Henri-Georges Clouzot
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Henri Georges Léon Clouzot  20 novembre 1907 Niort (França) | ||
| Mort | 12 gener 1977 (69 anys) 17è districte de París (França) | ||
| Sepultura | cementiri de Montmartre | ||
| Nacionalitat | França | ||
| Formació | Collège Sainte-Barbe École Libre des Sciences Politiques | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | França | ||
| Ocupació | guionista, productor de cinema, director de cinema, realitzador | ||
| Activitat | 1931 - 1968 | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Véra Clouzot (1950-1960) | ||
| Germans | Marcel Clouzot | ||
| Premis | |||
| |||
       
 | |||
Henri-Georges Clouzot (Niort, 20 de novembre del 1907 − París, 12 de gener de 1977) fou un director, guionista i productor de cinema, francès. Autor de clàssics com ara Le Salaire de la peur o Les Diaboliques.
Després d'acabar els seus estudis, va treballar de periodista. En la dècada de 1930 va treballar a Berlín com a supervisor de doblatges. De tornada a França, va començar en el cinema escrivint guions, per a ell mateix i per a altres directors. El 1942, durant l'ocupació alemanya, el Ministeri de propaganda de Goebbels, va fundar la productora Continental-Films , creada per reemplaçar la producció de Hollywood, en la qual Clouzot va debutar com a director en L'assassí viu en la 21 (1942), per a després l'any següent filmar Le Corbeau pel·lícula que va causar polèmica, rebent Clouzot crítiques pel tema que tracta: la misèria moral dels habitants d'un poble francès. La pel·lícula va ser titllada de col·laboracionista, i li va costar al director certa marginació en l'ambient del cinema francès.[2]
Tanmateix aviat va reprendre la seva activitat, i algunes de les seves següents pel·lícules van ser premiades en diversos festivals (Premi Internacional al millor director del Festival de Venècia per En legítima defensa (1947), i Lleó d'Or del mateix festival, per Manon (1949). Va fundar llavors una productora pròpia, Vora Films (per la seva esposa, l'actriu Véra Clouzot).[3]
En la dècada de 1950, va dirigir el llargmetratge Le Salaire de la peur, que va ser premiat en el Festival de Berlín i en el Festival de Cannes, seguit de Les Diaboliques (1954), el documental Le Mystère Picasso (1956) i el film La veritat (1960), amb la participació de Brigitte Bardot.
Va morir a París el 12 de gener de 1977.
Clouzot estava situat entre el primer cinema francès i la nouvelle vague. No va ser un revolucionari del llenguatge cinematogràfic, però sí que va crear atmosferes opressives i sòrdides, i personatges d'instints primaris i ambivalència moral. N'havia llegit moltes, de novel·les policíaques (especialment perquè la tuberculosi el va tenir al llit durant alguns anys) i aquestes van forjar la seva perspectiva negativa de la societat.
Director
[modifica]- 1931: La Terreur des Batignolles (curt)
- 1942: L'assassin habite au 21
- 1943: Le Corbeau
- 1947: Quai des Orfèvres (també dialoguista)
- 1949: Manon
- 1949: Retour à la vie (segment Le Retour de Jean)
- 1950: Le Voyage en Brésil (inacabada)
- 1950: Miquette et sa mère
- 1953: Le Salaire de la peur (també dialoguista i productor)
- 1955: Les Diaboliques[5] (també productor)
- 1956: Le Mystère Picasso (també productor)
- 1957: Les Espions (també productor)
- 1960: La Vérité
- 1964: L'Enfer, inacabada
- 1966: Grands chefs d'orchestre (Messa da Requiem von Giuseppe Verdi)
- 1968: La presonera (La Prisonnière)
Referències
[modifica]- ↑ «biografia de Henry George Clouzot». The New York Times.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
- ↑ «Henry George Clouzot, premis». The New York Times.
- ↑ «filmografia de Henry George Clouzot». The New York Times.
- ↑ «Johnny Hallyday, singer known as the ‘French Elvis,’ dies at 74» (en anglès). NBC, 06-12-2017. [Consulta: 6 desembre 2017].
Pel·lícules dirigides per Henri-Georges Clouzot | |
|---|---|
|
