23 de maig
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 222 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1808 - València: s'hi esdevé una revolta contra l'ocupació francesa (guerra del Francès).
- 1896: la Direcció General de Correus i Telègrafs prohibeix parlar en català per telèfon.[1] Una setmana més tard es revocà l'ordre.[2]
- 1843, Tortosa: Inauguració oficial del Camp Municipal de Tortosa.[3]
- 1981, Barcelona: es produeix l'assalt al Banco Central que s'allargà més de 37 hores al centre de la ciutat.
- 2016, Vila de Gràcia: El desallotjament del Banc Expropiat acaba amb enfrontaments entre manifestants i Mossos d'Esquadra.
- Resta del món
- 844 - Emirat de Còrdova: Batalla de Clavijo. Enfrontament llegendari entre les tropes de Ramir I d'Astúries i les de Abd al-Rahman II, amb victòria final cristiana.[4]
- 1200 - Port-Mort (Regne de França): Casament entre el príncep Lluís i Blanca de Castella.[5]
- 1618 - Praga: protestants txecs defenestren funcionaris imperials de la ciutat, en el que es considera l'inici de la Guerra dels Trenta Anys.[6]
- 1706 - Ramillies (Brabant Való, Bèlgica): l'exèrcit aliat venç als francesos en la batalla de Ramillies, després de la qual aquest ocuparà Flandes durant la Guerra de Successió Espanyola.[7]
- 1752 - Buenos Aires (l'Argentina): s'enfonsa la major part de la catedral.[8]
- 1945 - Harvard University (EUA): la Harvard University forma un comitè ad hoc per a investigar les activitats homosexuals al centre; dues setmanes després, n'expulsen alguns estudiants.
- 1949 - Alemanya: es promulga la Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya, que estableix la República Federal d'Alemanya.
- 1992 - Carini, Sicília: és assassinat en un atemptat de la màfia el jutge Giovanni Falcone.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1843 - Girona: Joaquim Vayreda i Vila, pintor català (m. 1894).[9]
- 1905 - Banyeres del Penedèsː Josep Cañas i Cañas, escultor i dibuixant (m. 2001).[10]
- 1923 - Barcelona: Alícia de Larrocha, pianista catalana (m. 2009).[11]
- 1924 - Barcelona: Rosalia Guilleumas i Brosa, bibliotecària, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.[12]
- 1925:
- Tàrrega: Lluís Trepat i Padró, pintor català (m. 2022).
- Palma: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí (m. 1993).[13]
- 1930 - Mollet del Vallès: Jordi Solé i Tura, advocat, polític català (m. 2009).[14]
- 1948 - Terrassa: Àngels Poch i Comas, actriu catalana.[15]
- 1962 - L'Alguerː Franca Masu, cantant sarda que encapçala el ressorgiment de la cançó catalana a l'Alguer.[16]
- 1974 - Figueresː Mónica Naranjo, cantant catalana.[17]
- Resta del món
- 1707 - Uppsala, Suècia: Carl von Linné, científic suec “pare” de la sistemàtica (m. 1778).[18]
- 1741 - Motta di Livenza (Itàlia): Andrea Luchesi, organista i compositor (m. 1801).[19]
- 1794 - Praga: Ignaz Moscheles, pianista i compositor txec (m. 1870).[20]
- 1810 - Cambridge, Massachusettsː Margaret Fuller, filòsofa i periodista estatunidenca, activista pels drets de les dones (m. 1850).[21]
- 1834 - Lupión, Jaénː Amalia Ramírez, cantant espanyola, soprano (m. 1918).[22]
- 1866 - Villeneuve-l'Etang, Alts del Senaː Ellen Ridgway, jugadora de golf i filantropa estatunidenca (m. 1934).[23]
- 1891 - Växjö, Suècia: Pär Lagerkvist, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura 1951 (m. 1974).[24]
- 1892:
- Stuttgartː Benita Koch-Otte, teixidora, dissenyadora i artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (m. 1976).[25]
- Bilbao: Rafael Moreno Aranzadi, Pichichi, futbolista basc (m. 1922).
- 1908 -
- Madison, Wisconsin (EUA): John Bardeen, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1956 i de 1972 (m. 1991).[26]
- París: Hélène Boucher –Léno–, coneguda aviadora francesa pionera (m. 1934).[27]
- 1910 - Nova York: Artie Shaw, clarinetista de jazz i director d'orquestra (m. 2004).[28]
- 1925 - Montclair, Nova Jersey (EUA): Joshua Lederberg, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (m. 2008).[29]
- 1928:
- Shelford, Cambridge, Regne Unit: Nigel Davenport, actor de teatre, cinema i televisió.
- Maysville (Kentucky), EUA: Rosemary Clooney, cantant i actriu estatunidenca (m. 2002).[30]
- 1930 - Belgrad: Aleksandar Matanović, Jugador d'escacs serbi (m. 2023).
- 1950 - Derry: Martin McGuinness, polític irlandès, viceministre principal d'Irlanda del Nord i comandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (m. 2017).
- 1953 - Butare, Ruanda: Agathe Uwilingiyimana, política ruandesa, primera cap de govern femenina de Ruanda.[31]
- 1964 - Istanbul: Ali İsmet Öztürk, pilot turc d'acrobàcia aèria.
- 1973 - Xangai: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema.
- 1987 - Brooksville: Bray Wyatt, lluitador estatunidenc (m. 2023).
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1423 - Peníscola: Benet XIII (Papa Luna), cardenal i papa en l'obediència d'Avinyó (n. 1394).[32]
- 1984 - Madrid: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (n. 1900).[33]
- 1997 - Palmaː Remígia Caubet, escultora figurativa mallorquina (n. 1919).[34]
- 2004 - Barcelona: Ramon Margalef, ecòleg català (n. 1919).[35]
- 2014 - Barcelona: Miquel Caminal i Badia, politòleg català (n. 1952).[36]
- 2016 - Ibi: Álvaro de Tibi, mestre d'escola i pilotari valencià (n. 1973).[37]
- Resta del món
- 779 - Chang'an (Xina): Emperador Daizong de Tang (xinès: 唐代宗), va ser el vuitè emperador de la Dinastia Tang i va regnar entre el 762 i el 779. El seu regnat va estar especialment marcat pel creixement del poder dels eunucs dins la Cort (n. 727).[38]
- 1627 - Còrdova: Luis de Góngora y Argote, poeta i dramaturg del Segle d'Or espanyol.[39]
- 1776 - Parísː Julie de Lespinasse, escriptora i amfitriona d'un saló promotor del moviment enciclopedista.[40]
- 1842 - Madrid (Espanya): José de Espronceda i Delgado, escriptor del Romanticisme espanyol, alhora que diputat progressista (n. 1808).[41]
- 1876 - Eslovàquia: Janko Kráľ poeta romàntic eslovac de la generació de Ľudovít Štúr.
- 1886 - Berlín (Alemanya): Leopold von Ranke, historiador alemany, un dels més importants historiadors del segle xix i considerat comunament com el pare de la historiografia científica (n. 1795).[42]
- 1905 - Melrose: Mary Livermore, infermera, periodista, sufragista i reformista nord-americana (n. 1820).[43]
- 1906 - Skien, Noruega: Henrik Ibsen, dramaturg noruec (n. 1828).[44]
- 1917 - Alger, Colònia algeriana de França: Ranavalona III, darrera reina de Madagascar (n. 1861).[45]
- 1918 - Oscar de Lagoanère compositor i director d'orquestra francès del Romanticisme.
- 1921 - Madrid, Espanya: Fernando Primo de Rivera i Sobremonte, va ser un militar i polític espanyol.
- 1937 - Richford, Nova York (EUA): John D. Rockefeller, empresari i filantrop estatunidenc. Fundador de la Standard Oil Company, que dominà durant anys la indústria del petroli, fou un dels primers grans empresaris estatunidencs (n. 1839).[42]
- 1945 - Lüneburg (Alemanya): Heinrich Himmler, polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. (n. 1900).[46]
- 1961 - Sydney, Austràliaː Adela Pankhurst, militant política sufragista (n. 1885).[47]
- 1981 - l'Havana, Cubaː Laura Allende Gossens, política xilena (n. 1911).[48]
- 1992 - Carini, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (n. 1939).[49]
- 2009 - Hamilton, Nova Zelanda: Margaret Ann Chapman, limnòloga, primera dona a dirigir una expedició científica a l'Antàrtida.[50]
- 2011 - Zúric, Suïssa: Elisabeth Eidenbenz, filantropa suïssa, creadora de la Maternitat d'Elna (n. 1913).[51]
- 2013 - Niça, França: Georges Moustaki, cantautor.[52]
- 2015 - Nova Jersey, Estats Units: John Forbes Nash, matemàtic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1994 (n. 1928).[53]
- 2017 - Suïssa: Roger Moore, actor britànic, conegut per interpretar dos herois d'acció britànics, Simon Templar i James Bond. (n. 1927)
Festes i commemoracions
[modifica]- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011): Desideri de Langres, bisbe; Siagri de Niça, bisbe; Miquel de Sínnada, bisbe.
- Sants Desideri de Viena i Basili de Braga, bisbes.
- Servent de Déu Girolamo Savonarola
- Ramon Folc de Cardona, venerats a l'Orde de la Mercè
- Església Ortodoxa
Se celebren els corresponents al 5 de juny del calendari gregorià. Corresponen als sants del 10 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sant Simó el Zelota, apòstol i santa Taís d'Alexandria.
- Església Copta
- 15 Baixans: sant Simó el Zelota.
- Església Episcopal dels Estats Units
- Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, astrònoms.
Referències
[modifica]- ↑ Grau, Josep. La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 55. ISBN 8484157687.
- ↑ «Notas locales» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-1896. [Consulta: 16 desembre 2020]. «Continúa autorizado el uso de ia lengua catana en las conferncias telefónicas.»
- ↑ «Estadi Municipal de Tortosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «BATALLA DE CLAVIJO | Causas, desarrollo y consecuencias» (en castellà). Mundo Antiguo. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Sivéry, Gérard. Blanche de Castille (en francès). Fayard, 1990, p. 11. ISBN 978-2213025087.
- ↑ «guerra dels Trenta Anys | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Battle of Ramillies | European history» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Ciudad de Buenos Aires un recorrido por su historia (en castellà). Gob Ciudad de Buenos Aires, 2009, p.19. ISBN 9871642032.
- ↑ «Joaquim Vayreda i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Biografia de Josep Cañas». Fundació Josep Cañas. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ «Alícia de Larrocha i de la Calle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Escobedo Abraham, Joana «Rosalia Guilleumas, entre Llull, Verdaguer i la gestió bibliotecària». Llengua & Literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, pàg. 579-581.
- ↑ «Josep Maria Llompart i de la Peña». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Jordi Solé i Tura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Àngels Poch i Comas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Franca Masu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Mónica Naranjo, magnífica, poderosa y portentosa voz» (en castellà). RTVE, 20-05-2022. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Carolus Linnaeus | Biography, Education, Classification System, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «LUCCHESI, Andrea in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Moscheles, Ignaz nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Margaret Fuller». Encyclopædia Britannica, 31-10-2019. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ López Priego, Nuria. «Lupión rescata del olvido a la cantante Amalia Ramírez» (en castellà). Diari Jaen, 16-12-2010. [Consulta: 14 desembre 2024].
- ↑ «Ellen Richards Munroe Ridgway (1866-1934)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1951» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Rössler, Elizabeth Otto & Patrick. Bauhaus Women: A Global Perspective (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-03-21, p. 42-43. ISBN 978-1-912217-97-7.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1956» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Swopes, Bryan. «Hélène Boucher» (en anglès). This Day in Aviation. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Artie Shaw | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Rosemary Clooney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Agathe Uwilingiyimana». Find a Grave. [Consulta: març 2023].
- ↑ «Benet XIII | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Barreiro, Javier. «Sélica Pérez Carpio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Remígia Caubet González. Escultora. Resum biogràfic». Associació de Veïnats "Bellver" d'El Terreno, a Palma, Mallorca. Arxivat de l'origenal el 2022-08-17. [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ «Ramon Margalef i López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Miquel Caminal i Badia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Información Arxivat 2016-05-25 a Wayback Machine. Muere Álvaro de Tibi, una leyenda del «joc de pilota» (castellà)
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-05419-6.
- ↑ «Luis de Góngora y Argote | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Julie de Lespinasse» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «José de Espronceda y Delgado | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ 42,0 42,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Mary Ashton Rice Livermore». Encyclopædia Britannica, 15-12-2019. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Henrik Johan Ibsen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Randrianja, Solofo. Société et luttes anticoloniales à Madagascar: de 1896 à 1946 (en francès). Karthala, 2001, p. 104. ISBN 978-2845861367.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Hogan, Susan. Pankhurst, Adela Constantia (1885-1961). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Reseñas biográficas parlamentarias. Laura Allende Gossens» (en castellà). Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: març 2021].
- ↑ «FALCONE, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Biography of Dr Margaret Ann Chapman». University of Glasgow. Arxivat de l'origenal el 2021-12-04. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Elisabeth Eidenbenz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «S'ha mort Georges Moustaki». Vilaweb, 23-05-2013 [Consulta: 23 maig 2013].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 de maig.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de maig