mas no fou mes que la que jo 'us aport
qu ' ara 'us vull molt millor é pus fort
qu ' en lo comens, pus lo grat mes abunda.
TORNA !)A .

Dopa de seny mirau si ’us he servida

de mon poder si be molt mes regir
vostre cors bell donchs vulláu mantenir
á miqui ’us am ab voluntat cumplida .
ENDR

Leyal é ferm per vos mon cor se crida

que d' altre part no vol goig adquerir
aixi 'us trobau gentil sense pus dir
que 'l qui ’us coneix vos te per mes sentida.
ALTRAS OBRAS D ' EST POETA.
Atribueix Mr. Tastú á aquest autor una obra de 5 strofas y
tornada que comensa :
Totsmos delits é pensa tan joyosa .
Es una imitació de las obras d' Ausias March , y d' alguns
dels versos casi se 'n podrian dir copias.

RAMIS.

Obiu de mi quanta dolor

soport tots jorns servintamor
250
ab desesper
pus que lo dan m ' es tan cortor
que ja forçat per lo voler
no puix callar
tot hom se deu ben esforçar
com mes porá de ferm plorar
ma passió ,
car be ’u mereix la occasió
de mon trist cas sens ficció
que jo soport,
· escoltáu donchs ma trista sort
qui ’m porlará prop de la mort
á poch á poch .

Ads com será en lo trespas

qui para tots en aquell cas
tan congoxos
per molt que senta grants dolós
lavors serè mes desijos
d ' ella mirar
perço li fas mon lay mostrar
é simeresch que ’m deya amar
jo la suplich
atés qual vaig ni com estich
qu' en mos afanys met prou d ' escricb ,
e que breument
de pielai li vinga smert
pusque li so bumil servent
sens tot engan
é si tals com jo li deman
de tot en tot va menys presan
yo visch ben cert
 251
que no m ' es luny lo temps incert
ab que seré per mort cubert
dips en lo vas.

LLEONART DE SORS.
Cert á ramor me convendrá parlar
del temps passat que tant callat bavia ;
cert á ramor me cové oblidar
tots los deports que per ser franch havia ;
cert á ramor puch dir so vostre sclau
no á cert temps car gran partit seria
vendres per preu d' açó qu' á mes hom plau
e ay en cert temps passat la sclavonia .
Liberalment me son volgut liurar
pus mon senyor veig que te milloria ,
liberalment veig ley en atorgar
tot lo restant qu ' en aquest mon viu sia ,
liberalment me son donat sens frau
per un gran preu que 'm part que ben alt sia,
no 's troba tal si primament pensáu
quant val alló que pel ja dit se fia .
Jo som aytal com lo qui 's met en mar
en temps d ' ivern per fer sa mercancia ,
jo som aytal que gens no 'm fan duptar
los grans enuigs qu' amor dona tot dia ,
jo scm aytal com lo qui ' s fia ab dau
e te pensat per ell avansat sia
sens que 'l revers genç pensar no li plau
car voluntat la sovent de nit dia .
 252
TORNADA .

Si del que pens si vos no 'm defensáu

d ' ací avant jo per mort me teoria ,
car res no pens si fora de vos cau
á vos es dar tristor e alegria .
Enemorats que teniu prim sentit
dieu si us plau podeu metrem en via
d' aquestmeu cor que m ' es ba poch fugit
car jo no 'l trop | tant mél deman tot dia
e donchs digau si Deu vos prest l' aymia
car jo ’us se dir qu ' ell s' es de mi absentat
huy ha vint jorns eixint jo de ciutat
qui me 'l retes | bonas trobas n ' auria.
Bons trobadors qui ' m dirá 'l loch hont sia
aquest meu cor , ab tota veritat
jo li daré un anell smaltat
e seré seu pus baja sa paria.
• ALTRAS OBRAS D' EST POETA.

I. Cell qui mal diu d ' alıri ni s' abilita .

II. Obra de 3 estrofas y tornada: De vos me dolch qui per
dent temps en vå .
III. Cansó, 4 estrofas y tornada: Lo meu deport es podervos
mirar.
IV . Aytal es hom com se mostra parlant.
V. Tant quantmes cerch é mes veig .
VI. Perqué 'ls demés homes naturalment.
VII. Crueltat vol que ges no sia amat.
VIII. No sap que's fa sino aquell que prega...
y algunas altras obras entre ellas quelcuna danza .
 253

JAUME SAFONT.

En Leonart si be mon esperit

ha sentit gros | tot pens devinaria
hont es lo cor que axi ’us ba fallit
e 'us fa boscar en case foravia
a Pedralbes | hont tantmés qui 'us desvia
lo trobareu que 'l le apresonat,
Na Bruguera 'us dirá la veritat
qui bi sap mes com | pe fembra que almon sia.
Mon paradis |mon be ma bella aymia
lo cor e 'l cors é tot quant Deus m ' ha dat
comet á vos e l' anell smallat
será vostre , si en Sors lo m ' envia .
Esta obra fou escrita en resposa de una de Sors (vejas est
poeta) que comensa: Enemorats que teniu prim sentit.

COMENADOR STELA.
Cobles fetes per lo Magnífich comenador Stela de Barce
lona .
Jesuchrist stant nuu agenollat sobre la creu tenintdevant
stesos per terra los instruments de la passiò diu aquestes pa
raules .

Sant Dèu inmense pare prescient

yncreat Rey I d ' hont tota vida mana
vet que morré | per la salut bumapa
tenyint de sanch | aquest cruel turment.
Jo so ton fill | en esta vall scura
 254
com l' anyell mans al banch del carnicer
no ' m desem pars car vinch per satisfer
l' amarch convit | de l' antigue pastura .

RESPONT DEU LO PARE .

Alt Gll eterné divipal fastura

Dèu home christ á mort predestinat,
Isach novell | en exemplar posat
en holocaust | qui fou d'anyell figura.
Ta sensual | inclita vestidura
puig se romprá á tan amargue mort
la alta part | dispensará confort
á la menorprenent greu sepultura.
Oracið feta en nom del comenador Stela á Déu lo pare nar
rant tots los turments que Jesuchrist te devant.

Causa causant obrer incomprensible

omnipotent sens fatigue deguna
fabricador del sol è de la luna
é comens | infinit é invisible .
Levar me vull per anar devers lú ,
aturen mé no veig res del que 'm tè
péns qué es la carn é 'I mon tan importú
que 'm lansa baix sens que jo trist no sé .
Jo veig ton fill | mig mort agenollat
sobre la creu | stesa baix per terra
e sospirant la nostra amarga erra
plora per vos e deu esser penjat.
Oig lo plorar i per les penes penoses
 255
trist reclamant | á tu pare Senyor.
les tristes mans | sten ab gran dolor
pensós, suat de gotes sangonoses.
Nostre compost de contraris agents
ell assumí , en carn de Verge mare
donchs re es algú , quo sens ell se separe
volentmuntar caurá entre mil vents
vuy nostre mort morra per la mort sua
qui será 'l just qui 'u pugue destronir
jo sia aquell que ta bondat inspir
puix son morir es la voluntat tua.

INVOCA LA MARE DE DEU .

Emperatriu | Vergemare donzella

cast esmeralt | é clar com la aurora
deixa infus , qui ton fill Dèu adora
Rey sobre 'ls reys bumil com la honella
e descriuré sa mort é sepultura
plorant los bens de los mortals turments
fartant jo trist | los mig morts sentiments
romput pel cor / sobrat de sa tristura .
AL CALZER.

Calzer de dol | begut ab gran promptura,

Pélach sens fons que nega nostra mort,
Font divinal d' bont ix nostre confort
L ' ánima greu | semblant á sepultura,
Stany sagrathont se farta lo Christ,
barri d ' esmalt ple de passið greu ,
256
copa d ' or fi refugint l' home Déu,
pou amargós hontbegue l'anyell trist
com sens contrast es flaca la virtut
aixis dolor al pascient salut.
AL FARO Y LANTERNA ,

Faro fumant | la alba sclarida

lamp ab greus trons segont los envejosos,
cabos copfus lansant focbs tenebrosos,
falla mortal del baix abis partida,
flames pujant del infernal sfera ,
tenebres grans qui per Judea voga,
costa d ' infern | cremant la sinagoga,
foch que feu fum devant la gavarrera ,
ploráu mortals | ab pensa congoixosa
del fill de Déu i la presó dolorosa .

A LA CARA DE JUDES COM BESA JESUS.

Fill de la mort | criat ab let de vibres,

monstro capí | mordent lo rey del polo ,
eclipse fosch opost al clar Apolo,
fantasme cors qui romp los ebreus libres ,
blasò tot groch d ' infernal letergia
Idra vibrant als labis del Mesies,
letre patent | del ignoscent Uries,
original de tota heretgía ,
o tu que fas en hom ta confiança
contempla bè | aquesta breu mutança .
 257

AL PILAR.

Columna gran de jaspis fabricada

e strado trist del verb incomprensible
de scambell ferm | pilar incorruptible ,
tribunal sant | de magestal sagrada,
plat de porfis del lenux cant nafrat,
marbre luent i que 'l pellicá plomare ,
pilar sagrat bont lo fenix sagpare,
pal crestallí hont Jesus fou lligat
alt é mes alt | del cell imperial
que pot parlar de tu lengua mortal.

ALS AÇOTS .

Rastells de li filat per Vergemare

Aradres grens | laurant l' elerpal centre
urpes gratant 'lo inefable ventre
oprobi dur del santifical pare,
coas de drach | fiblant pedra foguera ,
plomes firmant | l' ebrea sote escrita ,
flagells cruels del sempitern levita ,
pincells ab sapch | pintant la primavera ,
tant quant farem sens treball nostres vides
tant som mes certs de dos morts dolorides .

AL GALL .

Vert papagay | cantant cants d' esperança ,

gall piedòs planyent l' antich vicari,
ploròs recort | del mesquí solitari,
22 *
258 .
pago daurat en quant fist la menbrança ,
Araut zelant | honor é fé primera ,
serena en mar l plasçent y graciosa,
possera gran ab veu mòlt piadosa ,
aucell del cel portant corona stesa .
ab ton dols cant | fesme plorar la vista
que ja l' infern | l' esprit me conquilsa.

A LA CORONA .

Cercle del pol ardentmes que diana,

etern fermal | gloria de la vida ,
triumpho sant de trinitat unida,
corona greu | mortal é inhumana,
rosa fragant nostre sperança fina,
estell luent l lançant raigs sangonosos ,
jou cenyint | dos centres gloriosos ,
arch de la fé | diadema divina;
quant major es divina ta laor
tant deg pregar per mi las pecador.

AL DOGAL DE JUDES .

Corda del arch que matá á Caí,

núvol de mort l'infús de pestilencia ,
simbell de Camé negre dirruensa ,
bals del notxer | Caron ab qui renyi,
librant de pel senat de pudent goma
prois de plom , ab qui surgí la mort
guinana greu del fosch infernal port
dogal d ' espart filat dintre Sodoma,
 269
Mare de Deu implora tu aqui
car mos pecals ja ' m tenen pres assi.

A LA TROMPETA .

Claró ardent que 'lmon feu tremolar,

plantde pobill | mostrant general dol,
tuba tronant , qui ennegri lo pol,
cant de dolor que als ángels feu plorar,
crit penetrant qui feu obrir la terra ,
lament de mort fahent enfosquir la luna,
gemech cruel qui entristist fortuna,
ciscle rompent que 'ls trists inferos aterra ,
botzina greu que me faras star
al joc del juy | venintme despertar.
A LA VERÓNICA .

Vel divinal | y pali dels arcangels,

espill etern hont se mira l' Altisme,
almeyrar | per l' ombre del abisme,
sol esculpit | del orde dels sants ángels,
idea gran delmanço patriarcba
de care es Déu é del vicimolt pura
patró sagrat ab que obre natura,
doçer inmens del divinalmonarcha
inclita fas endressa ‘ls ulls á mi
e no desdenys lo trist de mi mesquí.

A LA SANCTA CREU .

Nau de Nohé | hon se salvá natura ,

260
leny arbolat | en lo baix paradis,
temple de pau divinal alogis,
sant standartſ de la eternal fastura ,
fust adorat de latría complida
pal bont penjá | la serp lo gran Jueu,
lit sangonos bont penjá home Déu,
fértil palmer | famòs arbre de vida,
salvéu á misant porxe Siloé
tu qui salvist | mon besavi Nohé.
A LA ROBE.

Manto folrat de la divinitat,

bell albernús de santa grana fina,
mongil devot i cobrint la carn divina,
collarí just de carmesí brodat,
porpre escellent | alt en los cels teixida ,
fimbria gran de crua sanch brodade,
toga real | á fera sort jugada,
sayo molt sant del sant princep de vida,
defén á mi del tenebròs infern
tu quiguardists | de fret lo Rey etern.
ALS DAUS.

Tres caps de ca del cerberus cruel,

tres bruts altars del regna de Vulcá ,
tres mostros fers 1 del regna Africa ,
tres caps cruels | del guerion Jufel,
- -

tres tempestats del uſanós Ihon,

tres infernals grans furies de Plutó ,
- - -

tres forns fumats en la casa de Bruto ,

-
-
-
- - - - - - -
 261

tres inichs daus sobre el Rey de Sion ,

Reyna del cel | guardem de mala sort
per no entrar I la hon nomort la mort.
ALS TRES CLAUS.

Clars diamants dels guants del Sabaot,

monjoyes grans per la eternal hermita ,
balaix ornant la vida infinita ,
joyells cruells de luntat sacerdot,
carbons fumants per la divina cena
lumssmaltats en cors incorruptible ,
fermall obrat 1 d ' ara irremissible
cafis clavats de la divina mena
O greu dolor que fos per nos clamar
lo fill de Déu | segon en trinitat.
AL CALDERO .

Olla bullent | deesse de la gola ,

pastera gran hon fou la mort pastada ,
tina fumant del fel ab vi temprada,
lach pestilent bon Iraell se cola ,
morter fangòs de la enveja prescrita ,
caldera vil | de sulze letre scrita ,
pica pudent hon tot l' infern vomita .
Abt contemplant la mia pensa viva
do pot trobar | vergonya lan squiva.
A LA SPONJA .

Esca coent de gran fel amargosa,

262

convit de mort del alt Dèu vertader ,

steril fruyt d ' aquell judaich verger ,
rael pudent | corcada y langosa ,
empelt podrit de bálsem infernal,
sponja vil | de confusa liquor ,
past de tinyòs | ofert al redemptor,
palla ſumant del pa sustancial,
gola fambrent, | truja, labrosa perra
Eva per tu , caygué boca per terra .
AL FERRO PE LANÇA.
Prova mortal | plascent y dolorida ,
rubí encés al foch dels serafins,
lança cruel | vida de nosmesquins,
inmens sagell | del santlibre de vida,
alba tant clar | cremant eterna flama,
carbuncle fil en Dèu hom encastat,
clau qui obrí la divinal ciutal,
Echates bo | leuger mes que la fama,
dintra los cels joya mòlt singular,
ferme mercé 1 que 't puga contemplar.
A LA SCALA .

Pont gloriòs | pera muntar al cel,

scala gran per los fills de Adam ,
sompi plascent | del just net d ' Abraham ,
barca cremant | en tempestat cruel,
camí segur del contrit infalible ,
branca suant del cedre inmortal,
centre preclar | del mont celestial,
 263

garita fort del altmur in visible, :,

tu est camí de benevenlurança
donchs fèm pujar / pus tinch gran sperança .

MOSSEN SUNYER.

Mes amaria tenir febre

que no com sent tal dolor
e tristo
qui 'm fa anar vestit de negre.

Nunca viu pus fort ventura

á negú que reig á mi
ple d ' enuig dol é tristura ,
des que tot mon bò perdí.
Perqué no 'm do res á cura
sinó planyer ma dolor
e tristor etc .

Amichs, parens quant havia

e perdut en un moment,
que no trob res que bo ’m dia
á darme socorriment,
ne veure la que solia
ne de perdre ma dolor
e tristor etc .

Solia passar ma vida

solament prenent deport
leixant dols qui no s' oblida
ara ’n donarme la mort,
 264
des que fon de mi partida
e perqui 'm ve la dolor
e tristor etc.
Acusar vull á quants sien
que no 'm diguen res de pler,
car tot ço que dir porien
no val res pus que 'l voler ,
seny, saber e cos sentien
e sospirar ma‘dolor
e tristor etc .
TORNADA .

Amors , lots me plan yerien

si sabessen ma dolor
e tristor etc.
TE, Á MES, AQUEST POETA DOS ESPARSAS Y UNA

1. Danza retronxada, que comensa : Prou li fassa qui ha dit.

II. » que comensa ab lo respos: Mal,mal
Deu lido á qui ’m fa aquestmal.

MOSSEN BERNAT SERRA.

. . . . . . . . . . . . . . . •
Pus so descret no 'n tenguats a follia
l' amor que 'us he ne 'l servir que 's vull far
que jo po 'm vull d ' altre vassall pommar
mas sols de vos que m ' bavets senyoria ,
pus Dèus vos ſech d ' alta sanch é paratge
 265
perçó 'us supley que ’us prenals l' homenatge
per remeyar mos dols 6 vos ſeu mia .
TORNADA

Lirs cars vermells tan ieu vos prearia

qu' en dret d ' amor me ſessels avantatge
de bon respost que sabés lo coratges
si 'us ho consen que tostemps vostre sia .

SERRADELL DE VICH .
Un jorn cansal de treballar
e desitjós de repausar
quant vespre ſo
em retorné á la maysó
volent sopar
de que covench tantost lexar
: per gran fredor
qui ' m vench al ventre tant forcor
que 'm trast de seny,
torcopayant, faent capleny
d' hom rabiós
tant me sobraren les dolors
e strayament
que ma muller de continent
fech me colgar
cuydant be que 's degués pastar
ab draps calents.
A paucb sentim cruxir les dents
é tremolé
266
cridant: « ¡Ay las ! ¿ E que faré ?»
No trob remey
ni metge de neguna ley
no 'm pot guarir ,
ans creyme coven'drá morir
fort prestament,
e copfassar.
La donchs viume muller plorar
e ſer gran dol
qui pus alegra viura sol
que 'l papagay
que sol un jorn no la viu may
que trista fos
playentse de los meus dolors
dir en axí:
- « ¡Oh Deu! e que será demí
mon dols marit ?
Be m ' es cruel aquesta pit
e amargant!»
Un meu vehí sentí mon plant
é vás levar
é anest me tantost menar
un confessor
qui 'm parech fós frare menor,
hom ben trossat
é quant em bagui confessat
diligentment
ell demaná si testament
havia fet,
e ma muller baix en secret
dix li que no,
 267
si qu ' ell tremès son companyó
al scrivá
qui era colgat e tardá

Aquesta composició titolada Testament es molt llarga y es

crita fins a la ſi en la mateixa forma de codolada.

RAMON CAVALL.
Pensar no pux que 'ls homens de peratge
haguessen rey si fos á lur voler ;
so qu’ els fig mes e 'ls fa lo cor doler
. . . . . . . . . . .
es temps de pau com non han sous ne gatje ;
los ciutadans fan stament reyal
en lur vestit melen guay e caball;
en breu fondrán e mudarán penatge.
· · · · · · · · ·
TORNADA .

Dona del mon qui ſes lo pariatge

de Dèu e hom per qui fom reparals ,
pregat per nos qui som descaminats !
lo vostre fill qui 'n vos feu son hostatge.

ENDREÇA.
Mete 's cascú la ma en son coratge
e verá si d ' aycelmal es tocats
e si ’u veu clar lunye 's de tals barats:
prenets mos dits per peres e formatge.
268

OBRA FETA PER MIQUEL STELA , DE BARCELONA

intitulada

COMEDIA DE LA SAGRADA PASSIÓ DE JESU CRISTH ,

Foch divinal | cremant del mes alt polo
encés d ' amor | infús á poques muses
auxili prech d ' aquell primer Apollo
que m ' ilumin les forces molt confuses
en poder dir lo que desig scriure
d ' un Reymoltgran / vengut per amor pobre
la mort del qual | á nosaltres descobre
un clar camí que ’ns dona eternal viure .
Ignem venimittere in terram , et quid volo nisi
ut ardeat? (Luc. xxii, 19.)
Axi partit del imperial siti
viu devallar | insigne resplandor
mon flach enginy | sabeni del tot ben quiti
per divulgar | mort de tan alt senyor
e romançant | viu Phebo é Diana
suar de sanch | vestint de plor lo cel
per lo gran dol , del rey Emanuel
trist dins un hort , tement la mort lumana.
Tristis est anima mea usque ad
mortem . (Marc . xiv , 34 .)

Hom é ver Deu tan agrament plorava

que dins infern sentien sas dolors
suor de sanch | la sua carn lansava
 269
venint la mort | qui 'l fahia dolorós
amargòs dol penave la persona
e tant cruel | turment era lo seu
que refugint | la ley del etern Deu
debia plorant | segon la fi entona.
Orate... Sipossibile est transeat à me
calix iste. (Matth . xxvi, 39.)
Ell es l' anyel | inmolat en Judea
tenyintde sapch lo profetat pilár,
6 mortal monó gent cruel Ebreya
Jo fill del hom com pot axí tractar,
mortals gemechs | l' assalten sensdefença
e sens gustar la divinal virtut
del sensual perdent sa gran salut
senti que dix mostrant la gran dolença.
O vos omnes qui transitis per hanc viam
meam , attendite et videte si est dolor
sicut dolormeus. (Jerem . Lam . 1, 12.)
Rey es dels reys | lançat á tota pena
sols, sens remey, d 'espines coronat
de cedre te un jou sobre la squena
desert d' amichs del seus desamparat
ceptre portant de amargue sepulture
lo rey Jesus nafrat de greu tristor
á la mort va | ab la mortal dolor
dient als seus lur gran desaventura.
Filiæ Jerusalem , nolite flere super me,
sed super vos ipsas flete . Quoniam ecce
venientdies in quibus dicent: Beatæ ste
riles, et ventres qui non genuerunt, et
ubera quæ non lactaverunt.
(Luc. XXIII, 28 , 29.)
23*
270
Princep del cel | vuý la greu mort assalta
en lo senyal qu’ hom te per lo trist lit
taula de crims repar de la gran falta
tant per turment qne te 'l mon enfosquit
set ha mortal | posat en agonia
son trist lament , aterra als elements
aixi passant | los cen aspres turments
deya lo trist prenent la mor per via.
Şitio . (Joan . 19, 28.)

Lo pellica | vestint d ' humana manta

es aquest rey qui mor per nostra mort
los plants é plors que ab trista lengua canta
es tal dolor que no consentreport
veuse la carn cruelment squinsada ,
veuse penjat | veu sa mare plorar ,
veuse morir | veuse desemparar
d' on viu que dix clamant ab veu cansada
Deusmeus, Deus meus, ut quid dere
liquisteme? (Matth . xxvii, 46.)
L ' infipit verb | tremes per l' etern pare
sens mudar es en la divinitat
rey ab dolor é fll de real mare
tálem tan sant que fou Dèu humanat
pilats no pot sa lengua per tristura
ba de cridar | sobrat d' un mal trant greu
pel que 'l beneyt recorrent á sol Deu
suspirant dix morint ab tal romtura.
Pater , in manus tuas commendo spiri
tum meum . (Luc. XXII, 46.)
 271
Plors son mortals | é la dampna mòlt largue
e greu dolor qui trepca l' esperit
veure plorar | la mare tant amargue
ferme, constant | en joc tant dolorit
fesa pel cor d ' angustia terrible
prengue per fill | Joan sens dissentir
e may Jesas — « Mare» li gosa dir
quant per amor , li dix ab veu planyible:
Mulier, ecce fillius tuus. (Joan. xix, 26 .)
Lo fenix sant | la ley servant divina
en arbre gran de cedre fa son piu
strado ville d ' strema ruina
fins que hi dormi lo sant fill de Daviu
passant greu mal é sa romtura strema
stava nuu | penjant en aquest banc
é molt humil | mullat de crua sanch
deya fipant seguint son crueltema:
Consummatum est. (Joan. xix, 30.)
Tenebres grans | lo centre gran cobrien
morint lo Crist axi per fonament
los cels , lo mon los ayres se escurien
tot lo univers | cridava perdiment
destrucció | natura manassava
lo sol plorant | rompia 'ls cabells seus
e 'ls elements cridant ab altes veus
viu los senyals que 'l Sant Amos parlava.
Repós inmens | felicitat eterna
miráu mortals 1 quanta beatitut
272
miráu Jesus com ix de la caverna,
deu increat clar centre de virtut
deixat al plor la máxima mundana
labis confus roman sol tenebros
resucitant lo gran rey glorios
del qual serti ab veu cridant humana :
Dormivi,et jam soporatus sum .
(Psalm . III, 6 .)

Ell es lo gran artiste de la vida

aqui los vents | é mon tot obeeix
ell es lo Dèu | á qui l' univers crida
á qui l'ipfern terrible revereix
imnes cantant d ' aquest sant patriarcha
l'exercit gran que viu d 'angels venir
lo trist palau de Pluto feu obrir
dientaisi lo divinalmonarcha:
Attollite portas principes vestras, et elevamini
portæ æternales: et introibit rex gloriæ .
(Palm . xxm , 9 .)

Phebo lansant | aurora de la Spanya

mon horizon | viu resplendent é clar
é per los cels | l' acgelical campanya
cántichs sagrats devotament cantar
lo poble trist | del cáos gemegava
blasfemant Deu | mesquins eternalment
buits de confort | y plens de gran turment
alt dins lo cel | son plant maleyt lansava.

Alpha et o | tal lo cel l' esperava

del erra gran que feu mon bell present
 273

que fou salut | á la bumana gent

bibon error | vist qui la reparava.
ENDRESSA Á LA MARE DE DEU .

Flor de Jessé | dins hon se humanava

lo que se feu en irinitat potent,
quant en la vall | tindreu lo parlament
no ’us oblidéu del que per vos cantava .
..... quem viderat Moises in
combustum conservatam agnovi
mus tuam laudabilem virginita
tem .

Vejas la questió moguda per mossen Fenollar prebère á

mossen Vidal, etc .

PERE TORROELLA.
Delit no 'm ve per dir ma gran tristura
ne puch callar ma dolor infinida
car en lo temps qu' entrí dins fora mida
ja presumí lo desfalt de natura
e per dos senys ma pensa cativada
cascú regimes la bu me podera
lo qual promet que sens deguda spera
foll desesper me donará sobrada.
Axi men pren com l' ánima dampnada
qui 's veu d ' afanys perpetual carrera
mercé clamant lo seu dan se prospera
vent pietat qui 's per ell amagada,
274

e ges no puch que ço pijor no ’m senta

qui 'l sens rabó mos feis cruels denegue
car lo dement per son astre carregue
e merils seus l' arma fa descontenta .
TOINADA .

Orals e folls pensarán que jo menta

car voler be los par cosa salvatge
si 'm fing d ' enuigs quasi dir me misatge
mes dan meresch que mal no representa .

No 'm ajut Deu si vos no 'm ajudáu,

ni ’m vulla he si 'm portáu malvolença ,
ni 'm do salut si vos no la 'm dodáu ,
ni 'n res me guart que vos vinga en ofensa,
sol l' estret pas un vostre fe reguardas
á aquell lamentma voluntat s' endressa
mes de tot l' als mon entendre no guarda
en aquest mon vos conſès ma deessa
ma vida e mort á vos sola s' esguarda.
· · · · · · · · · · · ·

Seguiré donchs ma vida per la vostra

á Dèu e 'l mon sens altre speriment
sol vostre star tindrá lo nom de vostre
un sí, un no, un juy, un sentiment,
e si per cas vostre seny se desvia
tornaré foll sens altra ocasió ,
si 'us ve algun mal cauré en tal malaltia
 275
e si envers Deu prenéu devoció
de sant Francesch será la vida mia .
TORNADA .

Be de mos mals si dich seny ó follia

fas mal ó be falcant opinió
vos m ' avisáu que 's ço que fer deuria ,
als reprenents donáu per mi rahó
que jo vaij cech hon vostra amorme guia.
ALTRAS OBRAS D' EST POETA.
1. Per tres mijans son poder habilita .
II. Prenéu conort é no ’us donéu iristura . (3 estr . y torn .)
III. Yvo car fill continuu per tu plor. (3 estr . torn . y endr.)
IV. Callen aquells obsequats per amor. (4 estr. y torn .)
V. Ne sent, ne oich , ne veig , ne conech res . (4 estr . y lorn .)
VI. Ara pots fer amor tas volentats . (5 estr . y torn .)
VII. O passió que sens poder has forsa . (3 estr. y torn .)
VIII . Yo so partit é partintme partia . (3 estr . y torn.)
IX . Alta senyora comptesa .
Doléuvos enamorats.
XI. Qui volrá veure un pobre stat. (Lay.)
XII. Tant mon voler s' ha dat á amors :
que tots quants dits de trobadors
lig ne recort
es mon parer fasen report, etc.
En aquesta composició que n ' es molt llarga hi prenen part
los poetas mes coneguts de Fransa , Castella y Catalunya.

TRAFFORT.
Gran carrech han vuy tuyt hom de peratge
276
vers Deus é Sants é la Verge María
qui per mostrarse de major valía
entre les gents fan pova ley d ' ultratge.
Cell qui morí la en monti Calvari
à cascun mot renegan é sa mayrer
> rompan lo mes per delit e repayre
ab jures greus par n' bajen bon salari.
E no son pas contents d ' aquest naufratge
que fan de Deu en plasses hon la via
mas quant son dins lo seu temple tot dia
despiten mes lla devant son visatge
lexant d ' oir l' ofici ordinari
per contemplar dopes á molt bon ayre
ab crits é brams oblidant lo Salvayre
torbant lo aut misteri santuari.
· · · · · · · · · · · ·

TORNADA .

Clau de virtuts vostre car fill' é payre

vos suplicats qu ' aycesis no desampari
mas que 'ls perdon com feu á Dimes llayre
si tots li son desobedenls contrari.

LLUIS DE VILARASA .

Per ben amar jo pas lo derrer dan

perque tots prech los que be amarán
diguen per mi quan me nomenarán :
requiescat in pace.
 277
D ' home mortal son lots los meus senyals
é no 'm despláu, que 'l viure m ' es morir
é per la mort serán finits mos mals
muyre donchs jo si la mort m ' ha guarir
que res no ' m dol pus muyr com bon amant
sino mos ulls qui jamés la veurán
que 'l temps es prop que per mi dir porán
requiescat in pace.
TORNADA .
Bon e mellor als no ’us prech ne 'us demán .
mas que sim muyr e may no 'us vinch davant
digats per mi tot jorn d 'açi en avant
requiescalin pace.
L ' enuig es meu é vostre 'l dan
si tot me planch vos riels
mas temps será que 'us plorarels
d ' acó qu' apats are burlant.
L ' enuig que ’us dich ó desplaer
he jo de cert dona per vos
que pèl passat vos he voler
e sabme greu vostres erròs
que veig que vos se tornarán
e per avant cert ho veurets
car temps será que 'us plorarets
d ' aço qu’ anals ara burlant.
. . . . . . . . .
TORNADA .
Bon any mellor de açi en avant
 278
tal nom de vos may oyrels
Mes temps será que 'us plorarets
d ' aço qu ’ anats ara burlaot.
D ' aquest poéta coneixém á mes cinch baladas, los comensa
ments de las quatre primeras son : 1.º Comens de cas m ' aporta
pensament. - 2 .a Sobres d ' amor m ' ha tret de libertat. - 3 .4 No
is pus amar sino co que jo sent. - 4.* Si com lo fach quin' bre
ça no 's estat. Tambens quedan del mateix poeta algunas
spargas, entre ellas una que comensa Si alguns dits que sia mal
parlant, y una obra de sis estrofas y tornada: Segons los fets
aixis lo pensament.

ANTON VALMANYA .
Obra intitolada Sort, feta per Nº Antoni Valmanya, notari en
laor de les monges de Valldonzella , hont parle de una desco
neixensa á ell feta .

Als desijans á conseguir lo premi

d ' aquells desigs qu ' amor los afalague
mes eloquents honorosos en gremi
la mia sort intim que no s' amague
jo perillant en amor avançada
mes desijantdel que 's pot conseguir
ma voluntat cogitant no fallir
pena sentí que no mes amançada
que ja alterada
ma namorada
viu en un puntdema favor discreta
qui tal dolor porá tenir secreta .

L ' entendre meu presumint la moguda

 279
qual ser pogués é no 'm fos gens notori
é de greus mals fos ma pena batuda
á pielat demaní adjutori
e iot humil ab manera duptada
essent ben cert no ajut disminuir
plant ni dolor la pena ab greu sospir
anímirar si s' fora revocada
ne sossegada
diréu si nada
e quan prop fuy diguí: «no m ' vulláu poure
qu ' en vos está que mon fet puga cloure.»

Res no tement la viu estar atenta

ab gest mudanl en lo que 'n poguí veure
tot asi prest se mostra mal contenta
del per mi dit ans no ’us poguera creure
e girás tost ab forma desijada
en un delit qu' á monges viu tenir
mioblidant en lo qu’ en pusch ben dir
entr ' ellas mes perque y los col-locada
favorejada
e triunfada
e ab tal acortme dix : « per que 'l turmentes
en res de mi sperança no sentes .»
En un instant dolor me fon aperta
tan asprament que del cor viure 'm cessa ,
tot vivint dan tinch ja per cosa certa
e pronostich que sen gens no 'm confessa
lan ablement la viu apariada
ſent son esforç se pogués acullir
ab les millors que 's poden favorir
 280
tractant d ' amor mostra serne tocada
e no penada
boc molt amada
e digui quant ab ellas fonch unida:
« fiant d ' amor ab turment pas ma vida.»

Havent desig de veure tal empresa

á quina fe taldelit les manava
viu d' ella prop una en lo mon compresa
abte, gentil, qui ab discret seny parlava
esser mostrantde bondat aprobada
sentint lo tot del mes que 's pot sentir,
aparecbre que 's fes aquesta dir
Elienor Vallsecba tan honrada
se fonch mostrada
e heretada
de tals virtuts, qu' en triumfosa fama
no has compar en aquest Ipodama (1).
Clarament viu ab forma cortesana
é gest estar semblantuna deessa
d' art musical mostra ser capitana
axí canta com sentit de mestressa
é ab cant mòlt fi é manera artizada
passa un lay molt gloriós d ' oir
lo sentit seu basta per discernir
tot cas d' amor axi n ' be stilada

( 1) Aquesta Ipodama fou una de las bellas donas de Grecia é lou muller
de Pirus del linatge dels Centauros e per ella fou feta gran batalla entre Pi
rus e Theseu e Crasteo de una part, contra los Centauros lo dia de las bodas
de la dita Ipodama, hont moriren molts Centauros: lo gran Hércules parla do
agó en los seus treballs .
 281
molt afrontada
e ben gosada
lo seu nom es Na Boyl Caterina
de totes mes gentil é que Lavina (2).
Ab un esguart é discreta manera
alegre cor é gracia donosa
en lur retret viu N ' Aldonça Janera
seure ab semblant de dona graciosa
de gentil art mostrant esser fundada
segons mon juy ne pogue presumir
Tisbe (3), Dido (4) ne Medussa (5 ) adquirir
poguereu tal enginy de nomenada
axi ornada
e avisada
mes en amormay nos mostrá Madea (6 )
ne en saber tapt la nobla Eritea (7).
(2) Aquesta Lavina fou filla del rey Latí e d' Amata , la qual vench de
linatge de saturu e fou molt singular e bellíssima senyora per ella fou gran
batalla en lo dotzé llibre de las suas Eneidas e Dant en lo quart capitol del
Infern , e Joan Bochassi á XXXVIIIj capitols de las suas claras donas.
(3) Aquesta Tisbe fonc de Babilonia singular dona é morí per amar molt
Piramus son enamorat. Fa 'n menció Petrarca en los seus triunfos en lo so
gont capitol e Bochassi ne fa menció en xij capitols de las suas claras do
pas .
(4) Dido fonch regina de Cartayna moríper amarmolt Eneas troyé, de
ago parla Virgili en las suas eneidas en lo segon libre , é Joan Bochassi en
les suas claras donas á Xxxx capitols, é Dant en lo seu infern á cinch ca
pitols, é Petrarca al quart capitol dels seus triumfos.
(5) Medussa fou filla del rey Forco del regne de Athalántica la qual fuo
bellísima sobre tota natura é fahia estar los homes inmobles; parle de agó
Petrarca en los seus triumfes en lo quart capitol, é Dant en lo seu inferi
á viiij capitols, é Joan Bochassi de les sues clares dones á XX capitols .
(6) Madea fou filla del rey Oetes, la qual fou singular dona é bellísima,
amámolt á Jasson fill d' Esson : parla d' agó Guido de Columpnes en lo seu
Troya , é Petrarca en los seus triumfes en lo primer capitol, é Danten lo seu
infern á xviij capitols, é Joan Bochassi en les sues claras donas á xij ca
pitols.
(7) Aquesta Eritea fou una de las sibilas sobiranament nobla; aquesta
24 *
 282
Clarificant la plech per sa mesura,
una 's mostra vers mi en semblant guisa
de bons costums parexent haver cura
é d' abtitud ab si porlar divisa
car ses virtuts li dan fama bonada
que tot quant te es digue possebir
rahó gran vol en lo qu' ab pensa mir
per dignilat sia assí declarada,
per mi loada
e ordenada,
es lo seu nom Na ViolantSayola
magnificar no 's pot lantCamiola (8).
Ab plascent gest e lalaguera vista
e donos ris e forma delitable
de l'altra part alegre no pas trista
de be honest se mostra bonorable
una que 's diu Na Beatriu Relada
la qual en si fa alegria nudrir
e 'l seu bell ris orne lo monestir
axi Deu l' ha d ' insignes bens dotada
é prosperada
é graciada
en ella cert causar no veuréu ira
interés gens no la fa Deanira (9).
profetá tot lo fet dels romans, hac gran sciencia ; parle d' aquesta Joan Bo
chassi en lassuas claras donas á xviij capitols.
(8 ) Aquesta Camiola fou muller de Laurenci é fou natural de la Cena é
fonch de gran magnificencia , la qual resplandi en gran honestat e puritat;
parla d ' ago Joan Bochassi en las suas claras donas á xviij capitols .
(9) Aquesta Deanira fou filla de Oneu rey e fou muller d 'Hércules lo
fort é fou de singularíssima bellea é graciositat é de gran alegranga , morí
per aquesta Nosséu lo centauro é Hércules tambè: d' agó parla Petrarca en
los seus triumfes, é Dant, é Bochassi á xxij capitols de las sues claras do
nes .
 283
Voltant l' esguart á la part mes sinestra
pusch recitar que y viu Serena Alosa
plena de seny de discreció destra
dir se pot be que rabó en si’s reposa
savia molt é ’n son parlar posada
e l' escoltat destrament repetir
e lo seu juy no veuréu divertir
ans está ferin constantment é durada
mòlt arreglada
e reposada
memorial deu fer d ' ella lo poble
com los romans de Veturia ( 10 ) noble .
Practicar viu ab ellas la honesta
ab ulls inclins Na Vallsecha serena
prenent sa part de llur delit é festa
sens derogar devoció que mena;
de totes gents pot esser reputada
archa de seny e monarcha 'n legir
d ' entendre 'n be veya aquesta fornir
é 'n deu loar sempre estar arrepada
e afectada
santificada
son spirit la fará tant contemple
habitar pot de Cenobia (11) al temple .

(10) Aquesta Veturia fonch romana singular é bellissima dona en son

temps; aquesta preserva Roma de destrucció, é per privilegi impetrar per
aquesta aportan las donas or é perlas, é joyas de gran stima, é per aquesta
son fetes a las donas de passar antes dels homes, parlen lo dit Bochassi á
Lij capitres .
(11) Aquesta Cenobia fou regina dels palmiranesos e estant infanta re
nuncia a tots plers del mon la qual edificá un temple hont estavan los que
votavan puritat e quant fou lo temple fornit é lo pare seu que ya era mort
 284
Ab temps no tart e manera pulida
d' abtesa gran plena de cortesía
prompta en obrar d' açó 's mostra fornida
Na Beatriu Borgan sa fizumia
de pietat esser pot registrada
esperta en giny subtil en acullir
d ' hon se veu clar mereix tot bon servir
qu ' en voluntat no la veuréu mudada
ans animada
e esforçada
gran leyaltat en aquesta s' alleuje
Ermonia (12) ni li ſá 'n aço greuje .
Mirin apres ab animós coratge
be de report una qu' amor sinistre
sobres valent é d ' honorós linatge
d' actes zelants pot esser de registre
de perfets dons e grat acompanyada
elle mirant no 's pot pegun vellir
Na Vives dich per millor exprimir
es d' honor sim de compas magistrada
de crims mundada
e reservada
disputar potde son moderat viure
no 's degut tant de Lucrecia (13) scriure .
é son frare apres que apres son pare regí lo reyne com fos rey abans que lo
reyno no 's perdés ella renuncia lo temple é torná en lo mon, parla de agó
Bochassi á lixxxvij capitols.
(12) Aquesta Ērmonia fou filla del rey de Saragoga de Sicilia apellat
Gelon, aquesta hach gran nobleja en triumfe de pietat en los actes que feu
fou molt piedosa en amor; parle d ' agó lo dit Bochassi á Lxv capitols .
( 13) Aquesta Lucrecia fou filla de Lucreci varó , ella fou de singularíssi
ma bellesa, la qual bellesa fou disputada per molts esser de las bellas que
fossen en aquell temps; fou molt casta car per amar castedat morí é ' sma
 285
Muntada en gran per la sua semblança
un cars novell me feu per veure strenger
una que 'm par comens en esperança
ab gran desig á tota gloria atenyer
sinceritat en ella está enpremplada
magnánims fets molt prest déu conquerir
d ' amagats mals totalment pot guarir
lum de tots arls la viu intitulada
de seny bastada
é doctrinada
pecar no cuyt si met açi 'l nom d ' ella
Na Malla 's diu é tal es Na Planella.

Dues en par estaven assegudes

en aquell loch les seguí de rastre
mostrant esser mes que ʼls romans sabudes
riques de pler en lur sort fat é astre
flama d ' amor Na Gibert t has lançada
elegantsmots li veya proferir
Na Ribes fou l' altra á mon albir
fontde secrets é d ' amor apartada
qui vench irada
vers micuytada
e dir mirar vos açi no 's contenten
desamat son si los senyals no menten .

Ferim als pits dolor ab gran potenca

desvianloie de preposit e orde
car ab rigor é greu descopaxença
tá ella mateixa devant lo marit é parents , d ' aquesta scriuen molts doctors
en moltas parts , parlen Dant en lo seu Infern é Petrarca en los seus triumfes
é lo dit Bochassi á xxxxvj capitols .
 286
vençut per alt fuy posat en desorde
qu' ab gestmolt trist é ab la fas aterrada
cobert de dol no podentme tenir
me viu esser é tot ja deſallir
quantesplicar ella 'm feu l' embaxada
no cogitada
sens fer errada
Deguí sens pus vebent mon oblit jaure
may pur amor no pot en dona caure.

Recort haguí de moltes é no d' una

de passat temps que namorats amaren
e foren tals segons Petrarcha 'ngruna
que desamant lur amat 's destentaren
Člitamestra (14) Marcian (15) fou tochada
Herifile (16 ) Fedra (17) ’n viu elegir
Cleopatras (18), Elena (19) ’n feu morir

(14) Aquesta Clitamestra fou filla del rey Tindari rey de Cebalia é de
Loda é muller de Agamenos rey dels micenesos, é Egistus fill de Tiestes é
de Pelopia , enamorat de clitamestra, ab Clitamestra ensemps vengut Aga
menon del citi de Troya lo mataren ; parlen Séneca en las suas tragedias, é
Dant en lo seu Infern, en Petrarca en los triumfes, é Bochassi mateix á
XXXIII capitols.
(15) Aquesta Marcia desamá Cató son marit é 'n pres altre vivint ell,
é com aquell fos mort, torná ab lo primer marit Cató .
(16) Aquesta Herifile fou muller de Amfirao la qual assentí en sa mort
é la tractá .
(17) Aquesta Fedra muller de Theseu feu malar Hipolit son fillastre per
tal com no consentí pus ella él requeria é acusal de adulteri ab Theseu é
Thoseu feu quemorís .
(18) Aquesta Cleopatra fou filla de Minéu rey é muller de Tolomeu lo
qual ella feu matar per Pompeu e agó per tacanyería car desamal é amá
Pompéu ; parlen Dant en lo seu Infern , é Petrarca , é lo dit Bochassi á LXXXV
capitols.
(19) Aqucsta Elena fou muller de Manaláu e 'l desama é se ' n aná á
Troya ab Paris; foune per ella destrohida Troya .

' .. - --
 287
287
infinits reys e Sofinista (20) stada
sentenciada
ejudicada. .
Ysolda (21) pres Ginebra e Briseyda (22)
e Dalida Francesca no Criseyda (23).
No se cor fort de mon cas é gran tala
no se 'n dolgues qu' á molts aço confronta
sol cogitant en la voluntat mala
que proiech de la qui ’m feu tal onta
ab gran voler esser semi otorgada
quant ven amar me vaig ella atrevir
açi copfés tolt me feu convertir
guart se qui am de semblant borregada
ací donada
avolotada
de plor eccés é ab la pensa mig morta
partim d ' aquí tenint la via torta .
TORNADA.
Retret d' amor e esperança pautada
é grat exemple en tot loch me puch dir
car tres dolors en mí veig produbir
(20) Aquesta Sofinisba fou filla d' Asdrubal é muller de Cifa reyde Nu
midia lo qual desamá é pres alora marit devan ell Cressimissa capita dels
romans é apres morí car Scipió la feu morir ab verí per tal com fou traidora
á son marit; parlen Bochassi á nxjj capitols .
(21) Per aquesta Isolda moriren molts per amar á ella , e per Ginebra
també .
(22) Briseyda fou filla de Calcas bisbe de Troya, desamá Troyol fill del
rey Priam é amá á Diomedes.
(23) Criseyda fou filla de Cris rey, la qualamava é no fou tal com las al
tras damunt dites.
 288
per la quis' os axi demíabsentada
é desviada
e relexada
á Jesus prech que 'n pijors mals la veja
pus de s' amor sens rabó axí 'm bandeja .
ALTRAS OBRAS D ' EST POETA.

1. Sparsa que comensa: Pus que tots jorns no usats fer ga

'bella.
II. » » » » Vostres viltats me foren manifestas.
III. ab tornada : Mort me donau senyora vida mia .
IV . Obra de 5 str . ab torn . y endr. Tots los delits d' amor
veig luny demí. .
V. Obra de 5 estr. ab torn. No mes en vos virtut havets
streme.
VI. » » 17 » » » Qual mils de mi en tal ira cay
gut.
VII. Sparsa : Per lo que veig de vos tot me reprench .
VIII. Obra de 10 estr. ab torn : Qual un de tants dir porá qu'
ell no senta .
IX . » » » » » » Ansiós tot del amagat engan .
X. ) » 14 ) » » L ' ignorant hom porta ab si un
gran dan .
XI. » » 8 » » » Ingrat voler me fa d' amor
complan ye.
XII. Obra de 5 estr. ab torn. Si tardes ven he fallit en res
pondre.
XIII. » » » » » » Sentir no pot un amor tan en
cesa .

MOSSEN VERDÚ.
Moltes gents son en aquest mon loades
de grans labors passats fora mesura
 289
e fan amor qui en tal cas procura
als loadors visions simulades
sens demanar rabó per consellera
é bon recort mas aquella gran cuyta
é veus la error en tal cas com es duyta
posant á part la propia manera.

TORNADA.

Dona valent obra es maravellosa

lo vostre fet car sou de virtuts mena
mas jo no scrich de mil parts la cinquena
l' ofert me fa la ma ser cautelosa .

FRANCESCH DE LA VIA .

No fonc donat , tal joy en tot lo selgle

N ' en será may tant valent ne tan noble
Com feu á mí | una gentil senyora
Lo jorn que 'm lench | en sacret dins sa cambra,
E gens no dich | asó per far gaubanza
E no ho fas be per que muyran d ' enveja
Fals lausangers que Deu vulla confondre
Que 'n totsmos fayts | m ' han volgut tostemps noure.
Jamés falcó | no vench tan prest al loure
Quant li criden cassadors ab llur ciscle
Com en quant vi son cors alt en la torra
Em feu simbell de una alcandora linda
E assó fonch la nit de sinquogesma
290
Dins son palau . entrí cella jornada
Ab pas secret per una falsa porta
E de color | fuy pus vermell que porpra.

Quant viu son cors sota un dosser de porpre

E sos cabells | flamayants com stella
Els pits mes blancs que neu é flor de lliri
Fuy sbabit | é quaix fora d ' arbitre
E quant ſuy prop de la gentil persona
Mes odorant qu ' ambre ne violeta
Sobre mon coll | me posá son bras destre
E va 'm besar de vegadas ben trenta .

TORNADA.

Joya de un rey | é flor de auta semenza

Desir hay gran que abduy fassam crespells

ALTRA OBRA D' EST POETA.

Si com l' infant quant apren de parlar .

 SETGLE XVI.
Almudevar , Onofre. — Boschá, Joan. — Bisbe y Vila , Fructuós.- Calsa ,
Francisco . - Fernandez de Heredia, Joan. - Leonart, Gabriel.- Guerau de
Montmajor, Gaspar.- Giberga, Pere.- Havem , Ramon . — March, Ausias.
Pineda, Andreu Marti.--Pujol, Joan . - Pujades, Geroni.- Pujades, Miquel.
- Rius , Antoni.- Siurana , Jaume. - Valentí , Lluis Joan .)- Solivella .
*Sentpere,Geroni.- Serafí, Pere.
 ONOFRE ALMUDEVAR .

Simoltse conforten ab dolça fragancia

las flors dels ingenis dels vigils poetas
y en est verger entres, llegint ab instancia ,
porás cullir fruitas ab gran abundancia
de molt grans sentencias subtils é ben tretas.
Avisos y exemples se pinten y broden
y ornats de molt dolsos vocables y versos
virtuts grans y vicis empelten y poden
y tals á les dones comparen y apoden ,
que fan , si be 'ls gustan, retráurels dispersos.
Mastégals y gústals, rumials mil voltas
si vols ben entendre sos fraus y revoltas .
Estos versos foren estampats al comensament de la edició
que en 1561 se feu del Libre de les dones.

JOAN BOSCÁ.
Non sab lo camí d' amor
lo qui diu per fellonía :
Tal cosa jo no faria
mostrant lo esdevenidor.

Quant los ulls han presentat

al entendrer lo bon alt
25 *
294
la voluntat fa lo salt
esperant lo desijat;
en tal cas es gran error
dir una semblant follia :
Tal cosa jo no faria
mostrant lo esdevenidor .
Perque 's ver que dir no 's déu
en tal punt jo no vindré
car amor al qui rete
pot manar assó faréu .
Al qui sent de tal calor
no 'l crech si dirli lexia :
Tal cosa jo po faria
mostrant l' esdevenidor .
Déume donchs l' enfellonir
al desijos pensament
d ' esperar estranyament
Jo temps que no veu venir ;
mes ab tot qu ' es gran error
james algú dir deuria :
Tal cosa jo no faria
mostrant l' esdevenidor.
TORNADA .
Qui donar vol bo favor
dir no deu davant s' aymia :
Tal cosa jo no faria
mostrant l' esdevenidor.
Te á mes altra dança que comensa : Amor la gran senyoria .. .
 295

FRUCTUÓS BISBE Y VILA.

Si lo que mon cor pensa

pogués portar á llum com yo'volria ,
donara coneixensa .
fins hont pot arribar la melodía .
De bon grat cantaria
del piadós Troyá las aventuras,
quant cercava la barca ,
desitjant navegar á la comarca,
posada de las Ombras en obscuras
y negras espessuras.

Pero la força falta ,

flaqueja lo sentit y la paraula;
qu ' en materia tant alta ,
lo joch al entaular se desentaula .
Perque pensau qu ' es faula
trobar lo rami daurat dins un boscaige
cubert de tantas ramas
que no hi poguera anar ell per sas camas.
Y servint las colomås de misatie,
tingués ditxos viatje .

Y que Eneas se frissa

per un pom d ' or d ' hont penja sa ventura .
Per ell fa gran pesquissa ;
ab ell pretent tenirla fort segura,
lo qual te tal patura
que sols segueix, la maben fortunada.
Y si no ve en tocarlo ,
296
no pot força del món violentarlo .
Alfanja damascena ben trempada
s' hi trobara burlada.

Pero no vull cansarme

referint una bistoria lant palesa.
Ah! si volgués aydarme
lo ram , purificanıme la rudesa ,
ab quanta subtilesa
aniria plomant aquesta escorsa ,
demostrant que no es falla
sino que jau lo gra sota la palla .
Mes ja sent que lo cor tot se 'm reſorsa ,
no hi haurà qui ' m torsa .

Qui no coneix á Eneas

allé porá trobarlo al port de Tossa .
Esta palint mareas
de la cuitada mort que allí la acossa
y no li tira cossa ,
perqué de peus y mans ya no 's pot moura,
sols lo pom d' or desitja
pera poder fugir la obscura silja .
Seráli lo pom d' or un mur de coura
que res no 'l porá moura .

. : Lo pom d ' or es la gracia ,

los quatre frares son colomas bellas,
seguirlas no 'us desplacia
que lo ram trobaréu seguint aquellas
lo lloch hon serán ellas
procuráu que no 's perda may de vista.
 297
¿No veyéu com se llansan
sobre una Penyafort que 'ls ulls alcapsan?
Y encara que de lluny vos apar trista
no dexéu la conquista .
La selva que tant brota ,
que ’ns amaga lo ram , que 'l pom aporta,
de humilitat es tota ,
que mitras d ' Archebisbe no comporta,
ser subdit lo deporta ;
fuig , com á foch cremant, hopra mundana
y en mes te lo Rosari
que lo Pontifical ni l' ordinari.
¿Voléulo fer estar de mala gana?
Donauli pompa bumana.
Y am per cosa prou clara
saber trobar lo ram per los indicis ,
pus veem que 'l nostro frare
le dins son pit lo pom de tals oficis,
son llarchs los beneficis
que per lo medi seu Jesucbrist dona;
miraume en aquest pobra
que, pera que confès, vida li cobra,
y per passar á vida molt mes bona
ab lo pom d ' or lo abona.
¡RAMON DE PENYAFORT, remey se troba!
¡O confessor tan noble
que pera confessar tornáu la vida !
Mirau per vostre poble,
reprimiu á qui 'l roba
 298
y pus teniu la gracia tan cumplida
si 'us agrada cant nostro
dauli contra Charó la bell pom vostro.
Esta composició també fou escrita per la festa de Sant Ra
mon .
Ab lo mateix objecte n' escrigué un altra que comensa :
Al temps que clarejar l' alba comensa.

FRANCISCO CALÇA.
(Sentencia dels versos catalans que prengueren part en lo cer
tamen de las festas de Sant Ramon .) ,

Axí com fonch sobrada la alegría

que a tots causá la Canonizació ,
fora tambe grandissima rabó
correspongués la fertil poesía .
Los Catalans xperque deixam la llengua?
Catalá fonch lo Benaventurat:
qui no coneix poch haver agradat
no tinch á molt que caiga en semblantmengua.
Los provençals y limosins poetas
han inventat la mòlt delicada art
pera agusar l' human ingeni tart
y poder fer ses trobas mes perfetas.
Ausias March en ella fonch poeta
tan excellent que 's tingut per mes net
do quant bells rims y bells canis bajen fel
y axí son temps sa troba fou eleta .

La Gaya, fonch sciencia nomenada

 299
pèls catalans antichs de gran renom ,
y es gran dolor no entendre perque y com
casi per tols greument es menyspreada.
En castellà tothom se dopa á escriure
tenint per cert que 'ls será mes profit
y donarán axí major delit,
emperó molts han donat mes que riure .

Mes fácil es compondre en Castellà

per ser les lleys dels catalans estretas ,
per los accents no poden los poetas
liberament escriure en Catalá .
Molts castellans á tort y á dret escriuen
sens advertir lo accent si es llarch ó breu
y si no fan figura no 'ls sab greu
aquella entench que sinalefa diuen .

Ningú adverteix lo que es Sineresi

dópasel poch si fan tornada rima,
no tornar mot no ’ls es molt estima
pero ya veig que renyirán ab mi.
Tot hom va tras de molta llibertat
y de cantar chacona y carabanda ,
vers de primor y 'ls posen á la banda
curant molt poch del artla gravedat.
Pero advertint los cants de mot en mot,
volria honrar l' autor d ' una cansó
y emplear en ell un costosissim do
sino que vol passar sols per devot.
Prech al Autor d ' assi en avant pretenga,
que á baver scrit com han molts á la joya
300
pèls jutges tots units de bona voya
fore premiat y axí es be que ho entenga.
No 's pot negar que son molt bellas trassas
dels qui han pretés, y molts grans invencions
qu' han merescut per molt bones rabons
haver llohós tots ells no gens escassas.
Donchs comensant volria molt honrarlos
ingenis bells de nostre lymosi,
pero be tinch molt gran enuig ab mi
ventm ' impotent pux que no puch premiarlos.

ESPARÇA.

Y axi diem mereixer grans llabors

los qu' ban escrit en llengua catalana
portant quiscú sa troba molt galana
y esser tots ells subtils componedors.
Emperó havent greument faltat en l'art
lo qual no admet tan culpable descuyt
perdonarán si se 'n tornen de buyt,
forals millor que fossen vinguts tari.
ALTRA ESPARSA .

O pecador de mi quant grans querellas

quant grans clamors y quanta fallonia
y quauts grans, crits y quanta parlaría
obint estant aquestas más orellas .
Com se pot fer haver trevall debadas
Síals conort que no 's pot dir millor
 301
lo qui es estal á tols oposilor
perque lo pris es de misser Pujadas.
Coneixem d ' aquest poeta á mes de alguns versos llatins un
sonet que va dedicat á Ausias March y comensa aixís: Lo molt
famos autor que Plini diuhen ,

JOAN FERNANDEZ D ' HEREDIA .

(Respon á A . Martí Pineda que aldeixarle un llibre li havia
enviat uns versos. )

Per versos responch , sab Deu lo que ’ns costa,

tan mal me te 'l mal, tan dat al través,
tan flach está 'l cos y l’ ánima mes,
com vos ho veuréu per exa resposta .
Ab tanta primor he vist que 'm lloháu
per hon la llaór es vostra y no mia ,
qui no 'm conegués yo crech que 'us creuria :
mas yo que 'us conech , conech que ' us burláu .
No vull mes lloaros per mudar de joch ,
perque en vostres obres lloar tal semostra
que 'l que s' atrevís en dir llaor vostra
quant mes pensás dir, diria molt poch.
De veurem vos dich que no ’us escuséu ,
qu ' encara que 'us veig assi per la llista ,
de qui hom vol be gran cosa es la vista :
donchs feubo y será gran be del mal mèu .

26
302

GABRIEL LEONART (1).

Ingenis, que 'Irich talent

en arts suptils empleau ,
de aquest llibre contemplau
l' estil, l' art, y document.
Veureu ab facilitat
mil suptilezes escrites
en l' Art de comptar may dites
de gran ser y utilitat.

Reglas breus de las monedas,

y pesos de Barcelona
pera tots negocis dona
de exemples , ricas veredas.

Diverses operacions
de Trencats, reglas de tres ,
destos Regnes, y estrangers
Cambis, y Reductions.
En fi ques traça discreta
excellent y perfeta obra ,
y per creureu , basta y sobra
dir : Bernat Vila la feta .
Auctor que en esta ciutat
es sa virtut estimada ,
( 1) Versos posats davant d ' una Aritmética de Bernat Vila .
 303
y la Republica honrada
de sa rara babilitat.
Que no tan sols per comptar
puja de punt son talent,
que en tot moral document
es Mestre y viu exemplar.
Ea ingenis acudíu
á conexer d ' est Auctor
l' Art, virtut, fer , y valor
l' ingeni suptil, y viu .
Que sa babilitat perfecta
vostra fineza traurá:
como sol fer la suptil má
lo filet de la llancela .

GUERAU DE MONTMAJOR.
(SÁTIRA.)

Yo mestre Grau
á quimes plau
ser lo bochi
del rey Pasquí,
e lo fiscal
pera dir mal,
vulch de mon dit
deixar escrit
los besamans
 304
que ’ls Mestres vans
ban fet al rey,
perque en la lley
en que yo vixch
d ' est modo ' us rixch,
riurem de tot,
y dir un mot,
del mes agut
del corral brut
de les escoles
de beceroles .
Gran puvolada
o cavalcada
de cada trib
al rey Felip
ne fan viatge
que may passatge
de areners viu
passar lo riu
que tantdurás.
Passa carrera
un mestre Peres (1 ) .
qu' en totes veres
vol ser Hebreu .
¿ Y quino creu
qu' llebreu no sia ?
Perque'sdescobra
(1 ) Joan Baptista Perez, catedrátich que fou de Hebreu en Valencia en
1539 .
 305
d ' aquesta obra
la utilitat
e dignitat
des que han poder (2). .
de dar llicencia
del sobredit,
e açi va scrit
fonch ben mirat
é examinat
per lo Doctor
gran bebedor
Micer Clement
home imprudent,
que cavaller
se volgué ſer
en la jornada
de la entrada
del nostre rey.
Al sobresalt
lot espantat
també ha fermat
la obra present
e Perpuchent
comanador
Falcó (3) ó atzor
que está en muda,
ave mes ruda
(2 ) Ab tot y que en lo llibre d ' hont hem tret esta sátira no hi ha nota
que ho diga , creyem que aquí hi faltan dos versos.
(3) Jaume Joan Falcó, home eminentíssim , com que segons se conta re
lip II deya al tractar de homes de lletras que en Espanya no ‘ n tenia un altre
que passés la ma per la cara al docte Falcó.
26 *
306
que 'l quebraós,
rocimolt gros
de moliner:
est preten fer
cercol quadrat (4 )
e ases volar
y ell may vola .
Adargat, hola
e tinch recort
d ' aquell gran tort
que has causat
en la ciutat
satirisant
e llastimant
á molta gent
ab la insolent
sátira antiga,
perque no 's diga
qu ' hasacertat
ni mes trobat
sátira fent.
Mira imprudent
que no tenia
lo que havia
de contenir
lo que en mal dir
es sol guardar.
Ves á estudiar
en Juvenal,
si vols dir mal,

(4) Falcó sospitava haver trobat la quadratura del cercle.

 307
d ' ell treslladant
é acomodant
á ton ofici
lo que en est vici
ell ba guardat.
Puix be format
aquesta obra,
veurás que 't sobra
lo compliment
d ' entendiment.
Mestre Cordero (5 ).
ab son sombrero
é barret fort
que de la mort
es adjator,
lo portador
al degollar
e sentenciar
los desdichats
esquarterats
fins al suplici.

La vida d ' aquest poeta en estrem curiosa se troba en las

notas al canto del Turia , á seguiment de la Diana enamorada
de Gil Polo , edició de 1778 feta en Madrid estampa de don
Antoni de Sanxa.

(5) Joan Martí Cordero, mestre en Arts y doctor en sagrada Teología ,

morí en 1588 .
308

GIBERGA, PERE.
(Loant un retrato pintatper P. Serafi.)
¡O gran saber y empresa d ' altre força
veure mortals en vista que 's divina!
O Seraſí, qu' es obra Serafina !
Sou dels pintors lo cors y ells vostra scorça.
Trauie lo sol del viu sens may al' orça
ſer ni maynar sol qui l' alt cel domina
pens que ’u pot fer , respon y ell m ' encamina,
y es lo compás qui en tals afers m ' esforça .
¿No ’us par qu ' está divina y acabada?
Sí; pero lè l' esperit sols d' aquella
qu' amor pintá perſecta y animada.
Y honl? Dinsmon cor, lo qual contemplo d' ella :
canta y contix , qu' es rara y ben dotada
que 'l sol lluent s' iguala sols ab ella.
RAMON HAVEM .
(Poesia paemiada en las festes de San Ramon .)
De un catalá breument cantar volria
la vida y fi, la regalada historia .
pus qu ' en mos fets sempre ’us tinch en memoria
Reyna del cel mostraume vostra guia .
Barcelonés Ramon de Penyafort
ara es lo lemps, donaume en aquesta obra
d ' aqueix licor tant abundant que 'us sobra
puis dir de vos mereix ma bona sort.
 : 309.
La vida fonch tal com fonch vostra mort
á Dèu beneyt, sagrada y molt preciosa
exemple cert y regla religiosa
dels penitents consolació y conort.
Foreu gran bom versat en dret canonich,
als confessors donareu molta llum
ab un tractat que sos afers resum
de Deu la lley y lo camí catolich.
Contrari sou del esperit diabolich
puis convertint á heretjes, juèus y moros
patireu molt, sufriot lo colp dels toros
contravenints al sant jou apostólich .
La religió dels nobles Mercenaris
tingué començ del vostre bon govern ,
ab gran enginy fundareu son gran pern
qu' es lo quart vot á mes dels ordinaris.
Los doctors grans y los penitenciaris
podrán seguir á vostre exemple y norma
vos los donau redrés y nova forma
y als qui volrán fer vida solitaris:
do trobarém semblant en tot lo mon
pera poder gran Sant acompararvos
tots son molt curls en alabar y honrarvos
Deu pot dir sols les gracies qu' en vos son .
Ab pensa bumil lo vull pregar que 'don
son esperit que en aquest past no 'm falt,
quin fonch l' esforç quant fereu tapt gran salt
sobre lo mar , l' enteniment confon .
Un ángel just á qualsevol hom guarda
310
vos ne teniu un altre, cosa rara,
pera 'ls afers qu' estaven á la clara
encomanats á vostra sola guarda.

Sens duple aquest portava l' avantguarda

en aquell fet y triunfo divinal,
y vostre cos semblant al celestial
ágil, en sech , passá que res no 'l tarda.
Si tanta fé tinch, que una gran montanya
mudarla puch d ' aquesta a l' altra part
y amor no tinch , en tot serè molt tart;
amor servent causa tan gran hazapya.
Sols Jesuchrist per l' aygua va y no 's banya ,
axí mateix vos sobre vostra capa
als vents manant si algú dells vos escapa
regint lo sol qu' en tot vos acompanya.
Si algú no sab qui es lo rey que tant mana
ab tal ergull á cel, vent, mar y terra,
si be ’u entench es lo qui als mals desterra
un Semideu vestit de carn bumana.
TORNADA.
Vostra virtut y gracia sobre bumana
contra tots mals Ramon ya es coneguda,
tots vos pregám que al menester acuda
puis que us servim y honrám de bona gana.

AUSIAS MARCH
Ram , on se posa la coloma blanca
del esperit que al vostre mes afipa
 344

Penyafort sou tresor y medicina

al perseguit malalt y al qui tot manca .
Sou la mes alta cima y rica branca
del arbre de sciencia y de doctrina
la caramida sou que á Deu inclina
y tira á sí d ' aquell la gracia franca .
Lo gran Neptu ne sou á qui obeeixen
la mar , los vents, los peixos y les ones
sou lo de quimes los vicis se queixen.
Sou lo qui vuy molt honren les persones
les que assi podeu mes y mes mereixen
y les tres y un sol Deu sobre tot bones .

ANDREU MARTÍ PINEDA.

(Enviantun llibre à Joan Fernandez Heredia .)
La magestat de vostre gran policia
noble senyor dechado dels poetes,
senyala clar ab gran rahó y justicia
qu ' en les virtuts y en actes de malicia
guanyau de tots les honres y les dretes .
Fertilitat de fines y altres venes
en vos trobam , cercantles com á yostres,
mes abundants que dins les mars arenes ,
per qui perdem recort de les Atenes
veentmes gentils les vostres sutils mostres .
Ab lo thesor de vostra rica vena
es ferro y plom lo nostre baix compondre,
 312

pero puix vol, dispon , mana y ordena

veure 'l tarquim de nostra pobre vena,
lo meu desig no pot negar respondre:
mes atenyent per premi y benefici
poder suplir lo nunca visilarvos,
vull, puix vos tinch del cor fet sacrifici
ab gran descans tenir est goig propici
que del que he fet vulláu, Senyor, burlarvos .
JOAN PUJOL.
(Fragments del poema La batalla de Lepanto que escrigué aquest
autor.)
Carta de Pio V al rey Felip.
Fill amat
qui del catholich remat
sou defensor ipſalibble
ab lo poder invencible
que Deu vos ba comanat;
pus os cert
que lo sant y bon concert
s ' es romput de nostra lliga
jo ’us avis ab gran fatiga
del perill que veig obert .
Entenéu
que Celim enemich greu
de la esglesia sagrada
vol ab molt potent armada
destruir lo poble seu.
Es mester,
perque tal fet no requer
 343
descuyt ni llarga tardança
reunir nostra lligança
contra 'l maleyt Lucifer .
Daré jo
sancla benedictió
contra la bestia fera ,
al general y bandera
de la santa unió
y ab sant zel
jo 'us daré contra l' ipfel
quant poder tinch en la terra,
y per ferlimajor guerra
cercaré favor del cel.
Donchs mon fill
puis sou clarejant espill
hon ma sperança 's remira
repriment sa cruel ira
guardaunos de tan perill
Y sens mes,
daré fi á mon procés
puis tinch certa esperientia
ab quantsanta obedientia
sempre sou á D -u solmés.
· · · · · · · · ·

JOAN D ' AUSTRIA INVOCA Á DEU.

Apres que fonch lo savi general

ab presa gran tornat en sa galera
abans d 'entrar en la batalla fera
cerca favor del rey celestial.
Los ulls al cel y juntades les mans ,
27
314
agenollat ab molt devota penca ,
á Deu etern de majestat inmensa ,
ab prechs bumils diu paraules semblanis :
- Fill de Déu
pux per nos clavat en creu
comportareu mort tan dura,
mirau, Senyor ab gran cura
vuy per aquest poble seu,
que si s' pert
nostre bon é sant concert,
perilla l' cristianisme.
Eya donchs, fill del Altisme
miráunos ab ull despert.
Jo , senyor ,
confés que son pecador :
mes ab tot que aixis sia
no 'm negueu la vostra guia
puig vos prench per defensor .
Y de grat
sempre estich aparellat
defensant vostra creu santa
á deixar la mortal manta
ab que vos m ’ haveu criat

CONCLUSIÓ .

Aquesta es donchs lo triunfant succès

james oit de tan bella victoria
de que 's fará durant lo mon memoria
y mes avant si mes durar poguès.
 315
Tè à mes infinitat de obras de tots géneros que forman part
del groixut manuscrit que és troba à Paris ab lo titolde Can
soner de obres enamorades.

GERONI PUJADES.

Font caballi, ni somni del Parpás,

les Muses nou, si 's vol que fossen cent,
vuy no les prech me donen son talent
car tot es poch é ſalt en aquest cas.
Cell qui en l' Olimp te goig en son llobor
guie puix sab ma plana voluntat
que si ell se vol iré be encaminat
sens que mon psalm cayga en algun error.
Cbrist ja fet bom restant polent senyor
pedra en la clau que está en la sumilat
per fer etern del christiá l' estat
pedra prengué d ' un Pere pescador .
E com qui enpren perſetament obrar
aten abans si lo lloch es pantá ,
vol lo macís é mira mòlt que allá
sia ben ſerm lo sol que jus ba estar .
Si penya ó roch reu no li cal duplar
en consiruhir lo mur ó fort que fa
que de tal part molt ben segur está
son enemich no le y podrá mipar.
Axí mateix Gregori desijant
munlar en alt lo temple sens segon
sabent perçó ser tal nostre Ramon
qual pogués ser en tot lo mon cercant.
316
A passar vench cell edifici avant
que fundar volch la vera llum delmon
ab acort just aquell poder pregon
de plenilut en tal penya posant.
O llahor gran que haya succebit
en veu y esfors per Pere Penyafort
la clau tenint que ’ns lliura de la mort
y dona 'l goig del eternal delit.

Un portich feu lo rey que savi es dit

al temple bell de pedres de tal sort
que diferents son entre si ' m recort
y en lo dels reys me pens estar escrit.
De l' una cert car trobe sens afan
figura á Christ y altra Pere es
lo Ramon veig fa cumpliment á tres
volents lo cel per ells entrar hauran .

Quant ja les paus vench á firmar Laban

ab en Jacob volgué que pedra fes
senyal perfet del acte allí promes
de unions que tot temps durarán .
Per Christ son tcts ab Deu consiliats
del pacte es ell eterna fe y senyal
pero yo crech que ab ella es altre tak
Ramon ab dos absolent los pecats.

TORNADA .

Y nos pux som del tot certificats

del simbol cert entre 'ls tres casi igual
 317
tots conegam lo gran Ramon que val
y fassam nos á ell encomanats.
Esta poesía guanyá joya en lo certámen que ab motiu de las
festas de la canonisassió de sant Ramon de Penyafort se feu en
Barcelona en lo any de 1601.

MIGUEL PUJADES ( 1).

(Cangó.)
Inclita Barcelona, á qui la ſama
qual rara y singular , almon publica
per mappa abreviat, de la grandesa
qu' ab fullatge vistósal cel enrama
ý á la terra ab colors vius magnifica :
theatro de la héroe noblesa,
temple sagrat á virginal puresa,
academia illustre, mes que Athenas:
erari, que tens venas,
moltmes que lo Pado, de riquesas:
triunphos mes que Roma
.paratges y ciutats, castells no doma:
inmens mar de grandesas ;
Deu 'vulla qu ' en tot crescas
qu' eternament als teus afavorescas.
Excellent Mecenate d' un Pujadas ,
o be del Principat: puix que sustentas
(1) Eix autor es cosíde GeroniPujades autor de la Crónica universal de
catalunya : la present poesía ffou escrita ab l' objecte de alabar n ' aquesta
obra y a son autor .
27 *
318
Aquell, qu' en lo desitx Atlant imita
portant les breus espalles carregades
de la inmerça esphera : ja qu ' intentas
guardarlo del fer Mommo troglodita ,
que al profundo oblit lo precipita :
les gracies degudes se 't presenten ,
per tots los qui be senten
del liberal perfet y bon empleo
en donar tal ajuda
al que en eternitat avi nos muda
lo que prengué Leleo
enemich de memorias
cruel perseguidor de nobles glorias.
Ja per avant lo pes del Deu de risa
(aquí Apuleyos fan solemne festa),
no oprimirá lo geni que no bisca
de colors variats y divisa .
Y si (com á qui es) hont cau se resta ,
fara que la balança en alt rebisca
y siempre eternalment lo ingeni visca .
Que un contrari al altre sempre eleva.
Y no podrá la gleva
de la pedra molar, fer tant pesada,
macissa, grave y mala
que forç a abatre en terra aquella ala
que ab la ploma daurada
serveix la patria cara ,
y exalta tant quant pot la honrada mara .

Los ingenis un temps (es cosa bella)

molt mes que les riqueses se estimaren .
 319

Los oradores als homens suspenian

los músichs los portavan per l' orella .
Empero quant los Cressos domiparen ,
del princep á la guisa lots vivian ,
ingenis y las lletres avorrian .
Mes quan regná Alexandre Macedónich
lo dexeble platónich
de molts paripatbétichs se feu mestre.
Y quan lo pa trameta
Ociavia á Virgili, ix poeta .
Homeros fa destre
al mateix punt y dia
qu'ab sos muscles Smyrna li don guia:
Per Cervera, ciutat ilustre y noble,
á dar á la virtut llum y carrera .
Que á las arts lliberals sols las fomenta
lo premi: mes que honor pi veu de poble.
La musa ab lo sustento sens esmera,
Minerva eutre los princeps se sustenta ,
ý assossegat quant vol lo ingeni intenta .
Mil Tulios, Vulpians, y mes Gregoris
que no l' Assyria voris
te promet de donar: com tu acudas
á tos fills ab llet pura .
Y resta ab confiansa molt segura
que donant tal ajudas
á la mes alta zona
te exalçará en exir la part segona.
Estirará l' autor aquesta corda
que puje al degut punt de la alabança :
320
remuntará en ses mans tota memoria
perque lo fet al pom sovint concorda .
La sua Clio ara un poch descansa
pera pujar la patria á major gloria
exint ab nou progrés d ' antiga bistoria .
Y no podrá fer menys que no t' sublime
al punt que mes s' estime
que abundant lo subjecto ab tanta copia
del que noblesa estima:
y per Pujades puje que si arrima:
vos será cosa propria
y tindréu , si si pensa
los dos etern bonor y fama inmensa.

ANTONI RIUS.

Si á la Arabia felix , inventora

de reduir en art, y diciplina
de numeros: la sciencia peregrina
del Cel y de la terra, adornadora .

O sia Grecia, quant del mon Senyora

se feu per forsa de armes, y doctrina
de Apuleyo sabem , que en la llatina
llengua, la adorna augmenta y la millora.
Pero faltava encara la secreta
forma: que en facil, enseñansa y clara
l' art mercantil, abrassa y recopila .

Que per ser invenció, rara y perfeta

 324
de noble ingeni, y de virtut preclara
era obra reservada , á Bernat Vila .

JAUME SIURANA, LLUIS JOAN VALENTÍ, ANDREU MRATÉ

PINEDA.

(Comença lo Procés ó disputa de viudes y doncelles, ordenat

per los magnífichs Moss. Jaume Siurana , y Mestre Lluis Joan
Valenti, Doctor en Medicina, ab una Sentencia ordenada per
l' honorable y discret Andreu Marti Pineda, Notari.)

(Fragments.)
SIURANA .

Puix sou la font clara brollant abundancia

de dolça doctrina, senyor Valentí,
lo meu baix ingeni vexell d' ignorancia
vos prega y suplica ab molt gran instancia ,
qu' eu esta demanda donéu ver jubi.
A cert amich nostre tothom li concella ,
puix jove se troba, que prenga muller,
parlantli una ciuda y un ' altra doncella :
donchs vos responéume en esta querella
qual d ' elles déu pendre à vostre parer.
Qu ' estant en estduple quant mes imagine
menys trobe la senda que dret m ' encamine.

. . . . . . . . . . . . . .
322
VALENTÍ.

Volent prest excloure los plels y tempesta

y dar fi complida en est bell procés,
les viudes y verges ab molta requesta
requiren , que causa tan justa y honesta
sia declarada per bell compromés:
y prenen per julges molt practichs y destres
à dos grans juristes provecies en l' art,
Miçer Guardiola, qu' es mestre dels mestres ,
en qui james cabea embust ni sinestres
y aquel gran monarcha micer Luch Ricart.
Y 'i escrivá volen que sia Pineda
puix sab de richs versos teixir fina seda .

PINEDA

Cascú dels dos pinta y recama

tot lo que diu ,
d ' or exellent, tan rick, tan viu ,
qu' es maravella:
pero deixáunos la doncella
tan despullada
y ab tals pecichs tan maltractada
qu ' es pietat.
En nom de Deu ,
qui de no res fabricá y feu
los cels y terra,
 323

pacificantdels dos la guerra

pronunciam ,
y molt conformes arbitrám
semblant sentencia .

Depnitiva.
Que tornen la fama y gran preminencia
á verges y viudes honestes y bones ,
y en altres tants metres, guarnits de eloquencia
alegres publiquen la gran excelencia ,
les honres y gracies de totes les dones ;
y puix qu ' entre totes ateng mayor gloria
dels estaments d ' elles tenint lo mes noble
mostrant la medulla de nostra memoria
la palma y triumpho, llorer y victoria
deu rebre la verge dels reys y del poble .
Als dos condempnantlos que d ' ells clar entenga
que verge y no viuda l' amich content prega.

GERONI SENTPERE.

Qui porá dir la gran substancia

del vostre dir
estil del vers y l’ escandir
sil -labicant,
pesant ab pes lo consonant
en res escás,
á plom , llivell, retgle y compás ,
fexucb, ni tart,
324
mostrant lo prim del prim del art
ab excel- lencia
tant que mostram nostra senlencia
ab gran temor
deixant vil prech , ira y favor
tenint present
lo jutje just omnipotent
per dar guió
mirant la definició
de la justicia
qu 'es un voler just sens malicia
dar judicant
á cada bu son dret donant
ab pes egual
vist quani fa veure en general,
sentenciám
pronunciám y declarám
d' aquest tenor.
Mirant entre 'ls altres ab quanta primor
la Reyna sens culpa blasona Pineda,
volém premiarlo del pris de la seda,
del pom y del títolde just guanyador ,
y puix vem que sembra demestres llavor
l' espert é molt docte subtil Solivella
la gran praderia puxant y molt bella
pendrá per insignias la fama y honor .
Miguel Johan Gomis qui grans llabors dona
se ’n porta del resto la palma corona,
 PERE SERAFÍ.
CANTICH D' AMOR .
Tots quants d ' amor seguexen la carrera
fujan sa ley cruel, falsa, enemiga ,
que dins l' hivern sentir la primavera
y en mig l’ estiu fredor y greu fatiga:
no esper james ningú per fé sencera
tenir qu' á tot perfet amant obliga
trobar ja may pietat, que per estrena
don ' amargor, torment, dolor y pena.
Axí com vol en qualque pas fortuna
pereix algú per ferro Ó mort soptada
mas charitat universal, comuna
fa dar al cos la terra , y de passada
los via andapts ab pedras d ' una en una
de poch en poch fan sepultura alçada;
y yo morint per la senyora mia
may no 'm tirá piadosa pedra un dia.

Lo peregrí que nit y jorn camina

spera ’n l' alberch trobar repos una hura ;
lo navegant si la gran mar s ' eppina
cessa lo vent y del perill surt fora ;
lo fer soldat qu ' en batallar s' inclina
spera campar perqu' algun sanct honora;
y en mi tostemps creix la dolor superna
que ingratitut ma trista sort governa.

Premi sperant, treballa tot lo dia

326
lo laurador y lo seu cos molesta ;
y un capitá qu' es de soldats la guia
per lo semblant no tem fret ni tempesta ;
y un vil pastor d ' ovelles, fent sa via
treballa y pren descans per la floresta ;
yo treballantmay lo meu cos reposa
di sper de ben servir ninguna cosa .
Mouse lo vent molt fort de tramontana
ab lamps y trons y pluja tempestosa ;
trenca los tronchs dels monts y terra plana
desfá los camps ab l' aygua furiosa :
fent molt gran so de les campanes sada,
y mostra 'l sol la fas molt luminosa
mas en mi trist per ma desaventura
la tempestat creix sempre mes escura.

Baix en l' infern ab só de dolsa lira

Orfeu trobá pietat en sa tristura,
del gran Plutó cantant placá la ira
havent d 'aquell una ánima segura:
yo trist que nit y jorn mon cor sospira
blanir no puch un cor, ans mes s ' endura ;
po bastan prechs, ni plants , ni fe sencera,
ans quant mes va, creix mes cruel é fera .
L ' hom desterrat luny de sa dolça terra
sper ab lo temps tornar al ser qu' estava ,
y hu saltejat de una molt crua guerra
per temps ha pau 6 treva qu' esperava.
Qui está en presó y la cadena 'l ferra
libert se veu per temps com desijava,
 327

yo perseguit de tanta desventura

no se qu' esper , sino la sepultura.
Lo cervo qu’ es nafrat cerca aygua clara
per refrescar tenint mortal ferida;
si troba font ó riu, prest se declara
de ben curar y renovar sa vida;
tal so nafrat, mas sent qu' es molt avara
qui ' m pot donar la sanitat complida,
que te per be de pura set matarme
primer que may no vulla remediarme.

Tot reverdeix , la fértil primavera

quant es passat l' hivern que 'lmon despulla
floreix los prats y 'ls aucellets prospera,
al arbre nuu fa recobrar la fulla ;
dins l' aygua 'l peix y al bosch tot altra fera
troban descans y amant qui be 'ls reculla ;
y en mi lo temps james no fa mudansa
ans sent del tot secarse la esperança.
Las obras d' est poeta s' han imprés diferentas vegadas per
separat y junt ab las del rector Vicens García . Qui vulla lle
girne mes poesías no li será difícil trobar satisfet son desig .
 SEGLE XVII.
Blanch , Joseph . -- Casas, Magi.- Feuria , Pere Pau . - Forror, Goroni.
Fontanella , Francisco . -García , Vicens.- Romaguera , Joseph.
 MAGÍ CASAS.
(Tros de son llibre Desenganys delApocalipsis.)
De les penes del infern.
Pensarás en los inferns
anys infinits, anys eterns.
Penarás tants anys y mes
que llavors no s 'han cullidas,
que fullas no s' han podridas,
que pedras no baurán caygudas ,
que gotas no haurán plogudas ,
que gotas no hi ha en les aygues
qu ' átomos no hi ha en los ayres .
Y tants anys no serán res
als anys que venen desprès.
. . . . . . . . . . .

PERE PAU FEURIA .

(Tros de la vida de Sant Bernat Calvó.)

Mes tot se muda, no dura

lo descans, perque ser sol
vigilia la gran bonança
de una tempestat major.
332

Ja los dos blaus se trasmudan

lo del ayre en negre fosch,
y lo delmar en un blanch
que amenaça negre sort.
Ja tots los vents se reforsan
lo cel turbulent se clou
de núvols negres y pardos
ab up remolí de trons.
Onas y núvols se mesclan
fent confusos burinots,
las onas cassan estelas,
y los núvols pescan llots .
Ja del pobre vaixell cruixen
buch, arbres, entenas, posts;
las velas, cordas, maromas
lo fort vent romp furiós.
· Ja volan per lo ayre velas
quals rochos y á cabuçons,
quals delfins van las entenas
tras d ' ellas va lo timó.

Resta lo buch, mes no resta

que baix en los fondos forts
del mar los despon yan onas,
y alt al cel tiran del bot.
 333

GERONI FERRER DE GUISONA .

O gent del mon obriu los ulls per veure

entre esculls | una gran maravella
que ha obrat Dèu per una sa dopzella
pera 'l soport dels que la volen creure .
Teresa fou | tant sancta y tan prudent
que meresqué per sa tanta bondat
que lo tercer de l' alta Trinitat
l' hi abrassás son cor ab foch lluent.

FRANCISCO FONTANELLA.
Las últimas serán lágrimas mias
etern exemple á trágicas empresas
que merexent lo premide firmesas,
lo cástich han tingut com á porfías.
Estas foren las vapas fantasías
que lo amor estimava per finesas,
y en mon silenci restarán suspesas
per homicides tristes de mos dias.
Trompa será fatal ma desventura,
desengany de ma altiva confiança ,
quant més precipitada mes segura
que publique al amor, á la confiança,
ningú espere firmesa en la hermosura
si un Angel es objecte a la mudança .
A la mort de Nise.
O ! duras fletxas de mon fat rompudas,
 334
rompudas per ferir mes dolorosas ,
que llevantme las plomas amorosas
deixan al cor las puntas mes agudas.
Flamas mes eclipsadas que vençudas,
auroras algun dia lluminosas ,
ombras ja de ma vista tenebrosas
tenebrosas, mortals , pero volgudas.
Principi trist de penas inbumapas,
terme feliz del ánimaafligida
que per alivio son dolor adora ;
fletxas seréu y flames soberanas
si lleváu á mon cor la trista vida
per donar á mos ull eterna aurora.
També tè à mes de moltas altras poesías una tragedia quo
du per títol Amor, firmesa y porfia de la que n ' ha publicat fa
poch temps una bona edició lo senyor Magi Pers y Ramona.

VICENS GARCÍA .
O ! be n’ haja qui 't pari,
Soledat ditxosa en tot!
Defensa no coneguda
segur y regalat port,
fortalesa inespugnable
contra las persecucions,
blanch abont tiran los savis
y á fé que t' acertan pocbs.
Confesso que t' acerti
qu' es venturosa ma sort
y que descanso ab bonansa
de las borrascas del mon .
 335
Quant la blanca aurora illustra
lo cel ab son blanch y roig,
y las tenebras desterra
To pur y matiner sol,
entran los raigs per las portas
y ab lo resplandent calor
me fan llum , pera que ’m vesta ,
deixant los calents llapsols.
La desvetllada oraneta
ab repetidas cansons
me canta sense cansarse ,
de Tereo 'l cas atros.
La pintada carderola ,
puix te llengua, conta tot
lo que 's dibuxa sens ella
en lo brodat mocador.
La calandria xarradora
regositja al dia nou;
la cogullada ab montera
lo festeja ab cant y vols.
La perdiubeta escotxeja ,
y 'l francolí saborós
me diu que culli peretas
tancant ulls y obrint lo coll
La poch logrera guatlleta
vuyt per vuyt baratar vol;
y la tortoleta viuda
plora sos passats amors.
Canta lo passarell pardo,
y lo groguet verderol
y lo cruxidell faréstech
va disparant com un tro .
336
Ab esta música 'm vesto
y en continent veig las flors
platejadas de aljófar
que causa aurora ab son plor.
Considero la abelleta
que va xupant las mil flors,
pera donarme quant vulla
la mel, cera y papal dols.
Prench exemple en la formiga
y alabant sa prevenció ,
miro per mas grangerías
qu' es de savis consell bo.
Casso despres á vegadas
ab besch los simples moixons,
las perdius ab gos demostra,
y ab perdiu lo perdigot.
Ab llassos y ab escopeta
los grassets y.bobets torts
que cantant entre las vip yas
me estan avisant bont son .
Per las matas y garrigas
lo covillet saltador,
la llebre en son lit de grama
tan tímida, com velós.
Quan estas cosasme capsan
en lo mig de la calor,
m ' assento davall d ' un arbre
que 'm serveix de girassol.
Vaigmen á la tarda, á voltas ,
al fértil riu caudalós
. a pescar ab canya y plomas,
filat, cordas y bertrol.
 337
Pesco barbs, que semblan plata ,
lo un xich, l' altre mes gros,
la truyta llisa y pintada,
la madrilla plena d ' ous ,
y ab sos forats la llamprea
sens espina y sense os ,
las anguilas que s' esmunyen
com solen las ocasions.
Tórnomen al vespre a casa
hont sopo sens avalot,
en lo estiu al ras y fresca,
en lo bivern propet del foch.
Váigmen al llit, quan m 'agrada
y al cant dels grills saltadors
dona al contrapunt bonico
lo enamorat rossinyol.
Ab la llanesa senzilla
passo la nit sens rumor,
y lo sossegat silenci
we guarda la dolsa son .
0 , que vida regalada!
0 , que so estat venturós !
Prego á Deu que ma desditxa
no 'm trague may d ' aquest lloch .
No 'm persuadescan, los nats,
ab sofisticas rahons,
que represente altra volta
en la comedia del mon .
Ja acabí mon personatje,
y puix despullat me trob ,
isca á fer lo ximple un altre
que á fe que jo l' he fet prou .
 338
La mes alta sabiesa
aprench en ton faristol,
soledat, puix ya tu llibre
me ofereix cel, terra y sol.
Las obras d' est poeta conegutmes vulgarment ab lo nom de
Rector de Vallfogona, no van gens escassas per cert: aixis es
que com no reuneixen un mérit veritable , y 's poden trobar
sens treball, no ' n posem mes mostra que la present.
Darrerencament ha fet d' aquest poeta un llarch y profitós ju
hí crítich lo Mestre en Gay saber En Joaquim Rubió y Ors,
treball que fou premiat en los Jochs florals de 1863 ab una ri
ca medalla d'or que la societat Ateneo Catalá dona cada any
pera lo millor treball en prosa .

JOSEPH ROMAGUERA .
(Al arch-iris.)

Iris de la esfera ,
florit orisont,
émulo de Cloris
metéoro ayrós .
Del compás de Febo,
paralelo en flor
es de la bonansa
triumfo y blasó .
Al aygua en diluvi
templa sos colors
de l' ira celeste
fiador bermós.

2 . .. . size
 339

Los nubols esmalta

pinta sas regions,
rua de matissos,
guirnalda de flors.

Si de arch blasona
es traste de amor;
mes, ventlo sens fletxa
ningú 'l temp arpó.
Sols viu a la llum
y á son ardor mor,
fénix que repaix
ab los raigs del sol.
 SEGLE XVIII.
Balart, Francisco . - Eura ,Agusti. - Ferreras, Ignaci . - Puig y Blanch , 141
naci. — *Kibera. Bernat. - Serra y Postius, Pere.

29*
 FRANCISCO BALART.

Jesu - Christ la Passió vostra

tots la devem contemplar;
al manco la de Sant Pere
quant sentí lo Gall cantar.
Christians lo que ʼus diré:
creuréu de la Passió
dels Apóstols y deixebles,
de Jesu - Christ Nostre Senyor:
y de tota la conversa
que entre ells va passar;
almanco la de Sant Pere
quan sentí lo Gall cantar.
Un Dijous Sapt de cap vespre
com estava ordenat,
digué Jesus als Deixebles
que vajan á la Ciutat:
allí trobaréu un bome
ab un canter d ' ayga en má,
seguíulo fins a la porta .
de abont veureu que entrará .
Los Deixebles humilment
fan lo que el Mestre 'ls ha dit,
vanse á Jerusalem
perque Dèu n 'era servit.
Allí entrant á la Vila ,
davant d 'ells se demostra
344
un home ab gran alegría ,
ab up canter d ' ayga en má .
Diréu al amo de casa,
que jo vos hi he enviat,
que vull celebrar la Pasqua,
puig lo temps es arribat.
Demanareu una Taula ,
comensáula de parar ,
esta nit los meus Deixebles
ab vosaltres vull sopar.
Quan Jesus fou en la Taula
en casa Simeon Leprós ,
bumilment li presentaren
aquell menjar tant preciós .
Digué Jesus estas paraulas ,
comensantse á contristar:
ab gran desitg esperava
de menjar aqueix sopar .
Quan Jesus fou en la Taula ,
segons escriu Sant Matheu ,
esta pit los meus Deixebles
bu de vosaltres me trabiréu .
Ja fugirán las Ovellas
quan lo Pastor pres será ,
los Soldats tots á la una
deixarán llur Capitá.
Lo qui á míme trabirá
posará la má almeu plat,
y ell se'n portará 'l bocí
que per mí está reservat.
Ý vindrá lo Fill del home,
puix així promés está ,
 345

crucificat será lo Home,

Dèu clarificat está .
Miráu quanta amistat porta
Jesu -Christ á n ' al traydor,
posant junts la má al plat,
qu 'es voluntat del Senyor.
Per veure si 's penediria
no 'l volgué escandalisar,
perque portava la bossa
del vendre y del comprar.
Diu Sant Pere gloriós:
Senyor, may vos deixaré,
avans moriré per Vos,
Senyor, que no fugiré.
Y si algú se escandalitsa
escandalitsat será,
que jo 'l ne perseguiré
ab lo coltell en la má.
Mira lo que jo ’t dich , Pere,
mira en esta santa nit,
antes que lo Gall no cante
jurarás que no m ' bas vist:
y totas las teuas obras
ab mí vindrás á ignorar,
fins dir no coneixes l' Home
que es lligat en lo Pilar.
Encara dich mes avant,
mira , Pere, que farás,
antes que lo Gall ne cante
tres voltas me negarás.
Llavors lo beneyt Sant Pere
comensa de contristar,
346
volgué entendrer lo Misteri
que en la Taula se va obrar.
Acabadas estas paraulas
acabaren de sopar;
Jesus pren la tovallola ,
la baciga en l' altre má.
Per mostrarnos la Doctrina
los peus los volgué rentar,
á fins y los peus de Judas
Jesu -Christ se va inclinar.
Diu Sant Pere gloriós:
Senyor, vos no 'm rentaréu ;
tú no rebrás lo meu Cos
si jo no ’t rento los peus.
No, Senyor, los peus á solas,
que las mans me vull reptar ;
lo que ja está net, Pere,
no fretura de rentar.
Deixebles, tots sou molt pets
de culpas y de pecats,
si no es aquell mal enterch
Deixeble tant desditxat.
Mira lo que jo 't dich , Pere,
tot passa en veritat,
valdria mes que en la terra
un home tal no fos pat.
Jesus may fa ninguna obra
sino ab gran cumpliment,
va posar la tovallola .
y ordená 'l Sant SAGRAMENT:
Qui menjará de la Carn mia ,
y de la mia sanch beurá,
 347
si es mort cobrará vida,
si es viu bè morirá .
Judas també combregá,
possebit ja del Dimoni,
Jesu - Christ li va parlar:
vesten acabar ta obra.
Ningú d'ells may entengueren
lo que Jesus va parlar,
pensant podé li dolia
quan Judas se va penjar.
Quan Judas se 'n fou anat
Jesu -Christ feu un Sermó,
haja pau entre vosaltres
y no bi hajemes rencor :
lo que lo mes petit vulla
lo mes gran també ho voldrá ,
que jo pregaré al meu Pare
vos tinga tots de sa má.
Un poch estaré ab vosaltres ,
mes tantostme 'n apiré,
tepiu ferme esperansa
que al ters dia tornaré:
de Adam la gran cayguda
Jo la tinch de reparar ,
y las Ovellas cautivas
apiré Jo á rescatar.
Alli abont Jo apiré
valtres no podéu venir ,
que per conservar la Fé
haveu de restar assí.
Quan se vindrá la jornada
Jo vos vindré á cercar,
348
y vos donaré una vida,
la qual sempre durará.
Quan aniréu per lo Mon
predicant la Santa Fé,
Deixebles, ab lo meu nom
destruiréu á Llucifer :
y en mostrarli la Creu mia
abont me posarán demá,
abont se vulla que sia ,
ab lo meu nom ſugirá.
Contempláulo dins del bort
com estava agenollat,
aguardant la trista mort
ab tanta bumilitat.
Los Sants Pares y Profetas
may cessa van de clamar:
Jesus, puig lo temps se acosta ,
veníunos á libertar .
La segona oració
que va fer lo Fill de Déu ,
lo Calzer de passió
li aporta San Miquel.
Acceptáulo , Jesus Dèu ,
que aquesta ha de passar
la Vostra Santa Persona,
si lo món voléu salvar.
· Quan Jesus bagué acceptat
lo Calzer de passió ,
se girá á sos Deixebles,
que dormiad de tristor :
esta nit los meus Deixebles ,
tots me voliau ajudar ,
 349

ara solament una hora

ab mí no podéu vetllar.
Despertáu los meus Deixebles
y direm Oracions,
que Dèu nos do paciencia
en nostras tribulacions.
Lo enemich del Fill del Home
esta nil no durmirá,
per guiar que 'l Fill del Home
lo pugan crucificar .
Lo enemich may ha sabut,
ni entés perfectament,
que Jo sia la virtut
del Pare Omnipotent;
ni entendre lo Misteri
de la Santa Tripitat
á fins que lo meu Deixeble
falsament me baura besat.
Ja se acostan las tenebras ,
pero anemsen aviat,
que ja sento las cadenas
ab que tinch de ser lligat:
qui tindrá coltell ó gladi
bè lo podrá guardar,
perque tots son gent de armas
Jos que 'm venen a cercar.
Llavors Judas arribá
ab los Jueus ab grans crits,
Jesu -Cbrist los va parlar :
¿qué cercáu los meus amichs?
Ells llavors cauben en terra
en sentir Jesus parlar,
30
350
fins que plagué á Jesus
pingú d 'ells se va aixecar.
Diumenge era ab vosaltres
que 'm feyau molt gran honor,
ara vepiu tots ab armas,
com si fos un malfactor.
Ell los diu veniume á pendre
que 'us ne dono llibertat,
cumplit se ban las Profecías
del que está profetisat..
Llavor Judas lo besá
á la galta preciosa ;
prestament se va acostar
aquella gent rabiosa:
Llavors lo beneyt Sant Pere
volguels fer tornar atrás,
y va tallar la orella
å Malcos, criat de Caifás.
Torpa lo teu coltell, Pere ,
á son lloch acostumat;
qui de coltell feriria ,
de coltell será nefrat.
En tocant Jesus la orella
prestament la va curar,
quan veren semblant Misteri
mes se varen indigpar.
En casa de Apás portaren
á Jesus pres y lligat,
perque la anyada passada
tenia ’l Pontificat.
Dintre de una gran sala
aquella pit va passar
 354
Christo ab las mans lligadas
arrimat en un Pilar.
Diu Sant Pere á Sant Joan
seguim tots á Jesu -Christ,
ara no ’ns coneixerán,
perque es obscura la nit.
A dins de aquella sala
los dos se varen entrar,
perque Sant Joan de casa
era molt familiar.
Quan Sant Pere va sentir
maltractavan al Senyor,
la sirventa li va dir :
¿ tú ets de aquell Malfactor ?
No 'l conecb, digué Sant Pere,
innocent me fas tornar:
dicte que n' ets Galileo ,
jo 't conech ab lo parlar.
La sirventa may callava
perque es cap de pecat:
dicte que tú ets Deixeble
de aquell endemoniat!
No 'l conech , digué Sant Pere,
ignocent me fas tornar ;
dicte que etsGalileo ,
se 't coneix ab lo parlar.
Respon un criat de casa
servidor del Sacerdot :
aquest perseguia á Malcos
quant eram dintre del Hort.
No l' conech , digué Sant Pero,
ab jurament ho afirma ;
352
tant prest com la Fe li falta
lo Gall se posa á cantar .
Jesus mira á Sant Pere
quan lo Gall hagué cantat,
prestament hisqué de casa
á plorar lo seu pecat.
Diu la Santa Escriptura,
que es cosa de contemplar,
que 'ls ulls de la sua cara
pareixian una mar .
Humilmentne respongué
Jesu - Cbrist al Pontífice :
digas, sper qué me interrogas
de mos costums y Doctrina?
A los de la Sinagoga
davant tots he predicat,
interroga tot lo Poble
que dirá la veritat.
Llavors Malcos lo ingrat,
oblidat del benefici,
un bofet li va pegar :
daxí parlas al Pontífice?
Portantno la ma armada
fortament li va pegar :
en aquella cara sagrada ,
quels ángels miran de grat.
Respongué molt humilment
Jesu -Christ á ne 'l criat :
si mal parlo al Pontífice,
digas zab qué be errat?
Y si bè, &per qué me pegas
sens trobar en mí error?
 353
Contemplém com maltractavan
á Jesusnostre Senyor.
Lo divendres quantſou dia
portárenlo á Pons Pilat,
perque era President
del Emperador enviat.
Llavors en aquella bora
que 'l hagué interrogat
lo enviá al Rey Herodes,
que 's trobava en la Ciutat.
Quan Herodes lo vegé,
digué als cavallers seus :
per cert ne trobo gran pler
de veure al Rey de Jueus.
Miréu de qué me ha servit
lo senyor de Pons Pilat ;
eram molt grars enemichs,
y ara cobram amistat.
Herodes lo interrogá,
mes Jesus no respongué,
y veyent no li parlava
molt admirat ne estigué.
Dient que pot ser la causa
que Jesus no li ba parlat
era perque el Rey Herodes
estava excomunicat.
Herodes per menysprearlo
ja de blanch lo feu vestir,
á casa Pilat torpáulo ,
puig á mi res do m ' vol dir .
Jo no sé la causa sua ,
ell ab míno ha parlat,
30 *
354
digáuli las mans li beso
per la nova amistat.
Los Jueus altre vegada
prengueren al Fill de Déu,
davant Pilat tots cridavan
muyra , muyra, vaje en Creu.
Crucificáulo vosaltres,
los respongué Pons Pilat,
perque may entre Escripturas
jo tal Lley po he trobat.
Pons Pilat li preguplava :
diga3 zels rey dels Jueus?
Jesu -Christ li va parlar :
puig que ’u dius, ¿per qué no ’u creus?
Assó no es lo meu regne,
nimay lo he aministrat ;
dicte que ets Rey de Judea ,
diu Pilat ab veritat.
Diu Pilat no trobo causa ,
que sia causa de mort,
si ell vos ha fet agravi,
jo 'l faré assotar molt fort.
Pensant que així estaria
tot lo Poble acontentat;
pero ab grans crits cridavan
que sia crucificat.
Ab gran furia assotaren
los Jueus al fill de Déu ,
cinch mil assots li donaren
ab diferents instruments .
Tot lo cos limaltractaren
per pagar nostre pecat,
 355

plorém com plora San Pere

quan veu lo Gall ba cantat.
Puig que Rey es aquest Home,
així ho diuhen los Rabins,
fassamli una Corona
de puntas de jonchsmarins.
Y dos de la Sinagoga
se ‘p anaren al mercat
á comprar una Corona
per posarli en son cap .
Quan tingueren la Corona
al sant cap li han ficada,
per afligir sa Persona
ab bastons li ban apretada.
La cara li han tapada,
saludantlo ab deshonor,
de setanta y dos espinas
coronaren al Senyor.
Molt volia Pons Pilat
que Jesus ne prengués mort;
així 'I trau á la finestra
per rebre algun copori.
Dient : veus aquí lo Home
que m ' haveu encomanat,
y miráu entre vosaltres
si será prou castigat.
Quan Pilat sentí la gent
que cridavan tol-le , tol-le :
per cert que sou molt dolents
de fer morir aquest Home.
Puig que vostra lley ordena
que un home se llibertás,
356
llibertém pues á Jesus,
y sentenciám á Barrabás.
Deixa estar á Barrabás,
tot lo poble responguè ,
crucificáu á Jesus,
que aixís al poble convé.
Y muyra donchs aquest Home
per guardar algun excés ;
diu Pilat no li veig causa ,
ni abasta tot son procés .
Dos testimonis cercaren
falsos per testificar,
perque Pilat á lashoras
lo hagués de condempar.
Pero entengué la mentida ,
aygua vol pera las mans,
dient, jo no tinch la culpa,
cayga sobre vostres sancbs.
Ab gran furia cridaren
tots los Jueus ab un crit :
vinga ja sobre nosaltres
la sanch de aquest inicb.
Y no sols sobre nosaltres ,
postres fills volém posar ,
condempna prest aquest Home,
que 'l volém crucificar .
Lo endemà era festa ;
molt tardava als Jueus
que la sentencia fos dada
per carregarli la Creu .
Essent ella tant pesada,
temeren no ’ls desfallís,
 357

que no li caygués en terra,

per lo camí no morís .
Quan los Jueus varen veure
que rossegava la Creu ,
férenli posar darrera
á ne 'l Simon Cirineu :
no per pietát alguna,
que bè 'l ne varen pagar ,
sino porque temian
que no hi pogués arribar .
En lo carrer de Amargura
vostre Mare os encontrá ,
plena de molt gran tristura
prestament vos abrassá .
Ningú d 'ells la va tocar
que 's voluntat del Senyor;
caminant al mont Calvari
sentireu molt grantdolor.
Quan allí fou arribat,
aquella gent inhumana,
molt prest'vos ban despullat
de vostra roba sagrada .
La sanch de nou vos brollava,
que eixia per tot lo Cos,
y los sayons prest jugaren
sobre del vestit la sort.
Després de baverhos clavat
en la preciosa Creu ,
los Jueus tots á la una
vos feyan burla y menyspréu .
Pero Vos al vostre Pare
Jos havéu encomenat,
358

que 'ls tinga misericordia ,

y los perdone llur pecat.
Sobre la Creu vos posaren,
així hu diguè Pons Pilat,
la causa de vostre agravi,
ab aquell Títol honrat.
De tres llenguas lo ba dictat,
que així tots ho entendrém ,
dient lo que el Títol deya:
Jesus Nazareth , Rey de Jueus.
No poguè estar ocultat
en vos lo diví amor,
perdonant en aquell lladre
que 'us confessa per Senyor .
Perdonant lo que devia
y tot altre pecat:
perque en vostra má dreta ,
en Creu estava posat.
A vostre mare diguereu :
Dona, aquí está vostre fill,
á sant Joant la donareu
com á clar y net Espill.
Sant Joan la pren per Mare,
puig que Jesus ho ba manat,
que may tals cambis se veren
ab temps tap abreviat.
Quan Jesus se véu clavat
y obert tot lo sèu cos,
cridant está á son Pare
li done algun socós.
Ja que ell mort per amor
de beure ha demanat,
.
1
 359
portárenli fel y vinagre;
no 'l vol quant lo ha gustat.
Consumatuin est exclama
Jesu- Crist nostre Senyor,
quan la mort se acosta
tractanlo ab gran rigor.
Cumplit ba las Profecías
que de ell estava parlat,
sens faltar una paraula
del que Dèu ba ordenat.
Bè savem perfectament,
que als inferns devallá ,
y deslliurá als Sants Pares ,
y de allí se 'ls ne porta
donantlos la sua vista
de gloria ab cumpliment,
apá á veurer á sa mare
ab tant rich acompanyament.
Perdona nostre pecat,
Jesu-Crist nostre Senyor,
si en res babem errat
en la mort y Passió .
Y la humil Verge María
que nos vulla ajudar
y en Sant Jaume deGalicia
per tots ne vulla pregar .
TORNADA .
Jesu -Crist la Passió vostra
tots la devém contemplar,
al manco la de Sant Pere
quant sentí lo Gall cantar.
360

AGUSTÍ EURA.

Lo morir es tan injust

y tan superfluo l' espant,
que segons l' Esperit Sant
morir es cosa de gust.
Quant mor y acaba lo just,
dolcissimament s' adorm ;
To lance fatal y enorm
de Lázaro 'n dará fé ;
puix Cristo en sa mort diguè
nostre amich Lázaro dorm .
. . . . . . . . .

Si fos ta desgracia igual

á la de un brut y una flor
que quan moren tambe mor
ľ ánima material,
podria saberte mal
la mort fatal alashoras:
· pero tu , oh home, po ignoras
que l' ánima no fineix ;
antes quan del cor parteix
logra notables milloras.

Alsa la imaginació
y mira que no es aquí
sino en lo Empireo, lo fi
de la bermosa creació .

.
 361

La nostra conversació
al cel está dirigida. .
Esta ditxosa partida
no 't deu costar ni un sospir;
puix millor que no morir
ve á ser , conmutar de vida ,

¿ Qui pot estar trist lo dia

que ix llibre de una presó ?
Quí, al pendrer possessió
de la herencia que apetía ?
Quí ha tingut melancolía
lo dia de sa victoria ?
Quí, al fecundar la memoria
de la Benaventuransa?
Y quí, lo dia que alcansa
una corona de gloria?

IGNACI FERRERAS.

(Soliloqui de Caifás á la mort de Jesucbrist.)

¿Qué pretens agitada fantasía

que vaga, perturbada y pesarosa
formidables ideas me presentas ,
y l’ ánimo y sentits tot m ' alborotas?
La nit que ab sa quietut al descans brinda
funestas inquietuts me causa y dona,
perturmanıme 'l descans ab mil fantasmas
34
362
y horribles visions de negras sombras.
Lo llit, que per alivio de fatigas
ab lo tou matalás de finas plomas
la dolça son deuria conciliarme
es pera mi catasta fatigosa .
· · · · · · · · · · · ·
Acusa la inocencia mamalicia ,
sa mansuetut á mon furor s' oposa ,
sa doctrina confon mas ignorancias
y sa sencillés m ’ autoritatmofa .
Los escarpis á ells fets en mí recauben ,
lo cervell me traspassa sa corona ,
la creu pesada atrunca mes espatlles,
los assots rigurosos me denshonran ,
los claus de peus y mans contra mí's giran ,
clavantme 'l cor en creu la mes penosa;
y 'l bot del ferro de la dura llansa
iras, borrors y confusions aborta .
La sanch per tantas llagas derramada
del llibre de la vida apar que 'm borra
y al estrepit fatal d' terramoto
la terra bocarons profundos obra .
No trobo puesto en que los peus afirme
engullintme sas grutas horrorosas,

IGNACI PUIG Y BLANCH.

(Tros del Temple de la Gloria.)
Rodejat de la sombra formidable
 363
que difundeix la mort assoladora ,
desterrat á una terra ipbabitable
que als tristos moradors cruel decora ;
¿com cantaré la llum inagotable
del sol etern que brilla sens aurora
que no ba vist del ocás la tomba obscura
y derrama á torrents la ditxa pura ?
endo
Sental ab loslargermans
Sentat ius debes ldel
as cautiveri
en la endolada y fúnebre ribera
dels negres rius del Babiloni Imperi
sufrint del enemicbs la sanya fera
y ’ls dardos de la burla y vituperi
en una terra estranya y forastera,
¿Com cantaré tan trajicas escenes
entre grillons, mapilles y cadenes ?
O Vos ! que resplandiu en las alturas
de la Santa Sió , Déu de grandesa,
abisme inagotable de dolquras
dopau vigor y aliento á ma flaquesa:
en una mar sumergit de amarguras
parlar de vostra gloria es árdua empresa;
mes jo entraré en la senda peregrina
si vostra llum preciosa m ' encamina .
Renovava una tarde la memoria
dels héroes esforsats que reportaren
de si mateixos la inmortal victoria ,
y ab ilustres bassanyas decoraren
los fastos indelebles de la bistoria.
y de llaurers eterps se coroparen ;
364
quant me rendeix un sol molt apacible
Y pujo á la morada inaccessible .
Per las regions etéreas navegava
sens rumbo, sense carta y sense guia :
up aura dolga y fresca respirava
y mon cor dilatava la alegría :
una calma benéfica reynava
y la pálida lluna resplandia :
y centellant las vívidas estrellas
mars inmensos formavan de llums bellas .
Superava á las onas lluminosas
sens fatiga en ma rápida carrera
y ab forgas inauditas y assombrosas
corria los espays de l' alta esfera;
vencent en las regions esplendorosas
lo curs velós del águila llaugera
la nau que surca 'l mar arrebatada
y del aire la saeta disparada .

Des d ' aquellas diáfanas alturas

un átomo la terra parexia ,
buscava las palmeras y planuras,
los valls, lo mar inmens, la selva umbría ,
tantas y tan preciosas hermosuras,
y res la vista atenta descobria ;
mes fixantla del cel en la bellesa
del Etern m ' anunciaban la grandesa.
 365

SERRA Y POSTIUS.

Si vas á Montsserrat ves per Sant. . Lluch

que no 't picará l' sol per mes que t' . toch,
no vajes ab calés, gasta mes. . poch ,
ves com Madó Guillaume sobre un. . ruch ;
Veurás allí unas perlas com un . . . truch , .
las esmeraldas com un plat de. . foch ,
los diamants mes grossos que un gran . roch ,
entre las llantias mira la del. . duch ;
Si pujas á la hermita del bon . . . grech ,
com molt no fassa lo xerrich. . . cerrach ,
veurás pinsá que pren pinyó ab lo. . bech ,
de la mà del que va vestit de un . . sach;
altras cosas veurás que jo no. . aplech ;
perque no caben en aquest. . . . buyrach.
 TAULA.
PLANAS
Prólech . . . . .
· · · · · · · · ·
SEGLE XII.. . . . . .
Aafos Il. . .. . . .
Guillen de Bergadan. .
· · · · ·

Guerau de Cabrera . . · ·
Huch de Mataplana. .
Ramon Vidal de Bezaudun..
· · · · · · · · · · · · · ·

SEGLE XIII. . . .
Arnau lo Catalá . .
Guillem de Cervera . .
· · · · · · · · · · ·

Bernat d ' Esclot, . .

Amanéu des Escas..
Ramon Lull. . . .
·

Guillem de Mur. .
Oliver lo Templari..
· · · · · · ·

Pere II. - Guerau Borneil.

Pere III. . .
Pere Salvatge . . .
Serverí de Girona. . .
. .

SEGLE XIV .
Pau de Bellviure. . .
.
· · · · . . .

· · · · · ·

Fraderich de Sicilia .
. . . . . . . .

Llorens Mallol.. .
· · · · : ·

Arnau March. . .
JaumeMarch . . .
Pere March . .
Bernat Miquel
quel.. .. .. .. . . . .
Muntaner . . . . . . . .. .
368
DaudedePrades. . .

. . . . . . . . . ..
Pere lo Ceremoniós. . . . .

. . . .

.
Pons Huch III. . .
Pere de Queralt. . .

· · ·
· · . .
Anselm Turmeda . . . . 95
SEGLE XV.. . .

·
· ·
Pere d' Abella. . . . 99
Mossen Avinyó. . .

· · · · · ·
Na Tecla de Borja . .
Mossen Crespí de Vall ra . 101
Roderich Diez . . 102
Arnau d ' Eril. . . . . . . 103
Estanya . . . . . . 105
Francesch Ferrer . . 105
Fenoll ar.- Scrivá.. apxa 109
Fenollar , Vidal, Verd , Vilaspioosa y
Miquel Stela .. 130
Andreu Febrer . 163
Joan Fogasot. . . . . . . . 169
Ferrando . . . . . . . . 170
Figueres. . . . . . . . . 470
Pere Galvany. . .
Jaume Gazull. . . 172
Guillem Gibert. . 176
· · · · :

Martí Gralla .. . . . . 177

Martí García. . . 178
Franci Guerau .. 179
Jordi de Sant Jordi. . . . . 480
480

Romeu Lull. . . . . . . 183

Ausias March . . . . 195
Pere Masdovelles. . 246
Berenguer Masdovelles . 217
Joan Masdovelles. . 220
Hucb de Moncada . . 221
Joan Moreno . . 222
Mossen Navarro . . 224
Francisco Oliver . . 225
Perot Joan .. . . . 227
Pestrana. . 234
Mossen Pere Puig . . 232
Jaume Roig . . . . .. . . . 232
Lluis Requesens. . 238
Vescofipte de Rocaberti. . . . . 240
 369
Mossen Joan Roig de Corella . . . . 244
Joan Rocafort. . . . . . . 248

. . . . . . . . . . . . . . . ..
Ramis. . . . . . . 249

· · · · · · · · · ·
. . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lleonart de Sors . . . . 251
Jaume waou
Jaumo Safont. ,. .. . . . 253
Comenador Stela . . 253
Mossen Sunyer. . 263
Mossen Bernat Serra . 264
Serradell de Vich . . 265
Ramon Gavall. . . 267
Miquel Stela . . . 268
Pere Torroella .. . 273
Trafort. . 275

. . . . .· · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Lluis de Vilarasa . . 276
27
Anton Valmanya. . . 8
Mossen Verdú. . 288
Francesch de la Via. 289
SEGLE XVI. . . . . . 291
Onofre Almudevar.. 293
Joan Boschá. . . 293
. . . . . . . . . . . . . . .
. . .

Fructuós Bisbe y Vil 295

Francisco Calsa . 298
Joan Fernandez d ' He 304
Gabriel Leopart . 302
Guerau de Montmajo 303
. . . . . . . . . .

Pere Giberga. . . . . . . 308

Ramon Havém .. . . . . . 308
Ausias March . . 310
Andreu Martí Pineda. . 311
Joan Pujol. . . . . . . .. 312
Jeropi Pujades.. . 315
Miquel Pujades. . 317
Antoni Rius. . . . 320
Jaume Siurana. .
Lluis Joan Valentí. . 1. . 324
Andreu Martí Pineda . J
.
.
.

Geroni Santpere. . . 323

Pere Serafí. . . . . 325
. . .
. . . . . .

SEGLE XVII . . . . 329

.•••

Magł Casas .. . . . . . . . 331

Pere Pau Feuria. . . . . . . 331
Geropi Ferrer deGuisona. . . . . 333
370

.
Francisco Fontanella . . 333
Vicens García . . . 334

· ·
: : : . . : : .
. . . ·
Joseph Romaguera.. 338

••••.
SEGLE XVIII. . . 344
Francisco Balart. . . 343
Agustí Eura . . . . . .. 360
Ignaci Ferreras. . . . .. 361
Ignaci Puig y Blanch . . . . . 362
Serra y Postius. 365

· .
•·.
 TAULA ALFABÉTICA.

PLANAS.
Anfos II. 19
. . . . ..

Arnau lo Catalá . . . . . 45
. . . . .

Abella , Pere de. · . 99

Avinyó . . . · · ·
. . . . . 99
Almudevar , Onofre. . . . . 293

B.
Bergadan, Guillem de. .
Bellviure, Pau de. . .
. . . . . .
. . . . . .

Borja , Na Tecla de. . . 101

Boschá , Joan . . . . 293
Bisbe y Vila , Fructuós. . .. .. .. . 295
Balart, Francisco. · · · · · · 34 3

Cabrera,Guerau de.. . 47
Cervera , Guillem de. .
. . . . .

. . . . .
. .. ..

Crespí de Valldaura. . . . 101

Calsa , Francisco . 298
Casas, Magi. · · · · · 331

Diez, Roderich . . . . . . . . 102

Daude de Prades. . . . . . 94
372

Esclot, Bernat dó ·. · · · 50
Escás,
soas , Amureu des.. ..·
Amaneu ues .·. . . . 51
Eril, Arnau d' . .
Estanya . . . . .. .. . . .
103
. . 105
Eura, Agusti. . ; 360

Federich de Sicilia ..
Ferrer, Franceschi
Fenollar . . . .. .. : :: : :: 105
: :: :: : : :: :: :

. . . . . . . . . . . .
. .. ..
. 130
Febrer , Andreu . . . .. 163
Fogasot, Joan . . .. 169
Ferrando. . . 170
Figueres. , 170
Fernandez de Heredia, .Joan.. :
Feuria , Pere Pau . . 301
331
Ferrer, Geroni. . . . . 333
Fontanella , Francisco . . . . 333
Ferreras, Ignaci. . . . . . . 361
2

Galvany, Pere. . . . . 171

Gazull , Jaume. . . . .
. . 172
. . . .

. .
:: ::: ::

Gibert, Guillem . . . 176

Gralla , Martí. . . 177
García, Marti.. . 178
. . . . . .

Gueraú , Franci. 179

Guerau de Montmajor , ar .. . . 303
Gib
erga, Pere. . . . . 308
García , Vicens. . . . . 334
. . . .

Havem , Ramon. . . . . . . 318

Jordi de Sant Jordi. . . . . . 180

 373

Lull, Ramon .. . . . 53
Lull, Romeu . 183
Lleonart,Gabriel. . . . . . . . 302

Mataplana, Huch de. .

Mur, Guillem de.

. . . . . . . . . . . . . .
Mallol, Llorens.. .
March , Arnau . . .

: : : . . . . . . . . ..
March , Jaume. . . . . .
March , Pere. . . . . .
Miquel, Bernat.. .
Muntaner , Ramon . . . . . 85
March , Ausias. . . 195
Masdovelles, Pere. . . 216
Masdovelles , Berenguer.. 217
Masdovelles, Joan . 220
Moncada , Lluch . . . . . .. 220
Moreno, Joan. . . .
March , Ausias. . . . .
.
.
.
. .
.. 2224
22

Navarro . . . . . . . . ..

Oliver lo Templari.. : . . . . 57
Oliver, Francisco . .. . 225

Pere II. . . . . . . . . 59
61
Pere III. .
Pere IV . . . 92
Pons, Lluch III. . . . . . . 93
Perot , Joan . . . 227
Pestrana . . . . . . . . .. 234
Puig, Pere. . . 332
Pineda, Andreu Marti. . . . . 321, 311
374
Pujol, Joan . . . . . 312
Pujades, Geroni . . . . 315
Pujades, Miquel. . 317
Puig y Blanch , Ignaci. . 362

Queralt, Pere de. . . . . . . 94

R.
Roig,esse
Jaume.
ns, mi.
Lluis. .· ·.
· · 232
Requ . . . . . . . . ..
238
Rius, Antoni. . . . 320
Rocabertí, Vescompte de. . 240
Roig de Corella , Joan . . . 244
. . . ..

Rocafort, Joan.
Ramis . . mi.n . . .
248
249
Romaguera , Joseph .. .. 338

Salvatge, Pere. . . .. . . . 62
Server í de Girona. . . . . 62
· · · · · · · · · · · · · ·
· · · · · · · · . . . . . .

· ·

Sors , Lleonart. . 251

Safont, Jaume. . 253
Stela , Comenador . . 109 , 153, 268
. . . . . . . . . . ·

Sunyer. . . . 263
Serra , Bernat. . . 264
Serradell de Vich. . 265
Savall, Ramon . . 167
Scrivá . . 109
Siurana, Jaume. . 325
Santpere , Geroni. . 323
Serafí, Pere. .. 325
Serra y Postius, Pere . 365
T.
Turmeda, Anselm . . . . . . . 95
Torroella , Pere. . . . . . . 273
Trafort. . . . . . . . 275
 375

Vidal, Ramon . . . . . .. 32
Vidal. . . . . . 130

. . . . . . . .
::::::::
........
Verdapxa . . . . . 130
Vilaespinosa . . . 130
Vilaras a , Lluis de.
Valmanya , Anton .
. 276
278
.
Verdú . . . 288
Via , Francesch de la . 289
 ITALIA. Coleccion de cantos en idioma ca
talan sobre la guerra dela independencia ita
liana, por D. Victor Balaguer, ilustrada con
numerosas notas en castellano , y adornada
con dos láminas litografiadas con fondo de
color.
JOCHS FLORALS DE BARCELONA EN 1859. Un 17
tomo en 4 .°
JOCHS FLORALS DE BARCELONA EN 1860. Un
tomo en 4 . °
JOCHS FLORALS DE BARCELONA EN 1861. Un
tomo en 40
JOCHS FLORALS DE BARCELONA EN 1862 . Un
tomo en 4 .°
JOCHS FLORALS DE BARCELONA EN 1863. Un
tomo en 4 .°
Los TROBADORS NOUS. Col-lecció de poesías
catalanas, escullida de autors contemporá
neos, per Antoni de Bofarull.
Los TROBADORS MODERNS. Col- lecció de
poesías catalanas, compostas per ingenis con
temporáneos.
Lo TROVADOR DE MONTSERRAT, poesías cata
lanas por D . Vicior Balaguer. Un tomo en 8 .°
impreso en magnífico papel. 18
Fuera de Barcelona. 20
A LA VORA DEL FOCH , Cantars y harmonias
per Joaquim Asensio de Alcántara , ab un
prólech de Francisco de Mas y Otzet. Un to
mo en 8 .
Fora de Barcelona.
SG

Aquestas obras s' enviarán franquejadas al

qui remeti son import ab sellos o lletra.
Dirigirse á D . Salvador Manero , editor,
Ronda del Nort, 128, Barcelona.