Ilmenita

Ilmenita
Ilmenita de Miass, Urals, Rússia (4,5 x 4,3 x 1,5 cm)
Fórmula química	Fe2+TiO₃
Epònim	muntanyes Ilmen
Localitat tipus	Reserva Natural Ilmen
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.04b
Dana	4.3.5.1
Heys	7.9.15
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	granular a massiu i exsolucions lamel·lars en hematites o magnetita
Estructura cristal·lina	a = 5.08854(7) Å, c = 14.0924(3) Å: Z = 6
Grup puntual	trigonal rombohedral
Grup espacial	grup espacial R-3
Color	negre
Macles	{0001} simples, {1011} lamel·lar
Exfoliació	no en té
Fractura	concoidal, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	metàl·lica, grassa
Color de la ratlla	negra bruna
Diafanitat	opac
Gravetat específica	4,70 a 4,79
Densitat	4,5 a 5
Propietats òptiques	uniaxial (–)
Birefringència	forta; O = marró rosat, E = marró fosc
Magnetisme	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ilm
Referències

La ilmenita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el seu nom l'any 1827 per Adolph Theodor Kupffer, per les muntanyes Ilmen, a Rússia, lloc on va ser descoberta. Pertany i dona nom al grup ilmenita de minerals.

Característiques

Estructura cristal·lina de la ilmenita

La ilmenita, de fórmula Fe²⁺TiO₃, és un mineral feblement magnètic, de color negre o gris. Conté un 47,34% de FeO i un 52,66% de TiO₂, encara que aquesta proporció és variable per l'entrada de l'òxid fèrric, reemplaçable per magnesi i manganès. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es presenta en forma de cristalls normalment tabulars prims i romboèdrics. A les sorres de les platges se solen trobar partícules molt petites d'aquest mineral, amb diàmetres d'entre 0,1 i 0,2 mm.

És l'anàleg de ferro de la geikielita, la pirofanita i l'ecandrewsita, tots tres membres del grup ilmenita. Es pot confondre amb els minerals del rup crichtonita i amb l'hematites. També forma dues sèries de solució sòlida, una amb la geikielita i una altra amb la pirofanita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ilmenita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

La majoria de la ilmenita s'empra en aliatges especials per a la indústria aeroespacial i per pigments. El producte aquí és el diòxid de titani, que és una substància extremadament blanca usada com a base per a diferents tipus de pintures.

Formació i jaciments

És un mineral ortomagmàtic que es troba en gairebé totes les roques eruptives com a mineral accessori. Se'n troba també en pegmatites associades a gabres, en druses alpines, i com a sediment en placers. Acostuma a trobar-se a les roques metamòrfiques i en les roques bàsiques ígnies (gabre, diabasa, piroxenita). Es forma gairebé sempre a temperatures superior als 500 °C.

S'ha trobat ilmenita a les roques de la Lluna. L'any 2005, la NASA va utilitzar el Telescopi Espacial Hubble per localitzar llocs potencialment rics en Ilmenita. Aquest mineral podria ser fonamental a l'hora de crear una base lunar, ja que proporcionaria una font de ferro i titani molt important per als elements estructurals, a més de poder obtenir oxigen.

Als territoris de parla catalana se n'ha trobat ilmenita al Principat al Cap de Creus, a Casterner de les Olles (Tremp, Pallars Jussà), a Vimbodí (Conca de Barberà), a Sant Jaume d'Enveja (Montsià) i a la Sèrra de Horno, a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran). Al País Valencià es troba a la pedrera Los Serranos (Albatera, Alacant i a Quesa i a Barxeta (València). També es troba a les mines de Nuestra Señora del Carmen (Jumella, Múrcia). A la Catalunya Nord, en trobem al massís d'Agli, a Fontcoberta (Queixàs), a El Barcarès, a Valmanya (Massís del Canigó), a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta), a Rasigueres, a Santa Maria la Mar i a Torrelles de la Salanca.

Grup ilmenita

El grup ilmenita està format per aquestes quatre espècies minerals:

Espècie	Fórmula
Ecandrewsita	(Zn,Fe2+,Mn2+)TiO₃
Geikielita	MgTiO₃
Ilmenita	Fe2+TiO₃
Pirofanita	Mn2+TiO₃

Varietats

Les varietats d'ilmenita són força nombroses: guadarramita (suposadament radioactiva), hystatita (amb ferro), ilmenita fèrrica (fins a un 33% de Fe₂O₃), ilmenita mangànica (amb manganès), iserina (que cristal·litza en el sistema cúbic), kibdelofana (amb un elevat contingut de titani), manaccanite (amb ferro), manaccanita magnèsica (amb ferro i magnesi), magnetoilmenita (amb ferro i magnètica), manganilmenita (amb manganès), picrocrichtonita (amb magnesi), picroilmenita (rica en magnesi), picroilmenita rica en crom (rica en crom i magnesi, fins amb un 8,6% de Cr₂O₃ i un 17,0% de MgO), picrotitanita (amb magnesi), silico-ilmenita (amb silici) i washingtonita (amb ferro).