Bismita
 Bismita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Bi₂O₃ |
| Epònim | bismut  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.02 |
| Dana | 4.3.10.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | massiu, microcristal·lí, granular |
| Estructura cristal·lina | a = 5,851Å; b = 8,169Å; c = 7,513Å; β = 112,94° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc clar, groc verdós, gris clar, gris groguenc |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | desigual, concoidal, terrosa |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | adamantina, terrissa |
| Color de la ratlla | gris groguenca, groga clara |
| Densitat | 9 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | n = 2,42 |
| Dispersió òptica | alta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Bis |
| Referències | [1] |
La bismita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom de la seva composició química. Va ser descoberta l'any 1868, i la localitat tipus d'aquesta espècie prové de la mina Colavi, Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia. També se la coneix amb el nom de wismuthokker.
Característiques
[modifica]Químicament, la bismita és un triòxid de bismut: Bi₂O₃. És un mineral monoclínic, però la forma típica d'aparició és massiva i argilosa, sense vidres macroscòpics. El color varia de verd a groc. Té una duresa a l'escala de Mohs entre 4 i 5, i una gravetat específica de 8,5 a 9,5, bastant alta per a un mineral no metàl·lic. És polimorfa de l'esferobismoïta, que cristal·litza en el sistema tetragonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació
[modifica]La bismita és un mineral secundari de les zones d'oxidació, que es forma a partir de minerals de bismut primaris. Va ser descrita per primera vegada a la mina Colavi, situada al districte miner de Machacamarca, a la província de Cornelio Saavedra (Potosí, Bolívia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà)[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Bismite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].