Books by Xavier Costa Badia
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022
Vers l’any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de... more Vers l’any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s’estudien els orígens d’aquests tres monestirs des d’una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s’hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l’Alta Edat Mitjana. Finalment, s’hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat , 2019
Papers & Book Chapters by Xavier Costa Badia
Rodis, 2023
Considering the scant archaeological knowledge we have about the monasteries of the Catalan count... more Considering the scant archaeological knowledge we have about the monasteries of the Catalan counties in the Carolingian era, the early medieval charters, despite their laconicism, constitute a basic source to approach their material reality. Starting from this premise, in this paper, I will analyse all the references to the structure of these monasteries and their materiality that appear in the written sources of the 9th and 10th centuries. Doing so, I will provide new data to think about the conception of monastic centres in that period, their internal topography and the monastic ideal behind them.
Edad Media. Revista de Historia, 2023
This paper offers a comprehensive analysis of all the dependent monasteries that are documented i... more This paper offers a comprehensive analysis of all the dependent monasteries that are documented in the Catalan counties during the Carolingian period. To do so, it first addresses some preliminary questions necessary to clearly define what we mean when we speak of dependent monasteries, how we can identify them in the written sources and how many there were in the region under consideration. Next, a comparative study of these monastic centres is carried out, proposing different models that allow explaining their emergence and subsequent evolution. Finally, this article questions how the monastic cells were affected by the political and social changes occurred at the end of the 9th century.
Sant Llorenç del Mont (922-2022). 1100 anys de l'abadia, 2022
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2022
This article offers a critical reflection on the role that early medieval monasteries played in m... more This article offers a critical reflection on the role that early medieval monasteries played in making up and strengthening Comital Power throughout the 9th and 10th centuries. Specifically, it focuses on the particular case of Pallars and Ribagorça, since, although they are not the best documented Catalan counties, they allow us to see clearly the monastic landscape with which the first counts of those territories found themselves, how they actively transformed it and how they used it for their own goals. In this way, it shows that the patronage of monasteries was a key part of their political program to build a strong image of their power, increase their influence on the territory and take a leading position in the networks that interconnected and ran local society.
Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra, 2022
This paper, of a decidedly methodological nature, offers a detailed approach to the historical-ar... more This paper, of a decidedly methodological nature, offers a detailed approach to the historical-archaeological information system designed from the Muntanya Viva research project for studying the medieval settlement in the Pallars Jussà region between the 4th and 12th centuries. It is a relational data model that allows the integration of all available information –whether it comes from written or archaeological sources– and its subsequent representation in a digital cartography through a Geographic Information System (GIS). All this aims to analyse synchronically the relationship between the different elements that made up the landscape at a specific moment, as well as its evolution diachronically over time.
Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra, 2022
This article is focused on the medieval archaeological sites recorded in the Aigüestortes i Estan... more This article is focused on the medieval archaeological sites recorded in the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park, located in the western Catalan Pyrenees. The archaeological analysis combined with palaeoenvironmental studies are used to discuss the historical role of seasonal livestock farming in the high mountain valleys of the Pyrenees. The goal is showing how this activity, combined with agriculture, structured the territory and modified the landscape. It also presents some hypotheses to contextualise the archaeological record within the historical knowledge of the region. In short, it highlights the value of the archaeological study of high mountain areas for research into pastoralism in medieval times and the origins of transhumance.
SVMMA, 2020
This article aims to look into non-regulated female spirituality in the Catalan counties in the n... more This article aims to look into non-regulated female spirituality in the Catalan counties in the ninth and tenth centuries, a phenomenon that has attracted virtually no attention among Catalan medievalists since the appearance of Montserrat Cabré’s pioneering studies in the 1980s and 1990s. To fill this gap, recently edited sources will be used to provide a complete list of the devotae and deodicatae who can be documented before the year 1000, including both those who lived in regulated monastic environments and those who carried a religious life outside regulated establishments. Likewise, taking into account that although there are very few data on the majority of these women, most of it can be georeferenced, the many possibilities offered by Geographic Information Systems will be used to maximise its potential and to offer a more precise characterization of these women, their way of life and, above all, the spaces they inhabited.
SVMMA, 2020
En el present article es pretén aprofundir sobre l’espiritualitat femenina no reglada en els comt... more En el present article es pretén aprofundir sobre l’espiritualitat femenina no reglada en els comtats catalans dels segles IX i X, un fenomen que, des dels pioners estudis de Montserrat Cabré als anys 80 i 90, pràcticament no ha atret l’atenció del medievalisme català. Per suplir aquesta mancança, s’aprofitaran els avanços que darrerament s’han produït en matèria d’edició documental per oferir una llista completa de totes les devotae i deodicatae que tenim documentades abans de l’any 1000, entre les quals es distingiran aquelles que vivien en un entorn monàstic institucionalitzat i aquelles que desocuparen la seva vida religiosa fora de tota institució regular. Així mateix, tenint en compte que per a la majoria d’elles tenim molt poques dades, però que gran part són susceptibles de ser georeferenciades, s’empraran les moltes possibilitats que ofereixen els Sistemes d’Informació Geogràfica per tal de treure’n la màxima rendibilitat possible i oferir una caracterització més precisa d’aquestes dones, del seu modus vivendi i, sobretot, dels espais en què el dugueren a terme.
Segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 2020
This paper presents the results of the four first archaeological interventions on the site of Vil... more This paper presents the results of the four first archaeological interventions on the site of Vilavella del Castellet (Tremp, Pallars Jussà), which have uncovered an unknown medieval settlement. The different studied structures will be described, including a small church, also undocumented, multiple habitation structures, and cattle enclosures. All these remains help to draw the initial hypothesis of the settlement’s economy being focused on livestock management.
Índice Histórico Español, 2020
El present article ofereix una síntesi de l’evolució que han patit els estudis sobre el monacat a... more El present article ofereix una síntesi de l’evolució que han patit els estudis sobre el monacat altmedieval a Catalunya des dels seus orígens fins a l’actualitat, parant especial atenció a aquells treballs que s’hi aproximen des d’una perspectiva de conjunt i com a part d’un paisatge més ampli i complex. En altres paraules, aprofundirà principalment en aquells estudis que no es limiten a l’anàlisi monogràfic d’un únic cenobi, sinó que prenen les dades de diferents centres monàstics per tal d’oferir una visió global del fenomen i, sobretot, de les relacions que establiren amb el medi físic i social que els contextualitzava.
Índice Histórico Español, 2020
El presente artículo ofrece una síntesis de la evolución ocurrida en los estudios sobre el monaca... more El presente artículo ofrece una síntesis de la evolución ocurrida en los estudios sobre el monacato alto-medieval en Cataluña desde sus orígenes hasta la actualidad, prestando una atención especial a los trabajos que adoptan una perspectiva de conjunto y lo analizan como parte de un paisaje más amplio y complejo. En otras palabras, se profundiza principalmente en aquellos estudios que no se limitan al análisis monográfico de un único cenobio, sino que toman los datos de diferentes centros monásticos con el fin de ofrecer una visión global del fenómeno y, sobre todo, de las relaciones que establecieron con el medio físico y social que los contextualizaba.
El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (c.887-1017), 2019
Els monestirs altmedievals, i el de Sant Joan entre ells, eren institucions molt complexes amb un... more Els monestirs altmedievals, i el de Sant Joan entre ells, eren institucions molt complexes amb un gran nombre de facetes i funcions diferents, totes elles profundament interrelacionades i difícils de destriar. En els dos capítols següents s’analitza com es configurà el domini monàstic de Sant Joan i com evolucionà al llarg del temps fins a l'expulsió de les monges l'any 1017. Per fer-ho, es pararà atenció en els elements que el conformaven, en els llocs on estaven emplaçats, en la forma i el moment en què foren adquirits i en les persones que les lliuraren al monestir; quelcom que ens ha de permetre entendre la relació de Sant Joan amb el seu entorn natural, però també social. Evidentment, no es tracta d'un tema inèdit i pràcticament tots els investigadors que han treballat sobre el monestir s'hi han referit de manera més o menys extensa. Ara bé, un nou estudi sobre aquesta qüestió que es faci ressò dels darrers avanços conceptuals i metodològics en l'estudi dels patrimonis monàstics, com per exemple la incorporació dels Sistemes d'Informació Geogràfica en la recerca, pot ajudar a oferir una visió renovada del tema i aportar algunes novetats interessants.
El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (c.887-1017), 2019
L'abadiat d'Emma va ser un període de gran creixement per al monestir de Sant Joan, que aconsegu... more L'abadiat d'Emma va ser un període de gran creixement per al monestir de Sant Joan, que aconseguí reunir un important domini patrimonial i convertir-se en un dels principals pilars del casal de Barcelona per consolidar el seu control sobre els diferents comtats catalans. Al cap de poc més de mig segle, però, el comte Bernat Tallaferro de Besalú suprimí la seva comunitat sense cap oposició, talment com si ja no tingués cap valor per a tots aquells que l'havien patrocinada durant tota la centúria anterior. Per comprendre aquesta ràpida caiguda i pèrdua de suports, hem de parar atenció als quatre abadiats que seguiren al d'Emma, una etapa de la història del monestir en molts casos menystinguda per la manca de fonts, però que conté moltes de les claus que expliquen el seu tràgic final. En el present capítol, per tant, s'analitza l'evolució històrica de la casa de Sant Joan després de la mort de l'abadessa Emma, parant atenció a com seguí progressant el seu domini patrimonial, però incidint sobretot en com canvià la seva situació política i la seva relació amb els poders veïns. Hem de tenir present que, a mesura que els fills de Guifré el Pelós anaren essent substituïts pels seus néts, la idea d'un únic llinatge i d'una administració compartida del patrimoni familiar s'anà esvaint, i sorgiren tibantors per tal de definir quins eren els dominis de cadascú.
El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (c.887-1017), 2019
Ben pocs són els historiadors que s'han preguntat pel destí de les monges de Sant Joan, després d... more Ben pocs són els historiadors que s'han preguntat pel destí de les monges de Sant Joan, després de ser expulsades del seu monestir entre finals del 1016 i principis del 1017 pel papa Benet VIII. Així, per exemple, en el seu extens estudi monogràfic sobre el cenobi, Eduard Junyent els dedicà un únic paràgraf d'encara no vint línies. En gran part, aquest silenci s'ha d'atribuir al fet que les notícies que ens han arribat de la comunitat després del decret papal d'expulsió són molt escasses, i es redueixen a poc més de cinc esments. Ara bé, creiem que el seu estudi combinat és suficient per assajar una proposta sobre quin fou el destí, o els destins, de les monges santjoanines l'endemà d'abandonar forçadament la seva llar.
III Congrés Internacional d’Història dels Pirineus. Ponències i comunicacions, 2019
The archaeological site of La Vilavella del Castellet is located in La Terreta, a territory situa... more The archaeological site of La Vilavella del Castellet is located in La Terreta, a territory situated in the Nord-West corner of Tremp municipal area (Pallars Jussà). This site, which has been studied archaeologically since 2015, appears to be a medieval settlement formed by a church and other different structures related to pastoralism built on a talus. The preliminary hypothesis links the site to other pastoralist settlements in the Pyrenees thanks to the data extracted from the first two archaeological campaigns and the studied documentation from that area. The aim of this communication is to make the scientific community aware of this site, which has been unknown until now and shows a great potential.
Clarisas y dominicas. Modelos de implantación, filiación, promoción y devoción en la Península Ibérica, Cerdeña, Nápoles y Sicilia, 2017
For some time, historical cartography has been proved to be a very efficient tool for investigati... more For some time, historical cartography has been proved to be a very efficient tool for investigating ancient institutions in a holistic way. It allows their analysis by putting them in their spatio-temporal context and connecting them with their surroundings. Our paper uses this methodological approach to study the communities of Poor Clares in Catalonia between the 13th and 16th centuries. We analyse the locations of those seventeen monasteries that belonged to this religious order, with the intention to establish their settlement patterns and the different landscape features that appear in each case. Our goal is both to highlight the existence of some repetitive patterns in the location of these spiritual spaces and to foster further discussion about the reasons behind the choice of these locations.
Hortus Artium Medievalium, 2017
During the 9th century, there was an important increase of monasteries in the Catalan counties. I... more During the 9th century, there was an important increase of monasteries in the Catalan counties. In few years, from 800 to 875, more than fifty new abbeys were founded; lots of them encouraged by the Carolingian authorities. Nevertheless, at the same time, some cloisters were established by founding pacts between their first monks and their abbot, without the intervention of any external power. In this article, I will study the survival of this pactual tradition, which was deeply connected to the Visigoth monasticism, during the Carolingian reform. The efforts made by their sovereigns in order to impose the Benedict’s Rule were not enough to eradicate the previous monastic tradition, which remained in some of those early monasteries until the first years of the 10th century.
Uploads
Books by Xavier Costa Badia
Papers & Book Chapters by Xavier Costa Badia
En el presente trabajo, se estudia la implantación y expansión de la Orden Franciscana en tierras catalano-aragonesas desde su llegada hasta 1567, año en el cual su facción primigenia fue suprimida. No obstante, no se pretende llegar a conclusiones resolutivas, sino establecer cuáles han sido los temas menos trabajados y qué preguntas siguen sin resolver. Asimismo, mediante un estudio topográfico de la evolución de las fundaciones franciscanas en este territorio, se intenta plantear un conjunto de hipótesis de trabajo que puedan dar pie a futuras investigaciones.
In this paper it is studied the implantation and expansion of the Order of Friars Minor in Catalan-Aragon lands from its arrival to year 1567, when its original branch was suppressed. However, it is not seek to end in resolving conclusions but consider which issues have been the less studied and which questions remain unresolved. Also, from a topographical study of the evolution of Franciscan foundations in this territory it is tried to raise a number of work hypothesis which could lead to future research.
Se trata de un Sistema de Información Geográfica, aún en desarrollo, en el cual se está introducido y relacionado toda la información disponible sobre asentamientos humanos para el territorio y el período fijado. Esto incluye los datos arqueológicos extraídos de nuestras propias campañas de excavación y prospección, pero también la información comprendida en la Carta Arqueológica elaborada por la Generalitat de Catalunya y, más interesante aún, los datos de casi un millar de documentos de archivo anteriores al año 1150 que se han conservado para esa pequeña región. Para cada registro, ya sean de tipo arqueológico o documental, se ha definido una cronología lo más precisa posible con el objetivo de obtener una cartografía digital dinámica y accesible a través de la web que, mediante un sistema de consultas y una línea del tiempo asociada a este, permita no sólo reconstruir un momento determinado de la historia del paisaje estudiado, visualizando sincrónicamente los patrones de distribución de los distintos tipos de asentamiento existentes, sino también su evolución diacrónica a lo largo del tiempo.
Así pues, el objetivo de esta comunicación sería discutir la propuesta metodológica desarrollada por el proyecto “Montaña Viva” y mostrar sus muchas posibilidades. Consideramos que se trata de un buen ejemplo para valorar de qué modo los SIG y la cartografía digital pueden ayudar a mejorar la integración del tiempo y el espacio en nuestras investigaciones.
As part of the Monastic Landscapes research project, we are organising this international seminar, specially aimed at PhD students who do their research on ecclesiastical matters in the period between Late Antiquity and the Early Middle Ages. The seminar will include the participation of internationally renowned researchers, who will present aspects related to their most recent research, always on the topic of the monastic phenomenon in the West between the 4th and 7th centuries. At the end of each session, we will hold a round table that will begin with the presentation of the doctoral thesis projects that are currently being carried out in different universities, at the proposal of the speakers and the organisation itself.
Com diu la historiadora Blanca Garí a la introducció del present volum, s’hi tracta l’estudi del monestir de Sant Joan tot situant-lo en el centre d’una xarxa de connexions que es tensa cap al passat, el present i el futur de la mateixa comunitat monàstica. En fer-ho, l’obra perfila un paisatge polièdric i en moviment i ens mostra al llarg de la seva lectura
com s’entreteixeixen els diferents plans de la interpretació de la història del monacat i de la història de les dones. Sense abandonar una forta perspectiva holística en la comprensió de com incideix i dialoga la comunitat amb el seu entorn immediat al llarg de la seva existència, l’enfocament d’aquest llibre ens deixa entreveure al mateix temps de quina manera Sant Joan de les Abadesses ajuda a elucidar el paper de les dones en una història general del monacat.
Su situación dentro o en las proximidades de los núcleos urbanos parece responder a un patrón bien definido en el que juegan un destacado papel aspectos como la proximidad a los accesos a la ciudad, la ubicación cercana de una comunidad de monjes franciscanos, la existencia de mercados y espacios comerciales y las posibilidades de desarrollo y consolidación de un patrimonio inmueble en sus alrededores.
Así mismo podemos establecer otro tipo de relaciones con diversos elementos urbanos como las murallas, la proximidad a iglesias o sedes episcopales y a los centros de poder civil.
Nuestra propuesta va encaminada a establecer la relación espacial entre estos elementos con el fin de dibujar un patrón de asentamiento propio de las comunidades de clarisas que nos permita comprender e interpretar las causas que motivaron dicha ubicación dentro de los espacios urbanos.
Paralelamente analizaremos aquellos casos en los que encontramos un cambio de ubicación y estudiaremos las razones por las cuales se produjeron dichos traslados.
Finalmente nos proponemos vincular los datos sobre la ubicación física de las comunidades de clarisas con las relaciones y actividades que establecieron con el exterior, con el fin de definir la existencia o no de estrategias planificadas que pudieran condicionar la existencia y consolidación de dichas comunidades.
Para realizar el análisis que nos proponemos llevar a cabo, utilizaremos las herramientas que nos ofrecen los Sistemas de Información Geográfica los cuales nos facilitaran el tratamiento de la información territorial y el establecimiento de relaciones entre todos los elementes anteriormente citados.
El resultado final de nuestro estudio, pondrá sobre la mesa una serie de propuestas interpretativas que deberán completarse con los datos procedentes de investigaciones sobre comunidades concretas, lo que nos permitirá abrir un debate al respecto y confirmar o desmentir nuestras aportaciones. Así mismo, y desde un punto de vista metodológico, esperamos que este trabajo sirva para poner de manifiesto las muchas posibilidades que nos ofrecen las nuevas tecnologías para el estudio de la espiritualidad y de las comunidades religiosas en la Edad Media.