Autismu

Articulu in nugoresu

Su fattu de bòler pònner in lìnia cosas de arrèu dae sènde minore podet èsser unu sìntomu de autìsmu.

Su autìsmu, connòttu in sa comunidade issientìfica fìntzas chin su lùmen de sindrome de Kanner, est unu istròbu neuro-psichiatricu chi còrfet sa funtzione de su cherbèddu; sa pessòne chi sùffrit de custa patologia tènet unu cumportamentu tale de marcàre una cumpromissione in su campu de sa comunicassione e de sos rapportos sotziales. S'etziologia est misconnòtta, ma si pèssat chi che pòdan intràre cajònes de carattere neurobiologicu e/o psicoambientale.

Sa comunidade issientìfica crèdet chi, tènende contu de sa variedade manna de sintomos chi mùdan dae pessone a pessone e, dùncas, de sa difficurtade a dàre una definissione clinica coerente, non si pòdat faveddàre tantu de autismu ma de istròbos de s'ispettru autisticu (DSA o, pro li nàrrer a s'inglesa, Autistic Spectrum Disorders). Custu pònet a pare una sèrie de patologias chi tènen a communu su matessi cumportamentu, mancari chi si èsprichet a parìtzos grados.

A libellu de classificassione nosografica, in su DSM-IV s'autismu b'est in sa categoria clinica de sos istròbos pervasivos de s'isvilùpu, chi li pertènen fìntzas sa sindrome de Asperger, sa sindrome de Rett e s'istròbu disintegrativu de pitzinnìa.